Des del 2005, any en que vaig marxar d'on treballa la Gemma, faig la Travessa Sant Joan Despí - Montserrat en BTT, organitzada pel Club Ciclista Sant Joan Despí. La Gemma, darrerament, també, i la Cati, la cangur de la família, es queda amb els nens des de la nit abans.
El primer any que la Gemma va participar (2008), va aconseguir fer els quasi 60 km que hi ha fins a Monistrol, que per algú que no surt regularment, ja té mèrit. El 2009 igual.
Fa dos anys (2010), seguia sense sortir en bici amb freqüència, i va aconseguir la proesa d'acabar-la (73 km amb uns 2300 m de desnivell positiu acumulat), arribant en la darrera posició (la 17ena noia), en 8h 26min, perseguida pel cotxe escombra.
L'any passat, amb un recorregut una mica diferent, i havent avançat els horaris de tall als controls, es va haver de quedar a Monistrol, encara que volia pujar fins a Santa Cecília (punt final del recorregut).
Aquestes tres vegades, jo havia fet el recorregut al meu ritme, i ella al seu. Però aquest any tocava fer-ho junts, i, si calia, animar-la (i, ara que no em sent, pressionar-la una mica :-D) per arribar a temps als controls, i aconseguir tornar a arribar al final.
Normalment anem a portar un cotxe a Monistrol, per no haver de tornar en tren, però dissabte ja teníem prou coses a fer (portar els petits a casa la Cati, preparar-ho tot,...) i ens fa mandra. Tornarem en tren, doncs.
Diumenge, ens llevem, ens vestim, i carreguem les bicis al cotxe, i cap a Sant Joan Despí.
Aparquem a prop del poliesportiu, amb presses perquè anem justos de temps per la foto de tots els de Invent-Farma, que porten equipació Qualigen. Arribem a la rotonda on hem quedat, i de seguida els faig la foto (que no poso perquè la vaig fer amb la càmera d'un d'ells...).
Però sí que poso la de la Gemma:
Anem cap a la sortida, doncs. Ens posem pel mig, la gent vestida de Qualigen escampada en diversos grupets, i vaig buscant gent amb maillot de Lataca o La Portals, fins que finalment veig el Luis (Canbasc a acpasion.net) i ens saludem.
Arriba el moment de la sortida, i anar tirant cap al riu, i seguint-lo direcció Martorell. La Gemma porta bon ritme (per haver entrenat poquíssim), i a mi en fred sempre em costa, o sigui que no vaig gaire sobrat. Passem un dels companys de la Gemma, que ha trencat la patilla del canvi ja al principi.
Continuem fins les obres d'enllaç de l'A2 amb la AP7, on creuem per sota de les vies i de l'autopista. Arribem a les pujades que ens portaran fins els polígons industrials de dalt de Castellbisbal, amb bastant pendent.
Anem fent, amb el Javi i la Gisela, amb els qui fem pràcticament tot el camí des d'aquí.
Travessant el polígon industrial, la Gemma, i davant a la dreta, la Gisela:
Ens trobem amb el Luis altre cop, i ens fa una foto per a que sortim junts en alguna (gràcies, Luís, que sé que ho llegiràs ;-) )
Arribem, cap a les 9:20, al primer avituallament, el de Castellbisbal:
Descans curt, un parell de gots de suc de taronja, i menjar alguna cosa ràpida. A mi encara no m'entra gaire cosa, em conformo amb uns fruits secs, però els companys ja comencen amb els "donuts":
I hi arriba, quan ja marxàvem, la Cristina, que feia molt de temps que no veia (i, si ho llegeix, aprofito per felicitar perquè ja us avanço que va aconseguir arribar fins La Puda)
Seguim, parant al moment a la cua que es fa per un petit tram estret, en pujada primer i corriolet curt de baixada.
Vaig animant la Gemma a baixar a bon ritme, però es deixa enganyar poc :-D
I fins a Ullastrell, on encara em sorprenc de no trobar l'avituallament al cementiri, després de tants anys. L'any passat ja no era allà, però no ho recordava, coses de l'edat.
A les 10:42, parada ràpida a l'avituallament, per l'entrepà i un parell de gots més (aquest cop de Coca-Cola).
Saludem els companys amb qui coincidim, i continuem que hem d'arribar abans del tall horari :-)
Arribem a Les Ribes Blaves, i donem la volta per darrera de les muntanyes de sobre d'Olesa. Tram molt dur, amb moltes pujades de força desnivell.
La Gemma fa els trams de més pendent a peu per guardar forces, i jo, que anant sol hauria fet el mateix en algunes, en anar per sota del meu ritme les pujo quasi totes sobre la bici.
Arribem per fi a dalt del Puigventós:
Vé una mica de baixada, i després de la següent pujada, mentre espero la Gemma, faig un parell de fotos de la vista, una mica espatllada per l'autopista:
i del tot espatllada per una pedrera :-(
Ja arriba :-)
Seguida del Javi:
i la Gisela:
Baixadeta sense incidents cap al tram de carretera que hi ha entre Olesa i La Puda, i arribem a l'avituallament. Reomplim aigua, i continuem cap dalt. No és molt tros de pujada, però ja portem força kilòmetres, i costa.
Baixada fins al camí del costat del riu, i anar fent, xerrant, i ja amb la seguretat de sobrar-nos poc més de mitja hora pel tall horari de Monistrol.
El Javi i la Gisela:
Mireu quina pressa té la Gemma :-)
Per tant ens dóna temps de gaudir de la famosa coca, i de la resta de coses que hi ha (fruits secs, fruita, i beguda).
Ens diuen que la Gemma i la Gisela deuen ser la novena i desena noies que passen, la qual cosa les anima encara més a fer la pujada!
Cap a dalt, doncs, superant la dificultat màxima del dia (la temptació de l'olor de carn a la brasa que sentim en creuar Monistrol :-D).
Com sempre, camí de l'aparcament del cremallera, cap al cementiri, i amunt per les pistes.
La Gemma va aguantant bé, molt cansada però el pitjor ja ha passat. Alguna pujada la fa a peu, però la majoria, sobre la bici.
Arribem al tram d'asfalt, i després a la baixada, que porta a l'avituallament de Sant Cristòfol, el darrer, on només hi ha aigua. Parem només un moment.
La Gemma vol una foto de com s'embruta amb els plats i la cadena quan va per terra :-D
Ha estat en una de les pujades dures, no ha pogut pujar i tampoc desenganxar a temps el pedal... Res greu (a mi no em fa mal, almenys :-P)
Abans d'encarar el darrer tram, foto amb l'avituallament al fons. Primer la Gisela, la Gemma i el Javi:
I després canviem la Gemma per mi mateix:
La primera versió quedava molt millor :-)
Hi ha una altra noia, que arrenca abans que nosaltres, i hi ha, en plan de conya, el "pique" de si arribarà primer ella o les nostres :-)
Som-hi, doncs. Travessem l'urbanització, i anem fent el camí de terra. La Gisela i el Javi comencen a avançar-se, i al cap de poc veiem que estan agafant l'altra noia. La passen. Nosaltres ens hi anem acostant, i quan queden un parell de kilòmetres per arribar, decideixo que ens està costant massa, i faig una mica de llebre, apretant una miqueta el ritme, per passar un parell de nois primer, i la noia després. Miro si la Gemma segueix, i sí, també ha apretat amb les poques forces que li queden! Molt bé!!
Efectivament, acabem passant la noia, i de cop en veiem una altra al davant. Una companya de la Gemma. L'enganxem ja a la recta final, i estiro per a que em doni temps de treure la càmera i fer la foto de la Gemma entrant a la meta com una campiona!!
Aquest cop, no la última, ni amb el cotxe escombra darrera, ha fet mitja hora menys que l'altre cop (recordem, el 2010).
Recollida de l'entrepà, beguda, i maillot, molt xulo aquest any.
I foto dels finishers patrocinats per Qualigen:
Després d'una estona de descans, baixem en bici fins Monistrol, i arribem a l'estació just a temps per agafar el tren especial cap a Martorell. Va ple de bicis:
Les nostres bicis (la de la Gemma és la Conor penjada darrera la Trek):
Al tren coincidim amb els altres de Qualigen, que havien baixat just abans.
A Martorell canviem d'estació, i anem a la de Rodalies, on només accedir a l'andana, arriba el nostre tren! Sincronització perfecta amb els dos trens.
Aquí les nostres bicis ja van soletes:
Ja a Sant Joan Despí, només queda recollir el cotxe, anar a casa, dutxa ràpida, i a buscar lloc al bar del costat per veure el Barça-Madrid, anant a buscar els nens a casa la cangur just després.
Un dia complet!
