diumenge, 30 de setembre de 2012

Mini-sortida: Selenika BTT


Aquest cap de setmana em toca fer la Selènika, marxa BTT molt dura, de 95 km amb 2456 metres de desnivell positiu acumulat. Després de 3 mesos d'aturada per una estrebada muscular ("tirón"), m'he apuntat més per tenir un repte i així una excusa per anar a spinning i tornar a agafar la bici regularment, que per estar preparat per fer-la.

L'any passat em va acompanyar la Gemma amb els petits, però aquest any (de forma perfectament comprensible) no va voler estar més de nou hores esperant-me, i la idea és anar sol.

Així doncs, dissabte, després d'un dia de dinar familiar, surto, just de temps, cap a Navarcles. Intento arribar a recollir el dorsal abans de les 20:00h, per no haver de fer-ho amb cues pel matí.

Arribo una mica tard, a les 20:15, però encara me'l donen (gràcies, a l'organització!).
Comentem com estarà el terreny després de tanta pluja com ha caigut avui... sembla que no plourà demà, i la primera part no hauria de tenir fang, tot i que després hi ha argila... ja veurem.

Vaig cap a l'àrea, i un cop aparcat, poso el dorsal a la bici.

Ordeno i preparo una mica les coses per demà, i em faig una mica de pasta, per sopar. Segueixo el Barça a través de Twitter i de la Gemma, perquè a la ràdio, que té l'antena trencada, només s'agafa una emisora (RNE1, que la meva religió em prohibeix sentir), al sintonitzador TDT tampoc (i mira que normalment agafa de tot...), i quan vaig a provar amb el mòbil, no tinc auriculars (i al mòbil no va la ràdio si no els poses). Queda escolar-ho per Internet, però es talla als 30 segons, tornant a provar fa el mateix, i me'n canso.

L'endemà pel matí, quan sona el despertador a les 7:00, s'està moooolt bé al llitet. Se sent soroll d'aigua, i confesso que per un moment gairebé tinc l'esperança que sigui pluja i tenir una bona excusa per no sortir del llit... però és una aixeta del àrea que algú ha deixat una estona oberta, o sigui que em trec la mandra de sobre, i som-hi.

Trec la bici del garatge:




I cap a la sortida. Abans de marxar li faig una altra foto a "la iaia"



I a la sortida just a temps. 

Entre tota la gentada no veig ningú conegut, tot i que n'hi ha almenys quatre: la Raquel i el Tom, amb qui vaig compartir la Pedals de Foc fa un parell o tres d'anys, i el Javier i el Jordi, ex-companys de feina.



Arrenquem per fi:


I anem fen xino xano. La Raquel i el Tom no eren darrera meu (a no ser que hagin arribat tard), per tant estaran davant, i no els veurè ni per casualitat. El Javier i el Jordi tampoc són a la vista. 

El darrer any vaig començar-la amb un altre Javier, i al cap de poc ell va tirar i vaig fer-la quasi tota jo sol. 
Aquest any la començo sol, i al cap de poc m'atrapen el Javier i el Jordi, i ja no aniré sol cap més estona. Contradiccions tontes que té la vida a vegades... 

Bé, deixem la filosofia profunda, que no és la meva especialitat :-D  

Arribada al primer avituallament: 


El Javier, que aquest any està força en forma (però no vol sortir a les fotos), i el Jordi, lluint equipació corporativa. Aquí encara fa bona cara: 




Javi i Xavi:



Seguim tirant. 


Unes quantes fotos del Javier, on sortim el Jordi i jo:









El terreny està bé, ara comença a haver una miqueta de fang, però no és del què més resistència fa, i no es queda enganxat a la roda. Anant per on és més compacte, o per l'herba entre roderes, o per on hi ha algunes pedres, es porta bé (especialment comparat amb el què esperàvem!)

El què no es porta tan bé, són els "rampots"... quines pujades! A mí em van més les pujades més suaus, encara que durin estona. Però aquestes duren estona i estona, i tenen trams de força inclinació... 

El Jordi no es troba bé del tot, i decideix plegar a la que trobi una carretera per tornar. Li donem ànims, i continuem el Javi i jo. No anem del tot sols, perquè anem coincidint amb gent, com sempre passa... els passes a les baixades, i et tornen a passar a les pujades, o bé ens reagrupem involuntàriament a l'avituallament. Ens passa, aquest cop, amb un grupet amb un que porta un esquellot (quin rotllo portar-lo a prop, em fa forçar el ritme quan coincidim per deslliurar-me'n), i amb dues noies (una tal Gemma, que em comenta que és el primer cop que fa una sortida tan llarga, i la seva amiga).

Pujar molt té coses bones, quan arribes a dalt. 

Una es la vista:


I l'altra que comença la baixada :-D


Arribem al segon avituallament:



Els avituallaments m'agraden molt. Beguda sense que s'acabi, fruits secs de diversos tipus, plàtans i taronges... I la gent de groc, genial, simpatia i ànims tota l'estona. 

L'avituallament està davant de l'ermita de Sant Julià d'Úixols:



Anem tirant. La cosa es fa llaaaarga, a vegades... de pujada, vull dir.

Tercer avituallament, a Castellcir. D'aquest sí que tenim queixes. S'estaven fent una paella i no ens van voler convidar :-D 

En fi... haurem de seguir pedalant...  Cal reomplir dipòsits:



I arribem al quart i darrer avituallament, a Monistrol de Calders. Aquí també hi ha les dues noies, i el de la dreta, d'esquenes, crec que és el de l'escallot:



Encarem el darrer tram, ja. "Només" ens queda una pujada de 8 km, fins al Coll de Mussarra, que al final resulta que en té una mica menys (visca!!! :-D), i comencem la baixada definitiva cap a Navarcles. Aquí és on m'ho passo millor!  Hi ha alguns trossets especialment xulos, corriol pel bosc, i una trialereta light (ara no sé si ho barrejo tot i la trialereta era abans... en fi, deixem-la aquí)


En entrar a l'asfalt de Navarcles, noto rara la roda del darrera, crec que he punxat (porto "tubeless" però no és impossible punxar, com ja vaig veure a la Pedals de Foc...) 

Paro un segon a saludar la Raquel i el Tom, que estan carregant el cotxe justament allà, i segueixo corrents, que el Javi m'espera. 

Arribada, i trobada amb el Jordi, que ja està canviat.  

Rentem les bicis (quina pressió i cabdal que tenen les super-mànegues que hi ha!!!), i ens apuntem per a què ens enviïn el regal (uns pantalons, l'organització ha preferit fer menys peces i que els darrers poguem demanar la nostra talla, que no donar-nos "el què quedi" i que no ens vagi bé, bona idea). 

Hi ha dinar, i he llegit que estava bé, però no tenim gens de gana, i jo fa molt que penso en la meva dutxeta calenteta a l'auto, o sigui que ens acomiadem. 

Anant cap allà, ara ja és claríssim que he punxat.  

Com que la bici està neta, la carrego al garatge, i ja puc gaudir de la dutxa... sense estalviar aigua, tinc 100 litres per mi solet! :-)  

En ser a l'àrea, aprofito per buidar i omplir aigües, i surto amb l'auto preparada per al següent viatge. 

Una  mica de cua a la carretera, i arribada a casa, rebentat, i més tard del previst, ara sí amb molta gana.  

En fi, no m'hi apunto més, a la Selènika. Al menys, fins que obrin la inscripció l'any que vé  ;-)


Totals: 32 sortides i 13754 kms fets, a una mitjana de 2,23 sortides i 960 km al mes, i 76 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada