dilluns, 3 de desembre del 2012

Brico 22: caixó per segon cassette i falques

(versión en castellano)

Després d'un parell de cops d'anar massa justos de capacitat d'aigües negres, vam comprar un segon cassette Thetford C200, en un kit en el que també venen una tapa i uns líquids de neteja.

Fiamma té un porta-cassettes de PVC o similar, però només hi cap un cassette i res més, i el mateix es pot fer amb quatre fustes comprades ja tallades a mida. De 105 euros que val el Fiamma, a 26 euros que val la fusta per fer-ho i que en sobri... Bé, també cal sumar dos esprais de pintura, moltes frontisses, un parell de tanques tipus maleta, i molts cargols. I una mica de cola blanca.


La idea inicial són quatre parets, i una tapa a sota, basculant:





Com que tinc una fusta de 495 x 600 mm, sobrant d'un brico anterior, aquesta farà de tapa inferior, i plantejo el tall d'un taulell de 1200 x 600 mm a mida (cal deixar 4 mm entre peça i peça perquè és el què es menja la serra):



A l'Aki m'ho fan així, el cost de la fusta ja tallada són uns 13 euros. 


Som-hi, doncs, amb el muntatge.

Cola blanca i claus per a que aguanti fins secar:





Un cop fet l'exterior, cargolo la tapa amb les frontisses a una banda, i les tanques de maleta a l'altra.

Unes cuantes capes de pintura negra en esprai, per protegir i per a que no es vegi un cop a sota de l'auto.

Ja està el més bàsic, doncs el sostre de la caixa serà el terra, per sota, de l'autocaravana. 


Aprofito una visita a en Canbasc d'acpasion.net, per acabar el brico a casa seva (gràcies, per l'espai, el temps, les eines, i les bones idees aportades, Luís!)


Proposa afegir una repisa, de forma que en baixar la tapa, el cassette quedi penjat, i el poguem treure i posar  per l'espai on van les falques, només quan calgui. Això facilitarà molt la comoditat per treure de les falques, i a més farà que el cassette quedi "encaixat" i no bellugui, a més d'ajudar a aguantar el pes si el portem ple.

Plantegem la nova peça (que és reciclada d'un panell extret de l'auto del Luís):



Vista amb el cassette:



Vista des de darrera, on també, estirat, veiem el separador dels dos "compartiments" (abans de fer-lo més prim). Es veu com la fusta encaixa en la forma inferior del C200:




Tallem aquesta darrera peça, perquè em fa por que no quedi espai per posar el cassette un cop muntat tot. 
El Luís, en plena feina (quina enveja de serra!!):



La tornarem a collar a la tapa, aquí es veien els escaires:




Tot muntat i ja amb algunes capes més de pintura:






Només queda muntar-ho a l'autocaravana.

No hi ha fotos del procés, però entre els dos, amb unes bones escaires, un trepant amb adaptador a 90º per alguns dels cargols, i una mica de paciència, queda perfectament agafat a lloc.

Unes vistes des de darrera:







diumenge, 18 de novembre del 2012

Fira Medieval d'Oficis de Súria


L'altre dia vaig mirar el calendari de caps de setmana i festes... i vaig descobrir que no teníem ni dos dies lliures fins el 29 de desembre!! Tants dies sense sortir amb l'auto no pot ser, o sigui que calia trobar un cap de setmana que poguéssim sortir encara que fos un dia i mig.

Aquest cap de setmana el Marc té futbol, i no tenim més compromisos, o sigui que dissabte per la tarda, cap a algun lloc. 

Serà un cap de setmana de constants canvis de plans, fins al mateix dia de marxar, pràcticament... el què té de bo l'auto és que pots fer-ho sense problemes! :-)

Fa setmanes que volem fer una via verda, o sigui que el pla és anar a Bescanó a dormir, i diumenge pedalar cap a Olot, fins on arribem, dinar, i tornar, ja de baixada, cap a l'auto. 
Però la Judit es torça el turmell la setmana abans, i no està per pedalar. 
Buscant alternatives, veig que hi ha la Fira Medieval D'Oficis a Súria. Pot ser un bon destí, no massa lluny, i amb una activitat diferent. 
Llavors, divendres, en sortir d'escola, la Judit proposa anar a passar el cap de setmana al càmping amb una amiga, que té una caravana a la Vall de'n Bas... OK, doncs. La resta podrem anar a pedalar!! 
Finalment, el temps previst per diumenge ens fa canviar altre cop d'idea, i dissabte decidim que serà Súria... i ara sí que ja no canviem!

Després del partit del Marc, i de dinar, doncs, anem cap a Súria.

Aparquem al costat del camp de futbol, a l'entrada del poble, i anem a fer un volt.

Un cop creuada la part més nova, arribem a la Fira Medieval, on hi ha paradetes amb demostracions d'oficis antics, com aquest ferrer:





Aquesta espasa sí que l'hem pogut arrencar de la bala de palla!  A Disney mai ho aconseguim, amb Excalibur :-D



També hi ha una exposició d'aus rapinyaires:


Parades de menjar, com aquesta, en la que comprem el berenar:



Per a mí, una coca de vidre :-)


Altres parades de menjar:


Arribem a la plaça, on es preparen uns bastoners per fer el ball. 


Però en aquell moment se'n va la llum del carrer, o sigui que ens fiquem a una exposició:



En sortir, seguim passejant, cap a la banda de sota, on les parades sí tenen llum:



I d'aquesta no puc passar, fins endur-me unes cervesetes artesanes, és clar :-)



En tornar, veiem que al camp s'està jugant un partit, ens quedem una estona a mirar-lo, a veure si l'equip local acaba guanyant (que serà que no...)


A l'auto, un cop acabat, a sopar. 
I després de sopar, al bar del parc del Casino, a veure la segona part del Barça!  


Pel matí, en anar a fer el cafè, ens emportem la sorpresa que la bateria nova (de fa uns pocs mesos), està malament... es va quedar l'inversor encès després de la darrera sortida, i ens semblava que no hauria passat res, però no hi ha hagut sort...

Aconseguim fer els cafès amb el motor en marxa, i després, cap a la Fira Medieval:

Al fons, la part vella, on hi ha la fira:




Altre cop passem pel costat del forjador:


Les rapinyaires faran una demostració, però encara queden 45 minuts...



També porten en Timon, un suricata:



Arribem a la plaça, hi ha música:



Seguim, buscant el tir amb arc. Abans de trobar-lo, veiem la part de dalt:






I finalment ho trobem. 

El Marc, aprenent:




I el Jan, que ja ho ha fet a algunes colònies o casals d'estiu:


De tornada:



Arribem a l'exhibició dels rapinyaires:



Res a veure amb el Cim de les Àligues, però passable. 


Després de dinar, baixem cap a Navarcles, a buidar i deixar l'auto preparada per la propera, encara que falti molt. 

Allà descobrim com arribar i sortir de l'àrea per un camí més ràpid, per la carretera de Talamanca.  

I cap a casa!


Totals: 35 sortides i 14853 kms fets, a una mitjana de 2,18 sortides i 932.2 km al mes, i 84 nits passades a la nostra segona caseta :-)