diumenge, 15 d’abril de 2012

Micro-sortida a La Portals de Montserrat 2012



Dins els plans inicials de motius pels que estaria bé tenir una autocaravana, estava el poder anar còmodament a les pedalades que fossin prou lluny com per a haver de matinar massa si s'hi va el mateix dia. 

O sigui que quan els companys van proposar quedar a les 6:45 a Sant Cugat, immediatament em vaig plantejar anar-hi a dormir. La decisió final va quedar posposada fins a darrera hora, en tenir el Jan el cap de setmana. 

Finalment, dissabte tarda, després de dinar, decideixo que pujo a dormir allà amb l’auto. Res de llevar-me a les sis del matí per trobar-nos, carregar cotxes, a Collbató, anar a buscar el dorsal... El Barça juga a les 22:00, mala hora... hi ha dues opcions: pujar abans del partit i veure’l allà sol, o bé sortir després del partit i veure’l amb la Gemma. Al final, potser millor la primera, tenint en compte que he de veure algú un cop allà.

Aviso a Canbasc, d’acpasion,  que viu allà i molt amablement m’indica on dormir, i s’ofereix per recollir-me el dorsal ja que quan arribi jo ja estarà tancada la recollida.
Fantàstic! (Luis, si ho llegeixes, moltes gràcies!).

Per la tarda tenim un berenar a casa el Jordi i la Cèlia, el Jan li porta la mona al Ramon. El tema s’allarga, la qual cosa fa que surti tard i estressat i hagi de sentir la primera part per la ràdio. Primer pinta bé, però després s’espatlla amb el 1-0.

Arribo justament quan acaba la primera part, aparco a l’adreça que m’ha passat en Canbasc, i li passo un Whatsapp. Surt desseguida, i ens coneixem per fi en persona.
Jo he de canviar les pastilles de fre de darrera de la bici, i tot i que li dic que no cal, treu un cotxe del garatge (quina enveja de garatge!!!) per a que ho pugui fer amb llum, i em deixa eines per a que no hagi de treure les de la bici. En un moment estan canviades, encara que la cosa s’allarga perquè la cadena queda mal posada i he de desmuntar la biela perquè no surt, ja m’ha passat alguna vegada i és un momentet més.

Entre acabar això, rentar-nos les mans, donar-me la bossa amb dorsal i maillot, i comentar la jugada de demà, quan entro a l’auto i poso els cables (a veure si acabo ja d’una vegada la instal·lació definitiva...) del sintonitzador i la tele, justament s’acaba de xiular el final del partit... Acabo de mirar al mòbil el resultat  mentre ho preparo tot, per tant ja sé que hem guanyat 1-2.

Mentre comencen a fer el resum per la tele, m’adono que no he sopat... En fi, tinc algun sobre de pasta prefabricada per casos com aquest, o sigui que me’n faig un i sopo tranquil·lament. A les 01:10 em poso al llit amb la pasta amb bolets prefabricada encara a l’esòfag.

M’adormo immediatament. El lloc és un luxe, tranquil·litat màxima, carrer completament pla.... dormo com un angelet fins despertar-me espontàniament amb la sensació que és tard. Miro el rellotge, i no. Vaig bé, són les 7:30 i tenia el despertador, apurant una mica, a les 7:40. Ja tinc un Whatsapp dels de Sant Cugat, són allà des de les 7:15.

Bé, doncs cap problema. Em preparo, m’escalfo el cafetó que la Gemma em va posar al termo ahir, i esmorzo una mica.

I a treure la bici i anar cap a la sortida, que està a 3 carrers. Trobo (més aviat, em troben) els companys desseguida. Salutacions, i ja pràcticament arrenquem!

La pedalada... molt xula, però pateixo molt. No aconsegueixo seguir bé el ritme dels companys (a les pujades, les baixades ja se sap que són un altre tema :-D)

Molt bones vistes. força al principi, ens trobem amb unes vistes magnífiques però no de Montserrat, sinó del Pirineu nevat (la foto no fa justícia):




Llàstima que a les següents fotos les espatlli el paio del davant :-D


Abans del tercer avituallament, encara abrigat:




Aquesta és més maca :-D



I en el procés de treure'm roba, encara que vaig tornar-me a posar la jaqueta, ara sense mànigues:




Força avituallaments i amb molta gent atenent-nos i amb taronja (el què m'agrada més trobar als avituallaments, juntament amb fruits secs) i beguda a tots, i plàtan a alguns (als altres potser també però això de ser lent fa que a vegades quan arribes no queda de tot). Molts controls, protecció civil, i mossos, ajudant a les cruïlles i llocs amb alguna cosa més complicada.

La part del grup que vam coincidir a La Puda:


Per fi encarem la darrera pujada, que com fa dos anys, no se’m fa molt dura (relativament, i treient uns metres que tenen molta inclinació).

I, ja quasi sense forces, arribem a la pista coberta!

A la noia que em dona la bossa amb els obsequis i el ticket de l’esmorzar (dinar, pels lents com nosaltres :-D), li pregunto pel Luis, i em diu “quin? el meu home?” Efectivament és la dona del Canbasc, i ell està fent de bici-escombra, o sigui que trigarà.

Els entrepans de butifarra, dels millors que he menjat a una pedalada, tant el pa com la butifarra ens senten de meravella :-)  
Mentre som allà, arriba un maillot de Qualigen (l’Antonio), i comentem la jugada.

Molt més tard, el Javier, ha tingut rampes a les cames, com sempre. Ens saludem, i quasi simultàniament m’acomiado dels de Sant Cugat.

Hem tingut molta sort amb el temps. Núvol (i massa fresqueta però suportable), i després solet.

Vaig cap a l’auto, i parlo amb la Gemma, que és a la Marxa Infantil. Els ha començat a diluviar. M’ofereixo a anar ràpid a veure si els estalvio el tram per dins el poble, però em diu que ja s’organitzem.

O sigui que carrego la bici plena de fang d’algun bassal (la part del riu entre Monistrol i La Puda, sobretot) al portabicis, i cap a la dutxa! El millor d’anar amb auto a les pedalades, empatat amb poder dormir fins darrera hora :-)

Ja net i polit, arrenco i vaig cap a la pista coberta, a buscar en Canbasc per agrair-li les atencions i acomiadar-me.
El trobo dinant, i com que sobren entrepans i begudes, m’ofereix endur-me’n un altre pel camí (gràcies! :-) )

Comentem la quantitat d’autos que hi ha al poble, jo n’he vist 3 apart de la seva, i això que no he vist la del Ramru ni la de la Karol... Hi haurà una trobada allà aviat, he de mirar dates (crec que tenim alguna cosa aquell cap de setmana).

I cap a casa, que hi ha berenar familiar, i final de la mini-sortida!


Totals: 18 sortides i 8213 kms fets, a una mitjana de 2.06 sortides i 940 km al mes, i 44 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada