diumenge, 13 de gener de 2013

Festa dels Tonis a Taradell 2013



Després d’haver-ho provat l’any passat, i veient la bona acollida a les autocaravanes al poble, i la bona organització tant per part de l’EvaV (que organitza la trobada d’autocaravanes) com per part dels Tonis (que organitzen totes les activitats de la festa dels Tres Tombs), ens vam tornar a apuntar a la que va sortir la llista.
Aquest cop ve també el Jan, que l’any passat no venia.


Divendres, 11 de gener de 2013

Sortim tard, en acabar la Judit la sessió al logopeda. El Jan la va a trobar, i nosaltres els recollim al carrer principal, i enfilem cap a l’autopista. Passem pel costat del McDonald’s, i seguim, però els petits (que encara “piquen “ amb això del Happy Meal i la joguina...) proposen comprar el sopar i menjar-se’l pel camí. Vist el què triga el Marc a sopar, i l’hora a la que arribarem, pensem que no és mala idea, i donem la volta per anar-hi.

Seguim doncs, amb el sopar en marxa, AP7 fins a Parets, C-17 fins passar Tona, i sortida 54 cap a Taradell.

A la rotonda d’entrada al poble hi ha l’aparcament 1 (El Pujaló), on ens toca estar, i triem una plaça ben plana relativament a prop de l’entrada. No cal ni posar falques, perfecte!

A l’hora que és, la Gemma es posa a preparar els llits que falten (abans de sortir ja he preparat jo les lliteres), i jo surto a saludar. Conversa ràpida amb l’Àlex i l’Amparo (www.micasaconruedas.com), saludo als que estaven amb ells, i cap a dormir d’hora.

Estrenem matalàs, sembla més còmode que el vell, almenys jo ja no toco la fusta de sota!

Dissabte, 12 de gener de 2013 

Una de les activitats del programa, i que ens atrau força, és una passejada “esportiva” (suposo que vol dir, “que cansa més que fer un tomb pel poble i cal anar millor calçat”) fins el castell deTaradell (castell d'en Boix), 10 km, apta per nens.
Per tant, ens hem posat el despertador abans de les nou, per, anant rapidet, tenir temps de ser a la sortida.
Dit i fet (encara que fem 10 minuts tard). Arribem a la Plaça de les Eres just quan estaven a punt de sortir!!
I arrenca la caminada!


A la dreta de tot, la guia del Centre Excursionista de Taradell , molt atenta, amb la que anem comentant el recorregut:



Els nens que hi participen: davant, i d’esquerra a dreta, de vermell, el Marc (6 anys acabats de fer) i la Judit (8 anys), i de blau, darrera, l’Alba (4 anys), que es va portar com una campiona i va necessitar poqueta estona d’anar a coll:




Els volts del camí, on no toca el solet, estan força blancs, del gebre:




Aquí el Marc ja es queixa de les cames (portem poquets metres! :-D), però ja us avanço que aguantarà de sobres tota la caminada, i ja no protestarà més en tot el camí:













El Marc, al costat de la tanca, a l’altra banda hi ha cabirols:



Per la qual cosa, també a l’altra banda, i fora de l’abast, hi ha una tanca elèctrica (o sigui, un fil amb corrent). Fora de l’abast... a no ser que posis la mà a través de la primera tanca. A què no sabeu què se li ocurre al Marc? Ho heu encertat... s’ha avançat uns metres, i de cop el sentim plorar com si el matessin. Aixequem la vista i veiem que es toca el braç: s’ha “picat” amb la tanca elèctrica, fins i tot té una marca petitona vermella que li durarà uns dies...

En fi... Li expliquem què li ha passat, i l’advertim per properes vegades: si ara que està darrera la tanca, el toca, imagineu quan el trobi més a mà...







Arriba un moment que, des de l’altra banda, es veu el castell!  No està sencer, però es veu més ben conservat del què esperàvem!





El camí és molt xul·lo,





i passa fins una zona més rocosa (on fins i tot hi ha gent iniciant-se o practicant escalada), hi ha baumes, i les pedres fan formes que arriben a fer un sostre per damunt nostre

 





I arribem al castell! 




Que fins i tot té una part sobre una d’aquestes pedres:




El rodegem, per arribar a la cara on hi ha l’entrada, on hi ha també una petita esplanada, amb un petit monument:






Una estelada a l'accés al castell:




I un magnífic detall per rebre’ns, per part del Centre Excursionista!! Un pica-pica, amb els seus porrons de vi, aigua, patatetes,... per agafar forces per tornar!






Veiem el castell per dins (bé, el troç de terreny que encerclen els murs, que és l’únic que queda).

Les vistes sobre la comarca són espectaculars. Al fons, el punt més alt de Taradell, l’Enclusa, que ens queda pendent per una propera visita: 








Es veu el pantà al fons (a la foto, en petitet...)





I enfilem la baixada, per un altre camí, 




que acaba arribant a la cua del pantà.


Està ben glaçat! Les pedres que hi tirem reboten a la superfície:





I arribada al poble:



Allà ens espera una altra guia, per explicar-nos la història i els llocs emblemàtics del poble, en una caminada cultural també molt interessant, lligant la història de Catalunya amb la d’Osona i concretament Taradell, amb les seves diferents etapes lligades al tèxtil




Passem per l’església de Sant Genís, construïda sobre d'altres anteriors:





Darrera hi ha el seu campanar (que en realitat és el de l’església anterior, romànica), reproduït al Poble Espanyol de Barcelona:












Hi pugem, i hi ha força bona vista!  Aparcament del camp de futbol inclòs :-D










En Marc no vol pujar, així que la Gemma és a baix amb ell, aquí podeu veure la Judit i el Jan 







Continuem per la Sagrera, la zona del voltant, fins arribar a la part que corresponia a les afores, ara integrada al poble. D’aquí, al lloc on va començar: la riera i la Font Gran, on hi havia els safareigs:




El Plataner de la Font Gran, amb, al fons, l’edifici que va ser del gremi dels paraires i teixidors





La riera, que va permetre fundar el poble i fer-hi molins:





Continuem, fins la Torre deDon Carles, construïda per no haver de pujar al castell de’n Boix per defensar-se:





Passem per la capella deSanta Llúcia, que conté un pessebre fet com una maqueta de Sant Pere de Casserres:





I seguim pels carrers, que recorren els camins rals de l’època, en direcció a la Plaça de les Eres, on completem el recorregut.

La Gemma s’ha escapat, per no fer tard, a mitja caminada cultural, i ha anat a recollir un pollastre a l’ast que hem encarregat per telèfon, o sigui que ens acostem a l’aparcament 1, pensant en el dinar ;-)


No som els únics, hi ha un parell de grups de taules:





Però nosaltres som fredolics i preferim dinar dins de casa :-)

La tercera començant per l’esquerra és la nostra (la més bruta, a la part del sostre, però amb els estris que ens han portat els Reis, esperem solucionar-ho diumenge!)







Un cop ventilat el pollastre, que està la mar de bò, i la resta del dinar, i de fer el cafè i una mica de mandra, sortim cap a Can Costa i Font per fer la passejada en burro, com l’any passat.

Les fotos no són gens bones, però amb la llum que hi havia, i no havent portat la càmera bona...























Fem un volt per la sala on hi ha activitats, i anem a fer un cafè/Cacaolat al bar.

Veiem l’exposició relacionada amb el pa i la seva el·laboració:





I ja va sent hora de fer cua pel Tast del Porc. Les brases ja estan preparades, i comença a haver cua, o sigui que ens hi posem.

Ens trobem amb una de les parelles que han vingut a la caminada esportiva, i després amb una altra, i xerrem una estona.

Quan arribem al final de la cua, ens donen un plat el menjar cru (un parell de llesques de pa de pagès, una botifarra, i a triar entre un tall de cansalada o un peix mort :-D), i un palet de fusta per fer servir d’eina per posar i treure menjar de la graella sense cremar-se (gaire!).

La Gemma i jo triem arengades, i el Jan cansalada. Com que els petits són molt seus amb això del menjar (molt seus vol dir “un desastre”), la Gemma els va a comprar uns entrepans al bar, mentre el Jan i jo fem equilibris amb els 3 plats i alhora cuinem tot el què hi ha dins. Aconseguim que la única baixa sigui una torrada (si és completament negra no es menja, oi? :-D). No està malament!

Bé, també hem de dir que les arengades queden massa crues i la Gemma me les fa menjar les dues a mi, que m’agrada el peix cru (però això és un aspecte positiu, no creieu? :-D)

En aquell moment, veiem l’EvaV fent cua, i quedem a les escales per sopar còmodament (o sigui, a escollir entre “de peu agafant fred” i “segut amb el cul encara més gelat” :-D).  Però el sopar està bo, i la conversa i la companyia fan suportable el fred. Fins que pensem que la conversa i la companyia es poden traslladar al bar, amb un cafè amb llet calentet davant!!

Els nanos, en acabar de sopar, han anat al parc, i allà es queden.

Al bar costa més xerrar, hi ha molt de soroll de fons, però ens recuperem, tèrmicament i cafeínicament parlant, una mica!

Arriba l’hora de baixar cap a les autos, i justament comença a plovisquejar, o sigui que recuperem els nois i noies, i cap a casa. Pràcticament no ens mullem, però un cop dins la casa amb rodes, se sent una mica més de soroll de pluja al sostre, sembla que plou una mica més, però no dura gaire.

Lamentablement (i, probablement degut a que no sé aguantar dos plats, cuinar amb un pal de fusta a la barbacoa, i fer servir una tercera mà per fer-ne fotos), no hi ha documents gràfics que donin fe dels paràgrafs anteriors.


Diumenge, 13 de gener de 2013


Ens despertem tardet, doncs avui  no tenim activitat prevista fins les 12 (haguéssim pogut visitar la granja del Mas Casablanca, però no ens ve de gust matinar).

Avui és el dia del passant dels Tres Tombs, i els més de 70 carros dels Tonis porten un any esperant-lo, o sigui que tant de bo no plogui!

Esmorzem, i ens preparem per sortir. El què els anglesos anomenarien “mixed blessing”: no plou... gaire. 

Plovisqueja, però ens permet estar més o menys bé amb l’impermeable, 




i el passant pot fer-se, encara que deslluït una mica pels paraigües i alguna jaqueta sobre els vestits més d’època.

Ja ha començat, és el final de la primera de les tres voltes,






i anem pujant cap al centre, pensant on ens posarem, quan ens crida l’EvaV des de l’altra banda del carrer. Ens quedem allà, doncs, 




amb ella, el David, el CarlosK75 i l’Ester, les nenes, i els dos “peluts”,


que estan atents a la desfilada (però es posen més atents quan passa un gos :-D)
Què guapos i quina cara de bons nois!!!


Parlant de "nois" (i noies):




El David i el CarlosK75 estan a l’altra banda fent fotos de més qualitat, jo només creuo per fotografiar les famílies, i faig unes quantes fotos de record, amb el mòbil és el què toca (tampoc és que amb la reflex sàpiga fer-les molt millor però el material llavors permet que quedin algunes bé malgrat el fotògraf)


































Un cop acaba el passant, cap a l’auto a fer el dinar, i a jugar una mica al Party Junior





Després fem una invasió d’autos, nens en una, adults i gossos en l’altra, per fer un cafè i provar la “coca de l’àvia” (boníssima, per cert!)


I toca acomiadar-nos (no per molt de temps, la següent, el Cau de les Bruixes de Centelles, és al cap de dues setmanes!).

De baixada, volem estrenar el raspall telescòpic (i, de pas, acceptaríem de bon grat aconseguir l’efecte secundari de que “la iaia” quedi acceptablement neta!)


O sigui que, aconsellats sobre on anar per l’EvaV, parem a l’Esclat, on hi cap “la iaia” i encara queda lloc per a que tregui el cap la Gemma a fregar la part de davant,








Ecs!!!! :-D




El sostre es torna una mica més blanc (amb el sabó semblava que fins i tot seria blanc del tot, però no arribem a tant)


Descobrim però, el preocupant estat del segellat de la claraboia del mig, la que queda de les dues originals:






Caldrà solucionar-ho aquesta setmana amb MS-Tech per sobre, i després ja pensarem si la canviem per una de transparent.


Després de 45 minuts, el resultat no és perfecte però és més que digne:



I ja només queda seguir fins l’àrea habitual a l’autopista, a Santa Perpètua, buidar i omplir aigües, i arribar a casa, aparcar i descarregar. 



Totals: 37 sortides i 15296 kms fets, a una mitjana de 2.08 sortides i 859.33 km al mes, i 89 nits passades a la nostra segona caseta :-)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada