dissabte, 26 de novembre de 2011

40è Aniversari, a La Garrotxa

(versión en castellano)

Divendres, dia 25, la Gemma feia 40 anys. La meva idea era celebrar-ho amb les seves germanes i cunyats, i amb els amics que ens trobem regularment, i per fer-ho, calia trobar un lloc on els aproximadament quinze nens que tenim entre tots s’ho passessin bé, i per tant deixessin que els grans també poguéssim passar-ho bé. 

D'aquí que la cosa comencés buscant (al Google, on si no) restaurants que estiguessin bé per anar amb nens, i d’aquests buscar el que fós més interessant per anar-hi a passar el dissabte. 
Els restaurant escollit va ser finalment el del Camping La Fageda, molt a prop d’Olot.

Si al fet que:

  1.  es pot dormir perfectament a qualsevol dels aparcaments de la carretera que va d’Olot a Santa Pau,
  2. feia molts dies que no agafàvem l’auto
  3. si dorms allà no has de matinar
     
  4. una de les possibilitats era fer una excursioneta al volcà de Santa Margarida
sumem que em va semblar més original preparar-li un sopar sorpresa, amb pastís inclòs, a l’autocaravana, doncs... ja tenim quasi tot el pla embastat.

Vaig preparar-ho tot durant la setmana: receptes i compres d’ingredients pel sopar, preparar l’autocaravana amb tot el necessari (excepte la roba), reserves de restaurant i activitats, punt i hora de trobada de tothom...

Divendres pel matí, va tocar llevar-se d’hora per fer el pastís, un cop la Gemma va marxar cap a la feina.
Al migdia, acabar de preparar les coses. 
Quan la Gemma va arribar, la vaig enviar a l’escola a buscar els petits. Mentre, vaig fer viatges a l’auto per portar coses, i penjar-hi unes serpentines.
Després, la vaig tornar a enviar a portar coses al Banc dels Aliments, que feien una recollida de menjar, i mentre, penjar uns quants globus, que els petits fessin un rètol commemoratiu, i esperar que el gran, el Jan, arribés de Barcelona.






Tots cap a l’autocaravana, i cap a l’aparcament del volcà de Santa Margarida.

Quan vam arribar-hi, no hi havia ningú. Vam triar un lloc a la part de dalt, més planera, amb el voladís fora de l’aparcament, ocupàvem una plaça quasi sense sobresortir.

Més tard arribarien dues autocaravanes més i una camper.

Sopar, amb una mica de nervis perquè se’ns va fer una mica tard pels petits. Pastís, i cava. 



I tothom a dormir!

Pel matí, a les onze, quan ja haviem esmorzat i estàvem preparats per sortir, va arribar tothom, fent molt de soroll amb les botzines.

Salutacions, petons, felicitacions, presentacions...

I a passejar una mica i veure el volcà des de dalt. 



Cal dir que, quan vaig anar-hi fa molts anys, es veia tot el cràter des de dalt, i et feies molt la idea de com era el volcà. Ara, suposo que per sort, hi ha molta més vegetació i quasi no es veu. Però baixar al cràter hagués estat massa estona.


A les 13:30, cap al restaurant.

Ens havien preparat una taula de nens, i una de grans.

Estava tot molt bó, i vam tenir problemes per descartar plats i quedar-nos només amb un primer i un segon... hi havia tantes coses amb bona pinta!!

Els nens van poder agafar un gelat, per postres, i sortir a jugar mentre nosaltres acabàvem de dinar.


A darrera hora, se’ns va tirar el temps a sobre, i el cafè (i per algun, les postres), gairebé van acabar sent un Santhilari... havíem d’arribar a les quatre als carruatges de la Fageda de’n Jordà, que teniem reservats. Per cert, si féu una cosa semblant, tingueu en compte que no agafen targetes, cal pagar en metàl·lic...




Vam omplir dos carruatges,  i vam fer el passeig pel bosc de faigs, molt maco en aquesta època. Tot el camí fent conya, és clar!  :-)   


A mig camí, la paradeta amb la explicació, que va estar molt bé, amb tots els nens ben atents, i després dels cinc minutets de caminar, tots als carros altre cop!







Tornada fins l’aparcament... i per rematar-ho, corrents cap al Camping Lava, on ens esperaven els ponis (ens n’havien donat un val, els dels carruatges, per una volta pels nens). 

Vam acabar que ja era fosc, i ho vam rematar berenant al bar del camping (per cert, no hi demaneu Cacaolat, doncs, sense ni avisar, us serviran una cosa mig infumable d’una altra marca).

D’allà, cadascú a casa seva, i final de les celebracions (ens en quedava una altra per diumenge, però això ja és una altra història).


Gràcies a tots els que vau venir!!!  Va ser un dia fantàstic! 

En Marc deia, diumenge, que semblava que no haguéssim celebrat l'aniversari de la Gemma sinó el seu, perquè s'ho havia passat de conya! :-)


Totals: 3302 kms fets, a una mitjana de 2.17 sortides i 718 km al mes, i 23 nits passades a la nostra segona caseta :-)