Micro-sortida a La Portals de Montserrat 2013

( més fotos en breu)


Com l'any passat, i com a d'altres pedalades, me'n vaig a dormir a Collbató la nit anterior a La Portals de Montserrat 2013.

Passem, en cotxe, a veure un parell d'autocaravanes noves abans d'anar, i llavors recollim "la iaia" i la bici, i anem, la Gemma i els petits en cotxe i jo en auto, cap a Collbató.

Aparquem "la iaia" a Collbató, al lloc on dormiré, i seguim cap a Igualada a veure un concessionari on ens ensenyaran una auto molt xul·la, nova, i una menys xul·la (però molt més barata) de segona mà.

La Gemma em comenta que, des de dintre no es nota tant, però des de fora es nota moltíssim que "la iaia" no corre gaire...

De tornada d'Igualada, em quedo a Collbató, mentre la resta de la família segueix cap a casa.

Arreglo una mica les coses dins l'auto, i mentre em preparo per muntar el neteja-parabrisa que vam perdre per Setmana Santa, arriba el Luis (canbasc, a acpasion).

Xerrem una estona, a casa seva, on em dóna el dorsal (eskerrik asko, Luis!), i després me'n vaig a l'auto a fer números i comparatives de les autos que ens agraden més.

Al cap d'una estona veig per la finestra l'Ana, la dona de'n Luis, amb una parella que no conec.

Surto a saludar-la, i resulta que la parella són els vernets d'acpasion. Xerrem una altra estona, el Luis torna i ens ensenya els bricos de la seva auto, veiem l'auto dels vernets, i finalment me'n vaig a fer-me una mica de pasta, sopar, deixar la roba de bici preparada i a dormir. Just abans veig que tinc un missatge d'una possible interessada per "la iaia", i contesto que em truqui demà (però no abans de les 15:00, que és quan calculo acabar La Portals).

Pel matí, res a destacar: llevar-se, vestir-se, cafetó, i agafar la bici i cap a la sortida.

Em trobo allà amb els de Sant Cugat, amb els què faré la sortida.

I finalment ens toca arrencar. En Raul i jo ens quedem una miqueta enrere, i finalment, en una confusió, el perdo (penso que el tinc darrera quan m'aturo a treure'm la jaqueta, i en canvi ell està davant).

Els trobo al primer avituallament, on arribo amb la sensació que no podré amb tots els km i desnivell que em queda (sempre em passa que començo més malament i després milloro una mica).

Anem gaudint dels paisatges, i de les baixades, i anar fent a les pujades. Vaig millor del què esperava!

Van caient els km (i alguns ciclistes, hi ha alguns accidents espectaculars!), van passant les pujades (i les baixades, quasi sense veure-les), i als darrers dos km em comença a fer mal la cuixa esquerra i tinc un avís de "rampa". Afluixo un pelet, i m'atrapa en Raul, amb el què faig els darrers metres i arribem junts al final.

La ruta: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4559687

Entrepà de butifarra, cerveseta ben guanyada, i comentari de la jugada i de properes pedalades, i cap als cotxes/autocaravana.

Li faig una foto, que no li he fet cap en tota la sortida:



I, com que he decidit dutxer-me a casa, em canvio la samarreta i només queda engegar i anar cap a casa.


Totals: 43 sortides i 17249 kms fets, a una mitjana de 2.06 sortides i 827.95 km al mes, i 101 nits passades a la nostra segona caseta :-)

V Catigat, incompleta

(versión en castellano)

Fa temps, el XaviN ens va proposar anar a la Catigat, al Pla d'Urgell. Massa lluny per un cap de setmana amb Jan, per tant ho vaig descartar i arxivar mentalment.

Fa un parell de setmanes, el Jan va dir que el seu amic que ara viu a Cervera l'havia convidat a passar el cap de setmana del final d'abril. Que si el pujava i després l'anava a buscar.
Bé, es pot arreglar, vaig pensar: fem una sortida amb l'auto, cap a Lleida, i d'anada el deixem i de tornada el recollim.

Se m'acut, al cap d'uns dies, buscar alguna pedalada per aquell diumenge, dia 29. El Jan no hi seria, i si en trobava alguna prop de Cervera o més cap a on anéssim,  es podria quadrar, i així feia una sortida més abans de la Marató dels Monegros, de la següent setmana. Que ja em convé, perquè no estic sortint gaire i estic bastant fluix. Miro mapagenda.com i resulta que n'hi ha una a Bellvís de Cerdanya, 100 km i sense desnivell. Perfecte per entrenar per Monegros!
M'apunto... i resulta que és la Catigat, que ja no recordava. I per tant hi estan apuntats el XaviN, el Tom i la Raquel.
Justament la mateixa tarda.. el Jan em diu que el seu amic no pot i que no anirà a Cervera...
Doncs jo, a la pedalada, hi vaig igualment, ara que m'he compromès...

Decideixo, com ja vaig fer amb La Portals, anar-hi amb l'auto per poder dormir a Bellvís enlloc de matinar molt (aquest cop no seria molt sinó moltíssim, és el doble de lluny).
I ja que vaig al costat, busco el mail de la família llunyana que tinc a Les Borges Blanques, i els dic que si puc els passaré a saludar, només un moment, de camí.

Dit i fet. Sortida una mica més tard del previst.
A mig camí, comença la pluja.
Passo per on estaven a punt de sopar els Rafel i l'Anna, que fa uns quants anys que no veig, xerrem mitja horeta, i els deixo sopant i tiro cap a Bellvís.

Havia preguntat l'organització de la pedalada, si hi havia algun lloc millor que altre per dormir. Veuràs un munt de llocs on fer-ho, només donant una volta, m'havien respost.
Total, que faig la volteta, i veig un carrer a 100 m de la sortida de la pedalada, en aquella travessia no hi ha cases, ni porteries, ni finestres, i fins i tot hi ha un tractor aparcat. Ideal per no molestar ningú, em penso. Aparco aquí, preparo una mica de pasta per sopar, i la roba i trastos per demà, i a dormir!
I en això estava, dormint, quan, de cop... uns cops donats amb ràbia, a la porta. I sento una veu de noia que diu alguna cosa en castellà, acabada en "capullo". Miro el rellotge: les 03:50. Trec el cap per la finestra i veig on entra una parella, després de sentir com ell tanca el cotxe. Bé, demà ja veurem si passo a preguntar si havia begut més del normal i és imbècil, o bé és imbècil doble, la paia aquesta. Ara, en pijama i descalç, no em ve de gust sortir a discutir amb algú que probablement va beguda.
Em costa alguns minuts tornar a agafar el son, però tampoc gaire.

Sona el despertador, i em llevo a la primera, esmorzo, em vesteixo, i vaig a buscar el dorsal. Aviso la Raquel que a menys 5 seré allà, ells ja han arribat i van a buscar el dorsal.
Quan el poso a la bici i repasso el greix de la cadena, i em poso la motxil·la i el casc i guants, ja sento el petard... En fi. Quan faig els 100m  fins la Plaça Catalunya, intento aprofitar l'amuntegament per colar-me fins trobar el Tom, la Raquel i el XaviN, però no puc.
Un cop a les pistes, ja no hi ha opció.

Com que el dia abans ha plogut molt, els primers 25 km tenen alguns bassals i trossets amb fang. Costa més pedalar.
Em va fent mal l'engonal dreta, cada cop més. Arribo a pensar que no podré fer ni la meitat...

Passo el primer avituallament, a l'estany d'Ivars:

Continuo amb el mal d'engonal dreta... llavors veig que el seient està una miqueta tort, poquíssim, però suficient per a que hagi anat forçant la postura.   El pujo uns mm i el  poso ben recte, i el mal, amb els kms, va baixant. Però tot això ja és al km 30 o 32, i ja he perdut més temps encara del què és habitual...

En fi, que com deia, em  vaig trobant "més normal"i apreto el ritme, havia arribat a portar una mitjana en moviment de 16.9 km/h, i la vaig anat pujant poc a poc fins a 18,5 km/h

Els paisatges són diferents al que estic acostumat, molt plans i molt verds.

Abans de Vilanova enganxo dues noies, i vaig una estona al seu ritme, tampoc puc mantenir tota la estona el ritme anterior. Anem xerrant amb la més sociable, i el primer que em diu és si no sóc de per aquí... perquè parlo "amb la A"  Mai m'havien dit pixapins amb tanta delicadesa :-D

Aribem fins l'avituallament de Vilanova, i quan he anat al lavabo, he menjat unes avellanes, i he begut un parell de gotets d'Isostar (i he agafat unes gominoles pel camí), no vull perdre més temps i surto abans que elles, tornant a anar sol tot el camí.

Però a Palau d'Anglesola, quan ja anava a bon ritme (per mi), ja no em deixen continuar per la llarga i em fan tallar cap a Bellvís...

Passant, com tota la estona, pel costat de sèquies:

Les forces que tenia per 30 km les poso als 10 que queden, i aribo rebentat i amb una mica de decepció per quedar-me sense poder fer tot el recorregut. Potser l'any que ve.

Espero que arribin els companys, ho fan mitja hora més tard (però ells sí han fet tot el recorregut).
Comentem la jugada amb l'entrepà de "llonganissa" (butifarra, aquí als voltants de Can Fanga :) ).

En fi, una prova ben organitzada, gens multitudinària (menys de 400 corredors), i potser podria estar una miqueta millor senyalitzada, però només he trobat un punt de dubte real, la resta dubtaves però trobaves més o menys bé el camí.

Un cop carregada la bici a l'auto, a la part de fora per poder-la rentar (i, de pas, aprofitar per buidar les grises), veig un senyor que surt de la porteria on han entrat els que m'han despertat. Li pregunto què ha passat i no en sap res. Que li estranya que algú de casa seva ha fet això, que perquè ho haurien de fer... Això dic jo, li contesto... perquè ho havien de fer?
Ell té una camper i ha fet viatges i ha dormit per tota la península i per Europa, i m'entén perfectament.
Arribem a la conclusió que poden haver estat el seu fill i la seva jove, però li estranya. Si precisament la seva jove treballa en el tema... porta el càmping de XXXXX... Aaaaaaara.... ja està explicat tot.
Li comento que la majoria de càmpings odien les autocaravanes, perquè no els necessitem obligatòriament, que si ho busca a Internet, en va ple.
Diu que ho esbrinarà, que vol saber què té a casa, i que si em quedo una estoneta (mentre em dutxo, per exemple), em ve a dir alguna cosa.

Dit i fet... surto de la dutxa i truca a la porta: ha parlat amb el seu fill, i quan van baixar del cotxe, ella va sortir disparada, per la sorpresa del fill, cap a l'auto. Quan li va preguntar perquè ho havia fet, ella va dir que odiava que les autocaravanes dormíssin fora dels càmpings... Tot clar.

L'home es disculpa. i diu que ja parlarà amb ella, no li ha agradat gens que hagi passat això. Es torna a disculpar, i jo marxo cap a rentar la bici i cap a casa.

Srs. del càmping de XXXXX: si així penseu atreure les autocaravanes cap al vostre negoci... ho teniu XUNGO.

P.S. : Veure comentaris per saber com ha acabat el tema.

Totals: 19 sortides i 8536 kms fets, a una mitjana de 2.07 sortides i 931 km al mes, i 45 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Micro-sortida a La Portals de Montserrat 2012

(versión en castellano)

Dins els plans inicials de motius pels que estaria bé tenir una autocaravana, estava el poder anar còmodament a les pedalades que fossin prou lluny com per a haver de matinar massa si s'hi va el mateix dia. 

O sigui que quan els companys van proposar quedar a les 6:45 a Sant Cugat, immediatament em vaig plantejar anar-hi a dormir. La decisió final va quedar posposada fins a darrera hora, en tenir el Jan el cap de setmana. 

Finalment, dissabte tarda, després de dinar, decideixo que pujo a dormir allà amb l’auto. Res de llevar-me a les sis del matí per trobar-nos, carregar cotxes, a Collbató, anar a buscar el dorsal... El Barça juga a les 22:00, mala hora... hi ha dues opcions: pujar abans del partit i veure’l allà sol, o bé sortir després del partit i veure’l amb la Gemma. Al final, potser millor la primera, tenint en compte que he de veure algú un cop allà.

Aviso a Canbasc, d’acpasion,  que viu allà i molt amablement m’indica on dormir, i s’ofereix per recollir-me el dorsal ja que quan arribi jo ja estarà tancada la recollida.

Fantàstic! (Luis, si ho llegeixes, moltes gràcies!).

Per la tarda tenim un berenar a casa el Jordi i la Cèlia, el Jan li porta la mona al Ramon. El tema s’allarga, la qual cosa fa que surti tard i estressat i hagi de sentir la primera part per la ràdio. Primer pinta bé, però després s’espatlla amb el 1-0.

Arribo justament quan acaba la primera part, aparco a l’adreça que m’ha passat en Canbasc, i li passo un Whatsapp. Surt desseguida, i ens coneixem per fi en persona.

Jo he de canviar les pastilles de fre de darrera de la bici, i tot i que li dic que no cal, treu un cotxe del garatge (quina enveja de garatge!!!) per a que ho pugui fer amb llum, i em deixa eines per a que no hagi de treure les de la bici. En un moment estan canviades, encara que la cosa s’allarga perquè la cadena queda mal posada i he de desmuntar la biela perquè no surt, ja m’ha passat alguna vegada i és un momentet més.

Entre acabar això, rentar-nos les mans, donar-me la bossa amb dorsal i maillot, i comentar la jugada de demà, quan entro a l’auto i poso els cables (a veure si acabo ja d’una vegada la instal·lació definitiva...) del sintonitzador i la tele, justament s’acaba de xiular el final del partit... Acabo de mirar al mòbil el resultat  mentre ho preparo tot, per tant ja sé que hem guanyat 1-2.

Mentre comencen a fer el resum per la tele, m’adono que no he sopat... En fi, tinc algun sobre de pasta prefabricada per casos com aquest, o sigui que me’n faig un i sopo tranquil·lament. A les 01:10 em poso al llit amb la pasta amb bolets prefabricada encara a l’esòfag.

M’adormo immediatament. El lloc és un luxe, tranquil·litat màxima, carrer completament pla.... dormo com un angelet fins despertar-me espontàniament amb la sensació que és tard. Miro el rellotge, i no. Vaig bé, són les 7:30 i tenia el despertador, apurant una mica, a les 7:40. Ja tinc un Whatsapp dels de Sant Cugat, són allà des de les 7:15.

Bé, doncs cap problema. Em preparo, m’escalfo el cafetó que la Gemma em va posar al termo ahir, i esmorzo una mica.

I a treure la bici i anar cap a la sortida, que està a 3 carrers. Trobo (més aviat, em troben) els companys desseguida. Salutacions, i ja pràcticament arrenquem!

La pedalada... molt xula, però pateixo molt. No aconsegueixo seguir bé el ritme dels companys (a les pujades, les baixades ja se sap que són un altre tema :-D)

Molt bones vistes. força al principi, ens trobem amb unes vistes magnífiques però no de Montserrat, sinó del Pirineu nevat (la foto no fa justícia):

Llàstima que a les següents fotos les espatlli el paio del davant :-D

Abans del tercer avituallament, encara abrigat:

Aquesta és més maca :-D

I en el procés de treure'm roba, encara que vaig tornar-me a posar la jaqueta, ara sense mànigues:

Força avituallaments i amb molta gent atenent-nos i amb taronja (el què m'agrada més trobar als avituallaments, juntament amb fruits secs) i beguda a tots, i plàtan a alguns (als altres potser també però això de ser lent fa que a vegades quan arribes no queda de tot). Molts controls, protecció civil, i mossos, ajudant a les cruïlles i llocs amb alguna cosa més complicada.

La part del grup que vam coincidir a La Puda:

Per fi encarem la darrera pujada, que com fa dos anys, no se’m fa molt dura (relativament, i treient uns metres que tenen molta inclinació).

I, ja quasi sense forces, arribem a la pista coberta!

A la noia que em dona la bossa amb els obsequis i el ticket de l’esmorzar (dinar, pels lents com nosaltres :-D), li pregunto pel Luis, i em diu “quin? el meu home?” Efectivament és la dona del Canbasc, i ell està fent de bici-escombra, o sigui que trigarà.

Els entrepans de butifarra, dels millors que he menjat a una pedalada, tant el pa com la butifarra ens senten de meravella :-)  

Mentre som allà, arriba un maillot de Qualigen (l’Antonio), i comentem la jugada.

Molt més tard, el Javier, ha tingut rampes a les cames, com sempre. Ens saludem, i quasi simultàniament m’acomiado dels de Sant Cugat.

Hem tingut molta sort amb el temps. Núvol (i massa fresqueta però suportable), i després solet.

Vaig cap a l’auto, i parlo amb la Gemma, que és a la Marxa Infantil. Els ha començat a diluviar. M’ofereixo a anar ràpid a veure si els estalvio el tram per dins el poble, però em diu que ja s’organitzem.

O sigui que carrego la bici plena de fang d’algun bassal (la part del riu entre Monistrol i La Puda, sobretot) al portabicis, i cap a la dutxa! El millor d’anar amb auto a les pedalades, empatat amb poder dormir fins darrera hora :-)

Ja net i polit, arrenco i vaig cap a la pista coberta, a buscar en Canbasc per agrair-li les atencions i acomiadar-me.

El trobo dinant, i com que sobren entrepans i begudes, m’ofereix endur-me’n un altre pel camí (gràcies! :-) )

Comentem la quantitat d’autos que hi ha al poble, jo n’he vist 3 apart de la seva, i això que no he vist la del Ramru ni la de la Karol... Hi haurà una trobada allà aviat, he de mirar dates (crec que tenim alguna cosa aquell cap de setmana).

I cap a casa, que hi ha berenar familiar, i final de la mini-sortida!

Totals: 18 sortides i 8213 kms fets, a una mitjana de 2.06 sortides i 940 km al mes, i 44 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Micro-sortida: Cap d'Any a Sant Sadurní d'Anoia

(versión en castellano)

Hem quedat amb uns quants amics per passar junts el Cap d'Any a casa d'uns d'ells. Tenen un sòtan gran on els nens poden jugar, podem posar taules amb cavallets, i fer soroll.
Com que queda una mica lluny, ens enduem "la iaia", i així no cal tornar a casa de matinada, ni abstenir-se de veure, ni rés. També hi ha la opció de quedar-nos a casa els amics, com fa una altra parella, però llavors cal portar els matalassos i roba de llit, i ja que la tenim posada a l'auto, és més fàcil dormir-hi directament.

En fi, bona companyia, bon sopar, gresca els nens, gresca els grans, i fins les tantes xerrant, jugant, amb música, jalant, i bebent amb (certa) moderació.

I, passades les tres, a dormir.

Pel matí no podem allargar, perquè vull veure a casa el concert d'Any Nou. Però en Marc es posa a vomitar abans de l'hora prevista, i per tant encara dormim una mica menys.

Arribem a casa sense més problema, "fotent-li" canya a "la iaia". El Marc amb una bossa al davant...

En fi, no és una gran sortida en autocaravana, però ja que la tenim, va bé poder-la fer servir per tenir la teva casa on et calgui i quan et calgui :-)

Totals: 13 sortides i 4749 kms fets, a una mitjana de 2.48 sortides i 907 km al mes, i 31 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Micro-sortida a la Triatló Infantil d'El Prat

(Versión en castellano)

Aquest dissabte la Judit tenia triatló, i havíem "enredat" al Pau, un amic i veí, per apuntar-se.


La Judit i el Pau havien de ser al CEM Sagnier d'El Prat de Llobregat a les 15:00, havent dinat (i no era convenient fer esport a mitja digestió). Per tant, o dinàvem molt i molt d'hora... o aprofitàvem la excusa per anar-hi amb l'auto, anar a veure els avions aterrar a la capçalera de pista, dinar allà, i després fer el petit desplaçament fins al CEM Sagnier. No cal dir que desseguida va estar clar que la bona era la segona opció :-)

Tenim set places i érem sis, però quatre eren peques, i només hi ha tres llocs amb cinturons de tres punts (a més del lloc del conductor, però va resultar que cap dels nens tenia carnet de conduir :-D), vam anar en dos vehicles, l'auto i el cotxe del Diego.

En arribar al desviament cap a la capçalera de pista, vam veure que anàvem massa just d'horari, i vam decidir que anàvem directament al CEM i dinàvem allà.
Vam trobar aparcament a la porta posterior, amb vistes a la pista d'atletisme.
Vam dinar allà, i després només vam haver de creuar la tanca.

Era la primera triatló a la que anàvem, o sigui que ens vam informar de com funcionava tot, i a esperar l'hora. La prova constava d'una piscina de 25 m, 1.5 km en bici, i 500 m corrent.

La Judit i el Pau, pre-benjamins, sortien a la darrera sèrie de totes, o sigui que va tocar esperar fins les 16:30h aproximadament.

La Judit va sortir de conya de la piscina, però com que érem passarells i pensàvem que era millor que es posés mitjons per la bici i per córrer, va trigar bastant en vestir-se (el Pau encara va trigar més). La part de la bici, que pensàvem que se lil donaria molt bé, no va anar tan bé (suposo que perquè va sortir molt cansada de l'aigua). El Pau, en canvi, va recuperar molts llocs. Transició, deixar la bici, i a córrer. Va acabar rebentada, però va quedar quarta (la de verd a la foto), i a només un segon de la tercera! Una campiona! :-)



 El Pau també ho va fer molt bé, però en haver molts més nens que nenes, va quedar més endarrere.



Medalles per tots (molt bon detall), sorteig de regals, i fotos.

I cap a casa, amb una experiència més al sac.

Totals: 2627 kms fets, a una mitjana de 1.74 sortides i 571 km al mes, i 20 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Micro-sortida en AC: Travessa BTT Sant Joan Despí-Montserrat

(Versión en castellano)

Aquest cap de setmana tocava BTT, la XVI Travessa Sant Joan Despí-Montserrat. En principi era un cap de setmana sense AC.
Dissabte vam anar a "repartir nens" (el gran, amb l'àvia, els dos petits amb la cangur, que ja és pràcticament de la família).
També calia anar a deixar el cotxe gran a Monistrol, on es pot arribar fàcilment (tot baixada) si acabes la Travessa, o si no aconsegueixes pujar a Montserrat i t'has de quedar precisament a Monistrol (i hi ha tren per arribar si tens algun problema i cal abandonar abans).

Diumenge, doncs, calia llevar-se molt d'hora, carregar les dues bicis al VW Polo (desmuntant rodes), arribar allà, buscar aparcament, tornar a muntar les bicis, i ser a les 7:30 on havíem quedat amb els companys. Quina mandra...

A mi no em cal gaire motivació per fer servir la AC, o sigui que vaig proposar a la Gemma anar a dormir al costat de la sortida, guanyant el temps d'anar fins allà i el de desmuntar i muntar bicis.
Així doncs, vam anar amb el cotxe gran i la AC a Monistrol, i vam aparcar el cotxe allà.

Com que anant-hi vam veure que per tornar hi havia embús, vam decidir quedar-nos a sopar per allà (no a la AC perquè tot i que alguna cosa haguéssim trobat pels armaris, no haviem agafat res de casa i haguéssim sopat pitjor, i amb més feina).
Trucadeta a un amic que viu a Olesa per a que ens aconselli un lloc per sopar i un altre per aparcar 7 metres de vehicle, i seguint els seus consells vam trobar desseguida l'aparcament i el restaurant Olea.
Voliem sopar pasta per allò dels hidrats de carboni abans de fer esport, però no era el lloc adient, i vam acabar amb un menú de pica-pica. Vam sopar la mar de bé per 42 euros tots dos.

D'allà, cap a Sant Joan Despí, a buscar lloc prop del poliesportiu. Però ens trobem amb la desagradable sorpresa que al poble està prohibit aparcar camions i vehicles de més de 2.2 m d'altura... Excepte als polígons industrials. O sigui que vam haver d'anar al marge d'un polígon industrial, tocant al parc de la Fontsanta, on també hi ha vivendes, per allò de no estar en un lloc excessivament solitari.
La pega és que de tant en tant ens despertava algun "fitipaldi" passant a tota bufa...
Però vam poder apurar, com estava previst, l'hora de llevar-nos (bé, jo, perquè la Gemma es va llevar més d'hora).

Esmorzar, acabar de preparar els Camelbak, treure les bicis del garatge (per cert, quin garatge més petit que tenim, amb prou feines hi cabes dues bicis...), i cap a la foto de grup amb els companys.

La pedalada va ser una mica frustrant, perquè van endurir i allargar el recorregut en la part anterior a Monistrol, però a més van escurçar l'hora límit per passar per aquell control. La Gemma anava millor preparada que l'any passat, que va aconseguir arribar a dalt com una campiona. No va anar última, com sí va fer l'any passat, va poder seguir el ritme d'un parell de companys, però amb els canvis, es va quedar sense poder pujar a Montserrat...

Per part meva, vaig anar tirant tota la estona intentant agafar gent amb maillots verds (els que portàven els companys), i també coincidint sovint amb la gent d'Asland, amb els que vam anar xerrant a estones.

A l'avituallament de La Puda, igual que va passar l'any passat, mentre agafava aigua i parlava amb la dona del Jordi, i aquesta em comentava que encara no havia arribat allà, va arribar ell. A partir d'allà, va ser el contrari que l'any passat: l'any passat vam sortir-ne junts, i vam acabar anant junts a Monistrol i després pujant separats, i aquest any em va dir que no podria i que tirés jo, anant separats fins a Monistrol, i pujant junts des d'allà :-D  I, a sobre, molt plorar però el tram final em va estar fent forçar la marxa, el tio :-D

Total: 77 km amb 2210 m de desnivell positiu acumulat.

Foto amb alguns dels companys de feina de la Gemma (tots els de verd) que van arribar a dalt:

Tornada a Monistrol (6 km més, pràcticament tot baixada) a buscar el cotxe i a la Gemma, que, com que no els havien deixat pujar, estava fent la cerveseta amb els altres dos companys de travessa. Una clareta mentre comentem la jugada, i cap a Sant Joan Despí, a buscar la autocaravana per tornar a casa.

Ara, a pensar en la propera sortida, aquest proper cap de setmana, també amb les bicis però amb els nens, a fer alguna via verda.

Totals: 2252 kms fets, a una mitjana de 1.3 sortides i 490 km al mes, i 18 nits passades a la nostra segona caseta :-)