dissabte, 30 de març de 2013

Setmana Santa 2013: Cordes-sur-Ciel - Puycelsi - Castelnau de Montmiral - Peyriac-de-Mer


Cordes-sur-Ciel:


Un cop esmorzats, i pensant en aprofitar el dia malgrat el mal temps que pinta, anem cap al poble:



Foto de l'àrea, amb la part antiga (la maca) del poble al fons:



Pinta bé, però caldrà pujar força, a l'estiu sembla que hi ha una navette o un tren turístic (que tampoc agafaríem, encara que hi fós, cal moure una mica les cames!)



Segons el rètol que hi ha a l'àrea (no ho vam cronometrar), en tres minuts arribes a la Place de la Bouteillerie:



Hi ha mercat, no ens hi entretenim, tot i que ganes no me'n falten:




Parem a la oficina de turisme, i ens donen uns plànols del poble. Agafo també el de les Bastides Albigeoises, que em va passar l'EvaV per correu-e, i que vaig fer servir per triar els pobles que veiem avui a partir de les descripcions del fulletó en PDF.

Continuem la pujada:












Nosaltres ja hem arribat a la Porte de l’Horloge:



Mentre la fotógrafa encara està a l'alçada del taller de rellotgeria, que sembla tret d'un conte:



Cap a baix també hi ha bones vistes:





El carrer segueix pujant, encara que no és per tant com sembla per la cara del Marc, estava una mica "dropo", sembla :-D



Què guapos són, quan es porten bé:



Arribem a la Tour de la Barbacane:



i la rodegem




I es posa a ploure. Aprofitem per posar-nos impermeables sota la portalada:




I seguim amunt fins la Place de la Bride:



Des de la que hi ha unes vistes fantàstiques:



La plaça també és maca, amb el museu de la xocolata al fons (Musée Les arts du sucre et du chocolat)







Molt a prop hi ha el mercat porxat, baixant per la Rue Saint-Michel:








Seguim el carrer avall:







Veiem l'església de Saint-Michel, per fora i per dins:




A la Judit li fa gràcia el pou:



I finalment arribem a l'altre extrem, la Porte des Ormeaux:




La creuem, i una parella de turistes catalans s'ofereixen per fer-nos una foto on sortim tots:



Tornem enrrere pel carrer principal, la Grand Rue Raimond VII.




Fins arribar altre cop a la plaça de la Bride, on torno a fer un parell de fotos



Incloent-ne una de l'àrea amb "la iaia" (la darrera, al fons a l'esquerra)



Em quedo a una botigueta de menjar i beure, on tot té una pinta increïble. Vull comprar almenys una ampolla de vi de la zona (D.O. Gaillac). Els nens i la Gemma van baixant, en veure que em miro toooots els productes de la botiga :-)

Amb una ampolla de vi de Gailla a la mà. doncs, torno jo també, per un carrer que baixa per una escala quasi tapada amb una llosa:




Darrera foto, abans d'arribar a baix:




I ja sóc a l'auto:




Arrenquem, deixant Cordes enrere, i en direcció al proper poble: Puycelsi. 



Puycelsi:


Ja arribem, i des de lluny té bona pinta:




Aquesta següent no té tan bona pinta, però :-D


Parem a la oficina de turisme (que està abans d'arribar al poble) a preguntar on aparcar, i aconseguir un planell. La Gemma baixa i entra, mentre la resta ens quedem a l'auto. De cop, comença a ploure fort.... Acosto l'auto tot el què puc a la porta, i quan la Gemma, surt, seguim amunt, cap al poble, ens han dit que ara, no sent temporada alta, podem provar d'aparcar a la plaça que hi ha a dalt. 

Efectivament, hi ha lloc de sobres:



Ens hem quedat aquest raconet:




En Marc diu que es vol quedar a l'auto, no li ve de gust sortir a voltar. Malgrat només tenir 6 anys, el deixem. És un poble molt petit, i li deixo un mòbil (preparat per trucar només pitjant una tecla), i un walkie. A més, deixo l'alarma (que truca al mòbil) posada. 

Passegem doncs, sense ell, encara que anem xerrant pel walkie tota la estona. 




Ens agrada molt, aquest poble. Les cases de pedra, tot ben cuidat...









Com ja és costum avui, ens torna a ploure. 

La Judit vol fer una foto panoràmica amb el mòbil:



El paisatge s'ho val:



Caminet entre muralles:



Diversos detalls del poble:
 




En fi, tots els racons del poble són molt macos, encara que la temperatura és una mica incòmoda. 


Tornem, finalment, a l'auto, per anar cap al darrer poble que visitarem avui: Castelnau de Montmiral. 



Castelnau de Montmiral:


Hi arribem en un moment, i fem la volta buscant on aparcar. Seguim indicacions, però en algun moment es perden les de campig-car... decidim que aquí està bé: 



I som-hi, aquest cop tots quatre. Què seria una visita a la zona sense pluja!! 



Ens agradaria saber-ho, però haurem d'esperar a un altre viatge :-)

El poble està bé, no tant com Puycelsi, creiem, però comentem que deu ser perquè al final tot és molt semblant i ja no és novetat.




La plaça, amb les arcades, és força maca, i hi ha la oficina de turisme. Com que ja portem el planell, que la Gemma ha agafat a Puycelsi, no hi entrem. 





Seguim la volta, fins arribar a veure el turó de Pechmiral, però no hi arribem:
  


Seguim la volta, ara per la part exterior del poble:



I tornem a la plaça. Com que portem el planell tot mullat, penso que en demanarem un de nou a l'oficina de turisme, però ja està tancada. I tenen un lloc per deixar planells, però el tenen buit. O sigui que no hi ha planell sec!

Com que fa fresca, em ve de gust un cafè amb llet, i entrem al bar que hi ha a la plaça mateix. 

La Gemma i en Marc no tenen el mateix fred, perquè demanen gelats!!  



El del Marc me l'he d'acabar jo, com sempre que en prova un de nou... 

En fi. Tornada cap a l'auto, i arrenquem en direcció sud, desfent el camí cap a casa. Hem decidit que, si fa bon temps, la darrera visita, demà pel matí, serà la reserva africana de Sigean, i avui ja anirem a dormir per allà per entrar d'hora. 

Cap a Carcassonne, doncs. Travessant el parc natural de l'Haut Languedoc, amb cert desnivell i unes quantes corbes, que separen el Tarn de l'Aude. 

Una mica abans d'arribar a Carcassonne, quan ja no plou però encara tenim els neteja-parabrises engegats, sentim de sobte un cop al vidre (quin ensurt!), i veiem sortir volant alguna cosa... immediatament veig que és l'escombreta dreta, i aturo el neteja-parabrises per no ratllar el vidre. 

No puc parar, doncs tinc un cotxe al darrera, i no hi ha espai per fer-ho al voral sense risc. Quan per fi podríem parar, ja no val la pena, localitzar la escombreta serà impossible. Com que no plou, seguim doncs fins l'entrada de Carcassonne, on torna a plovisquejar. M'aturo i lligo un drap al braç del neteja-parabrises, per poder fer servir el de l'esquerra sense que el de la dreta faci malbé el vidre, i seguim. L'invent funciona bé, i no tenim més problemes. 

Arribant a Sigean s'encén el llum de la reserva de gasoil. Segur que podem arribar, fer demà el recorregut, i continuar fins una gasolinera. Per tant, anem cap a la Réserve Africaine, que està 7 km abans que Sigean, i arribem fins la porta. S'hi pot dormir, però està molt apartat de tot arreu, o sigui que decidim anar a l'àrea més propera. A més, fa molt de vent, i penso que potser trobarem un lloc més protegit. 

Fem uns kilòmetres extra, per anar a Peyriac de Mer, doncs, i busquem l'àrea. Està quasi plena del tot, però hi ha un racó on ens podem posar, una mica allunyats de la tanca per salvar unes branques d'un pi, que toquen l'auto amb el vent. 

L'auto es `va gronxant una mica, però no arriba a ser molest, o sigui que allà ens quedem a sopar i dormir. 





1 comentari:

  1. Per fi sé alguna cosa de les bastides albigeoises ! Pinten bé, algun dia hi haurem d'anar !

    ResponElimina