Micro-sortida en AC: Travessa BTT Sant Joan Despí-Montserrat

(Versión en castellano)

Aquest cap de setmana tocava BTT, la XVI Travessa Sant Joan Despí-Montserrat. En principi era un cap de setmana sense AC.
Dissabte vam anar a "repartir nens" (el gran, amb l'àvia, els dos petits amb la cangur, que ja és pràcticament de la família).
També calia anar a deixar el cotxe gran a Monistrol, on es pot arribar fàcilment (tot baixada) si acabes la Travessa, o si no aconsegueixes pujar a Montserrat i t'has de quedar precisament a Monistrol (i hi ha tren per arribar si tens algun problema i cal abandonar abans).

Diumenge, doncs, calia llevar-se molt d'hora, carregar les dues bicis al VW Polo (desmuntant rodes), arribar allà, buscar aparcament, tornar a muntar les bicis, i ser a les 7:30 on havíem quedat amb els companys. Quina mandra...

A mi no em cal gaire motivació per fer servir la AC, o sigui que vaig proposar a la Gemma anar a dormir al costat de la sortida, guanyant el temps d'anar fins allà i el de desmuntar i muntar bicis.
Així doncs, vam anar amb el cotxe gran i la AC a Monistrol, i vam aparcar el cotxe allà.

Com que anant-hi vam veure que per tornar hi havia embús, vam decidir quedar-nos a sopar per allà (no a la AC perquè tot i que alguna cosa haguéssim trobat pels armaris, no haviem agafat res de casa i haguéssim sopat pitjor, i amb més feina).
Trucadeta a un amic que viu a Olesa per a que ens aconselli un lloc per sopar i un altre per aparcar 7 metres de vehicle, i seguint els seus consells vam trobar desseguida l'aparcament i el restaurant Olea.
Voliem sopar pasta per allò dels hidrats de carboni abans de fer esport, però no era el lloc adient, i vam acabar amb un menú de pica-pica. Vam sopar la mar de bé per 42 euros tots dos.

D'allà, cap a Sant Joan Despí, a buscar lloc prop del poliesportiu. Però ens trobem amb la desagradable sorpresa que al poble està prohibit aparcar camions i vehicles de més de 2.2 m d'altura... Excepte als polígons industrials. O sigui que vam haver d'anar al marge d'un polígon industrial, tocant al parc de la Fontsanta, on també hi ha vivendes, per allò de no estar en un lloc excessivament solitari.
La pega és que de tant en tant ens despertava algun "fitipaldi" passant a tota bufa...
Però vam poder apurar, com estava previst, l'hora de llevar-nos (bé, jo, perquè la Gemma es va llevar més d'hora).

Esmorzar, acabar de preparar els Camelbak, treure les bicis del garatge (per cert, quin garatge més petit que tenim, amb prou feines hi cabes dues bicis...), i cap a la foto de grup amb els companys.

La pedalada va ser una mica frustrant, perquè van endurir i allargar el recorregut en la part anterior a Monistrol, però a més van escurçar l'hora límit per passar per aquell control. La Gemma anava millor preparada que l'any passat, que va aconseguir arribar a dalt com una campiona. No va anar última, com sí va fer l'any passat, va poder seguir el ritme d'un parell de companys, però amb els canvis, es va quedar sense poder pujar a Montserrat...

Per part meva, vaig anar tirant tota la estona intentant agafar gent amb maillots verds (els que portàven els companys), i també coincidint sovint amb la gent d'Asland, amb els que vam anar xerrant a estones.

A l'avituallament de La Puda, igual que va passar l'any passat, mentre agafava aigua i parlava amb la dona del Jordi, i aquesta em comentava que encara no havia arribat allà, va arribar ell. A partir d'allà, va ser el contrari que l'any passat: l'any passat vam sortir-ne junts, i vam acabar anant junts a Monistrol i després pujant separats, i aquest any em va dir que no podria i que tirés jo, anant separats fins a Monistrol, i pujant junts des d'allà :-D  I, a sobre, molt plorar però el tram final em va estar fent forçar la marxa, el tio :-D

Total: 77 km amb 2210 m de desnivell positiu acumulat.

Foto amb alguns dels companys de feina de la Gemma (tots els de verd) que van arribar a dalt:

Tornada a Monistrol (6 km més, pràcticament tot baixada) a buscar el cotxe i a la Gemma, que, com que no els havien deixat pujar, estava fent la cerveseta amb els altres dos companys de travessa. Una clareta mentre comentem la jugada, i cap a Sant Joan Despí, a buscar la autocaravana per tornar a casa.

Ara, a pensar en la propera sortida, aquest proper cap de setmana, també amb les bicis però amb els nens, a fer alguna via verda.

Totals: 2252 kms fets, a una mitjana de 1.3 sortides i 490 km al mes, i 18 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Navarcles: Selènika, per fi! (sortida curta amb AC)

(Versión en castellano)

Portava diversos anys volent apuntar-me a la Selènika però sempre em "rajava" després de no sortir en bici al juliol i agost... aquest any, el mateix, però vaig decidir apuntar-m'hi igualment, algun any havia de ser, i aquest era el que estava més en forma que mai abans de la aturada d'estiu... alguna cosa quedaria...
En fi, que vaig fer la inscripció i que sigui el què Déu vulgui.

Ens havíem plantejat anar-hi jo sol, però després de tota la setmana de viatge per feina, i per tant no haver vist la família, hi hem anat tots.

Dissabte pel matí cauen quatre gotes, o sigui que no hi ha pressa, ens anem a la biblioteca a la lectura del Llibre Gegant (on, per cert, un dels contes que llegeixen és el de la Judit!).

Sortim per la tarda, doncs. Abans de sortir, però, col·loco la peça que vaig fer divendres per a que la llitera inferior s'aguanti dreta i muntar així el garatge per primer cop (veure brico corresponent).
De pas, hi poso quatre claus de ganxo i un parell de pops, per aguantar la taula de camping, etc.

Dins el garatge poso la bici bona, i la del Marc, que és massa petita pel portabicis. Les demés van al portabicis de darrera.

Arribem a l'àrea de Navarcles, és fàcil de trobar perquè està molt ben indicada. Ja hi ha quatre AC's a la banda més planera. Ens posem a la banda contrària, fa una miqueta de desnivell, però amb una cunya queda solucionat.



L'àrea està molt bé, té tots els serveis, un parc (no infantil, sinó d'exercicis per la 3a edad, però els nens hi juguen igualment :) ) i bastant d'espai, si no està posada la cadena que tanca el camí que va cap a dalt (el que es veu a l'esquerra a la foto anterior).

Només hi sobren els mosquits i algun excrement de gos... tot i que el rètol blanc que es veu darrera el buidat de grises, és un advertiment de multa a qui no reculli el què faci el seu gos.

Una volta pel poble, per agafar els dorsals i comprar alguna cosa.

Tornem a l'AC, i mentre preparo la bici cauen quatre gotetes, però no arriba a ploure.

Sopem, i a veure el partit! O intentar-ho, tenim molts problemes amb l'antena. Al final només es veia (amb talls intermitents), amb l'antena de l'AC, quan ens posàvem lluny de la tele, i amb prou feines... Ni la portàtil del sogre (que ens va salvar a Colliure), ni la "antena por un euro", van servir per a res...
Decidim comprar la que es recomana a ACPasión, dilluns mateix em passo per luluka o la compro per Internet...
En fi, al final vam poder veure'l i gaudir-lo :)

Em preparo tot el que em cal per demà, per no despertar la família quan m'aixequi.

Estreno el llit del menjador, per provar-lo i perquè el Marc dormia a la caputxina, la Judit també volia dormir al menjador i la llitera és una mica estreta per mi.

A les 7 sona el despertador, i fa molta mandra... però què hi farem. Em tanco al lavabo, em vesteixo, i ja em truca el company Javier, que està a punt d'arribar.

Anem cap a la sortida, i els que estan darrera de tot... són el grupet dels Swats :)  Salutacions, petonets a la Raquel, i xerradeta mentre no sortim.

Un cop sortim, desseguida es veu que la Raquel i el Javier tiren més que jo. Els vaig agafant, als taps, però desseguida els perdo definitivament.

Al km 22, entre la baixa forma, i que vaig sol (bé, si es pot dir anar sol havent-hi 1300 paios), penso que no l'acabaré... però rendir-me no és un dels meus costums, o sigui que almenys cal intentar-ho.

Segueixo, i acabo xerrant amb un que porta una bici com la meva. És clar, com que són iguals, van igual de ràpid :-D  Anem coincidint al llarg de la resta del recorregut.

Avanço un parell de Swats, el Jordi ha punxat.

Paro a tots els avituallaments, no he esmorzat (excepte una barreta a la sortida), i em cal anar omplint el dipòsit. Fruits secs, fruita, i beguda a tots ells (per cert, molt bé per la organització en aquest aspecte, fins i tot als últims avituallaments quedaven moltes coses pels últims participants).

Al primer avituallament, m'atrapen els Swats que havien punxat, i em passen.

Segueixo tirant.

Arribo dalt de tot, i comença la baixada per fí. Atrapo desseguida en Joanem, i tirem junts, anem xerrant i ens anem esperant molt poc en pujadetes i baixadetes.

Al km 79, en una pujadeta, al Joanem li agafen unes rampes bestials als dos quàdriceps. Sort que darrera venia un que sabia què fer, i mentre jo baixava ja li estava apretant les puntes dels peus.
Després d'un quart d'hora, pot seguir, a les pujades a peu, a les baixades muntats. Sort que queda molta més baixada que pujada!
Al cap d'una estona, ja pot pedalar a les pujadetes suaus, sense forçar.

Ens torna a passar el de l'altra Genius 30, li havia tret un bon avantatge abans de les rampes del Joanem, i ens l'ha recuperat.

Aconseguim arribar a Navarcles, i allà està la família, ja cansada d'esperar-me...

Els números: 106 km, 2550 metres de DPA, 9h 12min, i posició aprox. 1150 de 1350. IBP index 183, el meu rècord anterior estava en 180. El recorregut el teniu a Wikiloc. Potser és perquè he anat sol i una mica avorrit i desmotivat força troç, però no l'hi he trobat rés d'especial... esperava més corriols (evidentment no al principi, s'haguessin fet uns taps... però sí després).
Trams divertits, un parell de corriols de 2 minuts cada un, la resta, tot pista.

Recollida de diploma, armilla paravents, i una mica de dinar, i a rentar la bici.

Cap a l'AC, a recollir-ho tot, buidar i omplir aigües, i cap a casa.

Pel camí, enmig de l'embús, ens trobem amb el John i la Cristina, que tornen d'una triatló. Al final tirem per autopista (crec que ens van cobrar com un cotxe, en aquesta).

I a buidar-ho tot, equipatge portàvem poc, pero cadiretes, bicis, cascs... i a aparcar.


Totals: 2070 kms fets, a una mitjana de 1.09 sortides i 450 km al mes, i 17 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Brico 9: arreglar suport llitera inferior per fer-la garatge

(Versión en castellano)



El problema: la llitera inferior, en posar-la vertical per formar el garatge, no s'aguanta.
La peça on enganxa el pestell està trencada.


Aconsegueixo la peça original per substituir la trencada:

Ja canviada, amb la peça trencada encara per allà:

Pestell que, en tancar, aguanta la llitera en posició vertical:

El problema no s'arregla del tot, ja que el pestell arriba a agafar, però queda tan poc introduït dins la peça que amb qualsevol moviment, la llitera cau. Caldrà posar-hi imaginació, doncs.
Una possibilitat és posar la peça trencada sobre de l'altra, amb la part encara sencera ben orientada. Però és clar, és de plàstic i no sé si es tornarà a trencar fàcilment.

Se m'acut fer un suplement en alumini.

Marco la forma en un tros d'alumini en angle que tenia per casa:

La part que es veu anirà collada on hi ha la peça actual, i la que està a 90· subjectarà el pestell que impedeix que baixi la llitera.

Retallo la forma a base de serra i Dremel

 La peça ja feta, a falta de polir-la una mica:

Aquí es veu millor la part vertical, que aguantarà el pestell:

Ara la peça de plàstic té a sobre la metàl·lica, i el pestell enganxa principalment contra la metàl·lica. Queda fort i no pot caure. De pas, li he posat un pom al pestell, per poder estirar millor des de la banda del garatge:

I hi he clavat quatre claus de ganxo, als que he enganxat un parell de "pops" (ganxos elàstics) per subjectar la taula de càmping i resta de coses que porto al garatge.

Escapada amb els nens a Roda de Barà

(Versión en castellano)

Aquest dijous i divendres hem fet una escapada ràpida, només els nens i jo (la Gemma treballava). Vaig buscar un camping amb piscina i platja, que tingués tobogans a la piscina, o alguna cosa semblant. Capo al sud, per allò de la temperatura de l'aigua i de les platges planeres pels nens (tot i que la sorra fina no m'agrada...). I que agafessin Camping Cheque. I vaig veure una foto prometedora del camping Stel a Roda de Barà, amb una piscina gran, un tobogan, i una piscina pels petits amb jocs i ninots diversos a l'aigua.
Dijous, doncs, a llevar-se relativament d'hora i cap a Roda de Barà.
Viatge per autopista, tot i que no acostumo a agafar-la amb la Iaia. Total, per anar a 90... i la doble roda paga bastant més.
Arribada, una mica de cua per fer el check-in, i a buscar parcel·la. Ens n'hem quedat una de petitona, però amb ombra i prop dels serveis. Total, per una nit...

Només aparcar, de pet a la piscina! Els nens s'ho han passat bomba, i jo també. Feia temps que no estava tant de temps dins l'aigua. Baixades pel tobogan, jocs a la piscina petita, llençar-se a la gran...

Dinar a l'auto, i entre arreglar-ho tot, els plats, cafè, un passeig fins a la platja, ja se'ns ha fet l'hora de banyar-nos altre cop. Aquest cop, al mar. Jugar a la sorra, jugar amb les onades, i cremar-se una miqueta amb el sol. Davant mateix de l'entrada del camping:

De tornada, dutxa en entrar a les instal·lacions (també tenen aparcament per deixar-hi les bicis, i compressor per inflar matalassos o barques, està molt ben muntat).
I a acabar de sucar-nos bé, a la piscina altre cop. El tobogan ja tancava, però una estoneta de bany a la resta no ens l'ha tret ningú.
Per si fós poca aigua, d'allà a les dutxes (les que són amb sabó enlloc de amb clor). Hi ha uns lavabos per nens i nenes de fins 10 anys, on poden entrar (però no fer servir) els pares i mares. Dutxes, piques, tasses, tot a escala. Molt xulo. Un cop dutxats els dos més petits, els grans anem a les dutxes d'homes, i a preparar el sopar.
Sopem sota el tendal, amb soroll de l'aire condicionat de la caravana del costat... ens queixem, i gràcies a això el treuen quan ens posem al llit (previ recordatori), però la major part del sopar, amb el sorollet.
Fem a sorts qui dorm a la caputxina amb mi, i li toca a la Judit.
Jo em quedo a actualitar-me a acpasion,net, i se'm fan les tantes.
Aquest matí, a quarts de deu, llevar-se, esmorzar, i els nens a la piscina (només a la més petita, i vigilats des de la recepció a estones) i jo a aparcar l'auto a l'entrada del camping, i pagar.
Remullada final, i a la una passades, cap a casa, per dinar una mica tard però ja allà.

Ens ho hem passat d'allò més bé, suposo que repetirem a aquest camping algun cop, tota la família.

Totals: 1865 kms fets, a una mitjana de 0.87 sortides i 405 km al mes, i 16 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Brico 8: reparació enfosquidors

(Versión en castellano)



Els enfosquidors que venien amb "la iaia" tenien diversos traus trencats, i les ventoses queien.

Per repara-ho, compro a Servei Estació uns traus (que tenen part "mascle" i part "femella"), de la mida correcta per les ventoses que tinc (diàmetre interior, 10 mm), amb l'utillatge adient per "reblar-los" a martellades:




Forat sense el trau reblat:




Reforço amb cinta americana per les dues bandes:





Amb la part "mascle" del trau, pressiono contra la cinta per a marcar-la. Si freguem repetidament amb un objecte dur, podem tallar la cinta directament (es pot arribar a reblar, i que el trau trenqui la cinta, però a vegades no ho aconsegueix i malbaratem el trau). Es pot rematar el tall amb unes tisores.

Posem la part de l'utillatge que fa de base, sota la part "mascle" del trau:

Posem la part "femella" del trau per l'altra banda:

I col·loquem la part de l'utillatge que rebrà les martellades:

Piquem uns quants cops, i llestos. Pot ser que quedi algun tros de cinta americana sense tallar:

Es pot acabar de retallar, i llestos.

Trau ja reblat correctament:

Ja podem col·locar la ventosa:

Vacances Estiu 2011: Alt Urgell - Cerdanya - Conflent - Rosselló

(Versión en castellano)

Dia 1, 16/8/2011: Sant Cugat - Calaf

Sortim tard de casa, en direcció a Cardedeu enlloc de cap a l'A2, perque ens vam oblidar la bici del Marc quan vam estar a ca'ls sogres fent bricos la setmana anterior... Aprofitem per parar al Decathlon de Mollet a comprar un parell de coses i

sopar al Viena. Recollim la bici, i després de fer Tetris per posar-la al maleter sota la llitera de baix, on també hi ha la de la Judit, tirem cap a la A2. Com que tornem a passar quasi per davant de casa, i també ens haviem oblitat uns congelats, entrem a Sant Cugat a recollir-los...

Total, que tornem a sortir de vacances per segona vegada, a les tantes. Ens plantegem quedar-nos a dormir a casa, però vull sortir de vacances AVUI i punt.

Aconseguim arribar a Calaf, busquem l'àrea i l'acabem trobant, però està tancada amb cadenats i cal demanar la clau no-sé-on. No té pinta de que es faci servir molt, aqueta àrea...

Davant mateix hi ha una esplanada, o sigui que dormim allà.

Dia 2, 17/8/2011: Calaf - Sant Joan de l'Erm

Pel matí passa la policía local, ens miren però no diuen rés.

Esmorzem i tirem cap a la carretera del pantà d'Oliana, per arribar quasi fins La Seu i desviar-nos cap a Sant Joan de l'Erm.

Arribem a dalt després de 28 km de corbes i pujada, al principi s'encén el llum de la reserva... espero que arribarem i la cosa donarà per tornar a baixar!

Després de preguntar i inscriure'ns al refugi de la Basseta, acampem a la zona de pins després de dues caravanes. No contractem electricitat, crec que no ens cal.

Dinem i passem la resta del dia per allà.

Per la nit, veiem el partit estrentant el conversor. Cal resintonitzar la tele, però s'agafen un munt d'emissores!

Victòria del Barça, i contents a dormir! Tot i que ens hem carregat un quart de bateria, i hem descobert que l'endoll d'encenedor que no és l'original del vehicle, també tira de la bateria de la cabina... no m'agrada, caldrà canviar-ho. Suposo que amb tres quarts de bateria ja tirarà el motor d'arranc, però queden un parell de dies i hem de carregar mòbils, etc...

Dia 3, 18/8/2011: Sant Joan de l'Erm

Sortim en bici, tot baixada fins la Vall de Santa Magdalena. Dinem allà, de picnic, i els nens jugen pel costat del riu, tiren pedres, etc.

Tornem, ara ja tot pujada. En Marc fa pràcticament tot el camí enganxat al TrailGator, la Judit fa molt de tros ella sola, i altres trams l'empenyo. Déu n'hi dó com aguanta, però!

Un cop a lloc, anem a les dutxes del refugi, una bona dutxa sense escatimar aigua.

Dia 4, 19/8/2011: Sant Joan de l'Erm - Andorra

És un gustàs aixecar-se i veure el paisatge per la finestra de la caputxina!

Avui toca excursió a peu. Anem a Sant Joan Vell. Xino xano, molta baixada, després pujada, pel bosc. El Marc para molt sovint per demanar "gasoil" (aigua), però aguanta. Trobem bolets, desl quans només ens quedem un rovelló (únic del que estem 100% segurs que és bó).

A Sant Joan Vell hi ha les restes d'una ermita i d'un hostal, molt derruïdes. Hi ha bona vista sobre les muntanyes de l'altra banda de la vall.

Dinem al lloc on hi ha menys mosques (i més distància fins a la caca de vaca més propera).

Apareixen uns cavalls, que van al seu rotllo per tota la zona. Passen un parell de cotxes, però hi ha molt poca gent.

Tornem per la pista apta per cotxes, per variar de camí. És molt planer fins al refugi.

Decideixo agafar corrent a 220V per recarregar la bateria de la cabina, carregar mòbils, etc, i estrenem la connexió de l'AC. Després descobriré que, en canviar les connexions per posar la tele i l'amplificador d'antena al convertidor, no tinc connectat el carregador de la centraleta a l'endoll de 220, i no carregarà gens...

Altre cop dutxa amb aigua a sac, pagar l'estada, i som-hi!

Desmuntem la paradeta (tendal, taula de camping, i carregar bicis al portabicis i al maleter).

Arrencada sense problemes, i cap a baix! en ser 99.99% baixada, crec que arribem bé fins Montferrer, on podem posar 10 euros. Però amb la baixada el sensor del dipòsit marca diferent, i ni tan sols anem amb reserva.

Arribem sense complicacions fins al Centre Comercial River, justet de temps, doncs són més de les vuit del vespre. Deixo la Gemma a la farmàcia i centre comercial, i vaig a posar gasoil. No em fan el descompte del 7% perquè encara no hem comprat... però un andorrà amable em deixa la tarja de client i em fan el 5%! Gràcies!!! Resulta que també és ex-autocaravanista, i el de la gasolinera també en té una.

Aparco a la zona adient (sota de tot), i entro ràpid per fer les compres abans que tanquin. Ens dividim la feina i aconseguim fer-ho tot a corre-cuita.

Sopar i dormir a l'aparcament, rodejats d'altres AC's. Aviat ho inauguren com a àrea d'autocaravanes, però encara no hi ha tots els serveis.

Dia 5, 20/8/2011:Andorra - Puigcerdà

Pel matí, pujo al centre comercial a buidar el cassette, que està a tope. Esmorzem, comprem un parell de coses més (un mapa, per exemple). Omplim aigua a la gasolinera, demanant permís, cap problema.

Anem a buscar alguna excursió per fer a peu per Andorra, no molt apartada de la carretera que va cap al Pas de la Casa.

Parem a un punt d'informació, on ens aconsellen anar a l'embassament d'Engolasters. Perfecte, perquè hem de buidar grises, i hi ha un lloc per fer-ho a Encamp, al peu del Funicamp i de la carretera que va a Engolasters. Buidat, sense problemes (per omplir hauriem d'haver anat a buscar una clau).

Pugem, amb certs esforços però sense problemes, fins a l'aparcament, on trobem un foradet prou gros per a que hi descansi la "Iaia".

Excursió a peu, planera del tot, de 3 km en cada sentit. Quan en portem la meitat, però, recordo que no hem posat la nevera a gas... torno amb una correguda, ho soluciono, i descarrego la bici del Jan per no haver de tornar a córrer.

Els agafo abans d'arribar a l'embassament, o sigui que hi arribem els cinc junts. Tampoc és molt maco, però ja farà el cas.

Dinem sota els pins, i prenem el cafè a la terrassa d'un dels bars.

Tornada cap a l'AC, i cap al Pas de la Casa. La Iaia puja més que dignament el port d'Envalira. Baixant veiem l'aparcament d'AC's, n'hi ha moltes.

Parada per fer el darrer intent de trobar la pomada encarregada per la sogra, a dues farmàcies del Pas. Intent infructuós, però, com a les altres cinc o sis que havíem provat.

Passem a França, fem el port de Puymorens, baixem fins Puigcerdà sense passar pel camí del contrabandista, no vull trobar-me un cotxe de cara amb l'amplada que porto.

Anem cap a la zona del llac, per passar la nit i entrar al camping Stel pel matí. Resulta que hi ha festes, i està tot a tope, però trobem un carrer allunyat on podem aparcar i estar tranquils.

Dia 6, 21/8/2011: Puigcerdà

Entrem al camping després d'esmorzar. Busquem una parcel·la que ens agradi, com que hi ha prou lloc, en trobem una prop dels serveis i la piscina, però prou lluny per no sentir-ne el soroll.

El camping està molt bé, té de tot.

Escampem les coses, taula de camping, tendal, bicis... Connectem a 220V. Encara no he descobert perquè no carrega la bateria a 220... Sort que portem la placa solar, que manté al 100% la bateria de la vivenda... Més tard descobreixo que no s'encèn el llumet de 220V de la centraleta, i reconnecto bé el carregador.

Bany, en aigua bastant freda però suportable.

Dues rentadores, amb fitxes a preu d'or, però cal fer-les. No tenim estenedors suficients per tanta roba, però aprofitant el tendal, una corda, i els estenedors, més o menys ens en sortim.

Els nens van a veure la peli que fan per la tarda, però com és d'esperar, a la que surten dolents, els dos petits diuen que nanai... El Jan sí que la veu, mentre vaig al parc infantil amb el Marc i la Judit.

Els nens s'ho passen teta al camping, els deixem anar on volen, i sobre tot el Marc desapareix constantment amb la bici.

Hi ha una activitat d'origami, hi passen una estona però hem d'estar per allà perquè no es volen quedar sols.

Al vespre, anem en bici pel camí de darrera del camping (carretera vella de Llívia), fins Puigcerdà. Volta al llac a peu, veient que han muntat tot per fer un castell de focs per la nit.

Tornem al camping, se'ns fa fosc pel camí.

Havent sopat, veiem els focs des del camping, només veiem els que van una mica alts, però està bé.

Dia 7, 22/8/2011: Puigcerdà

Dia de fer el gos pel camping.

Pel matí tornem a anar en bici, el Marc i el Jan, i jo, a Puigcerdà. Les noies es queden al camping.

Fem unes compres, busquem una ferreteria, i fem una volta pel centre, abans de tornar.

Els nens es passen l'estona amunt i avall per les instal·lacions, ens acompanyem a la piscina, i no fem res fins les sis de la tarda, que hi ha pont de mico i tirolines pels peques. S'ho passen de conya!

Dia 8, 23/8/2011: Puigcerdà - Mont-Louis

Pel matí, recollida, pagar el camping (2 camping cheques i 37 euros, els dos dies), i marxar cap a Prullans, on hi ha una coneguda de la Gemma, de la feina. Piscina d'aigua gelada (els nens, els grans passem) al seu camping, al final també ens hi quedem a dinar. Ens parlen del llac (embassament, en realitat) de les Bouillouses, i pensem que pot estar bé. Després de tornar a passar per la piscina, ens acomiadem i anem a comprar a Bellver, aconsellats per la Noemí. Gelat i aprovissionament de carn i fruita, i cap a França.

Anem cap a França, seguint des de Bourgmadame el recorregut del tren groc.

Arribem a Mont-Louis i pugem a veure si podem dormir a l'aparcament on s'agafen els autocars que pugen a l'embassament, a l'estiu no deixen pujar vehicles privats excepte a alguna hora intempestiva, i no deixen dormir a dalt. Però a baix tampoc, o sigui que no sabem si dormir a Mont-Louis o al llac de Matemale. Al final ens decidim per la primera opció, i anem a buscar l'aparcament del fossar. Aparquem dins, entre altres AC's, a 10 cm del mur de la ciutat, quasi sota el pont d'entrada.

Dóna temps a fer una volta ràpida pel poble, i la Gemma baixa a fer el sopar mentre jo em quedo amb els nens al parc.

Sopar, i a dormir.

Dia 9, 24/8/2011: Mont-Louis - Villefranche de Conflent

Abans de deixar l'aparcament (4 euros tot el dia, incloent servei de buidat i càrrega d'aigua), aprofitem per descarregar aigües i omplir.

Malauradament, l'aixeta és raríssima, i com que no estem a zero d'aigua, ens cansem ràpid de no saber fer-la anar. Això va ser una pifia, perquè quan vam descobrir com funcionava hauriem d'haver tornar a omplir per quedar al 100% però no ho vam fer. No seria la pitjor del dia, però...

Pugem cap a l'aparcament de dalt, aparquem l'AC, i pugem en "navette" fins el "lac des Bouillouses". Ens informem i decidim fer la ruta dels estanys del Carlit, versió curta (2.5 h a pas d'adult). Els primers tres quarts d'hora, la pujada té certa gràcia (pendent, pedres, arrels), amb la qual cosa el Marc puja sense queixar-se, motivat per la dificultat.

Al cap de molt, recordo que no he engegat el GPS, m'agrada enregistrar els recorreguts i no ho estic fent. M'aturo a treure'l de la motxil·la i els deixo avantatge.

Continuem, però vet aquí que la Judit cau i es rasca amb l'única pedra d'aquell tram. Trec la farmaciola, i li curem la rascadeta. No sé si aquí o a la parada anterior pel GPS, em deixo la funda de la càmera de video, amb la càmera i les ulleres de veure-hi dins... La càmera em sap poc greu, és bastant dolenta, però la cinta amb imatges, i les ulleres bones, sí que em fot haver-les perdut... Quan me n'adono, baixo fins on la Judit ha caigut, però rés... Confio que algú l'haurà recollit i la deixarà a Informació (no va ser així, tot i que vaig deixar les meves dades, no han trucat) i recupero fins atrapar-los.

Dinem a l'estany del Valell, i continuem, ja de baixada, fins el punt d'informació. Pregunto per la càmera i les ulleres, deixo el meu nom i telèfon, i marxem resignats... Mig provisqueja, però portem cangurs, i quan ens els posem para.

Baixada amb autocar amb pudor de gos (perquè dels dos que van pujar, un cap problema, però l'altre feia un tuf impressionant). 

Arribada a l'auto, i cap a Vilafranca de Conflent, seguint altre cop el recorregut del tren groc.

Se'ns encén un llum vermell quan anem a parar a veure el tren pel pont més espectacular. Com que el tren triga tot i que acabem d'avançar-lo, decidim marxar, i mentre ens preparem, passa pel pont i el veiem quan ja segueix muntanya avall... Quan arrenquem, el llum vermell no s'encén, per sort.

A Vilafranca, anem directes a l'estació, que està allunyada del poble, sabem que s'hi pot dormir. 3 euros, que ens costa arreplegar (el parquímetre no accepta targetes, ni monedes de 5 cts.), per passar la nit. Sense cap servei, però. Aparquem al costat d'una Carthago de doble eix darrera, grandíssima, luxossíssima, i caríssima, amb matrícula belga.

Tot seguit, veiem arribar el tren groc des de la AC.

Com que veiem que queda poca aigua, intento anar-ne a buscar una garrafa, però no ho aconsegueixo i comença a ploure, o sigui que ens quedem amb la poca que hem carregat a Mont-Louis.

Dia 10, 25/8/2011: Villefranche de Conflent - Casteil

Com que estem a zero d'aigua, per la "cagada" d'ahir, decidim acostar-nos a Prades a buscar on carregar, i esmorzar després. No aconseguim trobar cap font, ens costa trobar un parc infantil però els nens de Prades viuen sense aigua, sembla, no hi ha font. Decidim anar al McDonalds a fer servir la WiFi, i allà buscar informació. A sobre, torna a encendre's el llum vermell... truco al concessionari i em diuen que si s'apaga i tinc oli, no ha d'haver problema, que si vull buscar una Ford... Com que portem oli, i en tornar a arrencar no s'encén, tirem. Al final trobem un planell de Prades, on localitzem el McDonalds. ens hi acostem, aprofito per fer un café dolent de McD enlloc de molt dolent d'Oroley, i busco info, mentre els altres esmorzen a la auto.

Decidim anar a les coves de Vilafranca, les Canalettes. Quan hi enfilem, veig un petitíssim edifici de lavabos, i decideixo acostar-m'hi. Mentre penso com agafar aigua d'una aixeta de rentamans, descobrim que al de noies hi ha presa de manguera! Carreguem fins dalt, i anem cap a les coves amb tot en ordre.

Aparquem a les coves, i anem a visitar la grotte des Grandes Canalettes (http://www.3grottes.com/ca/grotte-grandes-canalettes.html).

Ben abrigats (hi ha 13º, dins), fem el mig kilòmetre fins el final de la zona turística, i la tornada. La veritat és que és impressionant. I hi ha una zona on hi ha quatre llums que canvien amb la música, i la primera peça que sona ens va agafar per sorpresa... escoltar el Virolai a 500 m sota terra, a França, envoltat d'estalactites, no ens ho esperàvem pas!

Comprem un parell de xorrades pels nens (unes pedres imantades i un boli que fa llum quan escrius), i un didal per la col·lecció de la sogra, i cap a Casteil (http://www.casteil.fr/navigationCAT.htm), dalt de tot de la mateixa carretera.

Just abans d'entrar al poble, hi ha un aparcament on està prohibit tot excepte els "camping car" (que és com diuen allà a les autocaravanes).

Busquem un lloc anivellat, però els dos millors els tenen dues campers. Mentre ens ho pensem, una se'n va i aparquem al millor lloc de tots!

Volteta per Casteil, els nens en bici i nosaltres a peu. S'acaba ràpid, només són dos carrers curts.

Tornem, i arriba una Niemann-Bischoff integral, que porta un rètol amb el nom: La Casona.

Com que em sona el nom, els pregunto si són d'Acpasion. Hi han escrit algun cop però escriuen més al seu propi bloc (http://rafeliroser.jimdo.com/els-vehicles/la-casona/). Xerrem una estona amb ells, el Jan i jo.

També arriben els de la Carthago que vam veure a Vilafranca.

Anem a sopar i a dormir.

Dia 11, 26/8/2011: Casteil - Colliure

Pel matí, excursió cap a Sant Martí del Canigó. Són 45 minuts a peu (a ritme d'adult), per la pista per on pugen els 4x4 que et claven 13 euros per persona. Però a més del preu, ens agrada caminar i volem que els nens s'hi acostumin, o sigui que hi pugem a peu.

Amb la conya que la parella (d'uns 60 anys) de la Carthago ens atrapa, i agafant alguna drecera, pugem a bon ritme i sense queixar-se massa (només els primers 30 segons, el Marc, demanant anar a coll).

Fem tard a la visita que comença, i a més totes són en francès o castellà. En plè Canigó, em sembla un sacrilegi no fer-la en català, i a més passo d'esperar una hora i que els nens no entenguin la visita en francès (que era la següent). O sigui que pugem al mirador de sobre, fem fotos, i cap avall! Per un altre camí, però, molt més xulo!

Després de dinar, aixequem el campament, i cap a Colliure, evitant autopistes. De passada per Prades, ens acostem al centre comercial que ja coneixem, i descarreguem i carreguem tot el què cal. Per descarregar grises, fem servir un rentat tipus Kärcher que accepta "camping car". Mentre rentem el morro, descarreguem per la cua :)

Arribem a Colliure sense novetat, i trobem l'àrea, que és un aparcament fora del poble, distribuit en terraces, per un total de 350 cotxes, amb serveis per AC (corrent 220V només a unes poques places de baix de tot, al costat del lloc de buidar i omplir). Pugem fins la terrassa més alta, per estar més tranquils i que els nens puguin jugar sense massa trànsit. Aparquem bé, dels pocs que ho fem, doncs com que està molt buit, molts aparquen atravessats, ocupant 3 places...

Els nens juguen una estona, plou una altra estona, i sopem i dormim, ja no baixem al poble.

Dia 12, 27/8/2011: Colliure - Sant Cugat

Pel matí, després d'esmorzar, agafem la primera "navette" (minibús gratuit, ensenyant el ticket del parking, que baixa al poble cada 30 min.) i anem a veure Colliure. De mal humor, perquè els nens s'estan portant fatal i ja estem farts.

Veiem els carrers del centre, la platja, entrem al castell i el visitem, i tornem amb la "navette" cap a l'auto a dinar.

Després de dinar, buidat i omplert, i agafem la carretera de la costa, fins Cerbere, Portbou, Llançà, i ja cap a dins a buscar la baixada per la N-II (A2, ara) fins Granollers, i autopista fins a casa.

Han estat unes vacances "de prova", haviem sortit en AC caps de setmana que no teniem el Jan, però no tants dies, ni tots cinc.

L'auto, excepte alguna coseta que s'ha anat arreglant o que arreglarem ara (alguna frontisa, cal retocar un taulell que vaig fer per ampliar l'espai a la cuina, etc), cap problema.

Viatjar amb ella, decidint cada dia on vols anar o quedar-te, és genial.

Ara bé, fer-ho amb tres nens com els nostres, és més difícil. Costa que entenguin que no és un parc d'atraccions on es pot saltar, jugar amb les finestres, o fer-hi guerra de coixins.

En fi, a veure la propera sortida curta com va.


Totals: 1707 kms fets, a una mitjana de 0.65 sortides i 371 km al mes, i 15 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Brico 7: Taulell addicional per la cuina

(Versión en castellano)

Els anteriors propietaris tenien posats uns "topes" i tenien una fusta pesadíssima, de conglomerat (el menys resistent a la humitat que hi ha), i d'un color que no lligava amb rés, per aprofitar l'espai de la porta, quan no es feia servir, com a taulell addicional per la cuina.

Era un rotllo guardar-ho a qualsevol lloc, i era incòmode de fer servir. Candidat a un brico...

El primer, prendre mides, i comprar al Leroy Merlin un taulell de contraplacat marí de 10mm, que és la fusta més resistent a la flexió, humitats, i lleugera.

A més, per no haver de buscar lloc a la fusta cada cop, uns escaires plegables.

Vista d'un escaire plegat:

Vista desplegat:

Vernís, també comprat al Leroy Merlin:

Fusta ja envernissada (tres capes, per obtenir el color més semblant possible al dels mobles originals):

Fent servir el mateix escaire com a plantilla, marquem i comencem els forats amb la barrina. A la fusta:

I a la paret (cal considerar si val la pena reforçar-la, o fer els forats passants i posar un reforç a l'altra banda, depenent de la solidesa de la paret):

Cargolem els escaires a la fusta:

 i ara a la paret, i aquesta part ja està. 

Vista des de sota, on es veuen les dues pestanyes, una a cada escaire, que cal apretar per plegar-ho (en algun moment caldrà fer una nyapa per a que apretant a un sol lloc, es plegui tot):

Des de dalt:

I plegat:

 Problema: per posar les coses de la cuina, està bé. Però un dia hi posarem alguna cosa que pesi més, o s'hi recolzarà algú, i això no aguantarà prou. Per tant, decideixo que cal que també agafi a l'altra banda.
No està fet així des del principi, perquè si el feia de banda a banda, en pujar i baixar hagués topat amb l'agafador que hi ha per pujar, amb els penjadors, etc.:




Pensant com fer-ho, decideixo fer una part fixa, i que la part mòbil s'agafi amb baldes a la fixa.

Prenc la mida del forat, i el marco a la fusta que es veu a la foto, encara sense vernissar:

Tallem la nova peça:

L'envernissem, i  la collem amb escaires, i li posem la part corresponent de les baldes:

Com que he volgut apurar les mides, he de fer un encaix per a que en tancar superi el pany de la porta:

Acabaré tallant aquest troç perquè quedi igualat, i poguem  tancar sense apartar la cortina anti-mosques... 

Ja acabat:

I ara cal prendre les mides entre les pestanyes, fer una peça a partir d'un perfil d'alumini comprat al Servei Estació, amb dues capes per a que no flexi, i reblar-les a cada pestanya:

¡