dijous, 5 d’abril del 2012

Setmana Santa al Collsacabra: Rupit

(versión en castellano)

Dijous, 5 d'abril de 2012: Rupit


Ens aixequem sense presses, i el primer que fem és felicitar la princesa: avui la Judit fa 8 anys!
Esmorzem, li fem els regals... i cap a l'auto!

Ahir vaig anar a netejar-la i preparar-la, i vaig aprofitar per penjar una garlanda i uns globus



i un cartell que va fer en Marc (per tenir 5 anys està molt i molt bé, però no sé si ha batut el rècord de faltes :-D):



Escalfem motors mentre xerrem amb uns amics que passem per allà en aquell moment, i per fi en marxa!!



No trobem trànsit, i a la una arribem a Rupit. Ja hi ha tres autos, dues amb adhesius d'ACPasion. Aparquem entre les dues d'ACPasion i la que es veu a l'esquerra de la foto, que semblava de lloguer:



Només aparcar s'acosta el vigilant, ens pregunta si ens quedem a dormir, i li paguem els 5 euros. Ja ens dóna la fitxa per sortir demà.

Vista de la zona on hem aparcat, es veu l'entrada al fons. A la gespa hi ha alguna taula per fer pic-nic:


Vista del poble des de l'aparcament:



Mentre la Gemma fa el dinar, m'acosto a l'oficina d'informació i demano informació sobre excursions (al Salt de Sallent, en especial) i em donen uns mapes. Quan torno a l'auto, a taula!

Després del cafè, quan veig moviment, vaig a conèixer els veins. Resulten ser de Ses Illes, i els de l'altra, que tot just arriben del poble, resulten ser els fundadors d'ACPasion.

Al cap de res es posa a ploure. Els nens es distreuen pintant (ens queden uns calaixos "dels xinos" la mar de xulos! :-)





Ara juguen a cartes i a curses de tortugues:



 i aprofito per començar aquesta entrada del blog.

Sembla que ha parat de ploure, o sigui que ara anirem a veure Rupit.

Hi entrem, és clar, pel pont penjat:





Els hi expliquem que aquest pont el van fer quan una de les iaies tenia l'edat del Marc, i té per tant la mateixa edat que els altres avis!

Arribem a la plaça Bisbe Font:


i aprofitem per comprar algunes coses de menjar, un escut de cavaller (però amb els colors del Barça i per tant no ben bé medieval :-D), i uns didals, un per la iaia Maria Rosa, que en fa col·lecció, i un per la Judit.



Una darrera emergència del Marc (des de després de dinar, n'ha tingut unes quantes) ens fa visitar el lavabo de l'Hostal de l'Estrella, i ha aprofitem per fer uns cafès/Cacaolats.

Voltem per tot el poble, veien l'esglèsia de Sant Miquel, les vistes des de la plaça Major, arribant a la notaria Soler, tornant per aquesta banda del riu,

des d'on es veu, al fons, l'aparcament:


fins tornar a pujar intentant trobar el castell, sense aconseguir-ho, i acabar baixant pel carrer del Fossar, i tornar a creuar el pont:



Donem unes molles de pa a les oques, i passem a veure unes gallines que hem vist des de l'altra banda.

Finalment, cap a l'auto a fer el sopar.

En acabar, posem els nens al llit. A les onze trec el cap per la finestra per cridar l'atenció als de les tres noves autos que se'ns han posat a l'esquerra, que estan fumant i fent-la petar tot just al nostre costat.... Mira que és gran l'aparcament... Però fan cas, i per fi a dormir! 


Divendres, 6 d'abril de 2012: Rupit-Tavertet


Ens llevem sense despertador, tard: 9:30h.

Quan s'acaba de dutxar la Gemma, piquen els veïns a la porta: tenim les grises obertes? Perdem aigua.

Baixo corrents a mirar, i no, no estan obertes, sinó que no tanquen bé. Poso una caixa de plàstic a sota, i obro i tanco per veure si hi ha alguna cosa enganxada. Sembla que s'arregla. Deixo un recipient iguament a sota, per si de cas.

Esmozar de luxe: xocolata desfeta i pa torrat, per agafar forces per l'excursió: avui anem al Salt de Sallent!

Fa força sol, però quan estem llestos ja està molt ennuvolat.

Ara l'aparcament ja no està tan buit, hi ha moltes autos i comencen ha haver-hi molts cotxes



Anem cap al poble, travessem el pont penjat, girem a la dreta fins just passar l'església de Sant Miquel, i a l'esquerra per on hi ha el rètol. Immediatament un altre rètol cap a l'esquerra, per sota una casa i baixem direcció a la riera:



Magnífiques vistes del poble des de sota:





En arribar a la riera, dubtem, però veiem una parella que la creua per l'esquerra i puja per unes pedres. Preguntem, i els seguim:







Anem seguint el caminet, i trobem la.part superior d'un salt, i més tard arribem just a sota. Però aquest no és: 



Seguim, gaudint de les vistes quan ja arribem prop del Salt. A l'esquerra de tot, l'Agullola, també anomenada "el mugró de Catalunya":


  i quan arribem a la cruïlla amb un camí apte per cotxes tot-terreny, seguim per l'esquerra fins el.mirador. Ja veiem el camí per on tornarem, a l'altra banda:



I, per fi veiem el Salt de Sallent.



Ara ja, des del mirador:



Des d'aquí si que es veu completament:




Impressionen els tallats i la gent que s'hi acosta més del què ens sembla prudent...
El mirador està protegit amb baranes, però els voltants no. No m'estranyaria que algun hagués caigut algun cop...

Tornem una mica enrera fins el camí, i creuem la riera aprofitant les botes de muntanya amb GoreTex els grans, a coll en Marc, i la Judit es vol mullar els peus:





 i tornem per l'altra banda, més llarg però camí ample i sense fang.


Des d'aquesta banda, veiem el mirador a l'altre costat (en petit, a la dreta dels arbres):



Tota la zona té unes vistes impressionants... aquí altre cop el mirador, a l'esquerra, i l'Agullola a la dreta:



I a la que guanyem angle, una altra perspectiva del Salt:




Ens acostem a Sant Joan de Fàbregues a fer una ullada (des d'una mica abans es pot tornar amb un "trenet" turístic, però en sentir que vé quan arribem al camí de Sant Joan de Fàbregues, aprofitem a anar-hi per esquivar-lo i tornar a peu):







El costat del darrera:





 A un pati interior hi ha una porta de vidre que deixa veure l'església per dins:



I, després de caminar una estona més, ja quasi arribem a Rupit:




Arribem cansats, i tot i que pensem en anar a dinar a algun restaurant, acabem dinant a l'auto.
Tan bon punt hi entrem, comença la pluja forta, ens ha anat de poc!





La Gemma fent el dinar:



Després de dinar i del.cafè, quan ja no plou, els nens surten a jugar a pilota, i es fan amics dels de l'auto del costat, la Rimor de Cunit que semblava de lloguer.
Aprofiten per mullar-se tota la roba i les sabates, és clar....

Faig servir la motxil.la per anar disctetament als serveis de l'aparcament a buidar el cassette, i m'enduc un bidó de 15 l i la manguera curta que faig servir per omplir aigua neta. Al servei hi ha un armariet amb un connector ràpid per la mànega.

Altre cop a l'auto, poso els 15 l i dues de 8 al dipòsit d'aigua neta, i xerrem amb els de la Rimor, també fa poc que tenen l'auto.

Al cap d'una estona ens acomiadem d'ells, després d'aconsellar-los anar a La Garrotxa. Si per casualitat ho llegeixen, a veure si posen algun comentari de si els ha agradat!

Sortim cap a Tavertet, on volem dormir aquesta nit. El vigilant ens ajuda molt amablement a posar la.fitxa i ens preguta si tot ha anat bé. Dóna gust que tractin bé les autocaravanes!

Agafem  cap a Esquirol i fem drecera per Cantonigros, un camí asfaltat i estret que porta a la carretera de L'Esquirol a Tavertet. Ens creuem, amb certes dificultats, amb dos cotxes, i finalment agafem la carretera.

En arribar a l'aparcament de l'entrada del poble, podem triar lloc: només hi ha un parell de cotxes, una camper, i la.caravana que sempre hi està aparcada. Agafem el mateix lloc que quan vam venir al Cabrerès BTT 2011 amb l'auto llogada. Ja fa quasi un any! O, millor dit, no fa ni un any, i en aquest temps ens hem decidit, hem buscat, l'hem comprat, i hem fet 17 sortides!



Sortim.a fer una volta, curta perquè fa força fred (8 graus), passant per l'església, que és molt xula:



i entrem a un bar (Can Baró) a fer uns cafès amb llet, Cacaolats, i lletetes.





Tornem a l'auto, i a fer el sopar.
Un cop acabem i em poso a rentar plats, arriba una altra auto.
Uns jocs de taula amb els nens, i a dormir, que estem cansats!




Totals: 17 sortides i 8139 kms fets, a una mitjana de 2 sortides i 958 km al mes, i 43 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada