divendres, 24 de febrer del 2012

Cap de setmana llarg a Disneyland Paris: comença la Màgia!



(versión en castellano)

Divendres, 24 de febrer del 2012 


Ens despertem d'horeta per estar preparats quan obrin l'aparcament, no sabem a quina hora.
Quan mirem per la finestra, però, ja hi ha dos carrils oberts, i l'auto de davant ja ha entrat.
En fi. Ens espavilem, i cap dins.
Primer dubte, que resoldrem d'immediat: amb el passeport annuel Fantasy no es paga parking. Però anem amb els passis provisionals "de paper" que ens van enviar. Haurem de pagar l'aparcament (20 euros) perquè encara no tenim el passi Fantasy definitiu? 
Tot convençut, li dic (en el meu "impressionant" francès) a la caixera de l'aparcament, que "nous avons le passeport annuel Fantasy" i li dono el provisional. Efectivament, me l'agafa, i em dóna un paper i un ticket de zero euros, i em diu que ho posi a la vista, i que bona dia tingui. 
Prova superada! :-)


Anem seguint els rètols per anar al parking Pinocchio,







i en mig minut estem triant lloc per aparcar.



Trio un lloc lluny de la cinta transportadora (perquè he llegit que per la nit no paren la musiqueta...) i relativament a prop de l'edifici dels lavabos, però no massa a prop. Nivello l'auto amb les falques (poc desnivell hi ha).


Preparem càmeres, i les motxil·les amb entrepans, galetes, aigua, impermeables, etc, i, per fi, cap al parc!!

El temps és completament gris i boirós, amb molta humitat, i fresquet, però anem amb samarretes tèrmiques, mitjes/"leotardos", els nens amb descansos d'esquí i els grans amb botes de muntanya de Gore-Tex. Els Guants d'un euro del Decathlon, i Buffs tapant el coll (i el cap, els que tenim poc cabell o el cabell poc llarg), i per tant no passem fred. 

Cinta transportadora rera cinta transportadora (el Pinocchio és el parking més llunyà),



 i per fi som a la zona de l'estació del RER, i ens acostem a les tanques blaves i blanques amb les tendes on revisen les bosses. 


Cua, i revisió de motxil·les i bosses de càmeres, fan obrir totes les butxaques i miren més o menys a fons.




Un cop superat això, ja som davant l'Hotel Disneyland, amb el seu Mickey de flors al davant:










i el seu rellotge també del Mickey:





 Enlloc d'entrar pel mig, seguim els consells de dlpr.mforos.com i anem per la dreta, passant per davant del Bureau Donald. Veig que hi ha unes quantes persones, i decideixo no fer cua, sense saber que després en faria més a l'altra oficina de dins :-( 


Cap dins amb els passis provisionals. En passar-los pel torniquet, funcionen: ça marche! :-)


Ja som dins!


I, el primer que fem, per recórrer Main Street U.S.A., és agafar el tramvia de 2 pisos que tenim just davant:










El castell, al fons, i es veu bé quin temps feia:






Arribem a la parada final a Central Plaza (que, per cert, està tancada amb tanques blanques i blaves, amb uns simples posters, pel desballestament de l'escenari que hi havia abans), i baixem. 


Ja som al peu del castell, que està acabadet de pintar i llueix amb tota la seva esplendor, està preciós.






Enlloc d'entrar-hi, (passar per sota la porta, en realitat, perquè "La Galerie de la Belle au Bois Dormant" està tancada per millores, també), anem a l'esquerra, però, a la cova (La Tanière du Dragon), a veure el drac, que l'han repassat i ara es mou més naturalment, sembla força real! Mou les urpes, el cap, les parpelles, obre la boca, treu fum, rogeix, i, quan es fa el dormit, se veu respirar per com se li infla i desinfla el pit. Molt xulo, està. Als nens els espanta una mica, són porucs de mena :-D








Com que últimament els nens (sota amenaces de no fer el viatge, perquè, com he dit, són molt porucs i no volen veure pel·lícules!) han vist per primer cop (i, un cop vista, per segon, tercer, i enèssim!) Peter Pan, anem directament a la seva atracció: Peter Pan's Flight. Agafem el Fastpass (FP) per després (ens donen per les 11:15) i hi entrem.






Com era d'esperar, ens torna a agradar molt, igual que al 2008 quan hi van pujar per primer cop, només que, aquest cop, coneixen els personatges, reconeixen Neverland, i reviuen escenes de la pel·lícula. Molt més divertit així! 


La cua que hi havia al Peter Pan en sortir, Déu n'hi dó...




En sortir, i veure que no hi ha pràcticament cua, directes al davant, a pujar a Dumbo The Flying Elephant. Ho fem en dos torns, perquè tenim por que se'ns passi l'hora del FP, i quan acaben d'omplir l'atracció, o bé esperem els quatre o bé dos pugem i dos es queden pel següent viatge. Decidim partir-nos i que almenys dos arribin a l'hora del FP (finalment ens dóna temps de sobres a tots).


A mi em toca amb la Judit, aquest cop:






Encara que més real seria dir que al Marc li tocava amb la mama :-D






A les 11:15 ja és hora de tornar a Peter Pan's Flight, amb el FP. Els nens no recordàven que existien aquests passis per saltar-se la cua amb aquesta espècie de reserva d'hora, i els hi expliquem que ens podrem colar, però legalment: els encanta la idea :-)






Veiem que hi ha molta més gent del que esperàvem per ser un divendres... hem anat a coincidir amb la setmana blanca francesa... Mala punteria, què hi farem!


Deixo la família a Fantasyland, i vaig amb una correguda a Autopia a agafar FP però no n'hi ha, em semblava recordar que sí. O sigui que aprofito que sóc allà, per agafar-ne (fent una mica de cua) justament al davant, a Buzz Lightyear Laser Blast, em surten els passis per les 14:10. De passada, veig la cua a la oficina del Bureau Passeport Annuel... impressionant, n'hi ha molta! 


Ens trobem altre cop i a l'atracció estrella: It's A Small World (IASW).








A la foto, a més, coincidint amb el pas del tren de vapor:






Pels qui no hi hagueu estat, és un recorregut en barqueta per dins una nau, decorada amb centenars de ninos que es mouen, ambientats en totes les zones del món.







Bocabadats, ens té:










De fons sona una musiqueta, que com que no hi heu estat, no us en podeu fer la idea, però que si hi aneu (i ja no dic res si ja hi heu anat, llavors ja m'enteneu), no us la treureu més del cap en tota la vida i part de les tres següents reencarnacions!! :-)
La música s'adapta a les zones per on passes i als instruments que porten els ninos, sona a hawaiana quan passes per les nines hawaianes:



porta una marxa de New Orleans amb un clarinet que enganxa a tope quan passes pel costat del vaixell del Mississipi, etc. 

La part final, a sobre, és amb porporina per tot arreu:  






En sortir-ne, esquivem el laberint i castell d'Alícia al País de les Meravelles (Alice's Curious Labyrinth), que està tancat per canviar-ne la vegetació i fer-li un rentat de cara, i ens apropem a la zona de Le Pays des Contes de Fées i Casey Jr. - Le Petit Train du Cirque. La primera està tancada (ohhhh, no la podrem veure... o sí?...demà tindreu la resposta) i pugem al petit tren del circ. Només hi ha un dels dos trens, en funcionament, i per tant la cua va una mica lenta. 






En sortir de la zona es passa per davant del pavelló de les princeses (Princess Pavilion). La Judit vol fer-se una foto amb alguna princesa, o sigui que ens posem a la cua. Diu 30 minuts, quan abans deia 60, o sigui que allà entrem. No portem gens d'estona, quan el Marc i la Gemma decideixen que és millor tornar a IASW que veure princeses, o sigui que ens separem i em quedo jo amb la meva princeseta. 


A les parets hi ha vitralls i objectes dels contes que tenen princeses:










Aquí, preguntant al mirall quí són el pare i la filla més guapos del regne :-D




No sabem quina princesa veurem, i fem mooolta estona de cua (o, almenys, se'ns fa molt llarga). Quan ens toca entrar, veiem la Ventafocs, que és la preferida de la Judit, hem tingut sort! :)  Es fa la foto amb ella, tanta cua només per un minut de glòria, però si a ella li fa il·lusió, per això hem vingut, no? 






En fi, anem a trobar els altres dos. I, de cop, veig el Mad Hatter! Encara no hem comprat les llibretes d'autògrafs, però afortunadament hi ha una botiga al costat, i comprem un quadern de Toy Story i un de princeses (només hi havia aquests dos models), i, tot i que portem bolis, uns de nous a joc amb els quaderns. 


Aconseguim, doncs, la primera signatura d'aquest viatge, i les fotos corresponents.








Creuem Fantasyland per anar a Blancaneus (Blanche-Neige et les Sept Nains). La darrera vegada, al 2008, la Judit havia passat por a la zona que representa quan la Blancaneus es perd pel bosc abans de trobar la cabana dels nans, i el Marc en canvi, amb 22 mesos, en feia broma. Aquest cop és al revés, el Marc diu que té por, i la Judit no. Però pugem igualment :)





Toca anar a Discoveryland, ja, a fer servir els FP de les 14:10 al Buzz Lightyear Laser Blast, o sigui que cap allà que anem. També tenen por abans d'entrar (he dit ja que són molt porucs? :-D), 
però els diem que els "dolents" no es mouen i que nosaltres som els que disparem, i hi entren mig convençuts. 










Com ja esperava, faig més punts que els demés... el què no esperava és fer-ne 60800 jo, i que la Gemma només en fes 6000 :-D  Els nens, com és normal, menys encara. 


Queda una part feixuga: encara no hem fet els passis anuals definitius, caldrà fer-ho en algun moment, i decideixo fer-ho ara.
Vaig a fora, al Bureau Donald, a veure si hi ha menys cua, mentre els petits i la Gemma van a espectacle de Peter Pan,  Follow the Leader, a Adventureland. 








Hi ha menys cua al Bureau Donald que al Bureau Passeport Annuel, però en canvi al darrer hi ha més gent atenent, o sigui que a les 14:45 estic fent cua al Bureau de l'entrada de Discoveryland. 






Va bastant ràpida, i a les 15:00 ja sóc dins... sense la resta de la família, i els passis cal fer-los amb tots allà. Pregunto a una Cast Member (CM), i em diu que si jo he fet la cua, quan arribin ells entrin sense fer-la. 


SMS i trucades, i quan acaba el show on estan, venen cap a la oficina, i entren saltant-se la cua.
Hi ha unes màquines d'autoservei, i una CM ens vol convèncer que com que són en francès, fem la cua per atenció en persona. Aconseguim convèncer-la que, tot i que no ho sembla sentint-me :-D, entenem el francès (llegit, almenys) i serem capaços de fer servir la maquineta. Ens diu que OK però que quan acabem de posar les primeres dades, l'avisem per fer la foto. Ni cas, omplim, fem fotos, omplim i fotografiem tota la resta de la família present, i l'avisem per que tanqui el dossier i comprovi que ho hem fet bé. Així ho fa, i ens dóna un full imprès, que a 2 metres ens canvien d'immediat pels nostres passis definitius. Per fi! 


D'allà, a veure més Lands: comencem per Adventureland. Entrem per sota la làmpada i entrem a Le Passage Enchantée d'Aladdin, que no és ben bé una atracció sinó unes vitrines amb escenes de la pel·lícula d'Aladdin. 


Continuem en direcció a l'arbre de La Cabane des Robinson, passant pel pont penjant i fent una mica de volta. Veiem la roca de la Calavera, on Peter Pan salva la princesa india,






 i el vaixell pirata, tapat amb lones per reparació. 


Veiem La Cabane des Robinson






Passem per la Làmpada d'Aladdin, que, quan l'agafen els nens, treu fum, i també els fem unes fotos.





Ara som al costat d'on fan The Rhythm of the Jungle, on veiem en Baloo i el Rei Loui signant. Són dos dels nostres personatges preferits! Però, malhauradament, quan hi arribem, marxen :-(   Ohhhhh.



Ens esperem una mica:






Al cap d'un moment, apareixen en Simon i en Rafiki ballant al ritme dels tam-tams. Signatura, doncs, i fotos.








Com que és quasi l'hora de la desfilada, sortim a Central Plaza i busquem on veure la Once Upon a Dream Parade. Els nens aconsegueixen arribar a primera fila, i nosaltres veiem entre caps de pares, o sigui que ens quedem allà mateix i gaudim de les carrosses, els personatges, i la música, m'encanta aquesta, ja veurem si la del 20 aniversari, Disney Magic on Parade, m'agradarà tant!


















Tornem al nostre Land de referència, Fantasyland,


A l'Espasa, el Marc intentant-ho, contentíssim de tenir tanta força que "quasi la trec, ja es movia" :-D  










La Judit, fent el tonto amb el seu nou boli, el perd per la clavaguera... disgust monumental... li comprarem un altre, però com que li hem dit que passaria i no ha fet cas, li deixem que passi el disgust i ho entengui, abans de dir-li.


Passem per Les Voyages de Pinocchio, però està aturada, tenen un problema tècnic (per això no hi ha cua, ja deia jo...). 


Doncs, a repetir IASW, és el lloc on no hi ha moltíssimes cues, i aquestes van ràpides. I als nens ens encanta, i hi ha prou ninos per mirar com per no avorrir-te per molts cops que la facis.


Cap a les 18:00, Pinocchio funciona, o sigui que ens hi pugem. 








Què xula que és, com la majoria de coses :-)


I a continuació... sorpresa pels nens: haviem parlat amb la Gemma de si aniriem o no a sopar al Café Mickey, amb els personatges, però dubtàvem, no sabiem si reservar o fer una ullada dijous si arribàvem d'hora... total, que no haviem reservat. Decidim anar a mirar si es pot sopar, ara que és d'hora (no havent dinat gaire, no ha de ser problema per nosaltres), sense reserva.
Sortim de Disneyland Park, sense donar massa explicacions als petits per si de cas, i entrem (prèvia revisió per scanner de les bosses) al Village. No sabem on és exactament, però anem avançant, buscant, i el trobem al final a l'esquerra.  Són pràcticament les 19:00. No hi ha gairebé ningú a fora, bon senyal! 
Preguntem... i sí que podem quedar-nos a sopar!
En uns minuts ens acompanyen a una taula de la part de fora (coberta, suposo que a l'estiu no ho està), fora del menjador principal (però veient-lo pels vidres). 


Gairebé no ens he assegut, i començat a mirar el menú....










que tenim el Mickey Mouse passejant per les taules de la zona, una per una, fins arribar a la nostra! 


Signatures, fotos... super! :-) 










Al llarg del sopar, passen a veure'ns en Mickey (2 vegades, comptant l'anterior),  


en Pluto:






l'Eeyore:




La cara del Marc resumeix bé com s'ho van passar:





en Goofy (2 vegades):




el Gepetto:








la Minnie, la preferida de la Judit! 






i en Tiger:






 Tots han passat, i tots han signat l'autògraf. Bé, tots no, perquè Eeyore ens fa el gest amb les potes: no pot agafar bolis, no té dits! :-D  Tots els personatges s'han abraçat i fet fotos amb els petits. Genial!:-) 


Totalment aconsellable, no us ho perdeu!!! I no es menja (per ser en un parc d'aquest estil) malament, i no excessivament car (2 menús adults i un menú infantil compartit, més alguna cocacola, uns 87 euros amb el descompte del 10% del passeport annuel Fantasy)


En sortir, passejant cap al parking, entrem al Disney Store del Village, i comprem un bat de beisbol de Cars pel Marc, i mirem un nou boli per la Judit, que al final no comprem, ja ho farem demà. 


En fi. Arribem a l'autocaravana, i a dormir amb la música de la cinta transportadora de ben lluny, però si escoltes pots sentir fluixet, i seguir mentalment "...it's a small woorld aaafteer aaaall...".


Quina millor manera d'adormir-se al regne de la Màgia que aquesta!


I pensant que, demà... demà molt i molt més! 



Continuarà...

dijous, 23 de febrer del 2012

Cap de setmana llarg a Disneyland Paris: aproximació


(versión en castellano)


Dimecres, 22 de febrer del 2012

Surto d'hora de la feina, ràpid cap a casa, i acabem de preparar les coses. Carreguem les darreres bosses a l'auto, que està aparcada just davant de casa



 i engeguem!!




Sí, portem la Cati  (la cangur de la família), però no vol venir a Disneyland, o sigui que la portarem a casa seva :-)


Anem cap al Viena a comprar sopar per endur i menjar pel camí. Mentre la Gemma ho compra, els nens i jo acostem la Cati a Rubí i la deixem a casa.

Recollim la Gemma, ara ja amb els entrepans, i 8 km ja al marcador del viatge, i per fi posem la "iaia" apuntant cap al Nord! 


Sense res destacable fins La Jonquera, on carreguem gasoil abans de passar a França. 


Creuem, i just abans del primer peatge... bouchon!! Hi ha hagut un accident (anunciat als rètols lluminosos), i ens dóna el temps just de sortir uns metres abans del tap! (fent alguna maniobra entre camions immensos).


Fem carretera, doncs. Quan es veu l'autopista, estan completament aturats. Del tot. Amb més de 1000 km per davant, per morir-se de fàstic, si ens enganxa. 


En fi, ens n'hem lliurat. 


Cap a Perpignan falta gent, doncs. Allà ja provarem d'agafar altre cop autopista, a Perpignan Sud.


I, dit i fet, prenent la precaució de fer-hi un cop d'ull abans d'entrar: totalment buida! Perfecte. I cap dins. Que és on, al cap de mig quilòmetre... un altre cop parats!  No pot ser!!!! 
Al cap d'un moment, però, anem tirant molt poc a poc... és un tram d'obres, no el mateix tap d'abans. Un cop a Perpignan Nord, la cosa tira, i ja no hi ha taps. 


Tirem "ràpid" (si se li pot dir ràpid a la velocitat de creuer de 90 km/h de GPS...), fins que de Salses a Narbonne, hem d'anar poc a poc, a trams fins i tot a 60, pel fortíssim vent a ràfegues, que ens mou l'auto que fa cosa i tot. A 60 es controla bé, però, i anem fent fins passar "el temporal". 


Enllacem amb l'A75, i allà ja és oli en un llum. 


A partir de cert moment, els nens s'han adormit a les cadiretes, i anem fent.


Al km 366, com que la Judit s'ha despertat i està incòmoda, i són més de les dotze de la nit, sortim al primer poble que trobem, que resulta ser Lodève, i busquem on dormir. Seguim indicacions de "parking", i arribem al "parking de l'Esplanade", ben a prop del centre del poble.


Posem els nens al llitet, i els grans fem el mateix. Amb la calefacció baixeta, que no fa molt de fred. I fins demà, que el despertador sonarà ben d'hora.



Dijous, 23 de febrer del 2012

No recordo l'hora a la que ha sonat el despertador, però ens aixequem d'hora, això segur. Menjo qualsevol cosa, i preparem esmorzar pels nens i la Gemma, ells menjaran de camí. 


A les 8:00 ens posem en marxa, i sortim de Lodève amb cara de soneta.

Una imatge que veuré durant mooooltes hores, aquest cap de setmana llarg:




I la que veuran ells també les mateixes moooooltes hores:



Al cap de poc, passem el viaducte de Millau, de peatge caríssim, però una obra d'enginyeria impressionant:




L'autopista va pujant i baixant, i queda neu als marges, de setmanes anteriors:






Al km 711 posem gasoil a Broût-Vernet, a una gasolinera on són molt amables.
Ja volem dinar, però no és un lloc adient, fem uns kilòmetres més.


Al cap de poquet, 13 km més endavant, veiem un aparcament on podem estar a més de 20 cm de la carretera, a l'entrada de Saint-Pourçain-sur-Sioule, i hi dinem. Bé, jo hi dino, en un tres i no res, i com a l'hora d'esmorzar, sortim d'allà per seguir camí mentre els altres dinen amb més calma.


Continuem... 


En ser a prop, comencem a fer càlculs de si arribarem a temps d'entrar al parc, anar al Bureau Passeport Annuel, i ja fer els passis anuals definitius (i, de pas, si es pot, pujar a algun lloc per obrir boca...). Portem un paper amb els horaris de fa dues setmanes. I posa que a les 18:00 tanquen. Suposem que encara val. Mal suposat, perquè la setmana passada, a les 19:00, i aquesta.. a les 20:00! Però no ho sabem, i en arribar prop de la cruïlla, decidim que no arribarem a temps, i que almenys podrem veure la Tour Eiffel a canvi. Se suma al tema que els cartells anuncien bouchon per accident a l'A4 en direcció a DLPR... 


Directes, doncs, a la Tour Eiffel, que també ens fa il·lusió veure!


Anem a parar al Périphérique, que ens porta fins la Seine, i en un moment tenim la Tour justament al davant!






Hem de fer un parell de voltes, i al final, vist que tota la zona del voltant està prohibida a les autocaravanes, creuem i acabem aparcant a l'Av. du President Wilson.






 Cal pagar, i ho intentem, però cal una tarja especial. Intento que algú dels que hi recullen el cotxe en aquell moment m'ho pagui (i jo a ell en metàl·lic), però ningú ha pagat!


Com que falta poc per les 19:00, quan ja no es paga, deixem la Gemma de vigilant, i els petits i jo anem cap a la Tour. Ja ens atraparà o l'esperarem abans de pujar. 




Mentre buscàvem, i aparcàvem, s'ha fet fosc del tot, i la Tour Eiffel té un aspecte impressionant, il·luminada. 










Els nens, i els no tan nens (excepte mentalment), estem impressionats (encara que jo l'havia vist, i hi havia pujat fa molts anys).


Fem unes fotos a mida que ens apropem




I preguntem horaris per si ens dóna temps de pujar (fins les 23:00, cap problema) i busquem on es compren entrades (no les vam comprar per Internet per avançat per no saber quan i fins i tot si podríem anar-hi). 


Dues potes estan tancades per manteniment. Una pota està buida, perquè és per pujar a peu. I a l'altra hi ha cua, però no és molt gran. Hem d'esperar la Gemma, perquè cal fer la cua quan ja ho són tots, i ho fem mirant la botiga de records més propera. La Judit, abans d'entrar, ja diu que "només mirar, perquè a DLPR voldrà algun regal :-)


Quan arriba la Gemma, fem la cua, paguem,








 i pugem fins el segon pis. El tercer està tancat, llàstima! Però des del segon ja es veu tot Paris,









i els nens diuen que ja pujarem al tercer pis a l'estiu quan tornem. 

Fotos...







També mirant cap a dalt:




i baixada a peu fins el primer pis, i d'allà ascensor (on entrem per poc, i gràcies a que portem peques, i no fem arribar la bàscula a les 3.5 tones que hi ha de límit per pis, 7 tones en total per cada ascensor).










Tornem a l'auto,






 i sopem allà mateix, abans de posar els nens, en pijama, a les cadiretes, i enfilar cap Marne-la-Vallée. 



Tot i l'hora, hi ha trànsit, però cap bouchon, i en una estoneta arribem a la porta del parc. Que està tancada, és clar. 


Però... per fi som a Disneyland!!!  :-)







Ja hi ha una auto aparcada per dormir-hi, i aparquem darrera. 





Surto a veure si posa horaris, i converso amigablement amb el conductor de l'altra auto, en francès encara que jo no en sàpiga, tot és intentar-ho i ens entenem.



No posa horaris, o sigui que posarem despertador a les 8 i quan estiguem llestos i obrin, ja entrarem. 




Bona nit, i fins demà, que ens espera la Màgia!


Continuarà...



dimecres, 22 de febrer del 2012

Cap de setmana llarg a Disneyland Paris: preparatius



(Versión en castellano)


Els preparatius


L'origen de tot plegat ha estat l'anar xafardejant on podem anar de vacances a l'estiu. Encara falta molt, però de tant en tant ja s'hi pot anar pensant...
Per Europa, possiblement França, o, almenys, caldrà travessar-la.
Que inclogui algun lloc especialment xulo pels nens, potser algún parc d'atraccions.
Potser Legoland, a Alemanya? Potser Asterix, a França?
I, mirant això, descobreixo la pàgina de CE-Multiavantages, i s'embolica la troca :)
Hi ha una oferta per anar a Disneyland Paris Resort (DLPR, a partir d'ara): per 32 euros al dia per adult, inclou una entrada gratis per a nen fins 12 anys per cada adult (preu oficial actual, 71 euros per dia per adult, i ara també inclou com a oferta especial un nen per cada adult).
Però només val per febrer i març. Miro ràpidament el calendari, i els petits tenen dos dies de festa al febrer, el 23 i 24... tot quadra, només falta convèncer la Gemma. No em costa molt, afortunadament :)
Demanem dos dies de festa a les feines, i ens els donen de més o menys bon grat.

Busco informació sobre CE-Multiavantages, i trobo gent que els hi ha comprat, i no trobo comentaris sobre problemes... ho provarem, doncs.


Però... si sumes l'aparcament de l'autocaravana... per poc més tens a la mateixa web, passis anuals!  Només que hi tornem un dia a l'estiu (o dos, o tres... o més :D) ja surt a compte.


La compra va molt bé, ràpids i eficients. Tramesa per correu certificat, al cap d'uns dies ens arriben els passis provisionals. La cosa pinta bé!


Ara cal fer els DNI pels nens (corre a buscar certificats literals de naixement al Registre Civil de Barcelona, sort que els fan al moment, certificats d'empadronament al nostre ajuntament, també al moment, fer fotos, i demanar hora per un dissabte. Tot surt bé (excepte que tenen l'ordre dels cognoms malament, com tots els papers oficials, però aquests de no sé quin organisme de Madrid no els dóna la gana d'arreglar-ho...).

I al Decathlon i Outlet Intersport a comprar descansos pels nens, i samarretes tèrmiques.

Els dies abans, comencem a preparar l'auto, un repàs amb l'escombra i la fregadora, aprovisionar coses, assegurar-se de tenir 2 ampolles plenes de propà...

I s'acosta el dia de sortir, com ens va ensenyant cada dia el Mickey Mouse a la pantalla del mòbil!


Continuarà...