Proves Cannondale i Les Pungoles

Cap de setmana llarg anant ja amb l'autocaravana al partit del Marc a Viladecavalls, i seguint fins Santa Maria d'Oló a provar bicis xules, dormint a Navarcles, passejant-hi una mica, i cap a casa els avis abans de tornar cap a casa.


Per completar...

Olot (concert Messengers) i Les Pungoles (calçotada)

Com a aficionats a la música que som, i jo mateix havent estat baix dels dolents :-D (per un curt període de temps, ja fa mooolts anys) d'una coral, hem seguit l'Oh Happy Day, i som fans (en major o menor mesura) de moltes de les corals que han participat a la primera edició.

Fa temps que tenim ganes d'anar a un concert d'alguna (o totes :-) ) de les nostres corals preferides, però fins ara no ens han quadrat mai llocs i dates.

Fa unes setmanes, veig al Twitter que els Messengers canten a Olot el 22 de febrer, i tenim el cap de setmana lliure.... apuntat a l'agenda doncs.

Divendres, 21 de febrer

Sense massa presses, sortim cap a La Garrotxa. Anirem a dormir a Santa Pau, tenim bones referències de l'aparcament de la entrada del poble.

Poso el nou protector tèrmic exterior, que estrenem avui. És molt fàcil de posar, perfecte!


Encenc el gas, i com que la Gemma no es troba bé (té un constipat enorme), em poso a fer jo les crêpes:

Després de sopar, canvi la bombona de gas, que ja està al límit i no vull aixecar-me a les tres a canviar-la, i cap a dormir. 

Dissabte, 22 de febrer

Ens llevem d'hora perquè anem cap a Olot a veure el concert, i no sabem com estarà per aparcar. Vull anar amb temps i si ens en sobra ja farem un volt pel centre. De fet, prefereixo esmorzar un cop apaquem allà, o sigui que ens vestim i ens preparem per arrencar.

Surto a fer una foto a l'aparcament:

Vista des de l'altra banda de la carretera d'Olot a Santa Pau:

El nou protector tèrmic:

Fem els pocs kilòmetres que hi ha fins a la enttrada d'Olot, i aparquem a les afores:

Ara que tenim controlat l'aparcament, esmorzem:

I anem passejant cap a la plaça Major. Ens aturem un moment a la oficina de turisme, a recollir un plànol, i ens expliquen unes quantes coses, entre elles, com pujar al Montsacopa.

Acabem de fer el poc tros que queda fins la plaça, i veiem que els Meesengers ja hi són!

No, no han avançat l'hora del concert, és la prova de so. S'esvaeixen els dubtes de si cantaran una de les cançons que més em van agradar al concurs de TV3: Man in the Mirror... la fan servir per la prova :-)  Se'm posa la pell de gallina!

Un cop acaben i baixen de l'escenari, aprofitem els tres quarts d'hora que queden per fer un cafè. Hi ha unes taules al costat de l'escenari, totes plenes, però un noi que està assegut ell sol, ens veu buscar, i ens fa un gest i ens cedeix la taula, anant-se ell a un tamboret que hi ha a la porta del bar. Gràcies!!!!

Quan està a punt de començar, ens movem i anem a primera fila (a la primera fila d'adults, deixem els nens que hoi ha per allà al davant nostre).

Vista immillorable! 

I comença el concert. 

Però no només canten ells... el Ramon Escalé, ens fa participar força, i cantem, piquem de mans, i fins i tot "ballem"... 

Moltes cançons són molt bones, però aquesta l'esperava: l'Albert i el David fent la primera i segona veu de Man in the Mirror:

Després del segon "no n'hi ha prou!", ens canten una peça a capella:

Preciosa. I, mentre aguanten la darrera nota, sona la campana, en Ramon els fa allargar la nota per a que la campana tanqui la peça. Ben aprofitat :)


Finalment, ens fan una foto a tots (la que enllaço del Facebook dels Messengers). Si us hi fixeu bé podeu veure en Marc (de negre), i a la dreta, la Judit, de blau, més o menys al mig de la foto:

Contents, després d'haver gaudit de bona música i de molt bon rotllo, tornem cap a l'auto:

Fem una mica de vermut mentre es couen uns spaghetti, i dinem.

En acabar, rentar plats, i prendre el cafè, la Gemma, que es troba fatal, se'n va al llit, i els nens i jo anem d'excursió al Montsacopa. Insisteixen en endur-se la pilota per jugar al cràter, ens han dir a la oficina de Turisme que hi ha lloc per jugar.

Pel camí, encara ens creuem amb música. Havíem d'anar recte, però no podem evitar girar a l'esquerra i seguir-los, el ritme ens pot :-)

Ells es queden a una escola, i nosaltres ja veiem el volcà al fons:

Hem fet una petita volta però ja arribem al cementiri, d'on surt el camí "per valents": escales fetes amb troncs, bastant dretes.


Aquí encara a la primera part, vorejant el cementiri:

Ja som a les escales:

Parem a agafar aire, i fer una foto, hi ha bones vistes d'Olot i els voltants:

 

I per fi arribem a dalt:

Els nens es posen a jugar a pilota dins el pati:

Jo aprofito per fer una foto a la mega-estelada que hi ha, és immensa :)

Sortim del pati, i donem la volta, buscant les torres de defensa. Justament davant hi ha el cràter, però encara no hi baixem:

Primer pugem a veure les vistes des d'una de les torres:

Bones vistes del volcà de la Garrinada, que és al costat però no té tan fàcil accés i tan bones vistes del cràter i els voltants:

Allà al fons, el Canigó, en directe es veia molt millor la neu:

I baixem a jugar al cràter:

Al cap de poca estona, iniciem la baixada, ara per l'altra banda per canviar de vistes:

I ja som al centre, gairebé:

Hi ha gana, i hem de comprar pa per sopar. O sigui que ajuntem les dues coses i ens crospim un berenar de nassos a una pastisseria:

Ep, que quasi ens oblidem de comprar pa! :-D  

Ja amb tot resolt, seguim cap a l'auto, passant per aquesta plaça, ens crida l'atenció la paret: 

I per fi arribem a l'auto. 

La Gemma segueix al llitet...

Però se li ha acabat el descans :-D

Com que demà no tindrem temps de veure res per aquí, decidim baixar a sopar i dormir davant de casa els seus pares, així ja no ens hem de moure demà. 

I així ho fem.

Diumenge, 23 de febrer

Avui... calçotada!! :-)

Tota la família en plena feina:

Detall de "com de malament m'ho estic passant" :-)

Però se'n cansen abans que jo, i ja acaben de fer la carn:

O sigui que em preocupo de que no sobrin calçots, amb "gran sacrifici" :-)

En fi... la resta del dinar, les postres amb pastís d'aniversari del més petit dels nebots, cafè, sobretaula... 

I, finalment, hora de marxar i anar a buidar i desar l'auto.

Totals Elna: 20 sortides i 12034 kms fets, a una mitjana de 2.06 sortides i 1241.39 km al mes, i 52 nits passades a la nostra segona caseta :-) 

Totals Iaia+Elna: 63 sortides i 28196 kms fets, a una mitjana de 2.06 sortides i 923.63 km al mes, i 153 nits passades a la nostra segona caseta :-) 

Mini-sortida a Santa Fe del Montseny i Turó de Morou

Aquest cap de setmana toca dinar familiar a Cardedeu. Però el dinar és dissabte, i proposo anar-hi amb l'Elna, i anar a dormir a Santa Fe del Montseny, per fer l'excursió que volíem fer fa unes setmanes i que no vam fer en quedar-nos a dormir a Viladrau i decidir fer l'excursió per allà.


Però, abans del dinar familiar, el Jan i jo fem un volt en BTT per Collserola:

Amb esmorzar inclòs a Can Jané (breu, però boníssim!)

Fa força fresqueta, als trams d'ombra, en canvi quan arribem al poble, i ens toca el solet, s'està molt bé.

Arribem a casa, dutxa, i cap a l'auto, i d'allà a casa els cunyats/cosins a dinar.

Després de fer un berenar/sopar, pugem des de Cardedeu fins a Santa Fe, i anem al mateix aparcament que el dia que vam estrenar l'Elna. Ja hi ha quatre autocaravanes.

Engeguem la calefacció, baixeta, per dormir, doncs fa força fresqueta.

Pel matí, ens llevem sense despertador. Esmorzar tranquil, sense massa presses, i agafem alguna cosa de picar, aigua, i ens posem en marxa: anem d'excursió!

Seguim els indicadors amb les marques de color taronja, no té pèrdua:

Prenem l'alternativa que puja més, perquè arriba fins el Turó mateix:

Aquí no es veu molt, però fa pujada. Res de l'altre món, però, no és complicat.

Finalment, arribem a dalt!

De baixada, trobem una muntanyeta de rocs, que també volen pujar els nens (inclòs el de 46 anys :D)

I, si se'escau, es puja als arbres :-P

Ja baixant més, ens incorporem al camí principal, tot i que veureu al track que en un principi l'agafem en el sentit equivocat, fem uns metres i tornem enrere, i ja baixem en la bona direcció. 

Arribem a l'Empedrat de Morou (que no és el Turó):

La resta de la baixada, tot i ser per un camí ben maco, no té més, fins que arribem al pantà, o al que en queda... 

Ja veieu que està ben buit!

I, rodejant-lo, seguim fins l'auto.

Aquí teniu el track, no molt fiable doncs el GPS em fallava i part és de GPS, part de mòbil, i part reconstruïda... 

Un cop de tornada a l'auto, fem el dinar, ens ho prenem amb calma, cafetó, i a mitja tarda arrenquem cap a l'aparcament, passant per l'area de Santa Perpètua a buidar. 

Totals Elna: 12 sortides i 6908 kms fets, a una mitjana de 2.28 sortides i 1311.56 km al mes, i 32 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Totals Iaia+Elna: 55 sortides i 23070 kms fets, a una mitjana de 2.11 sortides i 883.90 km al mes, i 133 nits passades a la nostra segona caseta :-)