divendres, 30 de desembre del 2011

Sortida curta a Carcasonne


(versión en castellano)

27-12-2011 Sant Cugat - Carcassonne


Sortim per la tarda, després de dinar. Agafem autopista des del principi, per fer més via, encara que normalment procurem evitar-la.

Com que anant a Andorra els nens van passar fred, poso la calefacció de la cabina a tope de calenta, a tope de ventilador, i tota pel conducte central, els laterals tancats. Tinc pensat posar calefacció estàtica, però per aguantar aquest viatge, provo a veure. I resulta que acaben passant calor i em demanen que la baixi. O sigui que calefacció estàtica que ens estalviem (si quan anem a esquiar també ens funciona bé aquest sistema).

A La Jonquera carreguem el dipòsit de gasoil, i continuem cap a dalt.

Els nens estan bastant pesats, i decidim parar a Narbonne a dormir. Però mentre busco alguna àrea al mòbil (encara no les he carregat al TomTom... casoen....), comentem de sopar, i al final ni una cosa ni altra, posem una pel·lícula i, amb ells distrets, tirem cap a Carcassonne.

Arribem i anem cap a la zona de La Cité. Al primer aparcament (P1) no admeten AC’s, i no veiem cap senyal indicant cap on hem d’anar. Decidim baixar a l’altra banda del riu a veure com és un aparcament que ens han recomenat, i en començar a baixar ens trobem amb una mega-autocaravana Büstner Elegance de 3 eixos que també sembla perduda. Els hi pregunto en el meu inexistent francès, i al final l’única cosa que entenem és que ningú té ni idea d’on dormir...

Tirem cap avall darrera d’ells. En arribar a la plaça Gambetta, tiro cap a la dreta buscant l’aparcament.. Però en arribar al riu, el primer tros és massa estret, i l’aparcament que hi ha té limitador d’alçada a 2 metres...
Donant la volta, tornem a veure la mega-AC. Tiro darrera d’ells, doncs penso que potser s’aclariran millor que jo... Al cap d’una estona, no ho sembla, perquè anem donant voltes, però finalment trobem un aparcament on hi ha un parell o tres d’autos, i bastant d’espai. Aquí: Pl. Gaston Jourdanne, entre el pont vell i el pont nou.

Aparquem, i ens trobem el primer problema: la calefacció no funciona... Té pinta de ser un tema elèctric, gas n'hi ha. Però el ventilador sí que va. A veure si estic equivocat, i enlloc d'estar, el mecanisme d'encesa, connectat a 12v, és de piles?  Ja ens va passar la primera vegada que vam anar en AC, que vam dormir pelats de fred per no saber-ho. 
M'estiro a mirar per sota, i trobo una tapeta... amb un calaixet dins, amb dues piles. Busco, i al final les "robo" del comandament de la tele. 
Col·loco tot al seu lloc, i encén a la primera!

Per fi, a sopar i a dormir, que demà serà un altre dia.




28-12-2011 Carcassonne

Pel matí, ens llevem tranquil·lament, sense presses. És el dia dels innocents, però com que aquí no és tradició, podem estar tranquils que no ens la colaran :-D


 La "iaia" aparcada, ja s'està omplint l'aparcament de cotxes (durant el dia es posa a tope, per la nit està buit):





Anem cap a la part nova, travessant el pont, i mirant enrera, tenim bones vistes de la ciutadella





I del pont vell, amb les muntanyes nevades (els Pirineus, suposo) al fons:




Al final del pont, una paret pintada com les moltes que hi ha a Lyon, per exemple:




I mirant cap a la Pl. Gambetta ja es veu la sínia:



A punt per creuar el carrer i la plaça, 



veient el què han posat per Nadal (en aquest moment, les casetes i les atraccions són tancades ).

Agafem la Rue Verdun cap a la oficina de turisme, a mig camí veiem una exposició sobre la part "nova" ( "ville basse" o "bastide Saint-Louis") de Carcassonne:




Un cop a la oficina de turisme, ens expliquen on són la resta de coses de Nadal: a la plaça Carnot, una pista de gel, i al Boulevard Omer Sarraut, davant l’estació, unes pistes de trineu i alguna altra atracció.





Anem doncs a mirar, i com que no hi ha molta gent, decidim patinar sobre gel. Ens acostem a comprar els tickets




per aquesta pista de gel:


Però fa 10 minuts que ha començat la sessió, tenim la opció d’entrar a la sessió ja començada (perdent encara més temps recollint i posant-nos els patins), o esperar la següent de les 12:00. 
Decidim esperar mentre fem una volta, per donar temps a que comencin a vendre les entrades. 


Alguna esglesia, pel camí:


Ullada a la plaça on hi ha els trineus i alguna altra atracció:





i tornem a comprar entrades (4 euros per persona) i posar-nos els patins.








Quan és hora d’entrar a la pista, agafem una espècie de trineu-cadira per cada nen. 


Aquí el Marc:


I la Judit:






Va de conya per a que s’aguantin si no en saben molt, i per arrossegar-los nosaltres quan es cansen.

Ens passem l’hora alternant entre una cosa i l’altra, donant voltes al Neptú del mig de la plaça, i als arbres (encerclats per tanques) i ens ho passem molt bé!  












El Marc va molt per terra perquè corre com un boig, però s'ho passa teta!




 La Judit és el segon cop que patina i ja s'aguanta força bé sense ajuda:







La Gemma també fa el què pot :-)



Llàstima del meu nivell actual, amb com patinava jo quan tenia 10 anys i feia hockey... Ara prou faig no caient...



Final de la sessió:





En fi, hora de dinar! O sigui que cap a l’auto.


De tornada tornem a gaudir de les vistes, com aquesta del pont vell i la ciutadella al fons:




I arribem a l'aparcament:



Per la tarda, pugem al castell (la Cité). Pugem a peu pels carrerons que surten del pont vell.


Aquí el Marc fent fotos a l'auto des del mateix pont vell:



Els dos petits:


I pujant cap a la Cité:



Ja arribem a dalt, des de prop també és impressionant:





 Entrem per la Porte Narbonnaise




 i tirem carrer amunt. 





Moltes botiguetes, creperies, restaurants... Bastanta gent però podria ser pitjor, no arriba a agobiar, suposo que a l’estiu déu ser insuportable. Arribem al castell comtal, però no ens decidim a visitar-lo, enlloc d’això continuem voltant i xafardejant, mirant les vistes sobre la part moderna









 i els nens, sobretot el Marc, fent el burro i pujant-se per tot arreu J






Acabem berenant una crêpe (què bona estava la de Grand Marnier!)

 

i tirant cap avall, cap a la part nova. Ara que es fa fosc, aprofitem per fer les darreres fotos, ara ja il·luminat:








comença a ser hora d’anar a les atraccions, trineus, etc.

En sortir, aprofito per mirar els senyals per veure on és l’àrea que ha d’haver per allà, i veig que ha de ser a l’aparcament P2.

Baixem, i travessem el pont vell, que està il·luminat i és força maco.

Aprofitem per fer-nos-hi una foto:


Anem als trineus, hi ha gent però no hi ha molta cua, o sigui que comprem tickets per 10 baixades (4 euros), i comencem per la pista gran, en la que els nens han d’anar acompanyats. La Gemma va amb la Judit i jo amb el Marc.


Pugem les escales, i un cop dalt, ens hem de pujar al trineu al principi d’un dels quatre carrils que hi ha. El trineu no té frens (ni, per tant, direcció), i només podem confiar que la cosa acabarà en pujada i ja es frenarà com sigui...



Cap avall, i la cosa s’embala i va com vol, però com que el carril és estret, no pot girar gaire, per tant sempre arribes a baix sense fer virolles. L’arribada és cega pels focus, que no et deixen veure on aniràs a parar... però la cosa acaba en una catifa que fa pujada, per tant et frenes en un moment. És divertit.




Hem gastat 4 tickets, i els altres sis els gasten els nens a la pista més petita, en la que poden pujar solets.




Després, una espècie de muntanya russa (moooolt light) del Pare Noel.


I marxem cap a la Plaça Gambetta, ara ja il·luminada:



a pujar a la sínia. 












Unes voltes veient el paisatge (el més destacable, la Cité il·luminada, i la mateixa plaça amb els llums de Nadal).









Finalment, cap al final de la plaça



on els nens pugen al trineu que dona la volta a un fals avet. 









I cap a l’auto, que ja n’hi ha prou per avui. N’hi ha prou de passejar, però ens queda pujar a l’àreade la Cité a carregar aigua, que anem justets, i ja de pas, buidar les grises.

La primera hora és gratuita, i carregar també.

Tornem a baixar i aparcar al mateix lloc, i a sopar i a dormir.

A mitja nit, però.... em desperto. Sento un click click molt fluixet, que desseguida identifico com l'encenedor de la calefacció... la qual cosa, vol dir que s'ha acabat la bombona. Tanta conya a Acpasión sobre el tema, que si "s'acaba a les 3 de la matinada i és una conya sortir a cambiar la bombona", que si "sempre se m'acaba a les 3 de la matinada"... només faltaria que fossin més o menys les 3 de la matinada...  Miro el rellotge, i a que no endevineu quina hora era: les 3:01 de la matinada!!! 
En fi, em vaig mentalitzant per sortir... Però la nit anterior hem passat més aviat calor, i aquesta nit més aviat també, i la Gemma em diu que tapi els nens bé, i que no canvii la bombona, ja sortiré a primera hora abans que s'aixequin. O sigui que me'n torno al llit, després de tapar bé els peques. Al final no passem fred.


29-12-2011 Carcassonne – Dulhac-sous-Peyrepertuse


Avui fa fred. Més que fred, que també, vent.

En sortir de l’auto, ens donen conversa uns paios, que al final el què volen, descobrirem, és col·locar-nos un fulletó explicant coses de la seva religió (que, òbviament, no hem llegit).

Tornem a pujar a la Cité, per fer-hi una altra volta. Aquest cop pugem per l'altra banda:





El Marc mirant amb els seus prismàtics:




Veiem la catedral de Saint-Nazaire Saint-Celse, que té uns vitralls dignes de destacar:


i un parell de rosetons que tenen poc a envejar al del monestir de Sant Cugat:



 I una campana, allà a terra.



I l'orgue, a la paret del fons:




Més volta, mirant aparadors:



i anem a fer un “café au lait” a un dels bars. Triiiiguen a venir a la taula... però hi estem calentons, al costat de la estufa, o sigui que molt greu no és.

Dubtem si quedar-nos a dinar per allà o anar a l'auto, i al final, com que a la Gemma no li crida l'atenció la cassoulet, i els nens no mengen mai bé, decidim anar a l'auto, que ara està soleta a l'aparcament:



Després de dinar, portem els nens a fer "l'última", que al final és fer tres viatges cada un en trineu per la pista  petita:



I un cada un, acompanyat per un de nosaltres, a la gran. Aquí la Gemma i el Marc:








I, com que som tous, els deixem fer una altra "última", el Marc al trineu del Pare Noel,





 i la Judit dues voltes a l'abet artificial (evidentment, amb les protestes del Marc que volia una tercera "última" :-D )



Tornem a l'auto, passant a comprar algunes coses pel Monoprix, la boulangerie, i una fruiteria. 

I toca marxar de Carcasonne, ens fa pena dir adéu a la Cité, que és impressionant, sobre tot il·luminada, però volem veure algun castell més.

Passem per "l'aire" altre cop, a reomplir i buidar, i cap a Dulhac. 

Bé, això pensem, perquè m'he colat al TomTom amb les "darreres destinacions" i anem en direcció Mirepoix, que ens han dit que és maco, però està en direcció contrària!

Rectifiquem, i el TomTom ens fa retallar per unes carreteretes... camins asfaltats, més aviat. I tot fosc, ja és de nit i no hi ha més llums que els nostres...
En fi, tot sigui per recuperar la carretera bona. 
Però la carretera bona dura poc... desseguida ens fa desviar, i ens torna a fer agafar una carretereta... 
Tan és així que parem a comprovar-ho al mapa. 
Però Dulhac no surt o no el veiem als mapes de França-Sud que tenim... Finalment, sense massa més remei, decidim fer cas al TomTom. Que ens fa fer 50 km més de camí rural asfaltat, la majoria tan estret que sort que no passa ningú perquè costaria trobar on creuar-se amb un cotxe.



Acabem fent sopar els nens abans d'arribar, i continuem mentre ja sembla que s'adornem a les cadiretes.

Al final, després de molta estona i de fartar-me de conduir per aquells camins, arribem a l'àrea de Dulhac. 

Està una mica deixada (els llocs per connectar-se a l'aigua i buidar, molt bruts), però només hi ha dues furgonetes (i un autocar que sembla d'allà), i ens posem on ens sembla més planer. 
Mengem qualsevol cosa, i a dormir que estem rebentats.

A mitja nit... soroll de vent, molt fort. I quan bufa fort, es mou l'auto, bastant. Impressiona una mica, a vegades. 
I pluja, soroll de gotes, quan el vent afluixa. 
Ens despertem uns quants cops.



30-12-2011 Dulhac-sous-Peyrepertuse - Perpinyà - Sant Cugat

Pel matí, molt mal temps. El cel completament tapat, a estones plou una mica, i segueix fent vent. 


Esmorzem, i sabem que haurem de deixar els castells de Queribus i Peyrepertuse per un altre viatge. I mira que es veuen des de l'àrea, i semblen molt xulos...





Un parell de fotos de l'àrea:




que està a tocar de l'entrada del poble (de la segona entrada, des d'on veniem):




En fi... anem cap a Perpinyà, doncs.

De camí veiem un poblet amb bona pinta:




I el castell de Queribus

























De camí a Perpinyà pensem que si segueix el mal temps, ens fiquem a l'Auchan i comprem quatre coses, i sinó sempre podem fer un volt per la ciutat.


Fem això darrer, anant a veure el palau dels Reis de Mallorca:








 i fent un petit volt pel centre, a peu:





i després amb l'auto, per veure el Castellet, tot passant. 

Dinem a l'aparcament de l'Auchan, que ens costa una mica de trobar. 

Entrem a comprar coses que no es troben a Catalunya, i enfilem cap a casa, passant de l'autopista, excepte entre Girona  Nord i Girona Sud, per esquivar la ciutat.

A l'alçada de Santa Maria de Palautordera parem un moment, i els poso la tele per veure el Catalunya-Tunísia. No haviem fet servir l'antena nova (sintonitador de TDT, en realitat) en marxa, encara. Es veu bé bona part del camí, tot i que a la zona del Montseny es talla bastant el senyal. 

Arribada a casa, descarregat tot el que portem, i deixar l'auto aparcadeta prop de casa, esperant la propera (que és demà 31/12, tot i que només una nit, per passar el Cap d'Any fora de casa).



Totals: 12 sortides i 4672 kms fets, a una mitjana de 2.29 sortides i 893 km al mes, i 30 nits passades a la nostra segona caseta :-)

diumenge, 11 de desembre del 2011

Trobada ACPasion a Andorra (C.C.River)



Al setembre es va inaugurar l’àrea del Centre Comercial River a Sant Julià de Lòria (Andorra), gràcies a les gestions d’un parell d’autocaravanistes andorrans (ARM i Leslie W.Sunday), que van aconseguir que, tot i que ja es podia dormir a l’aparcament, el River fes les instal·lacions necessàries per poder buidar i omplir aigües. Va ser una trobada multitudinària de gent d’ACPasion.net.
Nosaltres no hi vam poder anar, i em vaig quedar amb les ganes de conèixer alguns participants, i de veure com devia ser una reunió multitudinària d’AC’s.

Quan l’ARM va dir que se’n feia una altra per inaugurar una nova àrea (que, finalment, encara no s’ha pogut inaugurar i per tant la trobada ha estat altre cop al River), vaig comentar-ho amb la Gemma, que es va deixar convèncer fàcilment per anar-hi tot i que aquestes coses no són el què li agrada més….
També ens havíem plantejat la opció d’anar a veure la Fête des Lumières a Lyon, que ja havíem vist un parell de cops, i Lyon és una ciutat que ens agrada molt. Però al final ens vam decidir per la trobada d’Andorra, no sense dubtar molt!

Després de dubtar si sortíem dimecres al vespre, o dijous pel matí, vam acabar decidint anar tirant dimecres i segons ho veiéssim, dormir pel camí o arribar-hi aquella mateixa nit. 

Dimecres 7/12 

Per la tarda calia acabar la col·locació del taulell nou de la cuina, del què ja estaven posats els escaires i només calia collar la fusta i els llisquets.
Mentre estava acabant, vaig conèixer dos propietaris d’autocaravanes que aparquen a la mateixa zona, una Dethleffs amb cabina Fiat, i una Elnagh amb cabina Mercedes, que llàstima no haver sabut abans que estava en venda perquè valia com la nostra i tenia una distribució apta per nosaltres, i més cavalls i aire condicionat… (encara que segurament no l’haguéssim pogut comprar pel tema finançament).
Acabar de rematar el taulell, i començar a portar coses per marxar, i cap a Andorra!

Els nens van aguantar força bé fins a Ponts, tot i que vam descobrir que, tot i portant la calefacció de la cabina molt alta, a l’habitacle hi fa molt de fred. Amb mantes van poder continuar fins a Andorra, tot i que ja hem vist que cal fer-hi alguna cosa…

Finalment, vam aconseguir arribar al River, a dos quarts d’una de la matinada. L’ARM ens va rebre a la entrada de l’aparcament, i ens va indicar on posar-nos.
Ràpidament, obrir el gas, la calefacció al màxim, i els nens al llit, i quan l’habitacle va estar calent, vaig deixar la calefacció al 5 i el ventilador en automàtic. Vam dormir força bé, excepte una mica de fred la Judit, que va necessitar una altra manteta. 




Dijous 8/12

Com que vam arribar tard dimecres, ens llevem més aviat tard. Preveient això o una encara més probable arribada dijous mateix, ja no ens havíem apuntat a la sortida a Meritxell en autocar amb la resta del grup.
Per l'aparcament ens trobem amb l'Evita. La veig molt animada i amb forces (tenint en compte pel què ha passat, és clar!). Una mica massa animada, mira que pujar a la caputxina!!! :-D  Em comenta que se'n van a voltar per Andorra amb autobús, xino-xano. La idea és bona, o sigui que una mica més tard, la copiem: anem a la porta del River, on hi ha la parada de la línia 1 d'autobús. Per 1.50 eur ens porta on volguem (bé, dins el recorregut, que no arriba al Pas de la Casa :-D). Pensem en anar més lluny que Sant Julià, però més a prop que Andorra la Vella, o sigui que preguntem per Santa Coloma. Però allà no hi ha gaire a veure, o sigui que al final baixem a tocar dels magatzems Pyrénées, ja a Andorra la Vella. Aprofitem per comprar una crema que només es troba a una farmàcia de tot Andorra, a la Av. Meritxell, passegem entre unes casetes tipus mercat de Nadal que han posat sobre el pont del riu, i de tornada, parem a mirar videocàmeres, i joguines, als Pyrénées mateix. I tornada en autobús (per cert, a les parades de bus on no posa L! sí que hi para la L1, vam haver de preguntar-ho :-D)

Aprofito, abans de baixar, per fer unes fotos a l'àrea, ben plena d'autocaravanes!



I "la iaia" enmig de totes:



Dinar a l'auto, cafetó, i per la tarda, compres al River (i mirar joguines...).

Ja al vespre, aprofito per provar l'antena nova (en realitat, un sintonitzador de TDT extern amb antenes interiors alimentades a 12V, que té molt bona fama a ACPasion, podeu llegir sobre el tema aquí  i comprar-lo aquí). L'havia posat i provat a Sant Cugat i agafava els mateixos canals que a casa, però millor (TV3 HD no el veiem a casa i sí a l'AC). Agafa 25 canals, que per ser a un clot entre muntanyes està de conya. Concretament, es veuen prefectament TV3 (la que interessa més ;-) ) i La Sexta (també retransmeten el partit, per tenir una segona opció).

A sopar i a dormir d'hora.


Divendres 9/12

Sortida a La Rabassa en autocar. Nervis i presses per arribar a temps, amb els nens esmorzats, vestits, etc. Però a les 9:30 som a l'autocar preparats.

Arribem, i no hi ha neu, ni un mm2. Perfecte per fer una caminada... però el Jan té mal de ronyons (que no tenia per saltar i jugar als ascensors...).

En fi... decidim fer la passejada fins la explanada amb la font, on teòricament es faran volar estels.


Magnífiques vistes, arribant a la font:







  Però tampoc hi ha vent. Trobem un bassal força gran, completament gelat i ens dediquem, especialment els nens, però també algun gran, a fer el tonto patinant :-)  riures, caigudes de cul, i diversió durant una estona.












Bé, neu sí que n'hi ha... però poca, i està lluny lluuuuny.... 



 Després, passejada per tornar fins el lloc on hi ha les taquilles, i els inflables. Just llavors veiem el Gerard, i l'Evita i l'Ave. Els tres petits es fan un fart de botar als inflables, tant que fins i tot surten abans de la mitja hora :-)


Visita ràpida al centre de natura, on hi ha mostres de fòssils, petjades d'animals, bolets, etc. Segur que val la pena veure-ho més amb calma, però no volem que s'escapi el primer autocar i haver d'esperar al de darrera hora, comença a fer fred, i cal buidar i omplir aigües abans que es faci cua.








 Encert, doncs quan acabo jo i vaig cap al lloc, ja hi ha algunes altres AC's esperant.



Una bona estona de jugar a la zona infantil (hi vam passar unes quantes estonetes!!) 



i més compres al River, incloses algunes que queden al carro esperant que els nens baixin amb la Gemma cap a l'auto ;-)


Cap a les cinc, baixa el Pare Noel a repartir joguines als nens...



 Alucinem que hi hagi regals per tots els nens, i no aviat ens quadra quants nens hi ha esperant i quants paquets queden per repartir... Finalment, n'hi ha un per la Judit,




però el Marc es queda sense, igual que diversos altres nens i nenes.

Desseguida diuen que no es preocupin, que els donen un val i a l'endemà podran anar a veure el Pare Noel per la tarda i tindran regal igualment!

La Judit ha rebut un diari secret de les Supernenes. El problema és que tenim un disgust, perquè un cop posem piles, veiem que és tan secret que ni nosaltres el podem obrir... cal apretar una combinació de tecles, però no hi és a les instruccions que hi ha a la capsa... La Judit plorant, li prometem que anirem al centre comercial a buscar si a una altra capsa hi ha més instruccions, i parlarem amb el Pare Noel si cal, i sempre podem enviar un mail al fabricant...




Dissabte 10/12
Em llevo d'hora i vaig a preguntar el tema del codi secret del diari de la Judit. Però qui potser ens pot ajudar no hi serà fins més tard...

En tornar a l'auto, però, faig alguna prova més i aconsegueixo obrir-lo! La Judit es posa molt contenta :-)

Després d'esmorzar, principalment degut a un "accident amb deixar-se una aixeta oberta", ens cal tornar a fer "canvi d'aigües", i a més tenim el potty molt plè.

Hi ha cua a l'àrea, però....

Descarrego el més urgent, les negres, mentre l'Ave està ocupant l'àrea (amb permís seu, doncs descarregar aigües negres al costat d'algú que està omplint no és una cosa a fer sense almenys preguntar, tal i com va fer un altre usuari mentre jo carregava divendres..)

Sortim a voltar cap a dins d'Andorra, busquem fer alguna cosa curta perquè ja no és d'hora, no ens dóna temps a fer una excursió per la muntanya.

Decidim anar a Meritxell, que no havíem vist dijous (ni tampoc hi havíem estat mai).

De camí, pensem que podem aprofitar per descarregar aigües grises a Encamp. No omplim per no anar a buscar la clau, sempre podem anar a buscar algunes garrafes si encara hi ha cua després a l'àrea.

Aparquem a Meritxell:



 i deixem jugar una mica els petits mentre fem un cafè, hi ha uns gronxadors al mateix aparcament.

Molt xula, la església antiga,




 i la llegenda de la Mare de Déu, que està explicada dins.



 I, tot i que la nova estèticament no em convenç massa



està molt bé que hi hagi tanta lllum a la part de dins, amb tant de vidre.



Això sí, jo preferiria que la Verge, que és a l'església nova


 fós a l'esglesia antiga, queda una mica nyap l'altar amb la una planxa grisa tapant el seu lloc...


Completant la volta a Meritxell, aprofitem per fer una foto de família... llàstima de contrallum...





Aprofitem que l'aparcament és planer, per deixar jugar una mica més els nanos mentre preparem el dinar, 


i dinem allà.




De tornada, en arribar, omplim el dipòsit de gasoil al River, i en baixar, que no hi ha cua, el dispòsit d'aigua.


Un cop aparcats a lloc, veiem que vé el Pare Noel a portar els regals que faltaven!




 Tots a fer cua, i el Marc és el primer en rebre el seu: un camió grua que li va agradar molt.




Fem passar l'estona, sopem, i arriba l'hora del partit! A veure el Madrid-Barça a l’auto amb l’antena nova. Es veu prefectament! :-) Tot i que no ho veiem tan clar al cap de 25 segons!!!  La Gemma hagués desitjat que jo hagués marxat al sopar i poder veure el partit sense sentir els meus renecs :-D
Després la cosa millora, i tot i jugar dos dels que m'agraden menys, guanyem!


Diumenge 11/12

Per esmorzar, els organitzadors han previst... Xocolata amb xurros!!! :-)
Vaig a buscar-ne per tota la família, i fem un esmorzar de campionat!



L'ARM repartint xurros i porres:



I la seva dona Montse, repartint la xocolata (no hi ha cua perquè vaig fer la foto quan ja havia acabat, no us penseu :-D)





Després, ràpidament a recollir-ho tot, per formar una gran caravana d'autocaravanes cap a frontera. 


N'hi havia moltes davant:





I darrera també n'hi havia una pila!



Paren només 3 de les 55 autocaravanes que la travessem, tenim la "sort" que una és la nostra. Millor la nostra que una de les guanyadores del "quinto", que devia anar carregadeta d'ampolles!! 

La Judit s'espanta quan li diem que ens ha parat la policía, no està acostumada a això de les fronteres i duanes!  Però només portem l'ampolla de vi collita de l'ARM, guanyada a l'aposta sobre si hi hauria neu o no, i una d'Aromes de Montserrat, o sigui que cap problema.

Seguim desseguida, i ens acomiaden els organitzadors des del marge de la carretera. Déu haver estat xulo veure passar 53 autocaravanes seguides!!

Tenia al cap la idea d'aprofitar que érem per allà dalt, per anar a veure alguna cosa que normalment tinguéssim lluny. Pensem en el castell de Cardona... però se m'acut anar a un mirador que hi ha prop de Port del Comte, i prèvia consulta amb la Gemma, ens desviem cap a Sant Llorenç de Morunys, direcció al Coll de Jou, després d'Organyà.

Carretera llarga i amb moltes corbes, però anem mirant el magnífic paisatge i no es fa llarg. Excepte ja al final, que els nens estan cansats.

A Coll de Jou agafem el trencall cap al mirador de Codó, parem a l'aparcament (al fons, el camí del mirador):



El Port del Comte al darrera:


Hi ha una zona de barbacoes,



 una caseta (tancada) i uns serveis (també tancats). 


Deixem jugar fora els nens una estona, i desseguida dinem, amb el Port del Comte al fons.


Quines vistes, per la finestra, mentre dinem i mentre fem el cafè!




Després, a fer baixar el dinar, amb la passejada de 15 minuts fins el mirador mateix. Vistes impressionants de tota la Vall de Lord!









I , de tornada a l'auto, cap a casa. Solsona, Manresa, i autopista.


En fi, quatre dies més fent el pendó pel món, i ja són 26 nits passades fora de casa però també a casa nostra.

Trobada amb molta i molt bona feina feta pels organitzadors, amb coses que no surten del tot bé (bàsicament, coses fora de control, com el tema neu), però tot superat amb molt bona nota!

Hem retrobat a l'Evita, l'Ave, i el Gerard, que teníem moltes ganes de tornar a veure, i hem conegut gent nova, segur que em deixo algú, perdoneu, i d'altres no sé el nom, però em venen a la memòria: ARM, Gralla (que no sabia que hi havia la trobada i es va trobar tot el merder per sorpresa :-D), Sherpajose, josipol, el propietari (no vaig preguntar el nom) de la Elnagh que semblava la nostra però una mica més petita i amb cabina Fiat.

I una nova experiència, estar en "l'ambientillo" de desenes i desenes d'autocaravanes.


I, pels autocaravanistes, és un luxe, això del River:

-Àrea amb espai ampli per aparcar, relativament pla (calen les falques, per anar bé, però).

-Instal·lacions per buidar aigues negres i grises, i per omplir aigua neta (porteu adaptador de rosca petita a rosca normal).

-WiFi (no arriba a tot el parking amb molta potència, però arriba!). Cal obrir qualsevol pàgina web per a que us surti la web d'accés, on cal marcar que heu llegit i accepteu les condicions, i pitjar el botó. Llavors ja podeu anar a la web que volgueu o enviar i rebre correu, Twitter, o el què sigui.

-Lavabos al centre comercial

-Accés al centre comercial directe des de l'aparcament (planta -4), amb ascensor.

-Zona de joc infantil (fins a 7 anys), els petits s'ho van passar bomba

-Autobús a la porta, que et porta als llocs principals de Sant Julià, Santa Coloma, Andorra la Vella i Escaldes, còmodament i sense haver de bellugar l'auto

-I, a la nostra trobada, el centre comercial va tenir el detall de fer baixar el Pare Noel amb els regals, i va col·laborar amb la xocolata desfeta!

Gràcies, doncs, a la organització, al River, i a ACPasion en general per fer-nos estar en contacte amb tot això.

Fins la pròxima!


Totals: 3853 kms fets, a una mitjana de 2.39 sortides i 838 km al mes, i 27 nits passades a la nostra segona caseta :-)