diumenge, 22 de setembre de 2013

Centelles-La Garriga en BTT, i Viladrau


El cap de setmana anterior, en fer la Via Verda, la Gemma i els companys de feina queden en fer una sortida en BTT aquest dissabte. La ruta que trien, per tenir tren a l'inici i al final i que el recorregut estigui bé, és Centelles-La Garriga.

Aquest cap de setmana toca sortir amb l'autocaravana, o sigui que farem les dues coses: anirem a Centelles a dormir, farem bici (la Gemma amb els seus companys i jo m'he buscat una ruta molt més fàcil per fer amb la Judit i el Marc), i seguirem el cap de setmana pel Montseny.

Comentem amb uns amics autocaravanistes, en David i l'Eva, que viuen a Centelles, que anirem al seu poble a dormir, i "es veuen obligats" :-D a convidar-nos a sopar a casa seva.

Divendres, 20 de setembre


Sortim per la tarda cap a l'aparcament de l'Elna, carreguem, i pugem direcció Centelles.

Passem a comprar algunes coses pel supermercat, i ens emboliquem una mica per arribar a l'aparcament on dormirem (especialment perquè per on diuen els rètols no es pot passar amb un vehicle de la mida del nostre, i el GPS no ens ajuda gens). Trucada a l'Eva i en un moment arribem a lloc sense problemes.

Aparquem, un pèl inclinats però no prou per posar falques, i anem a casa d'ells. Feia dies que no ens vèiem, salutacions, petons, i de seguida, a sopar!  Xerrem, mengem, cava... i se'ns fa tardet, i demà cal llevar-se d'hora! O sigui que ens acomiadem i cap a l'auto. Com que sé que l'Eva ho llegirà: gràcies :-)

En un moment estem clapant tranquil·lament. De matinada, cal que m'aixequi a posar la calefacció, fa fresqueta dins d'auto! I seguim dormint fins que soni el despertador.

Dissabte, 21 de setembre

La Gemma es lleva més d'hora, i després em llevo jo per ajudar-la a treure la bici del garatge/maleter.
Ella marxa cap a l'estació de Centelles, i jo començo a llevar mandrosets, fer-los esmorzar (canviem l'auto de lloc per estar més anivellats i per a que li toqui una mica d'ombra), i preparar-ho tot per marxar nosaltres.

Sortim de Centelles cap al sud, els dos nens més petits (per als qui no els coneixeu, en Marc amb sis anys i la Judit amb nou) i jo.



La Judit no està en un bon moment i necessita que la empenyi i que li pugi la bici a peu en unes quantes pujades. En Marc va tirant molt bé (encara que en alguns punts necessita ajuda).

Un descans a Sant Martí de Centelles:


Anem fent seguint el track. 

Més endavant, estem tan cansats, que tornem a parar, a recuperar forces. Trec mig entrepà de Nocilla per cada un, i descansem una miqueta. 

Seguim, millor que abans. Però en la part on fa més pujada, ens passem el desviament de llarg i fem uns centenars de metres de més en pujada...

Al Marc se li posa alguna cosa a l'ull dret i de sobte es posa a plorar... torno corrents pensant que ha caigut però no... Li deixo les meves ulleres de sol bones, i amb això es queda content i segueix.

Agafem el camí que ens havíem saltat, ara és pràcticament pla.

Passem un parell de tanques de filferro aparentment electrificat, vaig obrint-les i anem passant.
Arriba un moment que ens trobem una vaca joveneta. No ens fa massa cas, la deixem caminar davant nostre. Però llavors ens trobem que n'hi ha una dotzena en mig del camí... penso que amb molt de compte passarem pel seu costat, però llavors s'aixeca una (un, hauria de dir, no?) que té banyes, i es queda al mig del camí mirant cap a nosaltres... Decideixo que saltarem la tanca elèctrica cap al camp del costat, i passarem ben lluny dels bitxos. Primer passo els nens i les bicis a l'altra banda de la tanca, llavors faig esperar els nens mentre porto una de les seves bicis cap a l'altra banda del camp, i torno a buscar-los. Cada cop que passo el bitxo amb banyes em va seguint amb la mirada, diuen que no veuen els colors, però precisament vaig tot de vermell... En fi, passo tan lluny com puc d'ell, i travesso per segona vegada amb la bici de la Judit, i els nens darrere meu. Els faig passar per sota la tanca de l'altre costat, els passo les bicis, i els deixo de forma que estiguin al camí, ja lluny dels animals, i amb una tanca suposadament elèctrica entre ells i els bitxos.
Torno a buscar la meva bici, i ja podem continuar...




Ara comencem a baixar, penso que anirem més ràpid... però les baixades són massa complicades pels nens, i vaig fent tres viatges a cada tram difícil.Per fi arribem a baix, a l'alçada de la C-17 al Tagamanent. Hi ha un pas a nivell sense barreres, i quan hi arribem es posa a sonar i el llum en vermell.

Esperem i veiem el tren passar des de ben a prop!

Arribem de seguida a El Figaró, i anem a la estació perquè els nens no volen arribar fins La Garriga pedalant. 




Però el següent tren trigarà una hora i quart, i no hem dinat... prefereixen seguir fins La Garriga, que esperar tant, o sigui que fem un mini-dinar ràpid a un dels bars de la carretera (on per casualitat ens trobem la Noèlia, una mestra del Marc de la escola bressol!) i continuem.

Caminets plans i bastant macos, fins arribar a la entrada de La Garriga.

Trucada de la Gemma per veure on som, ens quadra l'horari dels trens, i arribem a la estació a temps per veure tothom i agafar el següent tren cap a Centelles.




Teniu la nostra ruta a Wikiloc


En tornar a l'auto:




endreçar les bicis, dutxes per tothom, i arrenquem en direcció a Santa Fe del Montseny, des d'on volem fer una caminada demà, fins al turó de Morou.

Quan estem arribant a Viladrau, decidim que se'ns està fent massa tard, i que busquem on dormir, per fer el darrer tram diumenge matí. Així no cal agobiar-se per sopar massa tard.

Just a la entrada de Viladrau, veiem un rètol d'àrea d'autocaravanes!  No sabíem que n'hi hagués cap. Seguim les indicacions, i en un moment hi som.

Està buida, excepte per una caravana deshabitada, que sembla que porta molt temps allà. O sigui que escollim lloc, i ens hi instal·lem.

Sopar, i a dormir ràpid, que demà toca excursió (però ja decidim que serà per Viladrau, ja que som aquí veurem el poble i voltarem per algunes de les moltes fonts que té al voltant.

Diumenge, 22 de setembre


Avui toca passeig a peu. Abans, però, un parell de fotos a l'àrea:




Després d'esmorzar, anem cap al centre del poble (ens ve de camí passar per l'arboretum, i per la Font de'n Jep, però)

Fem una cua llarguíssima (per la velocitat a la que atenen, no per la quantitat de gent) a la pastisseria, i fem un segon esmorzar, ens ha vingut de gust en veure l'aparador :-)


Anem a veure la Font dels Enamorats. Unes famílies, que ens trobarem després, ens fan una foto on sortim tots:





 Resulta que són dues fonts, i separades... com representin uns enamorats, déu ser un amor platònic... 



Ara no sabem ben bé on anar, o sigui que busco a Wikiloc al mòbil, i trobo rutes que porten a un castanyer anomenat de les Nou Branques. Però la Judit vol anar a una altra font, o sigui que primer anem a la de l'Oreneta, i de camí passem a prop de l'Elna:




Arribem a la font:





 Després tornem enrere, i busquem l'inici del track per anar al Castanyer. 

L'acabem trobant, però el comencem al revés, i ja seguim així fins veure indicacions, d'allà seguim les indicacions enlloc del track. 

Abans del Castanyer de les Nou Branques, trobem un altre castanyer prou gran i amb el troc buit:




Arribem al Castanyer, és gran, s'hi pot pujar, i té efectivament moltes branques. 








Dinem uns entrepans allà, estem sols quan comencem però arriben tres famílies més, i després una parella amb un gos (si esperaven tranquil·litat, entre les altres famílies i nosaltres, no n'han tingut gaire...).


Seguim el nostre camí, que ens porta de tornada a Viladrau, però agafem una variant que ens portarà per la font de l'Oreneta, altre cop. 

D'allà a l'auto hi ha uns centenars de metres, només, i en un moment hi som.


Teniu tota la passejada a Wikiloc.


La Gemma va a jugar al futbol amb en Marc i jo faig una migdiada, després ja ens preparem per marxar. 

Deixem l'auto buida d'aigües brutes, aprofitant les instal·lacions.






I de baixada, parem a Granollers a treure-li els mosquits a l'auto-rentat. I, ja neta per dins i per fora, cap a l'aparcament.





Totals Elna: 11 sortides i 6775 kms fets, a una mitjana de 2.43 sortides i 1496.25 km al mes, i 31 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Totals Iaia+Elna: 54 sortides i 22937 kms fets, a una mitjana de 2.13 sortides i 904.41 km al mes, i 132 nits passades a la nostra segona caseta :-)

dissabte, 14 de setembre de 2013

Via Verda del carrilet amb gent de la feina de la Gemma


Avui toca sortida sense autocaravana, només en bici.
Deixem els nens amb la iaia Carme, i sortim ben d'hora ben d'hora cap a Sant Joan Despí.

Allà, a les 7 del matí, ens trobem amb tot de gent de la feina de la Gemma, tres que anem de parella, i els dos fills d'un dels participants. En total som 20.

L'autocar arriba una miqueta tard, i quan ho fa, carreguem les bicis al remolc (tres o quatre que no hi caben acaben anant al maleter):







Tot i l'hora que ens hem llevat, hi ha bon humor:



Un cop arribem a Olot




,descarreguem les bicis, i abans de pedalar, anem a fer un cafè amb llet, lavabos, etc. 

Ja preparats, finalment, ens fem la foto de grup:




I, ara sí, arrenquem cap a Bescanó, parada prevista per dinar.





A Sant Esteve d'en Bas, tres de nosaltres anem a veure la església, per fer una mica més de desnivell positiu :-D



I continuem...

Parada ràpida per reagrupar-nos, a Sant Feliu de Pallerols:



Creuant la C-63 just abans del pantà del Pasteral:



Arribem a Bescanó, i busquem on dinar. Ho fem, finalment, tocant al Ter, al darrere del restaurant La Barca.


Tres de nosaltres agafem les bicis i anem a comprar begudes i dinar pel Javier:






El Javier reparteix patatetes, aquí al Javi:



i aquí al Xavi :-)



Una vista de la majoria dels "uniformats":



Quasi tots els participants (només falta una noia)



El Josep i els seus fills agafen l'autocar a Bescanó, ja ha fet 50 km, que són molts!

La resta, arribant a Salt: 



El fotògraf oficial, fotografiat:



Passat Girona:



Entre Llambilles i Cassà:



Entre Cassà i Llagostera, tinc una trobada imprevista amb el terra... en una corba a esquerres, l'agafo a una velocitat rapideta però absolutament segura en un camí de terra com la via verda... però de sobte, se me'n va de davant, i caic sobre el colze i maluc esquerres... i sobre el telèfon que va a la butxaca esquerra del maillot (sort de la funda!!!). 

Tot el colze pelat i una bona rascada a dalt de tot de la cuixa esquerra. Pica molt, però no és res, o sigui que  una bona neteja a base de raig d'aigua del bidó, i a seguir pedalant. La Gemma quan ho veu surt corrents a buscar la Gisela, que porta farmaciola (jo molts cops en porto però avui he pensat que no hi hauria cap tonto que caigués en un camí completament pla i sense cap dificultat...). 
Una mica més endavant, em desinfecten i em posen gasa i esparadrap al colze (la cuixa no les hi deixo veure fins que arrenco :-P). 

La resta del grup (excepte un parell que han anat tirant) ens espera a una terrasseta a Llagostera, on ens aturem a prendre alguna cosa. 

Després, seguim cap avall. 

Em va bé que em faci mal el colze, per oblidar una mica que, des de la meitat del recorregut, em fan mal els quàdriceps :-D 

Arribo a S'Agaró en un estat lamentable, i pujo amb el molinet la pujadeta fins Sant Feliu. La Gemma em va esperant una mica... 

A la entrada de Sant Feliu ens trobem els altres, i ja passem del recorregut per anar directament fins el passeig, i d'allà a la estació d'autobusos, on ens espera l'autocar. 

La ruta és a Wikiloc


Carreguem les bicis:



i canvi de roba ciclista per banyador, la majoria (jo em penso banyar amb el culot), i baixem a peu fins la platja (sort que no és en bici), on ens fem una bona remullada, i dutxa i canvi de roba., per tornar a l'autocar i sortir pitant cap a Sant Joan Despí. 

dimecres, 11 de setembre de 2013

Via Catalana per la Independència

Quan ens apuntem a la Via Catalana, a la ANC de Sant Cugat, no ens diuen on ens envien. Més tard sabem que anem cap al sud, tocant a Vandellós... no gaire maco, però algú hi ha d'anar, o sigui que ens hi conformem.
Més tard, gent que havia triat altres trams, acabarà baixant cap a les Terres de l'Ebre, per omplir els trams menys poblats.

Som 4 famílies, inicialment. Més tard s'hi apuntaran altres.

Anant tan lluny, immediatament penso en baixar amb l'auto, però jo sol amb els nens, i que la Gemma vingui pel matí amb les altres famílies, em fa mandra.

La setmana abans, però, la Sílvia proposa baixar els que tenim festa dimarts, anant a un càmping pel matí, i que els que treballen baixin al vespre. Perfecte, ara sí que baixem en autocaravana! :-)

Ens decidim pel Nàutic de L'Ametlla de Mar, per estar més al sud que el tram (pels talls de trànsit, caldrà arribar direcció nord), per estar en una cala sense vistes a la central nuclear, i per estar enganxat al poble.

Reservem 3 bungalows (bé, en realitat, són mobil-homes). No reserven parcel·les, però hi haurà lloc per triar. Algunes famílies baixaran el mateix dia 11, a dinar amb nosaltres.

Dissabte, 10 de setembre de 2013


Ens trobem una mica més tard de les 10, després d'anar a buscar l'Elna mentre els nens esmorzen, i de passar-los a buscar.

Arrenquem cap al sud, per autopista.

No trobem trànsit, i arribem sense problemes al càmping, després de passar (sense parar) pel nostre tram.

Fem el check-in, i pugem fins dalt de tot del càmping, on són els mobil-homes. Agafo la parcel·la més propera que em permeten els arbres, no s'han preocupat massa que les oliveres deixin 3 metres per passar.

Baixem a explorar la cala Pixavaques (curiós nom). Però només la Sílvia i l'Ignasi es banyen. Els nens prefereixen, a priori, la piscina, i van cap allà amb la resta d'adults.



Vista del bar i la piscina, des de la platja:


Però... ai, la piscina! està congelada... ningú es banya (bé, jo, que no ho sé, em tiro però surto quasi abans de mullar-me). En canvi al bar s'hi està millor, amb una clara al davant!

S'acaba la festa quan la Judit es fum de lloros, i es fa diverses rascades :-(   El socorrista de la piscina li posa aigua oxigenada i iode, i anem a l'auto a buscar tiretes i gasses i esparadrap. 

Per dinar, movem les taules exteriors dels mobile-homes a la única zona d'ombra, i fem mil viatges amb coses. Els nens dinen primer:



Mentre els grans preparem altres coses, per exemple, la barbacoa portàtil:



Dinem els grans, i fem uns cafès, la Nespresso de l'auto és molt ben rebuda :-)


Els mobil-homes a l'esquerra, amb l'Elna a la dreta:




Després de fregar plats, anem a fer un volt pel poble. Reservem uns pollastres a l'ast pel dinar de demà, just a temps perquè estan tancant. 

 Cafè/gelat/etc. a la plaça de Catalunya, on hi ha molt d'ambient. 

De tornada cap al càmping, l'Ignasi i jo comprem quatre coses al supermercat Suma. 

A l'hora de sopar arriben els que han treballat avui (entre ells, la Gemma), i fem torn de nens i torn de grans davant d'un dels mobil-homes.

Xerrada amb la sobretaula, i quan vaig a buscar la Nespresso per fer uns descafeinats, veig uns resplandors. Aviso els demés, no sabem que és però és espectacular... comencem a veure llamps, però no sembla que baixin a terra sinó que es queden pels núvols, i n'hi ha més d'un i més de dos, per segon... està per la zona de la central nuclear, i comentem que fa mal rotllo! 

En fi, en acabar els cafès i anar a dormir, la cosa ja està tranquil·la. 

Dormirm bé, amb algun moviment de l'Elna amb les ràfegues de vent. A les 8 comencem a sentir passar trens, la via està just darrere. 

Dimecres, 11 de setembre de 2013


Ha arribat el dia "D" :-) 

Arriben la majoria dels que venen a dinar. 
Fem una passejada per la platja. Molts ja portem la samarreta groga, el poble n'està ple!





Fem una foto de grup:



Alguns van a preparar els macarrons, i altres anem a buscar els pollastres. Ens fan fer la volta per buscar un caixer, no agafen targetes, i veiem l'ambientàs que hi ha al poble.

Arriba la família que falta.

El dinar, una mica amb presses, per assegurar-nos arribar ben a temps per aparcar bé. Però dinem força bé.

A l'hora prevista, a les 15:00, sortim del càmping cap al tram 127, uns 10 km més al nord. 


Fa impressió anar veient el marge de la carretera ple de gent vestida de groc, amb senyeres i estelades per tot arreu!  A la Gemma i a mi, se'ns fa un nus a la gola. Els nens no saben, encara que els hi hem explicat, com d'excepcional és el què estem vivint.


Podem aparcar sense cap problema a la gasolinera, l'Elna estarà a primera fila :-)



Creuem per anar al voral oest, on esperarem que ens col·loquin.



Anem agafant posicions.




Hi ha la gent justa per fer una sola filera, i quan ens col·loquem ja definitivament, estarem 100 m més amunt.  El sol comença a cremar!








Ja sabíem que era un tram difícil, per estar lluny de les zones més poblades, tenir Vandellós allà mateix, no tenir vista... però l'hem omplert igualment! Uns 3500 santcugatencs ocupem la majoria dels trams de la zona. 

Parlem amb la Montse, ella i el Jan estan prop de La Jonquera, on sembla que hi ha més gent, doncs fan diverses fileres.

A les 17:14 ens agafem de les mans, i anem fent fotos, ens tornem a agafar quan passa una moto o un cotxe, o un ultralleuger, filmant, o un helicòpter, o qualsevol cosa. 

Fem fotos, xerrem, els nens juguen, cridem i cantem (encara que no sigui, per quantitat de gent, un dels trams més animats, ho passem bé)

A les 18:00 acabem, cantant Els Segadors, i anem cap als cotxes.

A punt de perseguir els dos que tornaran amb nosaltres :-)




Fem un invent per esquivar les zones de possible embús, i els trams que per la ràdio diuen que estan aturats... però triguem més que els que van directes per l'autopista... què hi farem!


Deixo la família a casa, i vaig jo sol a buidar aigües, posar gasoil, i aparcar l'Elna fins la propera sortida. 



Totals Elna: 10 sortides i 6625 kms fets, a una mitjana de 2.40 sortides i 1589.87 km al mes, i 29 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Totals Iaia+Elna: 53 sortides i 22787 kms fets, a una mitjana de 2.12 sortides i 911.47 km al mes, i 130 nits passades a la nostra segona caseta :-)