Marató BTT Monegros, sense AC

(versión en castellano)

Després de pensar si anar a la Marató dels Monegros en AC o no, decideixo anar-hi en cotxe.
Així anem els 4 amics en un sol cotxe, i com que comença a les 13:30, dóna temps a arribar sense matinar excessivament.

Així doncs, per la nit carrego les bicis de l'Ignasi i meva al maleter del cotxe, en bosses portabicis, i pel matí a les 8:20, carreguem les bicis del Joanem i del John al portabicis de la bola de remolc.

I cap a Aragón.

Parem a Fraga a fer un entrepà o una carmanyola de pasta, al mateix lloc que l'any passat. Recomanable l'entrepà de llom i formatge :-)

Continuem fins arribar a Sariñena i aparcar a la zona residencial de l'altra banda de la carretera.
Mentre jo preparo totes les meves coses, que sóc més lent, els demés van a buscar dorsals, el meu inclòs.

En John té algun problema amb la llicència de triatló, i ha de fer molta més cua. Mentre, els demés ja estem tots preparats.

Bé, excepte el meu suport de GPS, que està a l'altra bici, a casa... el poso a la bossa de sobre el quadre, sobre les barretes. Enregistrarà el recorregut però no serà fàcilment consultable. Però tenim el compta-kilòmetres de l'Ignasi ( .... ehemm.... mentre tingui pila :-D)

Anem a la sortida, i fem la volta per on ens indiquen, per la ITV, anant a parar al carrer de darrera de l'espai firal.


John:

John i Ignasi:

John, Ignasi i Xavi:

Com que estreno transmissió i sé com quedarà després (bé, sé que quedarà malament, però no esperava que tant :D), li faig una foto per comparar:

Mooolta gent. I ja es veuen les intencions de la meteorologia, encara que algun optimista no agafés jaqueta ni impermeable, eh, Ignasi?  :-D

Quan sortim, haurem de tirar endavant, fer un gir de 90 graus, i fer la recta de sortida, fins arribar a la línia de sortida amb el lector de xips.

Triguem 10 minuts i mig en arribar-hi. Com que portem xip, no ens peocupa (no sabíem que la organització seria tan poc espavilada com per fer servir el temps des de la sortida del primer enlloc del temps que haurem trigat nosaltres...).

Els 4000 paios atravessem Sariñena com podem, fins i tot baixant de la bici pel carrer, degut a la manca de lloc, i quan deixem les cases enrera ja es pot pedalar bastant còmodament. A la primera corba, una noia per terra, estan atenent-la... Coses de les aglomeracions :-(

En fi. Tot bé, excepte que quan hi ha un bassalet de 4 dits, es fan unes cues de nassos... això de l'aigua déu ser perillosíssim... Sí que anem amb cert compte de no mullar la cadena per la pols, no volem que agafi fang. Però les rodes sí que es poden mullar, carai...

Anem fent sense massa problemes, l'Ignasi i jo. A les pujadetes m'ha d'esperar una mica, estem al revés que l'any passat, que estava jo una mica millor que ell.


Ostres, aquest paio de vermell amb la motil·la negra i verda, surt a totes les fotos :-D  Bé, menys a les de les pujades, que anava per darrera de l'Ignasi...

Ho veieu? Sí, home! Aquest de l'esquerra!

Arribem al primer avituallament, i parem a netejar la cadena: aigua a pressió amb el bidó, drap per secar, oli de cadena, drap per treure excés d'oli per a que no enganxi tant la pols. Un momentet, i paga molt la pena quan al cap de molts km sents que les transmissions del costat fan mal a la oïda, i en canvi la teva va bé.

Aigua, taronja, síndria, l'Ignasi prova la coca de poma, jo em quedo només amb el plàtan. I a seguir.
Molt bé els avituallaments, a tots hi trobem de tot encara que siguem del grup de darrera, a altres sortides sempre ens falten coses, als lents! A més, recullen tot el que els PORCS van escampant per tot arreu.

Continuem pedalant:

La sortida estarà massificada, però aquí no és que estiguéssim apretats, ja :-D

L'Ignasi al segon avituallament, cap al km 52. Ara fa caloreta:

Vaig cansat, però vaig tirant.

Quan estic ja molt molt cansat, cap al km 70, em prenc l'StimulRed, la "droga explossiva" que normalment fa miracles :-D  Però aquest cop, per primera vegada, no noto reacció. Segueixo igual de cansat.

Aquest és el tercer avituallament, cap al km 75. Els núvols ja amenacen:

Les campiones, al tercer avituallament. Encara molt netes, en comparació. Només han passat alguns bassalets:

Seguim per bingo, o pel km 100. L'Ignasi preparant la foto del rètol:

I fent-la:

Ja queden menys de 20! Però al fons es veu la pluja i els núvols... mama poooor! Pel fang, vull dir.

Quatre gotetes, mal comptades, anem tirant sense tapar-nos.

Als poquíssims km, un parell potser, trobem el darrer avituallament. Sembla més un avituallament dels bitxos que de ciclistes, jo crec que menjen i beuen més les p*tes (punyeteres, vull dir) mosques negres, que nosaltres...

Ara comencen a caure gotes grosses, i li passo la jaqueta que porto (li posem mànigues) a l'Ignasi, i em poso bracets i l'impremeable tan xulo que tinc, regal de la meva dona tan xula que tinc :-)  (aprofito per avisar-la que no penso esborrar aquestes frases encara que m'ho demani, es veu que vol que sigui un secret que tinc una dona tan xula :-D)

Posem els llums, per si de cas (jo he oblidat el de davant... què hi farem).

En fi, seguim, i per dalt quasi no ens cau aigua, però el terra és un riu, i aixequem toooot el fanguet del món i ens va a parar a les ulleres, i a les jaquetes. Per descomptat, les botes, mitjons, i culot, xops, però portant el cos sec no és problema (mentre anem en marxa i per tant portem "la caldera engegada").

Arribem "al poble d'esprintar", Albalatillo (l'any passat el vaig confondre amb Sariñena i vaig esprintar, esgotant quasi totes les meves forces i les de l'Ignasi que em seguia, quan quedaven alguns km :-D).
Aquest cop no piquem, fem la broma però no tinc prou forces per apretar :-D

Trobem fang a sac al camí però just per fora es pot anar passant sense trabar-se.

Continuem, cap a la riera, on l'Ignasi va tenir "la pàjara" l'any passat. Aquest any va millor que jo, cap problema.

I... el resultat de la pluja forta que ha caigut abans que arribem: un fangar a falta de poquíssims kilòmetres. Quasi tothom a peu, empenyent... però anant amb compte per on trepitges, controlant alguna derrapada forta quan pedales massa fort, i no perdent la inèrcia, es pot fer pujat a la bici, i això fem. A l'Ignasi se li encalla la roda un parell de cops pel fang però el treu i va continuant.

Ja al darrer km, d'asfalt, gent amb la cadena trencada, gent feta pols, una noia amb el canvi trencat... I alguns que anem pedalant. Ara si "esprintem" (el poc que podem), i per fi arribem just quan es fa de nit, com és tradició per nosaltres! El John és a l'arribada, el saludo però no em reconeix.


L'Ignasi i jo ens fem la foto-finished (no foto-finsh, de "final", sinó "finished", d'acabats :-D)

La zona de després de l'arribada:

I anem cap a la cua per netejar bicis. Allà ens refredem molt, l'Ignasi va a buscar un plat per compartir, de la inmenjable fideuà (que mengem en part, degut a que està calenta i estem cansats), i cerveses (que no en queden, i per tant tirem amb aigua).

Allà ens ajuntem amb el John i amb el Joanem, que fa segles que han arribat.
Ens cansem de la cua i decidim rentar les bicis a la gasolinera. Però també té cua, encara més...
Com que la bici del Joanem ja està neta, i la del John, en trobar-se la puja però encara no haver fang, està raonablement decent, decidim posar aquestes dues a les bosses al maleter, i les dues estàtues de fang amb una bici dins, al portabicis.

Així ho fem, però abans, ens freguem el fang, ens repassem amb tovalloletes de bebé, i ens posem roba i bambes seques... quin gustàs!

I el camí de tornada cap a casa. Arribem a les 01:30 aproximadament, descarreguem, i cap a casa a dutxar-me i a dormir per fi, amb tot el cos adolorit per les 7h 37m de marató, de les quals 6h 32 aprox. sobre el seient, i els 500 km de cotxe.


Diumenge, entre altres activitats, toca convertir això:

Sí, això que ve ara és la transmissió aquella brillant de la foto del principi :-D

En això :-) 

En fi, una més al sarró. A pensar en la següent!

V Catigat, incompleta

(versión en castellano)

Fa temps, el XaviN ens va proposar anar a la Catigat, al Pla d'Urgell. Massa lluny per un cap de setmana amb Jan, per tant ho vaig descartar i arxivar mentalment.

Fa un parell de setmanes, el Jan va dir que el seu amic que ara viu a Cervera l'havia convidat a passar el cap de setmana del final d'abril. Que si el pujava i després l'anava a buscar.
Bé, es pot arreglar, vaig pensar: fem una sortida amb l'auto, cap a Lleida, i d'anada el deixem i de tornada el recollim.

Se m'acut, al cap d'uns dies, buscar alguna pedalada per aquell diumenge, dia 29. El Jan no hi seria, i si en trobava alguna prop de Cervera o més cap a on anéssim,  es podria quadrar, i així feia una sortida més abans de la Marató dels Monegros, de la següent setmana. Que ja em convé, perquè no estic sortint gaire i estic bastant fluix. Miro mapagenda.com i resulta que n'hi ha una a Bellvís de Cerdanya, 100 km i sense desnivell. Perfecte per entrenar per Monegros!
M'apunto... i resulta que és la Catigat, que ja no recordava. I per tant hi estan apuntats el XaviN, el Tom i la Raquel.
Justament la mateixa tarda.. el Jan em diu que el seu amic no pot i que no anirà a Cervera...
Doncs jo, a la pedalada, hi vaig igualment, ara que m'he compromès...

Decideixo, com ja vaig fer amb La Portals, anar-hi amb l'auto per poder dormir a Bellvís enlloc de matinar molt (aquest cop no seria molt sinó moltíssim, és el doble de lluny).
I ja que vaig al costat, busco el mail de la família llunyana que tinc a Les Borges Blanques, i els dic que si puc els passaré a saludar, només un moment, de camí.

Dit i fet. Sortida una mica més tard del previst.
A mig camí, comença la pluja.
Passo per on estaven a punt de sopar els Rafel i l'Anna, que fa uns quants anys que no veig, xerrem mitja horeta, i els deixo sopant i tiro cap a Bellvís.

Havia preguntat l'organització de la pedalada, si hi havia algun lloc millor que altre per dormir. Veuràs un munt de llocs on fer-ho, només donant una volta, m'havien respost.
Total, que faig la volteta, i veig un carrer a 100 m de la sortida de la pedalada, en aquella travessia no hi ha cases, ni porteries, ni finestres, i fins i tot hi ha un tractor aparcat. Ideal per no molestar ningú, em penso. Aparco aquí, preparo una mica de pasta per sopar, i la roba i trastos per demà, i a dormir!
I en això estava, dormint, quan, de cop... uns cops donats amb ràbia, a la porta. I sento una veu de noia que diu alguna cosa en castellà, acabada en "capullo". Miro el rellotge: les 03:50. Trec el cap per la finestra i veig on entra una parella, després de sentir com ell tanca el cotxe. Bé, demà ja veurem si passo a preguntar si havia begut més del normal i és imbècil, o bé és imbècil doble, la paia aquesta. Ara, en pijama i descalç, no em ve de gust sortir a discutir amb algú que probablement va beguda.
Em costa alguns minuts tornar a agafar el son, però tampoc gaire.

Sona el despertador, i em llevo a la primera, esmorzo, em vesteixo, i vaig a buscar el dorsal. Aviso la Raquel que a menys 5 seré allà, ells ja han arribat i van a buscar el dorsal.
Quan el poso a la bici i repasso el greix de la cadena, i em poso la motxil·la i el casc i guants, ja sento el petard... En fi. Quan faig els 100m  fins la Plaça Catalunya, intento aprofitar l'amuntegament per colar-me fins trobar el Tom, la Raquel i el XaviN, però no puc.
Un cop a les pistes, ja no hi ha opció.

Com que el dia abans ha plogut molt, els primers 25 km tenen alguns bassals i trossets amb fang. Costa més pedalar.
Em va fent mal l'engonal dreta, cada cop més. Arribo a pensar que no podré fer ni la meitat...

Passo el primer avituallament, a l'estany d'Ivars:

Continuo amb el mal d'engonal dreta... llavors veig que el seient està una miqueta tort, poquíssim, però suficient per a que hagi anat forçant la postura.   El pujo uns mm i el  poso ben recte, i el mal, amb els kms, va baixant. Però tot això ja és al km 30 o 32, i ja he perdut més temps encara del què és habitual...

En fi, que com deia, em  vaig trobant "més normal"i apreto el ritme, havia arribat a portar una mitjana en moviment de 16.9 km/h, i la vaig anat pujant poc a poc fins a 18,5 km/h

Els paisatges són diferents al que estic acostumat, molt plans i molt verds.

Abans de Vilanova enganxo dues noies, i vaig una estona al seu ritme, tampoc puc mantenir tota la estona el ritme anterior. Anem xerrant amb la més sociable, i el primer que em diu és si no sóc de per aquí... perquè parlo "amb la A"  Mai m'havien dit pixapins amb tanta delicadesa :-D

Aribem fins l'avituallament de Vilanova, i quan he anat al lavabo, he menjat unes avellanes, i he begut un parell de gotets d'Isostar (i he agafat unes gominoles pel camí), no vull perdre més temps i surto abans que elles, tornant a anar sol tot el camí.

Però a Palau d'Anglesola, quan ja anava a bon ritme (per mi), ja no em deixen continuar per la llarga i em fan tallar cap a Bellvís...

Passant, com tota la estona, pel costat de sèquies:

Les forces que tenia per 30 km les poso als 10 que queden, i aribo rebentat i amb una mica de decepció per quedar-me sense poder fer tot el recorregut. Potser l'any que ve.

Espero que arribin els companys, ho fan mitja hora més tard (però ells sí han fet tot el recorregut).
Comentem la jugada amb l'entrepà de "llonganissa" (butifarra, aquí als voltants de Can Fanga :) ).

En fi, una prova ben organitzada, gens multitudinària (menys de 400 corredors), i potser podria estar una miqueta millor senyalitzada, però només he trobat un punt de dubte real, la resta dubtaves però trobaves més o menys bé el camí.

Un cop carregada la bici a l'auto, a la part de fora per poder-la rentar (i, de pas, aprofitar per buidar les grises), veig un senyor que surt de la porteria on han entrat els que m'han despertat. Li pregunto què ha passat i no en sap res. Que li estranya que algú de casa seva ha fet això, que perquè ho haurien de fer... Això dic jo, li contesto... perquè ho havien de fer?
Ell té una camper i ha fet viatges i ha dormit per tota la península i per Europa, i m'entén perfectament.
Arribem a la conclusió que poden haver estat el seu fill i la seva jove, però li estranya. Si precisament la seva jove treballa en el tema... porta el càmping de XXXXX... Aaaaaaara.... ja està explicat tot.
Li comento que la majoria de càmpings odien les autocaravanes, perquè no els necessitem obligatòriament, que si ho busca a Internet, en va ple.
Diu que ho esbrinarà, que vol saber què té a casa, i que si em quedo una estoneta (mentre em dutxo, per exemple), em ve a dir alguna cosa.

Dit i fet... surto de la dutxa i truca a la porta: ha parlat amb el seu fill, i quan van baixar del cotxe, ella va sortir disparada, per la sorpresa del fill, cap a l'auto. Quan li va preguntar perquè ho havia fet, ella va dir que odiava que les autocaravanes dormíssin fora dels càmpings... Tot clar.

L'home es disculpa. i diu que ja parlarà amb ella, no li ha agradat gens que hagi passat això. Es torna a disculpar, i jo marxo cap a rentar la bici i cap a casa.

Srs. del càmping de XXXXX: si així penseu atreure les autocaravanes cap al vostre negoci... ho teniu XUNGO.

P.S. : Veure comentaris per saber com ha acabat el tema.

Totals: 19 sortides i 8536 kms fets, a una mitjana de 2.07 sortides i 931 km al mes, i 45 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Brico 15: reparació peça faldó

(versión en castellano)

Fa unes setmanes, em vaig trobar trencada la peça que uneix la cabina amb el faldó lateral. Algun cotxe hi havia donat un cop i el conductor no va ser prou civilitzat com per deixar una nota, no fos cas que, a més de no saber conduir, perdés la bonificació de l'assegurança (si en té...).

En fi...

Toca reparar-ho.

El primer, vaig a comprar el material: kit de resina de poliéster i fibra de vidre, imprimació per plàstics, i pintura semblant als faldons de l'auto:

Desmunto la peça trencada i la porto a casa per fer la reparació:

A més d'estar trencada, li falta un tros:

Amb cinta americana, intento que la peça mantingui la forma que ha de tenir un cop enganxada:

A més, per a que la resina no sobresurti massa per l'altra banda, enganxo un tros de paper d'alumini:

A partir d'ara, abans de treure la fibra de vidre de la capsa, em poso guants de làtex per a que no em piquin les mans després. Caldran uns quants parells.

Preparo la resina amb la dosi de catalitzador (3% però una mica més també va bé). 

Ara cal tallar els trossos de fibra de vidre que pensem que caldran, almenys al principi. 

Amb el pinzell poso resina al voltant de la zona afectada, i vaig agafant fibra de vidre i la vaig posant a sobre, repassant amb el pinzell fins que queda ben impregnada de resina: 

Després de posar unes quantes capes (3 o 4 segons el lloc) de fibra i resina, passo l'assecador per a que curi abans:

Un cop sec es veu d'un color més fosquet:

Trec el paper d'alumini, no ha quedat massa malament per l'altra banda:

Poso una capa més de resina, procurant cobrir tots els foradets, amb pólvores de talc per espessir-ho.


I, quan puc (en el meu cas, al cap d'un parell de dies, per manca de temps), toca tallar els sortints, i passar-hi paper de vidre:

Primer, gruixut (gra 40):

Ï després, gra 80, i finalment un de més finet, que no recordo el número (podria ser 300). 

Com que anirà pintat, no cal passar-hi paper a l'aigua.

Abans de pintar, vist per davant::

I per darrera:

Aprofito per rematar una esquerda que he vist en passar el paper de vidre:

I a punt per donar imprimació:

Ja té una capa d'imprimació, encara que no es nota massa canvi:

La primera capa de pintura sí és nota més:

Segona capa, abans de mitja hora (màxim temps entre capes, segons el pot):

Tercera:

I després del repàs final, peça acabada. No ha quedat 100% perfecte, però amb un repàs amb paper de vidre a l'excés de pintura, pràcticament no es veurà la reparació: 

Ja només caldrà tornar-la a muntar, amb el cargol i MS Tech.


Plantegem... però la fibra que es ve a sota de la primera forma, per la banda de dins, toca. A més, la planxa d'alumini que fa de faldó està deformada, cal donar-li altre cop la forma.

Rebaixo la fibra que sobra, ho faig amb una fressa del Lidl:

Posem MS-Tech a la peça:

I a l'auto, i la posem. Allisem amb el dit ben mullar amb aigua i sabó de plats. L'ideal és haver posat cinta de carrosser marcant els límits, però no en tenia:

Unes tires de cinta americana per a que es mantingui en posició, i posar el cargol que s'intueix dalt de la següent foto, i a esperar que sequi: