Setmana Santa al Collsacabra: Rupit

(versión en castellano)

Dijous, 5 d'abril de 2012: Rupit

Ens aixequem sense presses, i el primer que fem és felicitar la princesa: avui la Judit fa 8 anys!
Esmorzem, li fem els regals... i cap a l'auto!

Ahir vaig anar a netejar-la i preparar-la, i vaig aprofitar per penjar una garlanda i uns globus

i un cartell que va fer en Marc (per tenir 5 anys està molt i molt bé, però no sé si ha batut el rècord de faltes :-D):

Escalfem motors mentre xerrem amb uns amics que passem per allà en aquell moment, i per fi en marxa!!

No trobem trànsit, i a la una arribem a Rupit. Ja hi ha tres autos, dues amb adhesius d'ACPasion. Aparquem entre les dues d'ACPasion i la que es veu a l'esquerra de la foto, que semblava de lloguer:

Només aparcar s'acosta el vigilant, ens pregunta si ens quedem a dormir, i li paguem els 5 euros. Ja ens dóna la fitxa per sortir demà.

Vista de la zona on hem aparcat, es veu l'entrada al fons. A la gespa hi ha alguna taula per fer pic-nic:

Vista del poble des de l'aparcament:

Mentre la Gemma fa el dinar, m'acosto a l'oficina d'informació i demano informació sobre excursions (al Salt de Sallent, en especial) i em donen uns mapes. Quan torno a l'auto, a taula!

Després del cafè, quan veig moviment, vaig a conèixer els veins. Resulten ser de Ses Illes, i els de l'altra, que tot just arriben del poble, resulten ser els fundadors d'ACPasion.

Al cap de res es posa a ploure. Els nens es distreuen pintant (ens queden uns calaixos "dels xinos" la mar de xulos! :-)

Ara juguen a cartes i a curses de tortugues:

 i aprofito per començar aquesta entrada del blog.

Sembla que ha parat de ploure, o sigui que ara anirem a veure Rupit.

Hi entrem, és clar, pel pont penjat:

Els hi expliquem que aquest pont el van fer quan una de les iaies tenia l'edat del Marc, i té per tant la mateixa edat que els altres avis!

Arribem a la plaça Bisbe Font:

i aprofitem per comprar algunes coses de menjar, un escut de cavaller (però amb els colors del Barça i per tant no ben bé medieval :-D), i uns didals, un per la iaia Maria Rosa, que en fa col·lecció, i un per la Judit.

Una darrera emergència del Marc (des de després de dinar, n'ha tingut unes quantes) ens fa visitar el lavabo de l'Hostal de l'Estrella, i ha aprofitem per fer uns cafès/Cacaolats.

Voltem per tot el poble, veien l'esglèsia de Sant Miquel, les vistes des de la plaça Major, arribant a la notaria Soler, tornant per aquesta banda del riu,

des d'on es veu, al fons, l'aparcament:

fins tornar a pujar intentant trobar el castell, sense aconseguir-ho, i acabar baixant pel carrer del Fossar, i tornar a creuar el pont:

Donem unes molles de pa a les oques, i passem a veure unes gallines que hem vist des de l'altra banda.

Finalment, cap a l'auto a fer el sopar.

En acabar, posem els nens al llit. A les onze trec el cap per la finestra per cridar l'atenció als de les tres noves autos que se'ns han posat a l'esquerra, que estan fumant i fent-la petar tot just al nostre costat.... Mira que és gran l'aparcament... Però fan cas, i per fi a dormir! 

Divendres, 6 d'abril de 2012: Rupit-Tavertet

Ens llevem sense despertador, tard: 9:30h.

Quan s'acaba de dutxar la Gemma, piquen els veïns a la porta: tenim les grises obertes? Perdem aigua.

Baixo corrents a mirar, i no, no estan obertes, sinó que no tanquen bé. Poso una caixa de plàstic a sota, i obro i tanco per veure si hi ha alguna cosa enganxada. Sembla que s'arregla. Deixo un recipient iguament a sota, per si de cas.

Esmozar de luxe: xocolata desfeta i pa torrat, per agafar forces per l'excursió: avui anem al Salt de Sallent!

Fa força sol, però quan estem llestos ja està molt ennuvolat.

Ara l'aparcament ja no està tan buit, hi ha moltes autos i comencen ha haver-hi molts cotxes

Anem cap al poble, travessem el pont penjat, girem a la dreta fins just passar l'església de Sant Miquel, i a l'esquerra per on hi ha el rètol. Immediatament un altre rètol cap a l'esquerra, per sota una casa i baixem direcció a la riera:

Magnífiques vistes del poble des de sota:

En arribar a la riera, dubtem, però veiem una parella que la creua per l'esquerra i puja per unes pedres. Preguntem, i els seguim:

Anem seguint el caminet, i trobem la.part superior d'un salt, i més tard arribem just a sota. Però aquest no és: 

Seguim, gaudint de les vistes quan ja arribem prop del Salt. A l'esquerra de tot, l'Agullola, també anomenada "el mugró de Catalunya":

  i quan arribem a la cruïlla amb un camí apte per cotxes tot-terreny, seguim per l'esquerra fins el.mirador. Ja veiem el camí per on tornarem, a l'altra banda:

I, per fi veiem el Salt de Sallent.

Ara ja, des del mirador:

Des d'aquí si que es veu completament:

Impressionen els tallats i la gent que s'hi acosta més del què ens sembla prudent...
El mirador està protegit amb baranes, però els voltants no. No m'estranyaria que algun hagués caigut algun cop...

Tornem una mica enrera fins el camí, i creuem la riera aprofitant les botes de muntanya amb GoreTex els grans, a coll en Marc, i la Judit es vol mullar els peus:

 i tornem per l'altra banda, més llarg però camí ample i sense fang.


Des d'aquesta banda, veiem el mirador a l'altre costat (en petit, a la dreta dels arbres):

Tota la zona té unes vistes impressionants... aquí altre cop el mirador, a l'esquerra, i l'Agullola a la dreta:

I a la que guanyem angle, una altra perspectiva del Salt:

Ens acostem a Sant Joan de Fàbregues a fer una ullada (des d'una mica abans es pot tornar amb un "trenet" turístic, però en sentir que vé quan arribem al camí de Sant Joan de Fàbregues, aprofitem a anar-hi per esquivar-lo i tornar a peu):

El costat del darrera:

 A un pati interior hi ha una porta de vidre que deixa veure l'església per dins:

I, després de caminar una estona més, ja quasi arribem a Rupit:

Arribem cansats, i tot i que pensem en anar a dinar a algun restaurant, acabem dinant a l'auto.
Tan bon punt hi entrem, comença la pluja forta, ens ha anat de poc!

La Gemma fent el dinar:

Després de dinar i del.cafè, quan ja no plou, els nens surten a jugar a pilota, i es fan amics dels de l'auto del costat, la Rimor de Cunit que semblava de lloguer.
Aprofiten per mullar-se tota la roba i les sabates, és clar....

Faig servir la motxil.la per anar disctetament als serveis de l'aparcament a buidar el cassette, i m'enduc un bidó de 15 l i la manguera curta que faig servir per omplir aigua neta. Al servei hi ha un armariet amb un connector ràpid per la mànega.

Altre cop a l'auto, poso els 15 l i dues de 8 al dipòsit d'aigua neta, i xerrem amb els de la Rimor, també fa poc que tenen l'auto.

Al cap d'una estona ens acomiadem d'ells, després d'aconsellar-los anar a La Garrotxa. Si per casualitat ho llegeixen, a veure si posen algun comentari de si els ha agradat!

Sortim cap a Tavertet, on volem dormir aquesta nit. El vigilant ens ajuda molt amablement a posar la.fitxa i ens preguta si tot ha anat bé. Dóna gust que tractin bé les autocaravanes!

Agafem  cap a Esquirol i fem drecera per Cantonigros, un camí asfaltat i estret que porta a la carretera de L'Esquirol a Tavertet. Ens creuem, amb certes dificultats, amb dos cotxes, i finalment agafem la carretera.

En arribar a l'aparcament de l'entrada del poble, podem triar lloc: només hi ha un parell de cotxes, una camper, i la.caravana que sempre hi està aparcada. Agafem el mateix lloc que quan vam venir al Cabrerès BTT 2011 amb l'auto llogada. Ja fa quasi un any! O, millor dit, no fa ni un any, i en aquest temps ens hem decidit, hem buscat, l'hem comprat, i hem fet 17 sortides!

Sortim.a fer una volta, curta perquè fa força fred (8 graus), passant per l'església, que és molt xula:

i entrem a un bar (Can Baró) a fer uns cafès amb llet, Cacaolats, i lletetes.

Tornem a l'auto, i a fer el sopar.
Un cop acabem i em poso a rentar plats, arriba una altra auto.
Uns jocs de taula amb els nens, i a dormir, que estem cansats!

Totals: 17 sortides i 8139 kms fets, a una mitjana de 2 sortides i 958 km al mes, i 43 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Brico 14: suports bancs

(versión en castellano)

Fa temps que vaig comprar a BricoDepot uns suports per poder deixar obertes les tapes dels bancs. En vaig comprar només dos, per provar.

Ara els he posat, a la tapa que amaga el dipòsit de l'aigua, i a la que amaga la nova instal·lació elèctrica i les eines.

No té molt de secret: quatre cargols cada una. Només cal anar amb compte que la part de sota ha d'anar una mica més a baix del marge, per a quan "rebi" la part de sobre.

Aquest té una mica més de dificultat, per esquivar els suports de cinturons i ferratges del llit:

Brico 13: neteja i descalcificació circuit aigua

(versión en castellano)

Vaig decidir que tocava fer un repàs al circuit d'aigua, doncs no sabem si els anteriors propietaris ho havien fet algun cop, i en 16 sortides ja hem omplert el dipòsit uns quants cops.

El primer, acostar-me al Lidl per comprar vinagre barat. Hi ha gent que ho ha fet amb 20 litres, però vaig pensar que provaria amb només 4 i una mica d'aigua.

Engego el  boiler per a que l'aigua que passi per ell, amb el vinagre i a 50º, faci més efecte.


Amb el dipòsit d'aigua neta a mitges, i el de grises buit i tancat, començo per posar els 4 litres de vinagre al dipòsit d'aigua neta, per la boca superior:

 

Obro per torns totes les aixetes. Fredes, i després calentes, fins que surt aigua amb vinagre. La calenta la deixo una estona per a que el boiler renovi l'aigua. 

Deixo també que alguns litres arribin al dipòsit d'aigues grises per a que vagin actuant també allà.

Ara, deixo tot tal qual, i passo a posar l'alarma de gasos, mentre el vinagre fa la seva feina. 

 Al cap d'un parell d'hores, arrenco i me'n vaig cap a una àrea de servei amb desguàs i presa d'aigua per AC's. 

Amb l'ajuda d'un calaix de plàstic, vaig recollint aigua de l'aixeta, i la vaig tornant a abocar al dipòsit, per assegurar-me que passen força litres per tot el circuit.

Un cop crec que n'hi ha prou, i aparcat sobre el desguàs, obro per buidar les grises.

Llavors, vaig fent córrer tota l'aigua del dipòsit per les aixetes.

Queda quasi buit, però l'aigua del fons no es buida (està dissenyat així per a que la porqueria que hi queda no obturi lla bomba i el seu filtre).

Amb una baieta, el calaix, i paciència, vaig treient l'aigua, i desrpés la porqueria (restes de calç i sorreta) del fons.

Un cop crec que està prou net, toca omplir-lo d'aigua neta, i fer-la córrer per totes les aixetes, inclosa l'aigua calenta per treure el vinagre del boiler i deixar-hi aigua neta.

Vaig calcular malament i vaig pensar que es buidava a la mateixa velocitat que s'omplia... però no va ser així i va acabar sortint l'aigua pel forat del tap... feu-ho amb el tap ben posat!!  Em vaig fer un altre fart de baieta i fregadora...

Un cop tot el circuit ple d'aigua neta, ho deixo tot tancat i ple d'aigua, excepte el dipòsit de grises, que queda obert i el tancaré quan sortim el proper cop, així es ventila.

Brico 12: Instal·lació alarma de gas Inovtech

(versión en castellano)

Ha costat molt aconseguir l'alarma de gasos que volia, de la que tenia referències, i que té doble detector (CO, per a mi el més important, i gas butà o propà o GLP). Estava esgotada a micasaconruedas, i no sabia que a algun altre lloc la tinguessin.

Finalment, el mateix dia, em vaig assabentar que a FactorOcio la tenien, i al minut em va arribar l'avís de micasaconruedas.

La idea era endur-nos-la al viatge a Disneyland Paris, i ens la vam endur, tot i que finalment no va donar-me temps a fer la instal·lació.

Aprofitant que tenia festa el Dia del Pare, m'hi vaig posar.

El primer, decidir on posar-ho tot. Feia dies que ho havia mirat, i la millor solució que vaig trobar va ser:

• Centraleta, que ocupa bastant comparada amb els detectors, dins l'armari, només obrir la porta.
• Prou a mà, perquè per activar-la cal apretar-ne un botó cada cop
• Però alhora, fora de la vista. 
• Els sensors ja porten LED's i per tant des de fora ja es veu si està activada.
• Prop de la centraleta de l'autocaravana, i per tant amb alguna connexió a mà depenent de l'interuptor d'aquesta.
• Sensor de GLP, prop de radiador, boiler, nevera, i fogons. Per tant, al costat del radiador, el boiler li queda darrera i els altres consumidors de gas, davant. Les bombones estàn a l'exterior, però al costat mateix. Els cables poden entrar a l'armari, pujar per una canaleta ja existent fins a la tapa posterior de la centraleta, i anar per dins fins el lloc on va la centraleta de l'alarma de gas. 
• Sensor de CO, pràcticament tocant al sostre (tot el sostre és igual d'alt, la caputxina no puja més amunt que la resta). Per estètica, a la vertical de l'altre sensor. El cable passa directament dins la tapa posterior d'abans. 

No hi ha gaire complicació:

Desmunto la tapa posterior de la centraleta. No en tinc fotos, però són 6 cargols i llestos.


Plantejar els sensors al seu lloc, fer el forat de 4 mm pel cable, i penjar el suport del sensor, o, com he fet jo de moment, enganxar-lo amb cinta de doble cara. Sempre estem a temps de fer més forats per cargols...

Ull: cal mirar quin sensor és el de cada lloc, doncs són pràcticament iguals excepte en unes lletres petitones per darrera, que diuen quin gas detecta. El de dalt, repeteixo, és el de CO.

Si poseu el suport, tingueu en compte que per fer entrar el sensor al suport cal que tingui uns milímetres de marge per dalt, no l'enganxeu del tot al sostre! 

Abans d'enganxar-lo amb cinta de doble cara:

Ja col·locat:

Idem amb el de baix:

Queda discret i protegit de cops pel mateix radiador:

Busco amb el voltímetre al connector de prop de la centraleta, quins cables tenen 12V amb la centraleta encesa, i no tenen corrent amb la centraleta parada. M'asseguro també de la polaritat.

Amb "vampirs" "robo" corrent dels cables. Els cables d'alimentació de l'alarma de gas els poso dobles (doblegant la part pelada sobre la no pelada), doncs són molt primets. Llàstima no tenir vampirs de dos colors, però ja es veu que el cable vermell és el positiu de l'alarma de gas (ja porta un fusible incorporat), i el negre el seu negatiu:

"Enbrido" els cables per darrera el panell de control de la centraleta de l'auto, i poso els dos cargols del suport de la centraleta de l'alarma de gas, vigilant que quedi l'espai per sobre per poder-la posar.

Trec la tapa posterior de la centraleta de l'alarma de gas (4 cargols), extrec la placa de circuit imprès, passo els cables pels espais de la tapa, i connecto cada cable segons les instruccions. Porta connexions per un tercer sensor, i una altra, que no sé per a què és.  Torno a muntar la tapa posterior i la penjo al seu lloc: