diumenge, 29 d’abril de 2012

V Catigat, incompleta

(versión en castellano)

Fa temps, el XaviN ens va proposar anar a la Catigat, al Pla d'Urgell. Massa lluny per un cap de setmana amb Jan, per tant ho vaig descartar i arxivar mentalment.

Fa un parell de setmanes, el Jan va dir que el seu amic que ara viu a Cervera l'havia convidat a passar el cap de setmana del final d'abril. Que si el pujava i després l'anava a buscar.
Bé, es pot arreglar, vaig pensar: fem una sortida amb l'auto, cap a Lleida, i d'anada el deixem i de tornada el recollim.

Se m'acut, al cap d'uns dies, buscar alguna pedalada per aquell diumenge, dia 29. El Jan no hi seria, i si en trobava alguna prop de Cervera o més cap a on anéssim,  es podria quadrar, i així feia una sortida més abans de la Marató dels Monegros, de la següent setmana. Que ja em convé, perquè no estic sortint gaire i estic bastant fluix. Miro mapagenda.com i resulta que n'hi ha una a Bellvís de Cerdanya, 100 km i sense desnivell. Perfecte per entrenar per Monegros!
M'apunto... i resulta que és la Catigat, que ja no recordava. I per tant hi estan apuntats el XaviN, el Tom i la Raquel.
Justament la mateixa tarda.. el Jan em diu que el seu amic no pot i que no anirà a Cervera...
Doncs jo, a la pedalada, hi vaig igualment, ara que m'he compromès...

Decideixo, com ja vaig fer amb La Portals, anar-hi amb l'auto per poder dormir a Bellvís enlloc de matinar molt (aquest cop no seria molt sinó moltíssim, és el doble de lluny).
I ja que vaig al costat, busco el mail de la família llunyana que tinc a Les Borges Blanques, i els dic que si puc els passaré a saludar, només un moment, de camí.

Dit i fet. Sortida una mica més tard del previst.
A mig camí, comença la pluja.
Passo per on estaven a punt de sopar els Rafel i l'Anna, que fa uns quants anys que no veig, xerrem mitja horeta, i els deixo sopant i tiro cap a Bellvís.

Havia preguntat l'organització de la pedalada, si hi havia algun lloc millor que altre per dormir. Veuràs un munt de llocs on fer-ho, només donant una volta, m'havien respost.
Total, que faig la volteta, i veig un carrer a 100 m de la sortida de la pedalada, en aquella travessia no hi ha cases, ni porteries, ni finestres, i fins i tot hi ha un tractor aparcat. Ideal per no molestar ningú, em penso. Aparco aquí, preparo una mica de pasta per sopar, i la roba i trastos per demà, i a dormir!
I en això estava, dormint, quan, de cop... uns cops donats amb ràbia, a la porta. I sento una veu de noia que diu alguna cosa en castellà, acabada en "capullo". Miro el rellotge: les 03:50. Trec el cap per la finestra i veig on entra una parella, després de sentir com ell tanca el cotxe. Bé, demà ja veurem si passo a preguntar si havia begut més del normal i és imbècil, o bé és imbècil doble, la paia aquesta. Ara, en pijama i descalç, no em ve de gust sortir a discutir amb algú que probablement va beguda.
Em costa alguns minuts tornar a agafar el son, però tampoc gaire.

Sona el despertador, i em llevo a la primera, esmorzo, em vesteixo, i vaig a buscar el dorsal. Aviso la Raquel que a menys 5 seré allà, ells ja han arribat i van a buscar el dorsal.
Quan el poso a la bici i repasso el greix de la cadena, i em poso la motxil·la i el casc i guants, ja sento el petard... En fi. Quan faig els 100m  fins la Plaça Catalunya, intento aprofitar l'amuntegament per colar-me fins trobar el Tom, la Raquel i el XaviN, però no puc.
Un cop a les pistes, ja no hi ha opció.

Com que el dia abans ha plogut molt, els primers 25 km tenen alguns bassals i trossets amb fang. Costa més pedalar.
Em va fent mal l'engonal dreta, cada cop més. Arribo a pensar que no podré fer ni la meitat...

Passo el primer avituallament, a l'estany d'Ivars:



Continuo amb el mal d'engonal dreta... llavors veig que el seient està una miqueta tort, poquíssim, però suficient per a que hagi anat forçant la postura.   El pujo uns mm i el  poso ben recte, i el mal, amb els kms, va baixant. Però tot això ja és al km 30 o 32, i ja he perdut més temps encara del què és habitual...

En fi, que com deia, em  vaig trobant "més normal"i apreto el ritme, havia arribat a portar una mitjana en moviment de 16.9 km/h, i la vaig anat pujant poc a poc fins a 18,5 km/h

Els paisatges són diferents al que estic acostumat, molt plans i molt verds.





Abans de Vilanova enganxo dues noies, i vaig una estona al seu ritme, tampoc puc mantenir tota la estona el ritme anterior. Anem xerrant amb la més sociable, i el primer que em diu és si no sóc de per aquí... perquè parlo "amb la A"  Mai m'havien dit pixapins amb tanta delicadesa :-D

Aribem fins l'avituallament de Vilanova, i quan he anat al lavabo, he menjat unes avellanes, i he begut un parell de gotets d'Isostar (i he agafat unes gominoles pel camí), no vull perdre més temps i surto abans que elles, tornant a anar sol tot el camí.

Però a Palau d'Anglesola, quan ja anava a bon ritme (per mi), ja no em deixen continuar per la llarga i em fan tallar cap a Bellvís...

Passant, com tota la estona, pel costat de sèquies:



Les forces que tenia per 30 km les poso als 10 que queden, i aribo rebentat i amb una mica de decepció per quedar-me sense poder fer tot el recorregut. Potser l'any que ve.

Espero que arribin els companys, ho fan mitja hora més tard (però ells sí han fet tot el recorregut).
Comentem la jugada amb l'entrepà de "llonganissa" (butifarra, aquí als voltants de Can Fanga :) ).

En fi, una prova ben organitzada, gens multitudinària (menys de 400 corredors), i potser podria estar una miqueta millor senyalitzada, però només he trobat un punt de dubte real, la resta dubtaves però trobaves més o menys bé el camí.

Un cop carregada la bici a l'auto, a la part de fora per poder-la rentar (i, de pas, aprofitar per buidar les grises), veig un senyor que surt de la porteria on han entrat els que m'han despertat. Li pregunto què ha passat i no en sap res. Que li estranya que algú de casa seva ha fet això, que perquè ho haurien de fer... Això dic jo, li contesto... perquè ho havien de fer?
Ell té una camper i ha fet viatges i ha dormit per tota la península i per Europa, i m'entén perfectament.
Arribem a la conclusió que poden haver estat el seu fill i la seva jove, però li estranya. Si precisament la seva jove treballa en el tema... porta el càmping de XXXXX... Aaaaaaara.... ja està explicat tot.
Li comento que la majoria de càmpings odien les autocaravanes, perquè no els necessitem obligatòriament, que si ho busca a Internet, en va ple.
Diu que ho esbrinarà, que vol saber què té a casa, i que si em quedo una estoneta (mentre em dutxo, per exemple), em ve a dir alguna cosa.

Dit i fet... surto de la dutxa i truca a la porta: ha parlat amb el seu fill, i quan van baixar del cotxe, ella va sortir disparada, per la sorpresa del fill, cap a l'auto. Quan li va preguntar perquè ho havia fet, ella va dir que odiava que les autocaravanes dormíssin fora dels càmpings... Tot clar.

L'home es disculpa. i diu que ja parlarà amb ella, no li ha agradat gens que hagi passat això. Es torna a disculpar, i jo marxo cap a rentar la bici i cap a casa.

Srs. del càmping de XXXXX: si així penseu atreure les autocaravanes cap al vostre negoci... ho teniu XUNGO.

P.S. : Veure comentaris per saber com ha acabat el tema.

Totals: 19 sortides i 8536 kms fets, a una mitjana de 2.07 sortides i 931 km al mes, i 45 nits passades a la nostra segona caseta :-)


1 comentari:

  1. Actualitzo per comentar en públic que efectivament he rebut tot tipus d'explicacions i de disculpes, i la persona que ho va fer m'ha assegurat que no tornarà a passar mai més.

    Per tant, per la meva banda, tema tancat i reduït a una simple anècdota.

    Gràcies a la direcció del Càmping per voler aclarir el tema.

    Després de les disculpes, actualitzo els comentaris per esborrar el nom del camping afectat, doncs em queda clar que no té a veure amb els incidents, que van ser duts a terme a títol personal per una persona que hi treballa però no els representa.


    Deixo a continuació còpia dels comentaris que va deixar el camping, editats:

    Camping XXXXX May 3, 2012 03:37 AM
    Benvolgut Xavi; en primer lloc demanem disculpes en nom de Càmping XXXXX per haver-li arribat aquesta referència des de el nostre nom. Comentar-te que la direcció del càmping no es fa responsable d'aquest acte i que li demanem siusplau que es posi en contacte amb nosaltres ja que li donarem les referencies de la noia que es vol discuplar personalment. En nom del nostre càmping volem transmetre a tots els autocaravanistes i en especial a Xavi_ZixxeR que tenen les portes obertes a les nostres instal·lacions i que desitgem que aquest cas sigui aïllat i no creï precedents. Ens agradaria poder parlar amb tots vosaltres per demostrar que estem a favor dels autocaravanistes ja que tots els que som del món del càmping tenim molts coses en comú; ens agrada viatjar, ens agrada gaudir de la natura i practicar esports, i per tant, tant si acampeu als càmpings com si no se us ha de respectar i en cap cas molestar. Ens agradaria personalment poder parlar amb vostè per tal de poder-li fer arribar les nostres mostres de suport als autocaravanistes.

    Una cordial salutació,

    La direcció.

    ResponElimina