dissabte, 8 de desembre del 2012

Disneyland Paris en temporada de Nadal, en avió, amb els avis


Per fi arriba el dia de marxar!!!

Recullo els nens a l'escola a les 12:30, per anar a dinar a casa. Un plat d'spaghetti, que es menja ràpid, i unes croquetes.

Anem a buscar la Gemma a la feina. Pel camí em demanen contínuament que els expliqui coses dels avions i de l'aeroport., estan molt il·lusionats!  Un cop ens trobem amb la Gemma, i li donem l'entrepà i la Coca-Cola que li hem portat, cap a deixar el cotxe a aparca&go. Un cop demanats els alçadors, en furgoneta cap a l'aeroport. Als nens ja els sembla una atracció anar en una furgoneta de 3 fileres de seients (és clar, es posen a la darrera fila).




Arribem a la Terminal 2C, on ens deixa la furgoneta d'aparca&go:




 Passem els controls de seguretat, ja som a la zona d'embarcament. Els nens segueixen al·lucinant amb tot!



Ara, al finger!!



I per fi a l'avió. Havíem agafat dos seients a la finestra, per a que en el seu primer vol poguessin veure-ho tot bé. 

Després de les emocions de l'enlairament, i dels girs per sobre del mar per encarar-nos cap al nord, toca distreure's una mica. 





No és problema perquè tot els fa gràcia: les safates, el que venguin begudes, el poder-se aixecar, l'anar al lavabo, ... 

Alguna foto per la finestra, el Marc vol ensenyar els núvols des de dalt als companys de classe:




Ens surt tot rodó, perquè preferíem que no hi hagués finger per veure l'avió des de fora, i així és!




D'aquí cap a el mostrador d'Europcar a recollir el cotxe. 

Ens assignen un VW Up (molt petit, que és el què havíem llogat i pagat), però llavors em posen pegues perquè a les targetes tinc la inicial i els dos cognoms, però a la reserva hi ha el nom sencer, i diuen que ha de ser idèntic. Al cap d'una estona, els dic que ja n'hi ha prou: tenen el meu DNI, el meu carnet de conduïr, i la targeta, i es veu clarament que sóc jo. 

No sé si perquè em veuen ja fart, però em canvien el cotxet per un Seat Leon FR novet de trinca i full-equip

Tot arreglat, doncs, arrenquem i anem cap a l'hotel. Per la A104 veiem molt de bouchon, o sigui que ens desviem per carreteres secundàries. Hi ha un parell de moments de crisi en un parell de cruïlles, però trobem com arribar a l'hotel.


Truquem els avis, que són pel Village, per veure on sopem. Intenten agafar taula al Cafe Mickey, però està ple... Al final quedem que tornen, i sopem a La Cantina, el buffet lliure de l'hotel. 

Mentre no arriben, algunes fotos:







Finalment, arriben els avis, i prenem possessió de la nostra habitació, la 012 del bloc 24. Bé, de la nostra part, perquè ells ja hi han entrat abans, i són dues habitacions contigües (012 i 014), separades per una doble porta interior, de forma que tenim una espècie de piset de dues habitacions (amb dos banys), però sense cuina ni menjador.

I cap a sopar!


Als nens els encaaaaanta el sopar. Pasta sense ni tan sols una salseta, i nuggets de pollastre. Però sembla que està boníssim :-D

La resta sopem bastant bé, pel què esperava. 

I cap al llit que cal recuperar forces!!


Dijous, 06 de desembre: primer dia al parc!

Esmorzem a l'hotel, on ens atipem força, i agafem l'autobús cap al parc:


Arribem a l'estació:

I cap al control de bosses:




Un cop passat aquest, toca fer-se les fotos amb l'hotel Disneyland, i el Mickey fet amb flors 



Entrem pel mig, doncs no hi ha gent.



L'estació de Main Street, que ja havíem vist guarnida pel 20è Aniversari, ara a més ho està per Nadal:


El primer que anem a fer és visitar el City Hall (primer cop que hi entro), per demanar la targeta de minusvalia per la Maria Rosa, que té un 33% per problemes greus de columna.
Com que portem tota la documentació, no hi ha problema i sortim d'allà amb la targeta. 




Arriba el tramvia de cavalls, i com que no hi hem pujat mai, ens afanyem a provar-lo:








Ens deixa a Central Plaza, és clar, i veiem d'aprop el castell per primer cop aquest viatge:





El creuem, i entrem a Fantasyland!!  

L'avi Miquel intenta ajudar els nens a extraure Excalibur, però ell tampoc pot:



En continuar, i passar pel costat de l'atracció de la Blancaneu, ens fixem que la madrastra ens observa des de la finestra:




Tan aviat hi és, com no hi és. 

Continuem a la nostra,



 i pugem primer a 
Peter Pan's Flight


Després, Dumbo the Flying Elephant.

La iaia amb la Judit:


Jo solet al davant, i la iaia i la Judit perseguint-me:






IASW, encara sense cua:




Fora ja hi ha algun detall de la decoració de Nadal:



Però és dins on es veu la diferència... i se sent, en la barreja del Jingle Bells amb It's a Small World.


Els avis, en la seva primera vegada. Sobre tot a la iaia, li agrada molt i es converteix en la seva atracció preferida:



Pares Noel/Sant Nicolaus, vestits i disfresses de tots els llocs del mon, 





Fins i tot els Tres Reis Mags:



En sortir, ja som al costat de Princess Pavilion, i ja hi ha cua. És el moment perfecte per estrenar el passi de la iaia, i entrem per la sortida, pel lloc indicat. En un moment, estem fent-nos fotos amb la Blancaneu:



En dos minuts tornem a ser fora, ha estat vist i no vist!! Quina diferència amb l'hora que ens vam passar la Judit i jo l'altre cop...

En sortir, anem cap a Alice's Curious Labyrinth. Fem unes fotos a fora:



Els avis:



  


En anar a entrar, la Gemma s'adona que ha perdut un guant, i torna al pavelló de les princeses a buscar-lo.


Mentre, els nens, els avis i jo, entrem al laberint. 






Ens trobem a la sortida, i cap a Meet Mickey. Entrant per darrera, ens perdem les pel·lícules que projecten a la zona de la cua, però val la pena, en un moment som dins. 


 Ens signa els llibres dels nens:



Foto amb ells:



Foto amb els avis i els nets:



Foto amb els pares i els fills:



Foto tots junts amb la nostra pròpia càmera, feta per la fotògrafa (comprarem la seva en sortir, igualment):



I marxem... adéu, i ens veiem dins una estona pel parc!




En sortir, anem a fer un volt en tren: Disneyland Railroad. Pugem a l'estació, i hi ha un tren aturat. Correm una miqueta els què podem, i esperem la iaia. Ens dóna temps a pujar-hi!


La iaia amb la Judit:




La Judit, davant la George Washington:



Baixem a Main Street. No queda molta estona per a que tanqui, però encara que sigui mitja horeta, anem a recuperar energia al Salon Mickey. És el primer cop que hi anem, doncs quan vam fer els anteriors viatges no érem accionistes, i em fa molta il·lusió entrar-hi!




Piquem, esperem... i s'obre la porta. Una cast member ens compta, i ens diu que només podem ser cinc i som sis, però ens deixa passar igualment, fent una mica de comèdia. Es queda, com és el normal, les entrades i passaports, que ens tornarà quan sortim.


I... exclusivitat, cafè calentó (i millor que el de l'hotel, que tampoc costa molt), sucs i aigues pels nens, llet amb xocolata...  i unes pastes boníiiiisimes!! 




Tranquil·litat absoluta, un cop han marxat els altres accionistes: 



El creador de somnis:



Els avis també descansen:



I al fons, la porta de sortida, directament al parc, sense passar pels torns, per on sortirem ara mateix, que és hora de tancar el saló:




Un cop fora, anem cap a Centra Plaza. En arribar, veiem en Winnie The Pooh, però hi ha massa cua i ens conformem amb una foto de lluny:



El castell amb els ninots de neu dels personatges:



La princesa, amb les seves orelles de Minnie noves de trinca:



I és l'hora de la Calvalcade de Noël:














I la carrossa final:










I d'aquí a Autopia, a fer un volt en cotxe, passant el Marc per sobre els minerals de l'entrada de Discoveryland:




A Autopia tampoc fem cua, és clar, i en un moment estem pujant als cotxes, la Gemma portant a la iaia, el Marc condueix amb l'avi als pedals, i jo filmo mentre la Judit em porta a voltar:








Creuem cap a Buzz Lightyear Laser Blast:

La iaia amb la Judit, i darrera ens podeu veure a l'avi i a mi:





En sortir anem cap a Frontierland, a buscar un FastPass per Big Thunder Mountain:


La iaia fa moltes fotos, li agrada molt el parc i es fixa en tots els detalls:



I cap a veure el Pare Noël a Santa Claus Village a Cottonwood Creek Ranch.

A punt d'entrar:





Mentre esperem, foto amb els (o, en aquest cas, les...) elfs:



I amb els rens:



I altres animals:



Ohhh!!! La neu és màgica, avui (ja veureu perquè ho dic, quan llegiu la part de demà):



Anem a l'entrada per l'accés de cadires de rodes, i ens fan esperar uns minutets. I entrem.


El Pare Noël parla bastant amb els nens:



 els signa autògrafs:



 i es fa fotos amb ells:




I després, amb tota la família:




Hi ha bans de treball, amb joguines a mig fer:



I quan sortim, el Pare Noël fa un descans (sort que no l'ha fet just abans!)




Sortint, passem per l'oficina de correus:





per fer un dibuixet dedicat al Pare Noël i deixar la nostra adreça escrita en un sobre per si ens vol respondre.





Quan estem a punt de marxar, arriba la Miniie!!













D'aquí, a aprofitar el FP de Big Thunder Mountain. La iaia i jo, una per impossibilitat, i l'altre per covard, ens quedem fora (algú ha de fer les fotos, no? O:-)  )




Quan surten, anem cap a Pirates of the Caribbean, passant pel costat del vaixell del Captain Hook i de Skull Rock:



Pare i filla, i nét al fons:




Hi entrem, com quasi sempre aquest viatge, per la porta del darrere. Això té la pega que no ens dóna temps a acostumar-nos a la foscor, en saltar-nos tot el passadís fosc.

Dóna la casualitat que aquests que surten són del poble dels sogres! 






Dinar Casey's

Disney magic on parade
Iasw
Peter pan
Pinoccio 5pax
Blancaneu


Croque a market house deli
Encesa Arbre
Encesa castell
Dreams
Rio grande fins hotel
Reserva cafe mickey x dema 18.30
Sopar la cantina




dilluns, 3 de desembre del 2012

Brico 22: caixó per segon cassette i falques

(versión en castellano)

Després d'un parell de cops d'anar massa justos de capacitat d'aigües negres, vam comprar un segon cassette Thetford C200, en un kit en el que també venen una tapa i uns líquids de neteja.

Fiamma té un porta-cassettes de PVC o similar, però només hi cap un cassette i res més, i el mateix es pot fer amb quatre fustes comprades ja tallades a mida. De 105 euros que val el Fiamma, a 26 euros que val la fusta per fer-ho i que en sobri... Bé, també cal sumar dos esprais de pintura, moltes frontisses, un parell de tanques tipus maleta, i molts cargols. I una mica de cola blanca.


La idea inicial són quatre parets, i una tapa a sota, basculant:





Com que tinc una fusta de 495 x 600 mm, sobrant d'un brico anterior, aquesta farà de tapa inferior, i plantejo el tall d'un taulell de 1200 x 600 mm a mida (cal deixar 4 mm entre peça i peça perquè és el què es menja la serra):



A l'Aki m'ho fan així, el cost de la fusta ja tallada són uns 13 euros. 


Som-hi, doncs, amb el muntatge.

Cola blanca i claus per a que aguanti fins secar:





Un cop fet l'exterior, cargolo la tapa amb les frontisses a una banda, i les tanques de maleta a l'altra.

Unes cuantes capes de pintura negra en esprai, per protegir i per a que no es vegi un cop a sota de l'auto.

Ja està el més bàsic, doncs el sostre de la caixa serà el terra, per sota, de l'autocaravana. 


Aprofito una visita a en Canbasc d'acpasion.net, per acabar el brico a casa seva (gràcies, per l'espai, el temps, les eines, i les bones idees aportades, Luís!)


Proposa afegir una repisa, de forma que en baixar la tapa, el cassette quedi penjat, i el poguem treure i posar  per l'espai on van les falques, només quan calgui. Això facilitarà molt la comoditat per treure de les falques, i a més farà que el cassette quedi "encaixat" i no bellugui, a més d'ajudar a aguantar el pes si el portem ple.

Plantegem la nova peça (que és reciclada d'un panell extret de l'auto del Luís):



Vista amb el cassette:



Vista des de darrera, on també, estirat, veiem el separador dels dos "compartiments" (abans de fer-lo més prim). Es veu com la fusta encaixa en la forma inferior del C200:




Tallem aquesta darrera peça, perquè em fa por que no quedi espai per posar el cassette un cop muntat tot. 
El Luís, en plena feina (quina enveja de serra!!):



La tornarem a collar a la tapa, aquí es veien els escaires:




Tot muntat i ja amb algunes capes més de pintura:






Només queda muntar-ho a l'autocaravana.

No hi ha fotos del procés, però entre els dos, amb unes bones escaires, un trepant amb adaptador a 90º per alguns dels cargols, i una mica de paciència, queda perfectament agafat a lloc.

Unes vistes des de darrera: