Trobada ACPasion a Andorra (C.C.River)

(Versión en castellano)

Al setembre es va inaugurar l’àrea del Centre Comercial River a Sant Julià de Lòria (Andorra), gràcies a les gestions d’un parell d’autocaravanistes andorrans (ARM i Leslie W.Sunday), que van aconseguir que, tot i que ja es podia dormir a l’aparcament, el River fes les instal·lacions necessàries per poder buidar i omplir aigües. Va ser una trobada multitudinària de gent d’ACPasion.net.

Nosaltres no hi vam poder anar, i em vaig quedar amb les ganes de conèixer alguns participants, i de veure com devia ser una reunió multitudinària d’AC’s.

Quan l’ARM va dir que se’n feia una altra per inaugurar una nova àrea (que, finalment, encara no s’ha pogut inaugurar i per tant la trobada ha estat altre cop al River), vaig comentar-ho amb la Gemma, que es va deixar convèncer fàcilment per anar-hi tot i que aquestes coses no són el què li agrada més….

També ens havíem plantejat la opció d’anar a veure la Fête des Lumières a Lyon, que ja havíem vist un parell de cops, i Lyon és una ciutat que ens agrada molt. Però al final ens vam decidir per la trobada d’Andorra, no sense dubtar molt!

Després de dubtar si sortíem dimecres al vespre, o dijous pel matí, vam acabar decidint anar tirant dimecres i segons ho veiéssim, dormir pel camí o arribar-hi aquella mateixa nit. 

Dimecres 7/12 

Per la tarda calia acabar la col·locació del taulell nou de la cuina, del què ja estaven posats els escaires i només calia collar la fusta i els llisquets.

Mentre estava acabant, vaig conèixer dos propietaris d’autocaravanes que aparquen a la mateixa zona, una Dethleffs amb cabina Fiat, i una Elnagh amb cabina Mercedes, que llàstima no haver sabut abans que estava en venda perquè valia com la nostra i tenia una distribució apta per nosaltres, i més cavalls i aire condicionat… (encara que segurament no l’haguéssim pogut comprar pel tema finançament).

Acabar de rematar el taulell, i començar a portar coses per marxar, i cap a Andorra!

Els nens van aguantar força bé fins a Ponts, tot i que vam descobrir que, tot i portant la calefacció de la cabina molt alta, a l’habitacle hi fa molt de fred. Amb mantes van poder continuar fins a Andorra, tot i que ja hem vist que cal fer-hi alguna cosa…

Finalment, vam aconseguir arribar al River, a dos quarts d’una de la matinada. L’ARM ens va rebre a la entrada de l’aparcament, i ens va indicar on posar-nos.

Ràpidament, obrir el gas, la calefacció al màxim, i els nens al llit, i quan l’habitacle va estar calent, vaig deixar la calefacció al 5 i el ventilador en automàtic. Vam dormir força bé, excepte una mica de fred la Judit, que va necessitar una altra manteta. 

Dijous 8/12

Com que vam arribar tard dimecres, ens llevem més aviat tard. Preveient això o una encara més probable arribada dijous mateix, ja no ens havíem apuntat a la sortida a Meritxell en autocar amb la resta del grup.
Per l'aparcament ens trobem amb l'Evita. La veig molt animada i amb forces (tenint en compte pel què ha passat, és clar!). Una mica massa animada, mira que pujar a la caputxina!!! :-D  Em comenta que se'n van a voltar per Andorra amb autobús, xino-xano. La idea és bona, o sigui que una mica més tard, la copiem: anem a la porta del River, on hi ha la parada de la línia 1 d'autobús. Per 1.50 eur ens porta on volguem (bé, dins el recorregut, que no arriba al Pas de la Casa :-D). Pensem en anar més lluny que Sant Julià, però més a prop que Andorra la Vella, o sigui que preguntem per Santa Coloma. Però allà no hi ha gaire a veure, o sigui que al final baixem a tocar dels magatzems Pyrénées, ja a Andorra la Vella. Aprofitem per comprar una crema que només es troba a una farmàcia de tot Andorra, a la Av. Meritxell, passegem entre unes casetes tipus mercat de Nadal que han posat sobre el pont del riu, i de tornada, parem a mirar videocàmeres, i joguines, als Pyrénées mateix. I tornada en autobús (per cert, a les parades de bus on no posa L! sí que hi para la L1, vam haver de preguntar-ho :-D)

Aprofito, abans de baixar, per fer unes fotos a l'àrea, ben plena d'autocaravanes!

I "la iaia" enmig de totes:

Dinar a l'auto, cafetó, i per la tarda, compres al River (i mirar joguines...).

Ja al vespre, aprofito per provar l'antena nova (en realitat, un sintonitzador de TDT extern amb antenes interiors alimentades a 12V, que té molt bona fama a ACPasion, podeu llegir sobre el tema aquí  i comprar-lo aquí). L'havia posat i provat a Sant Cugat i agafava els mateixos canals que a casa, però millor (TV3 HD no el veiem a casa i sí a l'AC). Agafa 25 canals, que per ser a un clot entre muntanyes està de conya. Concretament, es veuen prefectament TV3 (la que interessa més ;-) ) i La Sexta (també retransmeten el partit, per tenir una segona opció).

A sopar i a dormir d'hora.

Divendres 9/12

Sortida a La Rabassa en autocar. Nervis i presses per arribar a temps, amb els nens esmorzats, vestits, etc. Però a les 9:30 som a l'autocar preparats.

Arribem, i no hi ha neu, ni un mm2. Perfecte per fer una caminada... però el Jan té mal de ronyons (que no tenia per saltar i jugar als ascensors...).

En fi... decidim fer la passejada fins la explanada amb la font, on teòricament es faran volar estels.

Magnífiques vistes, arribant a la font:

  Però tampoc hi ha vent. Trobem un bassal força gran, completament gelat i ens dediquem, especialment els nens, però també algun gran, a fer el tonto patinant :-)  riures, caigudes de cul, i diversió durant una estona.

Bé, neu sí que n'hi ha... però poca, i està lluny lluuuuny.... 

 Després, passejada per tornar fins el lloc on hi ha les taquilles, i els inflables. Just llavors veiem el Gerard, i l'Evita i l'Ave. Els tres petits es fan un fart de botar als inflables, tant que fins i tot surten abans de la mitja hora :-)

Visita ràpida al centre de natura, on hi ha mostres de fòssils, petjades d'animals, bolets, etc. Segur que val la pena veure-ho més amb calma, però no volem que s'escapi el primer autocar i haver d'esperar al de darrera hora, comença a fer fred, i cal buidar i omplir aigües abans que es faci cua.

 Encert, doncs quan acabo jo i vaig cap al lloc, ja hi ha algunes altres AC's esperant.

Una bona estona de jugar a la zona infantil (hi vam passar unes quantes estonetes!!) 

i més compres al River, incloses algunes que queden al carro esperant que els nens baixin amb la Gemma cap a l'auto ;-)

Cap a les cinc, baixa el Pare Noel a repartir joguines als nens...

 Alucinem que hi hagi regals per tots els nens, i no aviat ens quadra quants nens hi ha esperant i quants paquets queden per repartir... Finalment, n'hi ha un per la Judit,

però el Marc es queda sense, igual que diversos altres nens i nenes.

Desseguida diuen que no es preocupin, que els donen un val i a l'endemà podran anar a veure el Pare Noel per la tarda i tindran regal igualment!

La Judit ha rebut un diari secret de les Supernenes. El problema és que tenim un disgust, perquè un cop posem piles, veiem que és tan secret que ni nosaltres el podem obrir... cal apretar una combinació de tecles, però no hi és a les instruccions que hi ha a la capsa... La Judit plorant, li prometem que anirem al centre comercial a buscar si a una altra capsa hi ha més instruccions, i parlarem amb el Pare Noel si cal, i sempre podem enviar un mail al fabricant...

Dissabte 10/12
Em llevo d'hora i vaig a preguntar el tema del codi secret del diari de la Judit. Però qui potser ens pot ajudar no hi serà fins més tard...

En tornar a l'auto, però, faig alguna prova més i aconsegueixo obrir-lo! La Judit es posa molt contenta :-)

Després d'esmorzar, principalment degut a un "accident amb deixar-se una aixeta oberta", ens cal tornar a fer "canvi d'aigües", i a més tenim el potty molt plè.

Hi ha cua a l'àrea, però....

Descarrego el més urgent, les negres, mentre l'Ave està ocupant l'àrea (amb permís seu, doncs descarregar aigües negres al costat d'algú que està omplint no és una cosa a fer sense almenys preguntar, tal i com va fer un altre usuari mentre jo carregava divendres..)

Sortim a voltar cap a dins d'Andorra, busquem fer alguna cosa curta perquè ja no és d'hora, no ens dóna temps a fer una excursió per la muntanya.

Decidim anar a Meritxell, que no havíem vist dijous (ni tampoc hi havíem estat mai).

De camí, pensem que podem aprofitar per descarregar aigües grises a Encamp. No omplim per no anar a buscar la clau, sempre podem anar a buscar algunes garrafes si encara hi ha cua després a l'àrea.

Aparquem a Meritxell:

 i deixem jugar una mica els petits mentre fem un cafè, hi ha uns gronxadors al mateix aparcament.

Molt xula, la església antiga,

 i la llegenda de la Mare de Déu, que està explicada dins.

 I, tot i que la nova estèticament no em convenç massa

està molt bé que hi hagi tanta lllum a la part de dins, amb tant de vidre.

Això sí, jo preferiria que la Verge, que és a l'església nova

 fós a l'esglesia antiga, queda una mica nyap l'altar amb la una planxa grisa tapant el seu lloc...

Completant la volta a Meritxell, aprofitem per fer una foto de família... llàstima de contrallum...

Aprofitem que l'aparcament és planer, per deixar jugar una mica més els nanos mentre preparem el dinar, 

i dinem allà.

De tornada, en arribar, omplim el dipòsit de gasoil al River, i en baixar, que no hi ha cua, el dispòsit d'aigua.


Un cop aparcats a lloc, veiem que vé el Pare Noel a portar els regals que faltaven!




 Tots a fer cua, i el Marc és el primer en rebre el seu: un camió grua que li va agradar molt.




Fem passar l'estona, sopem, i arriba l'hora del partit! A veure el Madrid-Barça a l’auto amb l’antena nova. Es veu prefectament! :-) Tot i que no ho veiem tan clar al cap de 25 segons!!!  La Gemma hagués desitjat que jo hagués marxat al sopar i poder veure el partit sense sentir els meus renecs :-D
Després la cosa millora, i tot i jugar dos dels que m'agraden menys, guanyem!


Diumenge 11/12

Per esmorzar, els organitzadors han previst... Xocolata amb xurros!!! :-)
Vaig a buscar-ne per tota la família, i fem un esmorzar de campionat!

L'ARM repartint xurros i porres:

I la seva dona Montse, repartint la xocolata (no hi ha cua perquè vaig fer la foto quan ja havia acabat, no us penseu :-D)

Després, ràpidament a recollir-ho tot, per formar una gran caravana d'autocaravanes cap a frontera. 

N'hi havia moltes davant:

I darrera també n'hi havia una pila!

Paren només 3 de les 55 autocaravanes que la travessem, tenim la "sort" que una és la nostra. Millor la nostra que una de les guanyadores del "quinto", que devia anar carregadeta d'ampolles!! 

La Judit s'espanta quan li diem que ens ha parat la policía, no està acostumada a això de les fronteres i duanes!  Però només portem l'ampolla de vi collita de l'ARM, guanyada a l'aposta sobre si hi hauria neu o no, i una d'Aromes de Montserrat, o sigui que cap problema.

Seguim desseguida, i ens acomiaden els organitzadors des del marge de la carretera. Déu haver estat xulo veure passar 53 autocaravanes seguides!!

Tenia al cap la idea d'aprofitar que érem per allà dalt, per anar a veure alguna cosa que normalment tinguéssim lluny. Pensem en el castell de Cardona... però se m'acut anar a un mirador que hi ha prop de Port del Comte, i prèvia consulta amb la Gemma, ens desviem cap a Sant Llorenç de Morunys, direcció al Coll de Jou, després d'Organyà.

Carretera llarga i amb moltes corbes, però anem mirant el magnífic paisatge i no es fa llarg. Excepte ja al final, que els nens estan cansats.

A Coll de Jou agafem el trencall cap al mirador de Codó, parem a l'aparcament (al fons, el camí del mirador):

El Port del Comte al darrera:

Hi ha una zona de barbacoes,

 una caseta (tancada) i uns serveis (també tancats). 

Deixem jugar fora els nens una estona, i desseguida dinem, amb el Port del Comte al fons.

Quines vistes, per la finestra, mentre dinem i mentre fem el cafè!

Després, a fer baixar el dinar, amb la passejada de 15 minuts fins el mirador mateix. Vistes impressionants de tota la Vall de Lord!

I , de tornada a l'auto, cap a casa. Solsona, Manresa, i autopista.


En fi, quatre dies més fent el pendó pel món, i ja són 26 nits passades fora de casa però també a casa nostra.

Trobada amb molta i molt bona feina feta pels organitzadors, amb coses que no surten del tot bé (bàsicament, coses fora de control, com el tema neu), però tot superat amb molt bona nota!

Hem retrobat a l'Evita, l'Ave, i el Gerard, que teníem moltes ganes de tornar a veure, i hem conegut gent nova, segur que em deixo algú, perdoneu, i d'altres no sé el nom, però em venen a la memòria: ARM, Gralla (que no sabia que hi havia la trobada i es va trobar tot el merder per sorpresa :-D), Sherpajose, josipol, el propietari (no vaig preguntar el nom) de la Elnagh que semblava la nostra però una mica més petita i amb cabina Fiat.

I una nova experiència, estar en "l'ambientillo" de desenes i desenes d'autocaravanes.


I, pels autocaravanistes, és un luxe, això del River:

-Àrea amb espai ampli per aparcar, relativament pla (calen les falques, per anar bé, però).

-Instal·lacions per buidar aigues negres i grises, i per omplir aigua neta (porteu adaptador de rosca petita a rosca normal).

-WiFi (no arriba a tot el parking amb molta potència, però arriba!). Cal obrir qualsevol pàgina web per a que us surti la web d'accés, on cal marcar que heu llegit i accepteu les condicions, i pitjar el botó. Llavors ja podeu anar a la web que volgueu o enviar i rebre correu, Twitter, o el què sigui.

-Lavabos al centre comercial

-Accés al centre comercial directe des de l'aparcament (planta -4), amb ascensor.

-Zona de joc infantil (fins a 7 anys), els petits s'ho van passar bomba

-Autobús a la porta, que et porta als llocs principals de Sant Julià, Santa Coloma, Andorra la Vella i Escaldes, còmodament i sense haver de bellugar l'auto

-I, a la nostra trobada, el centre comercial va tenir el detall de fer baixar el Pare Noel amb els regals, i va col·laborar amb la xocolata desfeta!

Gràcies, doncs, a la organització, al River, i a ACPasion en general per fer-nos estar en contacte amb tot això.

Fins la pròxima!


Totals: 3853 kms fets, a una mitjana de 2.39 sortides i 838 km al mes, i 27 nits passades a la nostra segona caseta :-)

40è Aniversari, a La Garrotxa

(versión en castellano)

Divendres, dia 25, la Gemma feia 40 anys. La meva idea era celebrar-ho amb les seves germanes i cunyats, i amb els amics que ens trobem regularment, i per fer-ho, calia trobar un lloc on els aproximadament quinze nens que tenim entre tots s’ho passessin bé, i per tant deixessin que els grans també poguéssim passar-ho bé. 

D'aquí que la cosa comencés buscant (al Google, on si no) restaurants que estiguessin bé per anar amb nens, i d’aquests buscar el que fós més interessant per anar-hi a passar el dissabte. 

Els restaurant escollit va ser finalment el del Camping La Fageda, molt a prop d’Olot.

Si al fet que:

1.  es pot dormir perfectament a qualsevol dels aparcaments de la carretera que va d’Olot a Santa Pau,
2. feia molts dies que no agafàvem l’auto
3. si dorms allà no has de matinar
    
4. una de les possibilitats era fer una excursioneta al volcà de Santa Margarida

sumem que em va semblar més original preparar-li un sopar sorpresa, amb pastís inclòs, a l’autocaravana, doncs... ja tenim quasi tot el pla embastat.

Vaig preparar-ho tot durant la setmana: receptes i compres d’ingredients pel sopar, preparar l’autocaravana amb tot el necessari (excepte la roba), reserves de restaurant i activitats, punt i hora de trobada de tothom...

Divendres pel matí, va tocar llevar-se d’hora per fer el pastís, un cop la Gemma va marxar cap a la feina.

Al migdia, acabar de preparar les coses. 

Quan la Gemma va arribar, la vaig enviar a l’escola a buscar els petits. Mentre, vaig fer viatges a l’auto per portar coses, i penjar-hi unes serpentines.

Després, la vaig tornar a enviar a portar coses al Banc dels Aliments, que feien una recollida de menjar, i mentre, penjar uns quants globus, que els petits fessin un rètol commemoratiu, i esperar que el gran, el Jan, arribés de Barcelona.

Tots cap a l’autocaravana, i cap a l’aparcament del volcà de Santa Margarida.

Quan vam arribar-hi, no hi havia ningú. Vam triar un lloc a la part de dalt, més planera, amb el voladís fora de l’aparcament, ocupàvem una plaça quasi sense sobresortir.

Més tard arribarien dues autocaravanes més i una camper.

Sopar, amb una mica de nervis perquè se’ns va fer una mica tard pels petits. Pastís, i cava. 

I tothom a dormir!

Pel matí, a les onze, quan ja haviem esmorzat i estàvem preparats per sortir, va arribar tothom, fent molt de soroll amb les botzines.

Salutacions, petons, felicitacions, presentacions...

I a passejar una mica i veure el volcà des de dalt. 

Cal dir que, quan vaig anar-hi fa molts anys, es veia tot el cràter des de dalt, i et feies molt la idea de com era el volcà. Ara, suposo que per sort, hi ha molta més vegetació i quasi no es veu. Però baixar al cràter hagués estat massa estona.

A les 13:30, cap al restaurant.

Ens havien preparat una taula de nens, i una de grans.

Estava tot molt bó, i vam tenir problemes per descartar plats i quedar-nos només amb un primer i un segon... hi havia tantes coses amb bona pinta!!

Els nens van poder agafar un gelat, per postres, i sortir a jugar mentre nosaltres acabàvem de dinar.

A darrera hora, se’ns va tirar el temps a sobre, i el cafè (i per algun, les postres), gairebé van acabar sent un Santhilari... havíem d’arribar a les quatre als carruatges de la Fageda de’n Jordà, que teniem reservats. Per cert, si féu una cosa semblant, tingueu en compte que no agafen targetes, cal pagar en metàl·lic...

Vam omplir dos carruatges,  i vam fer el passeig pel bosc de faigs, molt maco en aquesta època. Tot el camí fent conya, és clar!  :-)   

A mig camí, la paradeta amb la explicació, que va estar molt bé, amb tots els nens ben atents, i després dels cinc minutets de caminar, tots als carros altre cop!

Tornada fins l’aparcament... i per rematar-ho, corrents cap al Camping Lava, on ens esperaven els ponis (ens n’havien donat un val, els dels carruatges, per una volta pels nens). 

Vam acabar que ja era fosc, i ho vam rematar berenant al bar del camping (per cert, no hi demaneu Cacaolat, doncs, sense ni avisar, us serviran una cosa mig infumable d’una altra marca).

D’allà, cadascú a casa seva, i final de les celebracions (ens en quedava una altra per diumenge, però això ja és una altra història).

Gràcies a tots els que vau venir!!!  Va ser un dia fantàstic! 

En Marc deia, diumenge, que semblava que no haguéssim celebrat l'aniversari de la Gemma sinó el seu, perquè s'ho havia passat de conya! :-)

Totals: 3302 kms fets, a una mitjana de 2.17 sortides i 718 km al mes, i 23 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Via Verda de les Terres de l'Ebre

(Versión en castellano)

Sortida amb els peques per la Via Verda de la Terra Alta, per fer el tram que va des de Benifallet fins a Bot, que, segons Karmelo d'ACPasion.net, és molt xulo.
Havíem intentat quedar amb més d'un (veure post "Aventuras X Catalunya" d'aquella web), però al final no va poder ser, i, independentment de si la fem amb ells més endavant, vaig decidir fer-la igualment. 

Sortida de casa amb tots els trastos (les tres bicis grans van al Fiamma, les dues petites al garatge).
Parada a la gasolinera per omplir, i cap a L'Hospitalet de l'Infant per autopista, per anar més depressa ja que hem sortit tard. 
A l'àrea del Mèdol repassem nivells d'aigua, doncs no ho haviem fet després de la micro-sortida de la triatló infantil d'El Prat. 

De L'Hospitalet cap a Benifallet per carreteres amb corbes i cert pendent, anem tirant amb calma. 

Arribem a Benifallet (ens fiquem dins el poble) i preguntem. Havíem d'haver seguit per la carretera enlloc d'entrar, i ens avisen que la cruïlla no es veu gaire. Cap allà, doncs, i efectivament està indicada però només es veu quan ets quasi a sobre, cal anar poc a poc.

Fem un caminet amb amplada justa per l'auto, i gairebé al final, ens trobem amb un cotxe que baixa. M'arrambo tant com puc, i com que just en aquell punt hi ha una miqueta d'eixample, aconseguim que passi. En tornar a arrencar, veiem que no quedava res de res per arribar, i que al del cotxe no li hagués costat gens fer marxa enrere, però què hi farem, no es pot obligar la gent a ser amable...

Aparco al costat d'una camper (també n'hi ha una segona, amb matrícula anglesa, però crec que dormien a l'alberg), i faig un volt a peu per veure què hi ha: uns lavabos públics, un bar, i un alberg. 

Sopar, i a dormir, a tocar de la Via Verda. 

Ja pel matí, la veiem (el camí de l'esquerra de la foto):

Bicis descarregades, i a punt de marxar, "la iaia" es queda soleta:

Ja arrenquem direcció Bot amb les bicis:

Els tres campions:

Un dels molts ponts:

A sota hi ha unes basses, tocant a la Fontcalda:

Aquí ja es veu Bot al fons:

Entrem a Bot per comprar pa, i ens plantegem dinar en aquest parc:

Però al final decidim anar fins l'estació per veure si hi ha taules de picnic, i sí que n'hi ha, i amb bones vistes:

Justament al costat de l'estació, concretament dels antics lavabos (també hi ha taules a l'altra banda de l'estació):

Està tot en runes, per dintre.

Per aquí la Via Verda continua, però pels peques ja n'hi havia més que suficient:

Després de dinar, pugem al poble, per les escales, i fem un cafè i uns gelats al costat de l'església. 

Després, deixar-nos caure de tornada, que és tot de baixada excepte dues rampetes curtíssimes, tan curtes que el Marc les ha fet sense ajuda i sense baixar de la bici.

I la foto arribant a Benifallet:

En resum, és un tram molt maco, amb molts túnels (alguns molt i molt llargs,imprescindible portar bons llums!!) i ponts. I bons paisatges. Als nens els ha encantat, i als grans també.

El Marc ha fet algun tram amb ajuda, i un tram curt enganxat al TrailGator. La Judit ha necessitat una miqueta d'empenta el darrer tram, a les pujadetes, però ha arribat com una campiona. El Jan cap problema. 

Carrego les bicis, i un cop passats per la dutxa, juguem una estona, sopem, i a dormir d'hora, a les nou ja érem tots al llit. Aconseguim dormir quasi dotze hores!!

Ja és dilluns, i hem de tornar aquesta tarda. 

Recollim i anem cap a Horta de Sant Joan. 

Visitem el Centre Picasso:

 i fem una volta pel poble, a més de comprar alguna cosa que ens faltava. 

Vistes sobre l'aparcament, amb la muntanya de Santa Bàrbara (rere els arbres a la primera foto) i els Ports al fons:

Al centre del poble, la Plaça de l'Esglèsia és molt xula:

Des de l'aparcament també hi havien bones vistes:

Parem a dinar a les afores del Pinell del Brai, a un petit parc (Parc de la Bassa). 

Vista d'El Pinell del Brai des de la zona del parc:

Els nens juguen mentre recollim, i cap a casa. 

Fem carretera cap a Reus, empalmem amb la N-340 fins Vilafranca, i autopista fins a casa, amb parada a l'àrea de la Porta de Barcelona a buidar i omplir aigues i deixar-ho tot a punt per la propera.

En 3 mesos, portem 9 sortides (1 llarga, 6 de cap de setmana, i 2 micro-sortides) i 3070 km.

Totals: 3070 kms fets, a una mitjana de 1.96 sortides i 667 km al mes, i 21 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Micro-sortida a la Triatló Infantil d'El Prat

(Versión en castellano)

Aquest dissabte la Judit tenia triatló, i havíem "enredat" al Pau, un amic i veí, per apuntar-se.


La Judit i el Pau havien de ser al CEM Sagnier d'El Prat de Llobregat a les 15:00, havent dinat (i no era convenient fer esport a mitja digestió). Per tant, o dinàvem molt i molt d'hora... o aprofitàvem la excusa per anar-hi amb l'auto, anar a veure els avions aterrar a la capçalera de pista, dinar allà, i després fer el petit desplaçament fins al CEM Sagnier. No cal dir que desseguida va estar clar que la bona era la segona opció :-)

Tenim set places i érem sis, però quatre eren peques, i només hi ha tres llocs amb cinturons de tres punts (a més del lloc del conductor, però va resultar que cap dels nens tenia carnet de conduir :-D), vam anar en dos vehicles, l'auto i el cotxe del Diego.

En arribar al desviament cap a la capçalera de pista, vam veure que anàvem massa just d'horari, i vam decidir que anàvem directament al CEM i dinàvem allà.
Vam trobar aparcament a la porta posterior, amb vistes a la pista d'atletisme.
Vam dinar allà, i després només vam haver de creuar la tanca.

Era la primera triatló a la que anàvem, o sigui que ens vam informar de com funcionava tot, i a esperar l'hora. La prova constava d'una piscina de 25 m, 1.5 km en bici, i 500 m corrent.

La Judit i el Pau, pre-benjamins, sortien a la darrera sèrie de totes, o sigui que va tocar esperar fins les 16:30h aproximadament.

La Judit va sortir de conya de la piscina, però com que érem passarells i pensàvem que era millor que es posés mitjons per la bici i per córrer, va trigar bastant en vestir-se (el Pau encara va trigar més). La part de la bici, que pensàvem que se lil donaria molt bé, no va anar tan bé (suposo que perquè va sortir molt cansada de l'aigua). El Pau, en canvi, va recuperar molts llocs. Transició, deixar la bici, i a córrer. Va acabar rebentada, però va quedar quarta (la de verd a la foto), i a només un segon de la tercera! Una campiona! :-)



 El Pau també ho va fer molt bé, però en haver molts més nens que nenes, va quedar més endarrere.



Medalles per tots (molt bon detall), sorteig de regals, i fotos.

I cap a casa, amb una experiència més al sac.

Totals: 2627 kms fets, a una mitjana de 1.74 sortides i 571 km al mes, i 20 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Brico 10: Arreglar compàs armari

(Versión en castellano)

El problema: els cargols que aguantaven un dels dos compassos d'un dels armaris alts, s'havien passat de rosca. Amb només un compàs la porta de l'armari no s'aguanta a dalt.



És un problema recurrent, doncs en comprar l'auto ja vaig veure que més d'un dels suports dels compassos havien estat arreglats amb un suplement, pel mateix motiu.

Vaig descartar el suplement, per dos motius:
- trobar un material adient, prim però resistent, i que pogués comprar en petites quantitats perquè només em calien uns pocs centímetres quadrats
- amb el gruix del suplement, les portes no queden 100% arran del moble

Vaig demanar opinions a ACPasion, i em van donar diverses opcions, la majoria eren:

- fer servir "masilla" o pasta reparadora en barra (per fusta o genèrica)

- fer servir cola blanca, sigui sola, sigui amb serradures, sigui amb trossets d'escuradent

Vaig comprar la "masilla" multi-ús, i un pot nou de cola blanca, per tenir les dues opcions.

Un cop posats en matèria, vaig decidir provar amb la cola i els escuradents.




Suport low-tech a base de pal d'escombra telescòpic per aguantar la porta mentre treballo:




Una mica de cola en un tros de plàstic, anar trencant els escuradents a trossets petits, sucar-los, i entaforar-los al forat.




Un cop quasi seca la cola, tallo amb el cutter els trossets d'escuradents que sobresurten, poso el compàs i els cargols, i deixo que acabi de secar.


Sembla que ha quedat perfecte. Sempre estem a temps de posar el suplement si amb el temps torna a fallar.