dissabte, 5 de maig de 2012

Marató BTT Monegros, sense AC

(versión en castellano)

Després de pensar si anar a la Marató dels Monegros en AC o no, decideixo anar-hi en cotxe.
Així anem els 4 amics en un sol cotxe, i com que comença a les 13:30, dóna temps a arribar sense matinar excessivament.

Així doncs, per la nit carrego les bicis de l'Ignasi i meva al maleter del cotxe, en bosses portabicis, i pel matí a les 8:20, carreguem les bicis del Joanem i del John al portabicis de la bola de remolc.

I cap a Aragón.

Parem a Fraga a fer un entrepà o una carmanyola de pasta, al mateix lloc que l'any passat. Recomanable l'entrepà de llom i formatge :-)

Continuem fins arribar a Sariñena i aparcar a la zona residencial de l'altra banda de la carretera.
Mentre jo preparo totes les meves coses, que sóc més lent, els demés van a buscar dorsals, el meu inclòs.

En John té algun problema amb la llicència de triatló, i ha de fer molta més cua. Mentre, els demés ja estem tots preparats.

Bé, excepte el meu suport de GPS, que està a l'altra bici, a casa... el poso a la bossa de sobre el quadre, sobre les barretes. Enregistrarà el recorregut però no serà fàcilment consultable. Però tenim el compta-kilòmetres de l'Ignasi ( .... ehemm.... mentre tingui pila :-D)

Anem a la sortida, i fem la volta per on ens indiquen, per la ITV, anant a parar al carrer de darrera de l'espai firal.


John:



John i Ignasi:

John, Ignasi i Xavi:




Com que estreno transmissió i sé com quedarà després (bé, sé que quedarà malament, però no esperava que tant :D), li faig una foto per comparar:



Mooolta gent. I ja es veuen les intencions de la meteorologia, encara que algun optimista no agafés jaqueta ni impermeable, eh, Ignasi?  :-D



Quan sortim, haurem de tirar endavant, fer un gir de 90 graus, i fer la recta de sortida, fins arribar a la línia de sortida amb el lector de xips.

Triguem 10 minuts i mig en arribar-hi. Com que portem xip, no ens peocupa (no sabíem que la organització seria tan poc espavilada com per fer servir el temps des de la sortida del primer enlloc del temps que haurem trigat nosaltres...).

Els 4000 paios atravessem Sariñena com podem, fins i tot baixant de la bici pel carrer, degut a la manca de lloc, i quan deixem les cases enrera ja es pot pedalar bastant còmodament. A la primera corba, una noia per terra, estan atenent-la... Coses de les aglomeracions :-(

En fi. Tot bé, excepte que quan hi ha un bassalet de 4 dits, es fan unes cues de nassos... això de l'aigua déu ser perillosíssim... Sí que anem amb cert compte de no mullar la cadena per la pols, no volem que agafi fang. Però les rodes sí que es poden mullar, carai...

Anem fent sense massa problemes, l'Ignasi i jo. A les pujadetes m'ha d'esperar una mica, estem al revés que l'any passat, que estava jo una mica millor que ell.


Ostres, aquest paio de vermell amb la motil·la negra i verda, surt a totes les fotos :-D  Bé, menys a les de les pujades, que anava per darrera de l'Ignasi...



Ho veieu? Sí, home! Aquest de l'esquerra!



Arribem al primer avituallament, i parem a netejar la cadena: aigua a pressió amb el bidó, drap per secar, oli de cadena, drap per treure excés d'oli per a que no enganxi tant la pols. Un momentet, i paga molt la pena quan al cap de molts km sents que les transmissions del costat fan mal a la oïda, i en canvi la teva va bé.

Aigua, taronja, síndria, l'Ignasi prova la coca de poma, jo em quedo només amb el plàtan. I a seguir.
Molt bé els avituallaments, a tots hi trobem de tot encara que siguem del grup de darrera, a altres sortides sempre ens falten coses, als lents! A més, recullen tot el que els PORCS van escampant per tot arreu.

Continuem pedalant:





La sortida estarà massificada, però aquí no és que estiguéssim apretats, ja :-D



L'Ignasi al segon avituallament, cap al km 52. Ara fa caloreta:



Vaig cansat, però vaig tirant.

Quan estic ja molt molt cansat, cap al km 70, em prenc l'StimulRed, la "droga explossiva" que normalment fa miracles :-D  Però aquest cop, per primera vegada, no noto reacció. Segueixo igual de cansat.








Aquest és el tercer avituallament, cap al km 75. Els núvols ja amenacen:


Les campiones, al tercer avituallament. Encara molt netes, en comparació. Només han passat alguns bassalets:



Seguim per bingo, o pel km 100. L'Ignasi preparant la foto del rètol:



I fent-la:


Ja queden menys de 20! Però al fons es veu la pluja i els núvols... mama poooor! Pel fang, vull dir.

Quatre gotetes, mal comptades, anem tirant sense tapar-nos.

Als poquíssims km, un parell potser, trobem el darrer avituallament. Sembla més un avituallament dels bitxos que de ciclistes, jo crec que menjen i beuen més les p*tes (punyeteres, vull dir) mosques negres, que nosaltres...

Ara comencen a caure gotes grosses, i li passo la jaqueta que porto (li posem mànigues) a l'Ignasi, i em poso bracets i l'impremeable tan xulo que tinc, regal de la meva dona tan xula que tinc :-)  (aprofito per avisar-la que no penso esborrar aquestes frases encara que m'ho demani, es veu que vol que sigui un secret que tinc una dona tan xula :-D)

Posem els llums, per si de cas (jo he oblidat el de davant... què hi farem).

En fi, seguim, i per dalt quasi no ens cau aigua, però el terra és un riu, i aixequem toooot el fanguet del món i ens va a parar a les ulleres, i a les jaquetes. Per descomptat, les botes, mitjons, i culot, xops, però portant el cos sec no és problema (mentre anem en marxa i per tant portem "la caldera engegada").

Arribem "al poble d'esprintar", Albalatillo (l'any passat el vaig confondre amb Sariñena i vaig esprintar, esgotant quasi totes les meves forces i les de l'Ignasi que em seguia, quan quedaven alguns km :-D).
Aquest cop no piquem, fem la broma però no tinc prou forces per apretar :-D

Trobem fang a sac al camí però just per fora es pot anar passant sense trabar-se.

Continuem, cap a la riera, on l'Ignasi va tenir "la pàjara" l'any passat. Aquest any va millor que jo, cap problema.

I... el resultat de la pluja forta que ha caigut abans que arribem: un fangar a falta de poquíssims kilòmetres. Quasi tothom a peu, empenyent... però anant amb compte per on trepitges, controlant alguna derrapada forta quan pedales massa fort, i no perdent la inèrcia, es pot fer pujat a la bici, i això fem. A l'Ignasi se li encalla la roda un parell de cops pel fang però el treu i va continuant.

Ja al darrer km, d'asfalt, gent amb la cadena trencada, gent feta pols, una noia amb el canvi trencat... I alguns que anem pedalant. Ara si "esprintem" (el poc que podem), i per fi arribem just quan es fa de nit, com és tradició per nosaltres! El John és a l'arribada, el saludo però no em reconeix.


L'Ignasi i jo ens fem la foto-finished (no foto-finsh, de "final", sinó "finished", d'acabats :-D)




La zona de després de l'arribada:




I anem cap a la cua per netejar bicis. Allà ens refredem molt, l'Ignasi va a buscar un plat per compartir, de la inmenjable fideuà (que mengem en part, degut a que està calenta i estem cansats), i cerveses (que no en queden, i per tant tirem amb aigua).

Allà ens ajuntem amb el John i amb el Joanem, que fa segles que han arribat.
Ens cansem de la cua i decidim rentar les bicis a la gasolinera. Però també té cua, encara més...
Com que la bici del Joanem ja està neta, i la del John, en trobar-se la puja però encara no haver fang, està raonablement decent, decidim posar aquestes dues a les bosses al maleter, i les dues estàtues de fang amb una bici dins, al portabicis.

Així ho fem, però abans, ens freguem el fang, ens repassem amb tovalloletes de bebé, i ens posem roba i bambes seques... quin gustàs!

I el camí de tornada cap a casa. Arribem a les 01:30 aproximadament, descarreguem, i cap a casa a dutxar-me i a dormir per fi, amb tot el cos adolorit per les 7h 37m de marató, de les quals 6h 32 aprox. sobre el seient, i els 500 km de cotxe.


Diumenge, entre altres activitats, toca convertir això:




Sí, això que ve ara és la transmissió aquella brillant de la foto del principi :-D





En això :-) 




En fi, una més al sarró. A pensar en la següent!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada