diumenge, 22 de setembre del 2013

Centelles-La Garriga en BTT, i Viladrau


El cap de setmana anterior, en fer la Via Verda, la Gemma i els companys de feina queden en fer una sortida en BTT aquest dissabte. La ruta que trien, per tenir tren a l'inici i al final i que el recorregut estigui bé, és Centelles-La Garriga.

Aquest cap de setmana toca sortir amb l'autocaravana, o sigui que farem les dues coses: anirem a Centelles a dormir, farem bici (la Gemma amb els seus companys i jo m'he buscat una ruta molt més fàcil per fer amb la Judit i el Marc), i seguirem el cap de setmana pel Montseny.

Comentem amb uns amics autocaravanistes, en David i l'Eva, que viuen a Centelles, que anirem al seu poble a dormir, i "es veuen obligats" :-D a convidar-nos a sopar a casa seva.

Divendres, 20 de setembre


Sortim per la tarda cap a l'aparcament de l'Elna, carreguem, i pugem direcció Centelles.

Passem a comprar algunes coses pel supermercat, i ens emboliquem una mica per arribar a l'aparcament on dormirem (especialment perquè per on diuen els rètols no es pot passar amb un vehicle de la mida del nostre, i el GPS no ens ajuda gens). Trucada a l'Eva i en un moment arribem a lloc sense problemes.

Aparquem, un pèl inclinats però no prou per posar falques, i anem a casa d'ells. Feia dies que no ens vèiem, salutacions, petons, i de seguida, a sopar!  Xerrem, mengem, cava... i se'ns fa tardet, i demà cal llevar-se d'hora! O sigui que ens acomiadem i cap a l'auto. Com que sé que l'Eva ho llegirà: gràcies :-)

En un moment estem clapant tranquil·lament. De matinada, cal que m'aixequi a posar la calefacció, fa fresqueta dins d'auto! I seguim dormint fins que soni el despertador.

Dissabte, 21 de setembre

La Gemma es lleva més d'hora, i després em llevo jo per ajudar-la a treure la bici del garatge/maleter.
Ella marxa cap a l'estació de Centelles, i jo començo a llevar mandrosets, fer-los esmorzar (canviem l'auto de lloc per estar més anivellats i per a que li toqui una mica d'ombra), i preparar-ho tot per marxar nosaltres.

Sortim de Centelles cap al sud, els dos nens més petits (per als qui no els coneixeu, en Marc amb sis anys i la Judit amb nou) i jo.



La Judit no està en un bon moment i necessita que la empenyi i que li pugi la bici a peu en unes quantes pujades. En Marc va tirant molt bé (encara que en alguns punts necessita ajuda).

Un descans a Sant Martí de Centelles:


Anem fent seguint el track. 

Més endavant, estem tan cansats, que tornem a parar, a recuperar forces. Trec mig entrepà de Nocilla per cada un, i descansem una miqueta. 

Seguim, millor que abans. Però en la part on fa més pujada, ens passem el desviament de llarg i fem uns centenars de metres de més en pujada...

Al Marc se li posa alguna cosa a l'ull dret i de sobte es posa a plorar... torno corrents pensant que ha caigut però no... Li deixo les meves ulleres de sol bones, i amb això es queda content i segueix.

Agafem el camí que ens havíem saltat, ara és pràcticament pla.

Passem un parell de tanques de filferro aparentment electrificat, vaig obrint-les i anem passant.
Arriba un moment que ens trobem una vaca joveneta. No ens fa massa cas, la deixem caminar davant nostre. Però llavors ens trobem que n'hi ha una dotzena en mig del camí... penso que amb molt de compte passarem pel seu costat, però llavors s'aixeca una (un, hauria de dir, no?) que té banyes, i es queda al mig del camí mirant cap a nosaltres... Decideixo que saltarem la tanca elèctrica cap al camp del costat, i passarem ben lluny dels bitxos. Primer passo els nens i les bicis a l'altra banda de la tanca, llavors faig esperar els nens mentre porto una de les seves bicis cap a l'altra banda del camp, i torno a buscar-los. Cada cop que passo el bitxo amb banyes em va seguint amb la mirada, diuen que no veuen els colors, però precisament vaig tot de vermell... En fi, passo tan lluny com puc d'ell, i travesso per segona vegada amb la bici de la Judit, i els nens darrere meu. Els faig passar per sota la tanca de l'altre costat, els passo les bicis, i els deixo de forma que estiguin al camí, ja lluny dels animals, i amb una tanca suposadament elèctrica entre ells i els bitxos.
Torno a buscar la meva bici, i ja podem continuar...




Ara comencem a baixar, penso que anirem més ràpid... però les baixades són massa complicades pels nens, i vaig fent tres viatges a cada tram difícil.Per fi arribem a baix, a l'alçada de la C-17 al Tagamanent. Hi ha un pas a nivell sense barreres, i quan hi arribem es posa a sonar i el llum en vermell.

Esperem i veiem el tren passar des de ben a prop!

Arribem de seguida a El Figaró, i anem a la estació perquè els nens no volen arribar fins La Garriga pedalant. 




Però el següent tren trigarà una hora i quart, i no hem dinat... prefereixen seguir fins La Garriga, que esperar tant, o sigui que fem un mini-dinar ràpid a un dels bars de la carretera (on per casualitat ens trobem la Noèlia, una mestra del Marc de la escola bressol!) i continuem.

Caminets plans i bastant macos, fins arribar a la entrada de La Garriga.

Trucada de la Gemma per veure on som, ens quadra l'horari dels trens, i arribem a la estació a temps per veure tothom i agafar el següent tren cap a Centelles.




Teniu la nostra ruta a Wikiloc


En tornar a l'auto:




endreçar les bicis, dutxes per tothom, i arrenquem en direcció a Santa Fe del Montseny, des d'on volem fer una caminada demà, fins al turó de Morou.

Quan estem arribant a Viladrau, decidim que se'ns està fent massa tard, i que busquem on dormir, per fer el darrer tram diumenge matí. Així no cal agobiar-se per sopar massa tard.

Just a la entrada de Viladrau, veiem un rètol d'àrea d'autocaravanes!  No sabíem que n'hi hagués cap. Seguim les indicacions, i en un moment hi som.

Està buida, excepte per una caravana deshabitada, que sembla que porta molt temps allà. O sigui que escollim lloc, i ens hi instal·lem.

Sopar, i a dormir ràpid, que demà toca excursió (però ja decidim que serà per Viladrau, ja que som aquí veurem el poble i voltarem per algunes de les moltes fonts que té al voltant.

Diumenge, 22 de setembre


Avui toca passeig a peu. Abans, però, un parell de fotos a l'àrea:




Després d'esmorzar, anem cap al centre del poble (ens ve de camí passar per l'arboretum, i per la Font de'n Jep, però)

Fem una cua llarguíssima (per la velocitat a la que atenen, no per la quantitat de gent) a la pastisseria, i fem un segon esmorzar, ens ha vingut de gust en veure l'aparador :-)


Anem a veure la Font dels Enamorats. Unes famílies, que ens trobarem després, ens fan una foto on sortim tots:





 Resulta que són dues fonts, i separades... com representin uns enamorats, déu ser un amor platònic... 



Ara no sabem ben bé on anar, o sigui que busco a Wikiloc al mòbil, i trobo rutes que porten a un castanyer anomenat de les Nou Branques. Però la Judit vol anar a una altra font, o sigui que primer anem a la de l'Oreneta, i de camí passem a prop de l'Elna:




Arribem a la font:





 Després tornem enrere, i busquem l'inici del track per anar al Castanyer. 

L'acabem trobant, però el comencem al revés, i ja seguim així fins veure indicacions, d'allà seguim les indicacions enlloc del track. 

Abans del Castanyer de les Nou Branques, trobem un altre castanyer prou gran i amb el troc buit:




Arribem al Castanyer, és gran, s'hi pot pujar, i té efectivament moltes branques. 








Dinem uns entrepans allà, estem sols quan comencem però arriben tres famílies més, i després una parella amb un gos (si esperaven tranquil·litat, entre les altres famílies i nosaltres, no n'han tingut gaire...).


Seguim el nostre camí, que ens porta de tornada a Viladrau, però agafem una variant que ens portarà per la font de l'Oreneta, altre cop. 

D'allà a l'auto hi ha uns centenars de metres, només, i en un moment hi som.


Teniu tota la passejada a Wikiloc.


La Gemma va a jugar al futbol amb en Marc i jo faig una migdiada, després ja ens preparem per marxar. 

Deixem l'auto buida d'aigües brutes, aprofitant les instal·lacions.






I de baixada, parem a Granollers a treure-li els mosquits a l'auto-rentat. I, ja neta per dins i per fora, cap a l'aparcament.





Totals Elna: 11 sortides i 6775 kms fets, a una mitjana de 2.43 sortides i 1496.25 km al mes, i 31 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Totals Iaia+Elna: 54 sortides i 22937 kms fets, a una mitjana de 2.13 sortides i 904.41 km al mes, i 132 nits passades a la nostra segona caseta :-)

3 comentaris:

  1. Doncs sí, l'Eva ho ha llegit, i amb molt de gust ens vam "veure obligats" a dir-vos per sopar plegats, jajaja !
    Algun dia ens hauríem d'apuntar a pedalar una mica, que us coneixeu els nostres entorns millor que nosaltres !!! Ben xula la pedalada i l'excursió per Viladrau !

    ResponElimina
  2. Doncs ja sabeu, quan volgueu! Una Via Verda és ideal, per gent no entrenada: sense desnivells, sense cap dificultat tècnica... la de l'Ebre està molt bé, i les de Girona també :-)

    ResponElimina
  3. Jo ara no tinc bici, l'ha heredat l'Aina. I no sóc molt pedaladora. I els gossos tampoc ... Però en David i les nenes igual algun dia s'hi apuntarien, mentre jo em quedo a la rereguarda ...

    ResponElimina