A Lyon el cap de setmana del 8 de desembre és la Fête des Lumières (Festa de la Llum), i la ciutat es vesteix de projeccions sobre els edificis, muntatges lluminosos, i espectacles relacionats amb la llum.
Aquest any hem decidit anar-hi. De fet, tornar-hi a anar, doncs ja hi hem estat diversos cops, fa 10 anys el darrer. No teníem autocaravana, encara, i teníem els pares/sogres vivint allà, o sigui que el pla és molt diferent.
Divendres, 5 de desembre de 2013
En Marc no ha estat fi per la nit, encara que ja està força bé. A mig matí vaig cap a casa per a que la Cati (la cangur) pugui marxar, i de camí recullo l'auto. Treballo des de casa fins al final de la jornada.
Preparem uns entrepans i unes carmanyoles amb arròs bullit, per sopar pel camí. Recollim la Judit a classe de música i el Jan a l'estació, i cap a l'autopista.
Ens enduem un bon ensurt en veure la filera de llums vermells aturats, però resulten ser els que van a Barcelona, per sort! Per anar cap al Nord no hi ha trànsit.
Ens aturem molt aviat... tan aviat com a Sant Celoni, a sopar.
I ja farem una tirada fins l'hora de dormir.
Arribant a Salses ens comença a fer un vent fortíssim. La pitjor vegada de les que hem passat per aquí. Hem de baixar a 60 durant molta estona, fins passat Narbonne.
No volem dormir a Sète (ens dóna mal rotllo perquè a uns companys els van robar l'autocaravana allà), i Montpellier encara està massa lluny. O sigui que sortim a Bessan i busquem on aparcar. L'apartament gran del centre té barres d'alçada però al cap d'un moment trobem aparcament davant d'un jardinet (que resulta ser un centre de dia per avis). I, un cop tot organitzat i tots els nens dormint, acluquem els ulls a la una. Bona nit!
Dissabte, 6 de desembre de 2013
Ens despertem sense presses, a les nou, tot i que tenim concert de despertadors (acabo de canviar de mòbil i a l'antic no li he desconnectat l'alarma...)
Desprės d'esmorzar, arrenquem, i a les afores del poble veiem un Intermarché. Tenim mig dipòsit i som més aviat d'apurar, però omplim igualment.
Avui de moment no fa vent i es condueix més còmodament.
Però no dura molt la tranquil•litat i al cap de bastanta estona tornem a ballar...
Parem a Area Tevel-Sud. Estirem les cames, preparo el meu segon cafè del dia, i canviem de conductor, l'agafa la Gemma.
Anem fent, entre vent, calma, i un esquitx de pluja, fins que tornem a canviar de conductor a l'àrea de St. Rampert d'Albon.
Entrem a Lyon i agafem el túnel de la Croix-Rousse (l'altra opció, de Google Maps, passava per carrers estrets, encara que aptes per ACs).
Buscquem aparcament a la Rue Chaziàre sense èxit, està tot ple (entre molts cotxes, unes quantes autos, una amb matrícula espanyola). Provem la Rue Bony però també està plena i a més és estacionament en diagonal, no apte per autos llargues com la nostra. Anem a l'altra banda del Boulevard de la Croix-Rousse, i fem la volta a l'Stade Duplat. Aparquem al costat, però quedem bastant torts.
Fem el dinar. Passa un veí imbècil i diu que hem d'anar a un camping. Un cop fet el dinar tornem a Rue Chazière i trobem un lloc que no arribem a molestar però no ens convenç del tot.
Dinem.
Anem cap al centre, torno a buscar la càmera que hem oblidat i la Gemma troba un lloc perfecte. Ja esric arribant on és ella i sigui la veig treure el mòbil per trucar-me.
Torno corrents i porto l'auto al nou lloc.
Ara sí, baixem cap al centre.
Al primer lloc decorat que arribem justament estan encenent els llums, que es reflexen en milers de CDs:
Una plaça amb diversos punts de llum (no era el més espectacular, però a les fotos es veu més pobre):
Seguim, fins la cantonada:
I agafem la Rue de la Martinière en direcció al riu:
Fins el Fresque des Lyonnais, un mur pintat amb personatges famosos de Lyon, als balcons, botigues, tot el què es veu a la paret és pintat. És molt maco, i aquest és el primer any que il·luminen:
Per a que us feu una idea:
Seguim el recorregut, seguint el planell que hem descarregat d'Internet aquesta setmana passada. Buscant veure com més coses millor, creuem el Saone.
L'estació de Saint Paul té projeccions a la façana:
Fem una crêpe just sortint de la plaça de l'estació:
Hi ha més llocs de vi calent que de crêpes, però.
Seguim voltant, més cap al centre, fins arribar a la zona de l'ajuntament. Per entrar a la Place des Terreaux, on vam veure fa més de deu anys la primera projecció sobre els edificis, hi ha un sol carrer d'entrada i carrers de sortida, hi ha empleats i policia indicant per on es pot i per on no es pot passar.
Un cop dins, l'espectacle comença, i efectivament és impressionant, com ho va ser aquell primer cop:
En acabar, tothom cap a fora per la resta de carrers, i entra una nova tongada de gent.
Ben organitzat!
Ja de pujada, cap a l'auto, pugem pel Jardin de la Grande Côte, on hi ha molts i molts i molts leds, no s'aprecia bé a les fotos però queda molt bé.
Vist ja des de dalt:
Arribem a l'auto cansadíssims i amb una mica de fred, però ens ha agradat molt tot el què hem vist!
Ens prenem una sopeta calentona, que ve molt de gust!
De sobrte, truquen a la porta. M'he deixat la clau posada per fora, i hi porta tot el sopar :-D
Al cap d'una estona, tornen a trucar, amb més força... és un imbècil que ho fa per tocar els nassos... ni obrim, perquè la Gemma l'ha sentit riure mentre passava de llarg.
I ja, a dormir.
Dissabte, 7 de desembre de 2013
Després d'esmorzar, seguim el Boulevard fins el petit mercat "cutre", on els nens van veure ponies ahir.
Es queden amb les ganes, perquè no és fer una volta sinó un petit curset de mitja hora, i lamentablement no entenen el francès...
Una foto amb el trineu:
I seguim.
Al final, hi ha un dels punts il·luminats, que veurem només apagat:
Abans de baixar, fem una foto amb la vista. A l'esquerra es veu la nostra destinació, el Parc de la Tête d'Or.
Just a l'entrada del parc també hi ha un muntatge, que no veurem il·luminat:
Seguim en direcció a la zona on hi ha el zoo, a mig camí hi ha un rètol promocional, i ens hi fem alguna foto:
A la zona dels animals (els de darrere, vull dir :-P)
No hem fet fotos al lleó, pantera "de l'amour" (segons el rètol), cocodrils, etc.
A les tortugues sí:
És un zoo petitó, res a veure amb el de Barcelona.
Sortim per la banda més allunyada del riu, i passem per on vivia la família, ens fa gràcia recordar el barri (i als nens, veure on vivien els avis)
Tornem cap a l'auto, en metro (la part que puja al turó és curiosa, doncs és un metro amb cremallera).
Abans de dinar, vaig a fer una ullada per veure com és el parc de davant (Parc de la Cerisaie).
És un parc petit i sense res especial. Hi ha uns lavabos, al costat de la sortida (la foto està feta des de dins el parc, mirant cap a la entrada), tan bruts que jo no els faria servir, però que poden servir per buidar el cassette. Hi ha una aixeta però no té aigua.
A la dreta, l'entrada del parc, al fons a l'esquerra, es veu l'Elna:
Allà agafem el metro (línia A), fins a Bellecour, i baixem per fer transbordament cap a la línia D.
Ens trobem que no es pot fer per dins... les andanes són d'un sol sentit, per la tarda, cal sortir al carrer i tornar a entrar des de fora. Però hi ha una cua increïble, i arribarem abans si fem a peu el recorregut (una sola estació) que faríem amb la línia D.
Seguim a la gent cap a Vieux-Lyon (a dalt, el nostre destí, la basílica de Fourvière):
Abans de creuar el Saône, fem una crêpe a una parada. El arribar a Vieux-Lyon, però, hi ha una cua immensa per agafar el funicular que puja a la Fourvière, o sigui que ho deixem córrer i seguim passejant.
Tornem a creuar cap a la Presqu-Ile, deixant enrere la passerelle Saint-Georges:
Travessem com podem el mercat de Nadal de la Place Carnot, quasi no es pot ni passar!
I seguim buscant il·luminacions. Creuem l'estació de Perrache pel túnel del tramvia, i seguim per Cours Charlemagne.
Trobem de seguida aquesta església:
I, mes endavant, un muntatge amb torxes:
Davant, hi ha alguna cosa d'un concert... hi entrem a veure què és.
Sembla que serà "soso", uns triangles penjats del sostre que s'encendran, i sembla que poc més.
Però comença, amb una música psicodèlica, i els triangles es mouen, s'inclinen, s'il·luminen per trams o del tot, canvien de color...
Ens agrada molt! Pel Jan, el millor que hem vist.
Un tastet (impressiona més amb uns altaveus que fan tremolar tot el cos):
En sortir, comprem uns nuggets al McDonald's del centre comercial del davant, on hi ha un mural de LEDs que s'encenen "dibuixant" amb una esponja mullada:
Tornem en tramvia fins a Perrache, i a peu des d'allà, veient més muntatges:
Al fons, la basílica de la Fourvière, va canviant de colors:
A la Place Bellecour hi ha una gran sínia, i unes boles il·luminades
A la sinia s'hi fan projeccions, falta poc per la propera sessió i ens quedem esperant:
L'arlequí de dalt, que desperta, va fent coses, i a vegades la imatge va saltant cap a les boles blanques, a vegades hi ha focs d'artifici, l'estàtua eqüestre es perfila amb làsers, i d'una teulada bufen flamarades...
Força espectacular!
Seguim, en direcció al nostre restaurant preferit de Lyon: L'Entrecôte.
És a la Rue de la République, que està plena de gent, i molt il·luminada:
A la cruïlla amb Rue Président Carnot, hi ha un petit estany, avui ple de floretes lluminoses:
I seguim:
Com que els dos petits no menjaran massa al restaurant, a més dels nuggets que ja han menjat, la Gemma va a comprar-los crêpes a la cantonada, mentre els nanos i jo fem cua a la porta.
La cua va ràpida, i quan torna la Gemma ja estem entrant.
Ens diuen que altres dies sí, però en festes, si som cinc hem de pagar per cinc... després de les il·lusions que ens hem fet, decidim quedar-nos. El Jan i jo ja ens encarregarem que no sobri menjar :-D
No es pot triar què menges. Hi ha, tan si vols com si no vols, amanida de primer, i entrecot amb salseta i amb patates, de segon. Només pots triar el punt de cocció de la carn, la beguda, i les postres. I pots repetir de patates tant com vulguis.
La Judit menja més del què esperàvem, i el Marc ho prova. Al Jan li encanta, com era d'esperar!
Finalment, cansadíssims, però veient la cua per entrar al metro, decidim anar pujant a peu cap a l'auto. En Marc va a estones a coll, ja no pot més!
Diumenge, 8 de desembre de 2013
Ens costa molt llevarnos. Ho fem a les 9.15hAvui no tenim molt de temps... cal marxar després de dinar.
En Jan es queda a l'auto, quan sortim havent esmorzat, a estudiar. Els petits i nosaltres anem a veure el mur dels Canuts, que està a un kilòmetre d'on som.
En realitat, està més a prop, doncs està abans del metro, no després:
Contemplem el mur, que ha estat repintat i actualitzat aquest any:
Val la pena, 1200m2 de fresc, el més gran d'Europa:
Tot el què es veu al frontal (excepte alguna petita finestra) és pintat. Les finestres del lateral sí que són de veritat:
Els nens es fan fotos:
Evolució del mur des de la seva creació:
I, un cop vist, agafem la línia C del metro a Hénon, direcció Hôtel de Ville.
El mateix metro enganxa la cremallera avall i seguim fins a Bellecour, aquest cop (en ser pel matí) fem el transbordament per dintre, cap a la línia A direcció a Perrache, i tornem a transbordar a Bellecour cap a la D direcció Gare de Viaise. En entrar se'ns tanquen les portes a mig entrar, però les aguanto i entrem tots.
A Vieux-Lyon baixem pel darrer canvi. Ens posem a la cua del funicular, i mentre la fem, les noies ens compren crêpes.
La crêpe ens dura poc, i la cua poc més.
Al primer funicular no hi cabem, però ens quedem perfectament situats per posar-nos a la finestra del davant pel següent.
A dalt, en tenir poc temps, no visitem l'església. La veiem per fora de passada
i anem a veure la ciutat des de dalt.
Parem a la botiga de records a comprar un didal per casa (en fem col•lecció dels que anem comprant a les sortides).
Baixem. I quan estem perfectament col•locats a primera fila... el maquinista crida els nens i els fa entrar a la cabina! Conduiran ells! :)
Efectivament, els fa pitjar botons, per engegar, per fer sonar el xiulet repetidament, els fa moure un interruptor... i ens deixa un moment sense llum :D
I, finalment, un cop aturats, ela Judit obre les portes.
Li donem les gràcies, els nens ( i la resta del passatge) estem flipant :D
Desfem tot el recorregut i els transbordaments fins Croix-Rousse (una parada abans d'on hem començat el matí). I caminadeta fins l'Elna.
Dinar i fregar plats, i ens posem en marxa. Anem sortint de Lyon, a tocar del Saône, i entrem a l'autopista, conduint jo.
De seguida buidem aigua i canviem de conductor a area de la Coucourde, conduirà la Gemma una estona.
Gasoil i canvi de conductor a l'aire de Nimes-Marguerittes. Torno a conduir jo.
Fem una parada per comprar pa i muntar un sopar en marxa, poc abans de Narbonne (aire de Narbonne-Vinassan)
Truquem a l'aparcament, per a que no posin l'alarma fins les onze, que estem a punt d'arribar, i, a les onze en punt, aparquem l'Elna.
Queda portar els petits i la Gemma a casa, portar el Jan a Barcelona, i tornar.
I a esperar la propera. Alsàcia, després de Nadal? Potser :)
Totals Elna: 14 sortides i 8675 kms fets, a una mitjana de 1.96 sortides i 1216.35 km al mes, i 38 nits passades a la nostra segona caseta :-)
Totals Iaia+Elna: 57 sortides i 24837 kms fets, a una mitjana de 2.04 sortides i 888.14 km al mes, i 139 nits passades a la nostra segona caseta :-)
