Setmana Santa 2013: Carcassonne (Via Verda del Canal du Midi, i La Cité

No ens llevem massa d'hora, esmorzem, i començo a preparar bicis per l'activitat prevista per avui: pedalar pel Canal du Midi (veure també www.canalmidi.com/) en direcció a Trèbes, veient un petit tros del recorregut d'aquesta impressionant obra d'enginyeria.

A mida que vaig repassant bicis (i sort, perquè la del Marc té solt el pedalier!!), i entregant-les, només quedo jo per arrencar:

Anem cap al centre, pel Pont Vieux, i travessem per on podem en direcció al canal. 

En arribar a l'altra banda de la ciutat, i no veure'l, decideixo preguntar a una família que, pel poc preparats que anaven (sense roba específica de bici, la mare sense casc) penso que poden ser d'allà. Resulten ser de Cardedeu, i també busquen el Canal :-D.

Tirem una mica en la direcció que ens sembla, i al moment, apareix:

Agafem el carril bici, fins l'enclusa. i ens aturem. Explico als nens com funciona, doncs es veu clarament la diferència d'altures entre les aigües d'una i altra banda. 

Justament en acabar l'explicació, apareix un vaixell, i ens esperem a que passi per veure-ho:

L'aigua està al nivell inferior:

la qual cosa permet entrar els vaixells que volen pujar:

Un cop dins, es tanca la comporta de la part inferior.

Cal amarrar el vaixell per a que no es bellugui, i llavors es deixa entrar l'aigua de la part de dalt, dins l'enclusa. Això fa pujar el nivell (i el vaixell), fins igualar la part superior.

Ja es pot obrir la comporta superior:

I el vaixell pot continuar el seu romb:

Vist com funciona, seguim el nostre camí, pel costat del canal. A vegades l'espai no és molt ample, per tant fem anar els nens el més lluny possible de l'aigua, per si de cas.

M'avanço per fer unes fotos, de la Judit:

I de'n Marc i la Gemma:

L'altra família se'n torna molt aviat.

Xino-xano arribem a l'enclusa de Saint Jean (a 3800 m de l'enclusa de Carcassonne). Fa fred, i la Judit vol tornar, el Marc vol seguir una mica més amb mi (sigui endavant o de tornada), jo voldria fer més kilòmetres, i la Gemma em diu que tiri mentre ells tornen. Arribem a una solució de compromís: en Marc i jo anem fins la següent enclusa (a 763 m d'allà), i tornem, llavors jo torno a anar en direcció Trèbes mentre ells tornen a l'auto. 

Dit i fet, en Marc i jo arribem a l'enclusa de Fresquel-Double: 

i tornem fins la de St. Jean.

Ens separem i jo tiro endavant, amb la idea de fer 20 km (10 en cada sentit) més que ells.

Em crida l'atenció la mida del vaixell de l'esquerra, que no sembla que es faci servir:

Arribant a Trèbes, em separo una mica del canal (que també hi arriba) per arribar per les vinyes:

De tornada, foto del pont del canal sobre el riu, és curiós veure un pont per a que l'aigua salvi un altre curs d'aigua:

La meva bici, que després del repàs (una pasta...) de la setmana passada, va de nassos:

Desfaig el camí, i arriba un moment en què es veu la Cité entre els arbres:

Arribo a la ciutat nova, i la travesso, fins arribar al pont al costat del qual està l'auto. No me'n puc estar de fer la foto de la Cité, amb el Pont Vieux al costat...

Arribo a l'auto, i endreço totes les bicis i el material, i a dinar, amb una bona dutxa després.

Per la tarda, després d'amortitzar l'inversor amb el Nespresso de torn, toca visitar la Cité, per fi. Sortim, la Gemma cap a la ciutat nova a comprar una cosa, els nens i jo cap a dalt. "La iaia" es queda soleta:

Però per poca estona... arribem, 200 m més enllà, fins un quiosc que no recordava, on ja vaig comprar les revistes franceses de "camping-car" el viatge anterior, i em compro els dos números disponibles. En sortir, comença a ploure! Per tant, tornem a l'auto a buscar impermeables.

Pugem, ara sí, cap a la nostra destínació:

Pel camí, ens xoca veure una estelada a una finestra:

I ens atrapa la Gemma:

Entrada per la Porte Narbonnaise: 

Una volta, sense entretenir-nos molt, per dins (ja ho coneixem): 

I sortim de la zona de més botigues i restaurants per anar als "ramparts":

Explico als nens per a què servien els murs, els forats en els murs, els faig imaginar com de complicat era envair una fortificació escalant mentre els de dalt intenten que no pugis, i això els impacta, i es passen l'estona que queda jugant a defensar la ciutat.

Darreres fotos, ja sortint, altre cop per la Porte Narbonnaise:

i des de fora:

Baixada a l'auto, que moc per assegurar la sortida demà quan s'ompli el descampat de cotxes (i de pas, deixo "l'habitació" amb impressionants vistes per l'hora d'anar a dormir), sopar, i a dormir que demà marxem. 

Setmana Santa 2013: Sant Cugat-Carcassonne

Portem dos dies esgotadors amb el jardí (preparar tot per posar gespa artificial, pintar mur, canviar fanals, remodelar rocalla...), i per fi han vingut, dilluns dia 24, a posar la gespa nova. Ha quedat molt bé, però ara enlloc d'estrenar-la, toca marxar de vacances de Setmana Santa!

Sense presses, preparem l'equipatge i carreguem l'auto: roba, menjar, bicicletes i equipament ciclista...

I, per fi, arrenquem cap a França. Com que avui ja no donarà temps de fer cap visita, per molt que correm, decidim no pagar peatges (normalment ja procurem evitar-los de totes maneres). El Google Navigator ens guia per la C-17, per Vic, Manlleu, i després cap a Olot i Figueres, per continuar amunt per la N-II.

Mirant on parar a dinar, ens ho fem venir bé per fer-ho a Besalú, encara que amb poques vistes al pont i al poble:

M'escapo fins el pont per fer-li la foto:

I, ja que hi sóc, faig la foto inversa, si us fixeu bé hi veureu "la iaia" al centre de l'arc inferior:

Una darrera foto abans de continuar viatge:

Passem a França sense massa novetat, i fem parada per abastir-nos a l'Auchan de Perpignan:

M'encanta comprar coses que no es troben a Catalunya! :-) 

Un cop entaforem tot això de la foto anterior per tot arreu, seguim cap al nord. Arribem a Carcassonne sense novetat, excepte que, encara que sabem on anem, som a la banda contrària del pont i ens fan donar molta volta abans no podem baixar a la Place Gaston Jourdanne, on acostumem a dormir quan visitem aquesta ciutat.

Finalment hi accedim, com cada nit que hi hem estat, a aquesta hora està pràcticament buit, i ens posem apartadets, de cul a l'herba.

Des d'on estem aparcats no es veu, però caminant fins al final de la plaça, faig unes fotos a la Cité, preciosa, de nit, i impressionant per la seva mida i la seva perfecta conservació:

I, ara sí, a sopar i a dormir!

Esquiada en bona companyia, a Formigueres

És el segon hivern des de que tenim auto, i l'any passat ens vam quedar amb les ganes d'anar a esquiar amb ella: quan podíem, no hi havia neu, i les poques vegades que hi havia neu, ja no podíem...

L'any passat, per tant, no vam esquiar ni amb auto ni sense.

Aquest any vaig començar a planificar una esquiada per Setmana Santa, als Alps, però la cosa es disparava de pressupost. Per Setmana Santa farem alguna cosa més a prop, dins de França, i la esquiada seria un cap de setmana, pel Pirineu. Possiblement a Nuria, dormint a Queralbs, o bé a França,

Llavors, amb uns quants correus creuant unes agendes que no quadraven, amb l'EvaV d'acpasion, de cop tot va quadrar i vam quedar pel cap de setmana del 15 de març (el meu aniversari) al 18, per anar a Formigueres.

Vam quedar, ja de pujada, a la seva gasolinera habitual. Després de passar-me la sortida, i tornar enrere, i intentar entrar per on no tocava, vam aconseguir trobar-nos.

Salutacions, omplir dipòsit, i en marxa!! Amb un walkie a cada auto, per poder comentar el què calgués pel camí.

C-17 amunt, Collada de Toses, amb petita parada per alleujar algun mareig, baixada per La Molina, Puigcerdà, Bourgmadame, i, arribant a Montlouis, cap a l'esquerra.

En arribar a França, el Tom Tom ens anava guiant, amb la particularitat que el tenien a l'auto de darrera, i al darrer tros anàvem nosaltres davant. "A 500 metres, gira a l'esquerra", deia el walkie, però nosaltres, sense veure la pantalla :-)

Després d'entrar massa al poble de Formigueres, i tornar enrere per agafar el trencall cap a les pistes, i d'una miqueta de pujar per una carretereta, arribem a dalt.

Ens instal·lem a l'aparcament superior, que és on ens havien dit els de Turisme del poble en preguntar, dies abans, per correu. Podem triar, és de nit i tot és buit!

Ens posem de cul al munt de neu de la vora de l'aparcament.

En principi, havíem de fer un sopar a la nostra auto per celebrar l'aniversari, però és tard i anem cansats, ho posposem per dissabte. Ens acomiadem, per sopara cada família a la seva caseta.

Al cap de poc, piquen a la porta, i la Gemma obre. Demanen foc. Però no se l'enduen, fan servir l'encenedor allà a fora. Intento visualitzar l'Eva o el David fumant, però no recordo haver-los vist fer-ho cap cop...


I, de cop, em trobo l'estampa següent!

Un pastís d'aniversari!!! :-)  

Em fa il·lusió bufar les espelmes, encara que ens cruspirem el pastís demà:

L'Eva intenta no sortir a la foto, però no pot evitar-ho! :-P

Ara sí, a sopar i a dormir, que demà cal matinar una miqueta (però no gaire, acordem no començar a les 9 de la matinada :-D)

 Pel matí, ens llevem, com molts altres cops, amb unes vistes que ja voldrien moltes habitacions d'hotel...

Des de la nova claraboia, "al terrat", les vistes són aquestes:

 Som ben a prop dels serveis de l'estació:

La iaia (dreta) i la no tan iaia (esquerra):

I comencem a treure el cap, un cop esmorzats:

Jo "desincrusto" el material d'esquí del maleter:

I ja estem tots preparats per baixar a llogar l'equip que falta (per part nostra, esquís, botes i pals, pel Jan, botes pel Marc, i esquís i pals per la Judit, surt relativament bé, 23.50 euros tot per dia).

No em pregunteu de què riuen, que no ho sé! :-)

Torno a les autos a deixar les sabates: és el primer cop que lloguem material i no s'hi poden deixar les sabates que et treus!!  Sort que les autos són allà mateix.

Acabem de preparar els nens:

I a esquiar!!!  

Comencem pel tele-ski més senzill, a dalt ens fem (els faig, vaja), una foto de grup:

En Marc i jo ens quedem allà, a la part de baix, on hi ha un "tele-corda":

És el 4art dia que esquia (dos dies a Soldeu quan tenia 3 anys, un dia a Port del Compte quan en tenia 4, i ara en té 6).

Aprèn a aguantar-se i a frenar una mica, en cunya, i pugem amb el telecadira amb la resta de les famílies.

Algunes de les noies (d'esquerra a dreta, Aina, Eva, i Judit):

El Jan:

En David:

La Xènia, en la posició natural dels "planxistes" :-P

I jo mateix. David, et queden millor les fotos quan no te les espatllo :-D

Comencem a baixar. 

En David:

La Xènia, déu n'hi dó com baixa de bé amb la taula:

El Marc i la Gemma:

A algun tros, cal ajudar en Marc, i la cosa, quan hi ha pendent, costa!

Però aprèn ràpid, i desseguida comença a girar bastant bé, a més de controlar bastant la frenada en cunya!

A baix, deixo una estona el Marc amb la mare, i me'n vaig a fer una baixadeta amb els més experimentats.

En faig una altra per Le Grand Tétras (vermella) amb el Jan. 

L'Eva va a veure els gossos, i la resta de la seva família va cap a la terrassa del bar, mentre la Gemma va a l'auto per a que els petits nostres dinin.

Fem una pausa per unes "frites" i una cervesa, i l'Eva, la Gemma, i els petits, van tornant. 

A esquiar una estona més, fins que tanquen els remuntadors!

Tornem el material llogat, i cap a les autos a dutxar-nos. 

Mentre es van dutxant els demés, asseco bé el material amb un drap, i el deso a les bosses, al garatge.

Llavors em toca a mi la dutxa i canvi de roba.

Havíem dit de baixar al vespre al poble, i dormir allà, per si volíem fer un volt. Però a tothom ens fa mandra i decidim quedar-nos allà dalt, tranquils.

Arriba l'hora de fer el sopar, i pels walkies quedem en agrupar nens, nois i noies, i altres animals (el Mateo i el Knut) en una auto, i els adults i els nens de 46 anys a l'altra. 

Cap allà que van, doncs, el Jan, la Judit, el Marc, i un casso de sopa i uns talls de carn arrebossada, i cap aquí que venen l'Eva i el David, amb les seves inseparables ampolles de cava i alguna cosa per picar.

La Gemma ja està fent el rissotto (comprat pre-cuinat i deshidratat), i després de picar una mica, el provem. Queda prou bo, no es fa malbé, i ocupa poc, és un bon invent per tenir al rebost!!

Brindem, tant pel meu aniversari, com pels absents (especialment per l'Esther, que precisament avui fa anys, encara que segur que moooooolts menys que jo ;-)  )

I, pel walkie, els jovenets em canten, mentre jo bufo (per segon dia consecutiu), les espelmes. Molt xul·lo, això de l'aniversari a l'auto! :-)

Ens cruspim els pastissos (el que portaven l'Eva i el David, i la Gemma n'havia fet un altre), i la fem petar, fins que el Marc ja no pot més de soneta, i ve cap a "la iaia". 

Recollir toca, doncs, i fem venir la resta de la tribu, i a dormir! 

Diumenge pel matí, el temps està més o menys passable, però la previsió no és molt bona... Dubtem molt si marxar a voltar, o quedar-nos a jugar amb la neu (sense llogar tot el material i pagar una calerada de forfaits), o bé jugar-nos-la i esquiar. 

Finalment, i davant la mandra de marxar, uns decideixen jugar amb la neu, i els altres, que no hem de llogar gaire material, i anem més justets d'esquiades, decidim anar a pistes.

Fem escalfament a baix, i cap al telecadira! 

Anem fent baixades

Aquí es veuen les AC aparcades:

El més petit, que va sense pals, però vol copiar el què fan els grans i els demana als trams plans:

La Judit, al davant:

Faig una pujada pel tele-ski més complicat, per baixar una vermella que resulta ser un fiasco, per com està la neu en aquella pista. Però la vista des de dalt està bé!

Un cop a baix, encar fem més pujades, el Marc i jo en una cadira:

I la resta de la família més enrere:

Fins que el temps ja comença a posar-se incòmode, ens dóna temps a gaudir-ho força estona.

Anem comentant pels walkies, i a les autos ara fa sol, ara plou, ara neva, a les pistes també va variant però sense pluja.

Finalment, el Jan i jo fem una darrera pujada amb cadira, on decidim si provar la negra, o baixar més relaxadament gaudint una vermella. Agafem aquesta opció, ja estem cansats i millor un comiat divertit que no pas patir una mica. 

Arribem a baix que ja neva prou com per plegar, i donem l'esquiada per ben aprofitada. 

En pujar a les autos, veiem el ninot de neu que han estat fent els demés:

Ara que està tot força moll, asseco només les botes, i poso tots els esquís a les bosses, lligats fora, al portabicis:

Dinem alguna cosa, i quedem per amortitzar inversor i Nespresso, mentre la fem petar una bona estona.

La companyia és molt agradable, però comença a cuallar la neu a l'aparcament, i aixequem el campament abans no es compliqui la cosa. Recuperem els nens, i endrecem per sortir.

Tirem nosaltres davant, amb el Tom Tom, via walkie, confirmant les cruïlles. Amb una mica de precaució, la cosa està perfecta, cap problema amb la neu.

El paisatge del voltant sí està ben blanquet, però!

En arribar a la part de baix, prop de la frontera, ja no queda neu. Queda saber si en trobarem una mica a la Collada, però està neta del tot.

Anem xerrant tot el camí d'auto a auto, comentant la jugada, fins arribar a Centelles, on ens acomiadem, per tirar nosaltres fins Santa Perpètua, a buidar, i continuar fins a casa. 

I fins la propera, que ens ho hem passat molt bé!  :-)

Totals: 41 sortides i 16089 kms fets, a una mitjana de 2,06 sortides i 808,49 km al mes, i 95 nits passades a la nostra segona caseta :-)