dijous, 23 de febrer de 2012

Cap de setmana llarg a Disneyland Paris: aproximació


(versión en castellano)


Dimecres, 22 de febrer del 2012

Surto d'hora de la feina, ràpid cap a casa, i acabem de preparar les coses. Carreguem les darreres bosses a l'auto, que està aparcada just davant de casa



 i engeguem!!




Sí, portem la Cati  (la cangur de la família), però no vol venir a Disneyland, o sigui que la portarem a casa seva :-)


Anem cap al Viena a comprar sopar per endur i menjar pel camí. Mentre la Gemma ho compra, els nens i jo acostem la Cati a Rubí i la deixem a casa.

Recollim la Gemma, ara ja amb els entrepans, i 8 km ja al marcador del viatge, i per fi posem la "iaia" apuntant cap al Nord! 


Sense res destacable fins La Jonquera, on carreguem gasoil abans de passar a França. 


Creuem, i just abans del primer peatge... bouchon!! Hi ha hagut un accident (anunciat als rètols lluminosos), i ens dóna el temps just de sortir uns metres abans del tap! (fent alguna maniobra entre camions immensos).


Fem carretera, doncs. Quan es veu l'autopista, estan completament aturats. Del tot. Amb més de 1000 km per davant, per morir-se de fàstic, si ens enganxa. 


En fi, ens n'hem lliurat. 


Cap a Perpignan falta gent, doncs. Allà ja provarem d'agafar altre cop autopista, a Perpignan Sud.


I, dit i fet, prenent la precaució de fer-hi un cop d'ull abans d'entrar: totalment buida! Perfecte. I cap dins. Que és on, al cap de mig quilòmetre... un altre cop parats!  No pot ser!!!! 
Al cap d'un moment, però, anem tirant molt poc a poc... és un tram d'obres, no el mateix tap d'abans. Un cop a Perpignan Nord, la cosa tira, i ja no hi ha taps. 


Tirem "ràpid" (si se li pot dir ràpid a la velocitat de creuer de 90 km/h de GPS...), fins que de Salses a Narbonne, hem d'anar poc a poc, a trams fins i tot a 60, pel fortíssim vent a ràfegues, que ens mou l'auto que fa cosa i tot. A 60 es controla bé, però, i anem fent fins passar "el temporal". 


Enllacem amb l'A75, i allà ja és oli en un llum. 


A partir de cert moment, els nens s'han adormit a les cadiretes, i anem fent.


Al km 366, com que la Judit s'ha despertat i està incòmoda, i són més de les dotze de la nit, sortim al primer poble que trobem, que resulta ser Lodève, i busquem on dormir. Seguim indicacions de "parking", i arribem al "parking de l'Esplanade", ben a prop del centre del poble.


Posem els nens al llitet, i els grans fem el mateix. Amb la calefacció baixeta, que no fa molt de fred. I fins demà, que el despertador sonarà ben d'hora.



Dijous, 23 de febrer del 2012

No recordo l'hora a la que ha sonat el despertador, però ens aixequem d'hora, això segur. Menjo qualsevol cosa, i preparem esmorzar pels nens i la Gemma, ells menjaran de camí. 


A les 8:00 ens posem en marxa, i sortim de Lodève amb cara de soneta.

Una imatge que veuré durant mooooltes hores, aquest cap de setmana llarg:




I la que veuran ells també les mateixes moooooltes hores:



Al cap de poc, passem el viaducte de Millau, de peatge caríssim, però una obra d'enginyeria impressionant:




L'autopista va pujant i baixant, i queda neu als marges, de setmanes anteriors:






Al km 711 posem gasoil a Broût-Vernet, a una gasolinera on són molt amables.
Ja volem dinar, però no és un lloc adient, fem uns kilòmetres més.


Al cap de poquet, 13 km més endavant, veiem un aparcament on podem estar a més de 20 cm de la carretera, a l'entrada de Saint-Pourçain-sur-Sioule, i hi dinem. Bé, jo hi dino, en un tres i no res, i com a l'hora d'esmorzar, sortim d'allà per seguir camí mentre els altres dinen amb més calma.


Continuem... 


En ser a prop, comencem a fer càlculs de si arribarem a temps d'entrar al parc, anar al Bureau Passeport Annuel, i ja fer els passis anuals definitius (i, de pas, si es pot, pujar a algun lloc per obrir boca...). Portem un paper amb els horaris de fa dues setmanes. I posa que a les 18:00 tanquen. Suposem que encara val. Mal suposat, perquè la setmana passada, a les 19:00, i aquesta.. a les 20:00! Però no ho sabem, i en arribar prop de la cruïlla, decidim que no arribarem a temps, i que almenys podrem veure la Tour Eiffel a canvi. Se suma al tema que els cartells anuncien bouchon per accident a l'A4 en direcció a DLPR... 


Directes, doncs, a la Tour Eiffel, que també ens fa il·lusió veure!


Anem a parar al Périphérique, que ens porta fins la Seine, i en un moment tenim la Tour justament al davant!






Hem de fer un parell de voltes, i al final, vist que tota la zona del voltant està prohibida a les autocaravanes, creuem i acabem aparcant a l'Av. du President Wilson.






 Cal pagar, i ho intentem, però cal una tarja especial. Intento que algú dels que hi recullen el cotxe en aquell moment m'ho pagui (i jo a ell en metàl·lic), però ningú ha pagat!


Com que falta poc per les 19:00, quan ja no es paga, deixem la Gemma de vigilant, i els petits i jo anem cap a la Tour. Ja ens atraparà o l'esperarem abans de pujar. 




Mentre buscàvem, i aparcàvem, s'ha fet fosc del tot, i la Tour Eiffel té un aspecte impressionant, il·luminada. 










Els nens, i els no tan nens (excepte mentalment), estem impressionats (encara que jo l'havia vist, i hi havia pujat fa molts anys).


Fem unes fotos a mida que ens apropem




I preguntem horaris per si ens dóna temps de pujar (fins les 23:00, cap problema) i busquem on es compren entrades (no les vam comprar per Internet per avançat per no saber quan i fins i tot si podríem anar-hi). 


Dues potes estan tancades per manteniment. Una pota està buida, perquè és per pujar a peu. I a l'altra hi ha cua, però no és molt gran. Hem d'esperar la Gemma, perquè cal fer la cua quan ja ho són tots, i ho fem mirant la botiga de records més propera. La Judit, abans d'entrar, ja diu que "només mirar, perquè a DLPR voldrà algun regal :-)


Quan arriba la Gemma, fem la cua, paguem,








 i pugem fins el segon pis. El tercer està tancat, llàstima! Però des del segon ja es veu tot Paris,









i els nens diuen que ja pujarem al tercer pis a l'estiu quan tornem. 

Fotos...







També mirant cap a dalt:




i baixada a peu fins el primer pis, i d'allà ascensor (on entrem per poc, i gràcies a que portem peques, i no fem arribar la bàscula a les 3.5 tones que hi ha de límit per pis, 7 tones en total per cada ascensor).










Tornem a l'auto,






 i sopem allà mateix, abans de posar els nens, en pijama, a les cadiretes, i enfilar cap Marne-la-Vallée. 



Tot i l'hora, hi ha trànsit, però cap bouchon, i en una estoneta arribem a la porta del parc. Que està tancada, és clar. 


Però... per fi som a Disneyland!!!  :-)







Ja hi ha una auto aparcada per dormir-hi, i aparquem darrera. 





Surto a veure si posa horaris, i converso amigablement amb el conductor de l'altra auto, en francès encara que jo no en sàpiga, tot és intentar-ho i ens entenem.



No posa horaris, o sigui que posarem despertador a les 8 i quan estiguem llestos i obrin, ja entrarem. 




Bona nit, i fins demà, que ens espera la Màgia!


Continuarà...



1 comentari:

  1. Quina il.lusió em fa llegir aquest viatje!!! Jo no sé si als petits els hi fa tanta il.lusió com a mí!! Es un viatje que m'encanta!!

    ResponElimina