dimecres, 27 de març de 2013

Setmana Santa 2013: Carcassonne (Via Verda del Canal du Midi, i La Cité



No ens llevem massa d'hora, esmorzem, i començo a preparar bicis per l'activitat prevista per avui: pedalar pel Canal du Midi (veure també www.canalmidi.com/) en direcció a Trèbes, veient un petit tros del recorregut d'aquesta impressionant obra d'enginyeria.

A mida que vaig repassant bicis (i sort, perquè la del Marc té solt el pedalier!!), i entregant-les, només quedo jo per arrencar:



Anem cap al centre, pel Pont Vieux, i travessem per on podem en direcció al canal. 

En arribar a l'altra banda de la ciutat, i no veure'l, decideixo preguntar a una família que, pel poc preparats que anaven (sense roba específica de bici, la mare sense casc) penso que poden ser d'allà. Resulten ser de Cardedeu, i també busquen el Canal :-D.

Tirem una mica en la direcció que ens sembla, i al moment, apareix:



Agafem el carril bici, fins l'enclusa. i ens aturem. Explico als nens com funciona, doncs es veu clarament la diferència d'altures entre les aigües d'una i altra banda. 

Justament en acabar l'explicació, apareix un vaixell, i ens esperem a que passi per veure-ho:



L'aigua està al nivell inferior:




la qual cosa permet entrar els vaixells que volen pujar:



Un cop dins, es tanca la comporta de la part inferior.

Cal amarrar el vaixell per a que no es bellugui, i llavors es deixa entrar l'aigua de la part de dalt, dins l'enclusa. Això fa pujar el nivell (i el vaixell), fins igualar la part superior.


Ja es pot obrir la comporta superior:



I el vaixell pot continuar el seu romb:



Vist com funciona, seguim el nostre camí, pel costat del canal. A vegades l'espai no és molt ample, per tant fem anar els nens el més lluny possible de l'aigua, per si de cas.

M'avanço per fer unes fotos, de la Judit:




I de'n Marc i la Gemma:


L'altra família se'n torna molt aviat.

Xino-xano arribem a l'enclusa de Saint Jean (a 3800 m de l'enclusa de Carcassonne). Fa fred, i la Judit vol tornar, el Marc vol seguir una mica més amb mi (sigui endavant o de tornada), jo voldria fer més kilòmetres, i la Gemma em diu que tiri mentre ells tornen. Arribem a una solució de compromís: en Marc i jo anem fins la següent enclusa (a 763 m d'allà), i tornem, llavors jo torno a anar en direcció Trèbes mentre ells tornen a l'auto. 

Dit i fet, en Marc i jo arribem a l'enclusa de Fresquel-Double: 




i tornem fins la de St. Jean.

Ens separem i jo tiro endavant, amb la idea de fer 20 km (10 en cada sentit) més que ells.


Em crida l'atenció la mida del vaixell de l'esquerra, que no sembla que es faci servir:



Arribant a Trèbes, em separo una mica del canal (que també hi arriba) per arribar per les vinyes:



De tornada, foto del pont del canal sobre el riu, és curiós veure un pont per a que l'aigua salvi un altre curs d'aigua:




La meva bici, que després del repàs (una pasta...) de la setmana passada, va de nassos:




Desfaig el camí, i arriba un moment en què es veu la Cité entre els arbres:



Arribo a la ciutat nova, i la travesso, fins arribar al pont al costat del qual està l'auto. No me'n puc estar de fer la foto de la Cité, amb el Pont Vieux al costat...




Arribo a l'auto, i endreço totes les bicis i el material, i a dinar, amb una bona dutxa després.


Per la tarda, després d'amortitzar l'inversor amb el Nespresso de torn, toca visitar la Cité, per fi. Sortim, la Gemma cap a la ciutat nova a comprar una cosa, els nens i jo cap a dalt. "La iaia" es queda soleta:



Però per poca estona... arribem, 200 m més enllà, fins un quiosc que no recordava, on ja vaig comprar les revistes franceses de "camping-car" el viatge anterior, i em compro els dos números disponibles. En sortir, comença a ploure! Per tant, tornem a l'auto a buscar impermeables.


Pugem, ara sí, cap a la nostra destínació:




Pel camí, ens xoca veure una estelada a una finestra:



I ens atrapa la Gemma:



Entrada per la Porte Narbonnaise: 



Una volta, sense entretenir-nos molt, per dins (ja ho coneixem): 



I sortim de la zona de més botigues i restaurants per anar als "ramparts":



Explico als nens per a què servien els murs, els forats en els murs, els faig imaginar com de complicat era envair una fortificació escalant mentre els de dalt intenten que no pugis, i això els impacta, i es passen l'estona que queda jugant a defensar la ciutat.

Darreres fotos, ja sortint, altre cop per la Porte Narbonnaise:



i des de fora:



Baixada a l'auto, que moc per assegurar la sortida demà quan s'ompli el descampat de cotxes (i de pas, deixo "l'habitació" amb impressionants vistes per l'hora d'anar a dormir), sopar, i a dormir que demà marxem. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada