dissabte, 15 d’agost de 2015

Vacances per Lozère, Aveyron (3)

(continuació de la segona part que podeu trobar aquí)

Dijous, 13 d'agost de 2015
Millau


Ens despertem cap a les vuit, amb els trons. I quins trons!! I com cau la pluja! Els llamps cauen aquí mateix, són simultanis amb els trons. Hem fet bé de baixar a ciutat, no m'agradaria gens estar a la muntanya entre arbres...

Fem mandra al llit una estona, doncs. Avui no farem gaire cosa...

Esmorzem. Ja no plou.

Sortim a buscar una bugaderia i a veure la ciutat.



Quan estem arribant a la plaça on hi ha la oficina de turisme, comença a plovisquejar. Entrem, a preguntar on hi ha una "laverie". Però mentre som dins ha començat a diluviar o sigui que fem temps fent servir la wifi gratuïta.
Finalment, la Gemma decideix anar avançant cap a la bugaderia, encara que plogui molt, i anar posant les rentadores. S'emporta els petits.
En Jan i jo ens quedem una estona més, posant-nos al dia aprofitant la wifi.

Finalment, anem cap a la "laverie".



Curiós que hi ha gent que arriba mullada, es treu pantalons, mitjons i bambes, i ho posa tot barrejat a la secadora. S'esperen en calçotets, i després es tornen a vestir i marxen. I no només ho fa un....

La Gemma diu que n'hi ha per una estona, i la resta anem a fer un cafèa fer un cafè amb llet i refresc de té, a un bar que està pràcticament al costat, i tornem. Ja està secant.

Costa unes quantes tandes d'assecadora que quedi tot (o quasi tot) sec.

Recollim tota la roba, i marxem a dinar.


Després de dinar no plou, i aprofitem per fer una volta, passant pel Carrefour. Com que cal comprar aigua i llet, i més coses, anem preparats per portar pes, amb el carret de l'Ikea:




Ens hi deixem 128€, ja podeu imaginat que el carret ens ha fet falta!

Part de la idea de fer un volt, era la vista del pont de Millau des del pont Lerouge.



Quan ja estem a l'altra banda del pont, comença la pluja. I cada cop plou més... ens apressem (amb el carret carregat no és fàcil), i aconseguim no mullar-nos gaire.


Movem auto per estar més plans. Aparquem quasi al mateix lloc, una mica més enrrere al mateix carrer. Des d'on som també es veu el viaducte de Millau, per la finestra del darrere!




Per sopar provem, per primer cop a l'auto, de fer pizzes, n'hem comprat a Carrefour. Havia llegit que hi ha gent que les fa a la paella, tapades amb paper d'alumini, i la veritat és que queden la mar de bé.  Ho repetirem.

Una bona estona de jocs de taula, i a dormir.

Divendres, 14 d'agost de 2015
Millau, viaducte de Millau, Roquefort-sur-Soulzon


Ens despertem a les 10. Avui he sentit bastant soroll de cotxes passant.

Ens posem les botes amb l'esmorzar: enlloc dels típic cereals, estrenem un formatge, torrades... i ho rematem amb els cereals, igualment :)

Anem cap al centre. Aprofitarem per veure'l ben animat, avui que hi ha mercat setmanal. I, és clar, per comprar menjar fresc.




També entrem a Les Halles (el mercat fixe):



Són més espaioses, amb menys botigues que els mercats de Catalunya:







Acabem just quan ja estan tancant (horari francès, ja sabeu...)


Tornem cap a l'auto i agafem direcció al viaducte, volem veure la exposició sobre el mateix i la seva construcció.





Hi arribem, i aparquem a la zona d'autobusos (buida excepte per alguna auto, la zona d'autocaravanes és molt petita i està plena).

Quedem pràcticament sota el pont





Encara no hem dinat i és molt tard (en horari francès), però hi ha una visita que comença en pocs minuts, i aprofitem per fer-la. És una visita guiada (en francès, però ens donen audioguies en anglès o castellà). Costa 13.50€ per família (inclou parella i els fills fins 17 anys, altre cop el Jan entra per poc :) )  A la guia se la enten força bé tot, i acabo passant de l'audioguia.

Ens van explicant com es va construir, veiem el pont:




i també cartells informatius, que ajuden a entendre les explicacions








És molt curiós saber que el pont es construïa a terra, i llavors 64 maquinetes com la de la foto següent, situades a terra i a dalt de cada pilona, l'aixecaven i el feien córrer 60 cm cada cop que es posaven en marxa:



Detall (secció) dels manyocs de cables que aguanten la estructura des de dalt:





Semblen relativament petites, les pilones, però a la base de la número 2, hi cabria una pista de tennis a dintre!




Al punt de més alçada és més alt que la tour Eiffel:




En acabar, dinem aparcats allà mateix





Seguim cap a Roquefort.



Trobem un aparcament/àrea a l'inici del poble, amb serveis i oficina de turisme amb wifi. I boníssimes vistes. Té bastanta inclinació, això sí.

Anem a provar si encara hi ha alguna cosa oberta, són gairebé les 18h.



Encara som a temps de veure "les caves" Gabriel Coulet. Ho poso entre cometes, perquè les caves on realment fan el formatge no es visiten, hi ha una mostra al soterrani per entendre com és el procés:


Els "formatges" que es veuen són de mentida, i encara que els fessin aquí, no els veuríem: "l'affinage" es fa de finals de desembre fins el juny.

La mini-visita és sense guia, amb panells informatius i un video.

Després, la botiga: 



Provo el formatge, i està bo, però espero a comprar-ne.

Hem decidit que dormirem aquí i per tant ja provarem alguna altra cava demà i compraré (per mi solet, a la resta de la família no els agrada) una mica de formatge. Només en compraré un i vull que sigui el que m'agradi més.


Sortim de la botiga:




Tornem a l'auto, ara amb una mica de pluja i vent.




Buidem i omplim (gratuït)





Aparquem i falquem (tot i això, queda amb una mica de desnivell).







Deixem la finestra del davant oberta, les vistes estan molt bé!




Ara, a sopar, i, com cada dia, una bona sessió de jocs de taula, i després lectura, abans d'anar a dormir.




Dissabte, 15 d'agost de 2015
Roquefort, Saint-Affrique, Brouquies


Passo fred a la nit fins i tot amb les mantetes... no poso la calefacció per no anar traient les mantes a tothom. Això de ser l'únic fredolic és complicat...

Ens llevem molt tard

Esmorzem ràpid i sortim, tots menys el Jan, amb la intenció de visitar les caves Société. Parem a la oficina d'informació del poble per estudiar alternatives, però ens confirmen que és l'únic lloc que visites caves de veritat.


Doncs som-hi!









Després de pujar aquestes escales, i passar per davant del restaurant, que té molt bona pinta, arribarem, tornant a baixar, a la entrada de la visita.
Paguem 10€ per dos adults (els nens fins 11 anys no pagueni el Jan s'ha quedat a l'auto). Ens donen uns papers en català per seguir la visita, que és amb guia en francès.


Comencem veient una maqueta amb moviment, que mostra com es va enfonsar el terreny, deixant la cinglera del Combalou i creant coves i esquerdes ("fleurines") que deixen passar l'aire al seu interior




Una "fleurine":



Ens ensenyen com cultiven els fongs (Penicillium Roqueforti), que barrejaran després amb la llet (4 gr de fongs ja secs per cada 5000 litres, que acabaran essent 400 formatges)



Veiem algunes de les moltes caves, les autèntiques, on el formatge (que es fa fora del poble) madura ("s'affine") fins que a base de fer cates, decideixen que està a punt:



Com ja he explicat en la visita d'ahir, estem fora de temporada i per tant, tot i que les caves són, aquí sí, les autèntiques, els formatges no ho són, són de plàstic.

Al final hi ha una mostra d'estris que es feien servir originalment per cuidar les ovelles, i per fer el formatge de Roquefort:







Finalment, ens preparen tres safates amb tres tipus de formatge diferent, ens expliquen les diferències (donades per diferent cava i diferent varietat de fong)




I els provo, tots tres estan boníssims!



La visita val molt la pena. Molt ben explicat tot, i veure les caves de veritat està molt be.

Com que m'han agradat els tipus, en compro un paquet amb 1/6 de cada (17.10€), i aprofitem per comprar un didal, i un imant de record.

Provem d'anar al restaurant (té un menú assequible, a 12.50€) però no hi ha lloc.

Ohhh.... M'havia fet il·lusions.


Cap a l'auto doncs.




Dinem.


I, després del cafè (que prepara en Marc, que és el cafeter oficial d'aquestes vacances), anem cap a la zona d'esports que tenim al costat: després d'uns quants partits de ping-pong, en fem un de futbol (de luxe, amb camp amb herba). Els nois ens guanyen a la Judit i a mi per 4-3, mentre la Gemma llegeix.








Abans de sortir, unes dutxes per sortir amb dipòsits renovats.
I, llavors, buidem tot altre cop i omplim.


Sortim en direcció a Brousse-le-Château.


Parem a Sainte-Affrique a fer un volt. Aparquem en un carrer lateral, espaiós:




No ho trobem gaire maco. Només el pont vell i com a molt la església.






També hi ha una mini-estàtua de la llibertat.




Seguim per bona carretera, tot i el no tant bon asfalt, fins a Brouquies, on dormirem avui, per visitar Brousse demà. Hi ha un àrea, i hi trobem, com esperàvem pel relat de la Cargoleta, una bona àrea: vistes, serveis, electricitat, i taules de pícnic. I gratuïta.




Els endolls estan una mica amagats, darrera les escombraries:




Fem la volta al poble. És bastant maco.






Està tot tancat. Es veu tot força ben cuidat.




Pensem en sopar a la taula de pícnic del davant, però al final sopem dintre.

Els nens juguen una estona fins que el sopar estigui a punt.




I fins aquí el dia d'avui, acabat com sempre amb sopar, jocs de taula, i lectura.

(Continuarà aquí)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada