És el segon hivern des de que tenim auto, i l'any passat ens vam quedar amb les ganes d'anar a esquiar amb ella: quan podíem, no hi havia neu, i les poques vegades que hi havia neu, ja no podíem...
L'any passat, per tant, no vam esquiar ni amb auto ni sense.
Aquest any vaig començar a planificar una esquiada per Setmana Santa, als Alps, però la cosa es disparava de pressupost. Per Setmana Santa farem alguna cosa més a prop, dins de França, i la esquiada seria un cap de setmana, pel Pirineu. Possiblement a Nuria, dormint a Queralbs, o bé a França,
Llavors, amb uns quants correus creuant unes agendes que no quadraven, amb l'EvaV d'
acpasion, de cop tot va quadrar i vam quedar pel cap de setmana del 15 de març (el meu aniversari) al 18, per anar a
Formigueres.
Vam quedar, ja de pujada, a la seva gasolinera habitual. Després de passar-me la sortida, i tornar enrere, i intentar entrar per on no tocava, vam aconseguir trobar-nos.
Salutacions, omplir dipòsit, i en marxa!! Amb un walkie a cada auto, per poder comentar el què calgués pel camí.
C-17 amunt, Collada de Toses, amb petita parada per alleujar algun mareig, baixada per La Molina, Puigcerdà, Bourgmadame, i, arribant a Montlouis, cap a l'esquerra.
En arribar a França, el Tom Tom ens anava guiant, amb la particularitat que el tenien a l'auto de darrera, i al darrer tros anàvem nosaltres davant. "A 500 metres, gira a l'esquerra", deia el walkie, però nosaltres, sense veure la pantalla :-)
Després d'entrar massa al poble de Formigueres, i tornar enrere per agafar el trencall cap a les pistes, i d'una miqueta de pujar per una carretereta, arribem a dalt.
Ens instal·lem a l'aparcament superior, que és on ens havien dit els de Turisme del poble en preguntar, dies abans, per correu. Podem triar, és de nit i tot és buit!
Ens posem de cul al munt de neu de la vora de l'aparcament.
En principi, havíem de fer un sopar a la nostra auto per celebrar l'aniversari, però és tard i anem cansats, ho posposem per dissabte. Ens acomiadem, per sopara cada família a la seva caseta.
Al cap de poc, piquen a la porta, i la Gemma obre. Demanen foc. Però no se l'enduen, fan servir l'encenedor allà a fora. Intento visualitzar l'Eva o el David fumant, però no recordo haver-los vist fer-ho cap cop...
I, de cop, em trobo l'estampa següent!
Un pastís d'aniversari!!! :-)
Em fa il·lusió bufar les espelmes, encara que ens cruspirem el pastís demà:
L'Eva intenta no sortir a la foto, però no pot evitar-ho! :-P
Ara sí, a sopar i a dormir, que demà cal matinar una miqueta (però no gaire, acordem no començar a les 9 de la matinada :-D)
Pel matí, ens llevem, com molts altres cops, amb unes vistes que ja voldrien moltes habitacions d'hotel...
Des de la nova claraboia, "al terrat", les vistes són aquestes:
Som ben a prop dels serveis de l'estació:
La iaia (dreta) i la no tan iaia (esquerra):
I comencem a treure el cap, un cop esmorzats:
Jo "desincrusto" el material d'esquí del maleter:
I ja estem tots preparats per baixar a llogar l'equip que falta (per part nostra, esquís, botes i pals, pel Jan, botes pel Marc, i esquís i pals per la Judit, surt relativament bé, 23.50 euros tot per dia).
No em pregunteu de què riuen, que no ho sé! :-)
Torno a les autos a deixar les sabates: és el primer cop que lloguem material i no s'hi poden deixar les sabates que et treus!! Sort que les autos són allà mateix.
Acabem de preparar els nens:
I a esquiar!!!
Comencem pel tele-ski més senzill, a dalt ens fem (els faig, vaja), una foto de grup:
En Marc i jo ens quedem allà, a la part de baix, on hi ha un "tele-corda":
És el 4art dia que esquia (dos dies a Soldeu quan tenia 3 anys, un dia a Port del Compte quan en tenia 4, i ara en té 6).
Aprèn a aguantar-se i a frenar una mica, en cunya, i pugem amb el telecadira amb la resta de les famílies.
Algunes de les noies (d'esquerra a dreta, Aina, Eva, i Judit):
El Jan:
En David:
La Xènia, en la posició natural dels "planxistes" :-P
I jo mateix. David, et queden millor les fotos quan no te les espatllo :-D
Comencem a baixar.
En David:
La Xènia, déu n'hi dó com baixa de bé amb la taula:
El Marc i la Gemma:
A algun tros, cal ajudar en Marc, i la cosa, quan hi ha pendent, costa!
Però aprèn ràpid, i desseguida comença a girar bastant bé, a més de controlar bastant la frenada en cunya!
A baix, deixo una estona el Marc amb la mare, i me'n vaig a fer una baixadeta amb els més experimentats.
En faig una altra per Le Grand Tétras (vermella) amb el Jan.
L'Eva va a veure els gossos, i la resta de la seva família va cap a la terrassa del bar, mentre la Gemma va a l'auto per a que els petits nostres dinin.
Fem una pausa per unes "frites" i una cervesa, i l'Eva, la Gemma, i els petits, van tornant.
A esquiar una estona més, fins que tanquen els remuntadors!
Tornem el material llogat, i cap a les autos a dutxar-nos.
Mentre es van dutxant els demés, asseco bé el material amb un drap, i el deso a les bosses, al garatge.
Llavors em toca a mi la dutxa i canvi de roba.
Havíem dit de baixar al vespre al poble, i dormir allà, per si volíem fer un volt. Però a tothom ens fa mandra i decidim quedar-nos allà dalt, tranquils.
Arriba l'hora de fer el sopar, i pels walkies quedem en agrupar nens, nois i noies, i altres animals (el Mateo i el Knut) en una auto, i els adults i els nens de 46 anys a l'altra.
Cap allà que van, doncs, el Jan, la Judit, el Marc, i un casso de sopa i uns talls de carn arrebossada, i cap aquí que venen l'Eva i el David, amb les seves inseparables ampolles de cava i alguna cosa per picar.
La Gemma ja està fent el rissotto (comprat pre-cuinat i deshidratat), i després de picar una mica, el provem. Queda prou bo, no es fa malbé, i ocupa poc, és un bon invent per tenir al rebost!!
Brindem, tant pel meu aniversari, com pels absents (especialment per l'Esther, que precisament avui fa anys, encara que segur que moooooolts menys que jo ;-) )
I, pel walkie, els jovenets em canten, mentre jo bufo (per segon dia consecutiu), les espelmes. Molt xul·lo, això de l'aniversari a l'auto! :-)
Ens cruspim els pastissos (el que portaven l'Eva i el David, i la Gemma n'havia fet un altre), i la fem petar, fins que el Marc ja no pot més de soneta, i ve cap a "la iaia".
Recollir toca, doncs, i fem venir la resta de la tribu, i a dormir!
Diumenge pel matí, el temps està més o menys passable, però la previsió no és molt bona... Dubtem molt si marxar a voltar, o quedar-nos a jugar amb la neu (sense llogar tot el material i pagar una calerada de forfaits), o bé jugar-nos-la i esquiar.
Finalment, i davant la mandra de marxar, uns decideixen jugar amb la neu, i els altres, que no hem de llogar gaire material, i anem més justets d'esquiades, decidim anar a pistes.
Fem escalfament a baix, i cap al telecadira!
Anem fent baixades
Aquí es veuen les AC aparcades:
El més petit, que va sense pals, però vol copiar el què fan els grans i els demana als trams plans:
La Judit, al davant:
Faig una pujada pel tele-ski més complicat, per baixar una vermella que resulta ser un fiasco, per com està la neu en aquella pista. Però la vista des de dalt està bé!
Un cop a baix, encar fem més pujades, el Marc i jo en una cadira:
I la resta de la família més enrere:
Fins que el temps ja comença a posar-se incòmode, ens dóna temps a gaudir-ho força estona.
Anem comentant pels walkies, i a les autos ara fa sol, ara plou, ara neva, a les pistes també va variant però sense pluja.
Finalment, el Jan i jo fem una darrera pujada amb cadira, on decidim si provar la negra, o baixar més relaxadament gaudint una vermella. Agafem aquesta opció, ja estem cansats i millor un comiat divertit que no pas patir una mica.
Arribem a baix que ja neva prou com per plegar, i donem l'esquiada per ben aprofitada.
En pujar a les autos, veiem el ninot de neu que han estat fent els demés:
Ara que està tot força moll, asseco només les botes, i poso tots els esquís a les bosses, lligats fora, al portabicis:
Dinem alguna cosa, i quedem per amortitzar inversor i Nespresso, mentre la fem petar una bona estona.
La companyia és molt agradable, però comença a cuallar la neu a l'aparcament, i aixequem el campament abans no es compliqui la cosa. Recuperem els nens, i endrecem per sortir.
Tirem nosaltres davant, amb el Tom Tom, via walkie, confirmant les cruïlles. Amb una mica de precaució, la cosa està perfecta, cap problema amb la neu.
El paisatge del voltant sí està ben blanquet, però!
En arribar a la part de baix, prop de la frontera, ja no queda neu. Queda saber si en trobarem una mica a la Collada, però està neta del tot.
Anem xerrant tot el camí d'auto a auto, comentant la jugada, fins arribar a Centelles, on ens acomiadem, per tirar nosaltres fins Santa Perpètua, a buidar, i continuar fins a casa.
I fins la propera, que ens ho hem passat molt bé! :-)
Totals: 41 sortides i 16089 kms fets, a una mitjana de 2,06 sortides i 808,49 km al mes, i 95 nits passades a la nostra segona caseta :-)
