Rutes pel Ripollès en BTT amb nens

(Versión en castellano)


Sortim de cap de setmana amb la intenció de fer una mica de bici amb els nens, en principi alguna via verda.
Ens plantejàvem la del carrilet de Sant Feliu de Guíxols, dormint a l'àrea, però al final, havent llegit que a Ripoll acullen bé les autocaravanes, i com que a Sant Feliu ja hi hem estat, decidim provar la Ruta del Ferro.
Divendres, després de que ens visitin els avis, que havien estat de viatge, carreguem l'auto i pugem a dormir a Ripoll. La visita dels avis ens va fer arribar més tard del previst, i els petits van arribar clapant:

El brico dels cinturons de tres punts està àmpliament amortitzat... quina diferència amb els de dos punts...


Dormim a Can Guetes, on està el CAT (Centre d'Acollida Turística), d'on surten les rutes en BTT



 i hi ha aparcament específic per AC's.

Vista de l'aparcament, on la zona d'AC's és des de la meva AC cap a la dreta i una plaça a l'altra banda. Es veu el campanar del monestir de Santa Maria, a l'esquerra del fanal:

 L'aparcament (no és àrea, doncs no hi ha serveis per buidar i carregar) no està gaire ben pensat: és molt estret per les AC, n'hi cabrien 6 segons les marques del terra (del senyal blau que es veu darrera la meva AC, fins l'edifici del CAT) però no quedarien ni 10 cm entre una i altra... a més fa una mica de baixada (cap problema, amb les falques):

I, si recules fins tocar amb les rodes de darrera a la vorera, tapes part del camí per on es passa en bici per fer la Ruta del Ferro:

La foto està feta en arribar, però vam descarregar les dues bicis grans, i vam plegar el portabicis per deixar més pas.

A la plaça de més a prop del senyal, no pots recular prou perquè topes amb el propi senyal... 

Si no recules tant, tapes part del pas dels cotxes...

Està limitat a 24 hores, per tant pensem en passar-hi només una nit i canviar de lloc l'endemà.


Quan hi arribem estem solets, hi ha més cotxes (de les cases de l'altra banda de la carretera, suposo) però cap AC. Bastant més tard, n'apareixen tres de cop.

Ens costa despertar els peques, però ho aconseguim, preparem el sopar, i després d'agafar energies per l'endemà, a dormir!

• Dissabte dia 8: Ruta del Ferro i del Carbó

Ens venen a trobar la Silvia i el Richard, amb la Nora i l'Aina. El Richard prefereix córrer, i va tirant.

La resta anem en bici, les de 7 anys van davant, i la Gemma tira amb elles. La Sílvia, i jo anem amb els de 4 anys, el Marc i l'Aina. La Judit i la Nora no tenen cap problema, en canvi els de 4 anys necessiten, en trossos molt puntuals, una mica d'empenta (n'hi ha prou amb agafar-los pel coll mentre pedalem en paral·lel). No cal arribar a enganxar el TrailGator.

Li explico al Marc que per allà hi passava un tren, i li fa gràcia saber la història :-)

A Sant Joan de les Abadesses hi ha un parc, a l'antiga estació, i ens hi quedem.

Mentre els nens juguen baixo al poble a comprar pa, i descobreixo el pont antic,  és força maco.

Fem uns entrepans, i el Richard ja torna corrent cap avall. Les dones i jo anem a fer els cafès al bar mentre els nens encara juguen.

Arribat el moment de tornar, la Judit i la Nora tornen a anar davant, tiro jo amb elles deixant les mares amb els petits. Faig que les grans s'esperin de tant en tant:

 i quan som tots junts tornem-hi:

Se'm fa més llarg que la pujada, no sé perquè. Potser per haver d'anar frenant tant...

Ruta molt recomanable per fer amb petits.


Per la tarda fem una volta per Ripoll, pel casc antic. Busco l'hotel on vaig dormir el primer cop que vaig passar-hi (fa 30 anys), trobo el lloc on era, però em diuen que ja no existeix...


Visitem el monestir de Santa Maria

amortitzant el carnet de família nombrosa. És prou interessant de veure.

No només la típica foto:

Sinó que també per dins:

i el claustre:

i el campanar, vist des del claustre:

A més, descobrim que hi va estudiar en Gerbert d'Orlhac, ens crida l'atenció perquè l'escola dels dos petits porta el seu nom:

Resta de volta pel poble, amb parada al supermercat Bon Preu del mercat, que ens cau relativament a prop de l'aparcament de Can Guetes.

Ens quedem, tot i el senyal de màxim 24 hores, un dia mes, doncs l'aparcament està buit, i no fem nosa a ningú. A l'hora de dormir només hi ha una altra auto amb nosaltres.

• Diumenge dia 9: Ruta del Remei

Dissabte al vespre mirem els rètols del CAT i l'única ruta que sembla prou fàcil per fer amb els petits (i que surti de Ripoll enlloc de Sant Joan de les Abadesses), és la Ruta del Remei (blava, ruta número 7). Decidim fer-la i imaginem que estarà indicada.

Diumenge pel matí ens llevem tranquil·lament, esmorzem, ho preparem tot, i sortim cap a la Ruta del Remei. Una ullada a un track d'aquesta ruta, d'un usuari qualsevol de Wikiloc, des del mòbil, ens dóna una idea de per on va la ruta, però no la podem baixar per seguir-la amb el MyTracks o l'Oruxmaps.

Bé, anem seguint riu avall. No hi ha gairebé cap rètol... Passem per darrera de l'estació, i preguntant a un nano (que quasi ens envia cap a la Ruta del Ferro altre cop, sort que rectifica quan li dic que ha de ser avall!), encarrilem la C-17 (per un carril bici no molt ben marcat però força separat dels cotxes) cap al sud. Al final de la recta, veiem un cruïlla a la dreta. No està marcat però té pinta de ser per allà. Preguntem i sí que ho és. Hem de creuar la C-17, però té pina que si seguim podrem passar per sota el pont, i efectivament és així.

Enganxem una carretera sense tràfic, la C-26, direcció Les Lloses. És molt recta però en lleugera pujada. Al cap d'una estoneta curta, passem unes naus on sembla que facin grava, i després hem de tombar a la dreta.

Uf, ara sí que fa pujada!

Enganxo el Marc al TrailGator, i la Gemma ajuda com pot la Judit, que puja prou bé amb relativament poca ajuda.

Pugem, passem la casa de la foto anterior, pugem més, i acabem tombant a la dreta en unes altres cases. 

Desseguida hi som!

La zona de la ermita està plena de gom a gom, hi ha una cobla, xiringuitos preparats, graelles per fer butifarada...

Vet aquí que, sense saber-ho, hem anat al Remei justament el dia de la Festa del Remei!

Ens mengem els entrepans veient la cobla i els dansaires:

i quan comença la missa engeguem cap a baix, direcció Ripoll.

El Marc fa tot el camí desenganxat (amb una mica d'ajuda a un parell de rampetes). Controla molt bé les baixades, va depresseta però sense descontrolar ni derrapar. La Judit també baixa perfectament, relativament més prudent (a la mateixa velocitat, però amb una bici més gran, que és més fàcil).

Arribada sense problemes a l'autocaravana. 

Dinar, desar-ho tot, i cap a casa!

Un altre cap de setmana en família, hem fet esport, hem vist amics, hem conegut altres llocs, i hem gaudit d'un apartament (o hauria de dir aparCament? ) amb unes vistes al monestir que no tothom té:

(sí, ja sé que sobren els cotxes, però la major part del cap de setmana tampoc no hi eren :-) )

El millor resum, el què contesta el Marc dilluns, en preguntar-li on anem el proper cop: "a on ahir". Senyal que s'ho van passar de conya!


Totals: 2460 kms fets, a una mitjana de 1.52 sortides i 535 km al mes, i 20 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Micro-sortida en AC: Travessa BTT Sant Joan Despí-Montserrat

(Versión en castellano)

Aquest cap de setmana tocava BTT, la XVI Travessa Sant Joan Despí-Montserrat. En principi era un cap de setmana sense AC.
Dissabte vam anar a "repartir nens" (el gran, amb l'àvia, els dos petits amb la cangur, que ja és pràcticament de la família).
També calia anar a deixar el cotxe gran a Monistrol, on es pot arribar fàcilment (tot baixada) si acabes la Travessa, o si no aconsegueixes pujar a Montserrat i t'has de quedar precisament a Monistrol (i hi ha tren per arribar si tens algun problema i cal abandonar abans).

Diumenge, doncs, calia llevar-se molt d'hora, carregar les dues bicis al VW Polo (desmuntant rodes), arribar allà, buscar aparcament, tornar a muntar les bicis, i ser a les 7:30 on havíem quedat amb els companys. Quina mandra...

A mi no em cal gaire motivació per fer servir la AC, o sigui que vaig proposar a la Gemma anar a dormir al costat de la sortida, guanyant el temps d'anar fins allà i el de desmuntar i muntar bicis.
Així doncs, vam anar amb el cotxe gran i la AC a Monistrol, i vam aparcar el cotxe allà.

Com que anant-hi vam veure que per tornar hi havia embús, vam decidir quedar-nos a sopar per allà (no a la AC perquè tot i que alguna cosa haguéssim trobat pels armaris, no haviem agafat res de casa i haguéssim sopat pitjor, i amb més feina).
Trucadeta a un amic que viu a Olesa per a que ens aconselli un lloc per sopar i un altre per aparcar 7 metres de vehicle, i seguint els seus consells vam trobar desseguida l'aparcament i el restaurant Olea.
Voliem sopar pasta per allò dels hidrats de carboni abans de fer esport, però no era el lloc adient, i vam acabar amb un menú de pica-pica. Vam sopar la mar de bé per 42 euros tots dos.

D'allà, cap a Sant Joan Despí, a buscar lloc prop del poliesportiu. Però ens trobem amb la desagradable sorpresa que al poble està prohibit aparcar camions i vehicles de més de 2.2 m d'altura... Excepte als polígons industrials. O sigui que vam haver d'anar al marge d'un polígon industrial, tocant al parc de la Fontsanta, on també hi ha vivendes, per allò de no estar en un lloc excessivament solitari.
La pega és que de tant en tant ens despertava algun "fitipaldi" passant a tota bufa...
Però vam poder apurar, com estava previst, l'hora de llevar-nos (bé, jo, perquè la Gemma es va llevar més d'hora).

Esmorzar, acabar de preparar els Camelbak, treure les bicis del garatge (per cert, quin garatge més petit que tenim, amb prou feines hi cabes dues bicis...), i cap a la foto de grup amb els companys.

La pedalada va ser una mica frustrant, perquè van endurir i allargar el recorregut en la part anterior a Monistrol, però a més van escurçar l'hora límit per passar per aquell control. La Gemma anava millor preparada que l'any passat, que va aconseguir arribar a dalt com una campiona. No va anar última, com sí va fer l'any passat, va poder seguir el ritme d'un parell de companys, però amb els canvis, es va quedar sense poder pujar a Montserrat...

Per part meva, vaig anar tirant tota la estona intentant agafar gent amb maillots verds (els que portàven els companys), i també coincidint sovint amb la gent d'Asland, amb els que vam anar xerrant a estones.

A l'avituallament de La Puda, igual que va passar l'any passat, mentre agafava aigua i parlava amb la dona del Jordi, i aquesta em comentava que encara no havia arribat allà, va arribar ell. A partir d'allà, va ser el contrari que l'any passat: l'any passat vam sortir-ne junts, i vam acabar anant junts a Monistrol i després pujant separats, i aquest any em va dir que no podria i que tirés jo, anant separats fins a Monistrol, i pujant junts des d'allà :-D  I, a sobre, molt plorar però el tram final em va estar fent forçar la marxa, el tio :-D

Total: 77 km amb 2210 m de desnivell positiu acumulat.

Foto amb alguns dels companys de feina de la Gemma (tots els de verd) que van arribar a dalt:

Tornada a Monistrol (6 km més, pràcticament tot baixada) a buscar el cotxe i a la Gemma, que, com que no els havien deixat pujar, estava fent la cerveseta amb els altres dos companys de travessa. Una clareta mentre comentem la jugada, i cap a Sant Joan Despí, a buscar la autocaravana per tornar a casa.

Ara, a pensar en la propera sortida, aquest proper cap de setmana, també amb les bicis però amb els nens, a fer alguna via verda.

Totals: 2252 kms fets, a una mitjana de 1.3 sortides i 490 km al mes, i 18 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Navarcles: Selènika, per fi! (sortida curta amb AC)

(Versión en castellano)

Portava diversos anys volent apuntar-me a la Selènika però sempre em "rajava" després de no sortir en bici al juliol i agost... aquest any, el mateix, però vaig decidir apuntar-m'hi igualment, algun any havia de ser, i aquest era el que estava més en forma que mai abans de la aturada d'estiu... alguna cosa quedaria...
En fi, que vaig fer la inscripció i que sigui el què Déu vulgui.

Ens havíem plantejat anar-hi jo sol, però després de tota la setmana de viatge per feina, i per tant no haver vist la família, hi hem anat tots.

Dissabte pel matí cauen quatre gotes, o sigui que no hi ha pressa, ens anem a la biblioteca a la lectura del Llibre Gegant (on, per cert, un dels contes que llegeixen és el de la Judit!).

Sortim per la tarda, doncs. Abans de sortir, però, col·loco la peça que vaig fer divendres per a que la llitera inferior s'aguanti dreta i muntar així el garatge per primer cop (veure brico corresponent).
De pas, hi poso quatre claus de ganxo i un parell de pops, per aguantar la taula de camping, etc.

Dins el garatge poso la bici bona, i la del Marc, que és massa petita pel portabicis. Les demés van al portabicis de darrera.

Arribem a l'àrea de Navarcles, és fàcil de trobar perquè està molt ben indicada. Ja hi ha quatre AC's a la banda més planera. Ens posem a la banda contrària, fa una miqueta de desnivell, però amb una cunya queda solucionat.



L'àrea està molt bé, té tots els serveis, un parc (no infantil, sinó d'exercicis per la 3a edad, però els nens hi juguen igualment :) ) i bastant d'espai, si no està posada la cadena que tanca el camí que va cap a dalt (el que es veu a l'esquerra a la foto anterior).

Només hi sobren els mosquits i algun excrement de gos... tot i que el rètol blanc que es veu darrera el buidat de grises, és un advertiment de multa a qui no reculli el què faci el seu gos.

Una volta pel poble, per agafar els dorsals i comprar alguna cosa.

Tornem a l'AC, i mentre preparo la bici cauen quatre gotetes, però no arriba a ploure.

Sopem, i a veure el partit! O intentar-ho, tenim molts problemes amb l'antena. Al final només es veia (amb talls intermitents), amb l'antena de l'AC, quan ens posàvem lluny de la tele, i amb prou feines... Ni la portàtil del sogre (que ens va salvar a Colliure), ni la "antena por un euro", van servir per a res...
Decidim comprar la que es recomana a ACPasión, dilluns mateix em passo per luluka o la compro per Internet...
En fi, al final vam poder veure'l i gaudir-lo :)

Em preparo tot el que em cal per demà, per no despertar la família quan m'aixequi.

Estreno el llit del menjador, per provar-lo i perquè el Marc dormia a la caputxina, la Judit també volia dormir al menjador i la llitera és una mica estreta per mi.

A les 7 sona el despertador, i fa molta mandra... però què hi farem. Em tanco al lavabo, em vesteixo, i ja em truca el company Javier, que està a punt d'arribar.

Anem cap a la sortida, i els que estan darrera de tot... són el grupet dels Swats :)  Salutacions, petonets a la Raquel, i xerradeta mentre no sortim.

Un cop sortim, desseguida es veu que la Raquel i el Javier tiren més que jo. Els vaig agafant, als taps, però desseguida els perdo definitivament.

Al km 22, entre la baixa forma, i que vaig sol (bé, si es pot dir anar sol havent-hi 1300 paios), penso que no l'acabaré... però rendir-me no és un dels meus costums, o sigui que almenys cal intentar-ho.

Segueixo, i acabo xerrant amb un que porta una bici com la meva. És clar, com que són iguals, van igual de ràpid :-D  Anem coincidint al llarg de la resta del recorregut.

Avanço un parell de Swats, el Jordi ha punxat.

Paro a tots els avituallaments, no he esmorzat (excepte una barreta a la sortida), i em cal anar omplint el dipòsit. Fruits secs, fruita, i beguda a tots ells (per cert, molt bé per la organització en aquest aspecte, fins i tot als últims avituallaments quedaven moltes coses pels últims participants).

Al primer avituallament, m'atrapen els Swats que havien punxat, i em passen.

Segueixo tirant.

Arribo dalt de tot, i comença la baixada per fí. Atrapo desseguida en Joanem, i tirem junts, anem xerrant i ens anem esperant molt poc en pujadetes i baixadetes.

Al km 79, en una pujadeta, al Joanem li agafen unes rampes bestials als dos quàdriceps. Sort que darrera venia un que sabia què fer, i mentre jo baixava ja li estava apretant les puntes dels peus.
Després d'un quart d'hora, pot seguir, a les pujades a peu, a les baixades muntats. Sort que queda molta més baixada que pujada!
Al cap d'una estona, ja pot pedalar a les pujadetes suaus, sense forçar.

Ens torna a passar el de l'altra Genius 30, li havia tret un bon avantatge abans de les rampes del Joanem, i ens l'ha recuperat.

Aconseguim arribar a Navarcles, i allà està la família, ja cansada d'esperar-me...

Els números: 106 km, 2550 metres de DPA, 9h 12min, i posició aprox. 1150 de 1350. IBP index 183, el meu rècord anterior estava en 180. El recorregut el teniu a Wikiloc. Potser és perquè he anat sol i una mica avorrit i desmotivat força troç, però no l'hi he trobat rés d'especial... esperava més corriols (evidentment no al principi, s'haguessin fet uns taps... però sí després).
Trams divertits, un parell de corriols de 2 minuts cada un, la resta, tot pista.

Recollida de diploma, armilla paravents, i una mica de dinar, i a rentar la bici.

Cap a l'AC, a recollir-ho tot, buidar i omplir aigües, i cap a casa.

Pel camí, enmig de l'embús, ens trobem amb el John i la Cristina, que tornen d'una triatló. Al final tirem per autopista (crec que ens van cobrar com un cotxe, en aquesta).

I a buidar-ho tot, equipatge portàvem poc, pero cadiretes, bicis, cascs... i a aparcar.


Totals: 2070 kms fets, a una mitjana de 1.09 sortides i 450 km al mes, i 17 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Brico 9: arreglar suport llitera inferior per fer-la garatge

(Versión en castellano)



El problema: la llitera inferior, en posar-la vertical per formar el garatge, no s'aguanta.
La peça on enganxa el pestell està trencada.


Aconsegueixo la peça original per substituir la trencada:

Ja canviada, amb la peça trencada encara per allà:

Pestell que, en tancar, aguanta la llitera en posició vertical:

El problema no s'arregla del tot, ja que el pestell arriba a agafar, però queda tan poc introduït dins la peça que amb qualsevol moviment, la llitera cau. Caldrà posar-hi imaginació, doncs.
Una possibilitat és posar la peça trencada sobre de l'altra, amb la part encara sencera ben orientada. Però és clar, és de plàstic i no sé si es tornarà a trencar fàcilment.

Se m'acut fer un suplement en alumini.

Marco la forma en un tros d'alumini en angle que tenia per casa:

La part que es veu anirà collada on hi ha la peça actual, i la que està a 90· subjectarà el pestell que impedeix que baixi la llitera.

Retallo la forma a base de serra i Dremel

 La peça ja feta, a falta de polir-la una mica:

Aquí es veu millor la part vertical, que aguantarà el pestell:

Ara la peça de plàstic té a sobre la metàl·lica, i el pestell enganxa principalment contra la metàl·lica. Queda fort i no pot caure. De pas, li he posat un pom al pestell, per poder estirar millor des de la banda del garatge:

I hi he clavat quatre claus de ganxo, als que he enganxat un parell de "pops" (ganxos elàstics) per subjectar la taula de càmping i resta de coses que porto al garatge.

Escapada amb els nens a Roda de Barà

(Versión en castellano)

Aquest dijous i divendres hem fet una escapada ràpida, només els nens i jo (la Gemma treballava). Vaig buscar un camping amb piscina i platja, que tingués tobogans a la piscina, o alguna cosa semblant. Capo al sud, per allò de la temperatura de l'aigua i de les platges planeres pels nens (tot i que la sorra fina no m'agrada...). I que agafessin Camping Cheque. I vaig veure una foto prometedora del camping Stel a Roda de Barà, amb una piscina gran, un tobogan, i una piscina pels petits amb jocs i ninots diversos a l'aigua.
Dijous, doncs, a llevar-se relativament d'hora i cap a Roda de Barà.
Viatge per autopista, tot i que no acostumo a agafar-la amb la Iaia. Total, per anar a 90... i la doble roda paga bastant més.
Arribada, una mica de cua per fer el check-in, i a buscar parcel·la. Ens n'hem quedat una de petitona, però amb ombra i prop dels serveis. Total, per una nit...

Només aparcar, de pet a la piscina! Els nens s'ho han passat bomba, i jo també. Feia temps que no estava tant de temps dins l'aigua. Baixades pel tobogan, jocs a la piscina petita, llençar-se a la gran...

Dinar a l'auto, i entre arreglar-ho tot, els plats, cafè, un passeig fins a la platja, ja se'ns ha fet l'hora de banyar-nos altre cop. Aquest cop, al mar. Jugar a la sorra, jugar amb les onades, i cremar-se una miqueta amb el sol. Davant mateix de l'entrada del camping:

De tornada, dutxa en entrar a les instal·lacions (també tenen aparcament per deixar-hi les bicis, i compressor per inflar matalassos o barques, està molt ben muntat).
I a acabar de sucar-nos bé, a la piscina altre cop. El tobogan ja tancava, però una estoneta de bany a la resta no ens l'ha tret ningú.
Per si fós poca aigua, d'allà a les dutxes (les que són amb sabó enlloc de amb clor). Hi ha uns lavabos per nens i nenes de fins 10 anys, on poden entrar (però no fer servir) els pares i mares. Dutxes, piques, tasses, tot a escala. Molt xulo. Un cop dutxats els dos més petits, els grans anem a les dutxes d'homes, i a preparar el sopar.
Sopem sota el tendal, amb soroll de l'aire condicionat de la caravana del costat... ens queixem, i gràcies a això el treuen quan ens posem al llit (previ recordatori), però la major part del sopar, amb el sorollet.
Fem a sorts qui dorm a la caputxina amb mi, i li toca a la Judit.
Jo em quedo a actualitar-me a acpasion,net, i se'm fan les tantes.
Aquest matí, a quarts de deu, llevar-se, esmorzar, i els nens a la piscina (només a la més petita, i vigilats des de la recepció a estones) i jo a aparcar l'auto a l'entrada del camping, i pagar.
Remullada final, i a la una passades, cap a casa, per dinar una mica tard però ja allà.

Ens ho hem passat d'allò més bé, suposo que repetirem a aquest camping algun cop, tota la família.

Totals: 1865 kms fets, a una mitjana de 0.87 sortides i 405 km al mes, i 16 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Brico 8: reparació enfosquidors

(Versión en castellano)



Els enfosquidors que venien amb "la iaia" tenien diversos traus trencats, i les ventoses queien.

Per repara-ho, compro a Servei Estació uns traus (que tenen part "mascle" i part "femella"), de la mida correcta per les ventoses que tinc (diàmetre interior, 10 mm), amb l'utillatge adient per "reblar-los" a martellades:




Forat sense el trau reblat:




Reforço amb cinta americana per les dues bandes:





Amb la part "mascle" del trau, pressiono contra la cinta per a marcar-la. Si freguem repetidament amb un objecte dur, podem tallar la cinta directament (es pot arribar a reblar, i que el trau trenqui la cinta, però a vegades no ho aconsegueix i malbaratem el trau). Es pot rematar el tall amb unes tisores.

Posem la part de l'utillatge que fa de base, sota la part "mascle" del trau:

Posem la part "femella" del trau per l'altra banda:

I col·loquem la part de l'utillatge que rebrà les martellades:

Piquem uns quants cops, i llestos. Pot ser que quedi algun tros de cinta americana sense tallar:

Es pot acabar de retallar, i llestos.

Trau ja reblat correctament:

Ja podem col·locar la ventosa: