diumenge, 29 d’abril del 2012

V Catigat, incompleta

(versión en castellano)

Fa temps, el XaviN ens va proposar anar a la Catigat, al Pla d'Urgell. Massa lluny per un cap de setmana amb Jan, per tant ho vaig descartar i arxivar mentalment.

Fa un parell de setmanes, el Jan va dir que el seu amic que ara viu a Cervera l'havia convidat a passar el cap de setmana del final d'abril. Que si el pujava i després l'anava a buscar.
Bé, es pot arreglar, vaig pensar: fem una sortida amb l'auto, cap a Lleida, i d'anada el deixem i de tornada el recollim.

Se m'acut, al cap d'uns dies, buscar alguna pedalada per aquell diumenge, dia 29. El Jan no hi seria, i si en trobava alguna prop de Cervera o més cap a on anéssim,  es podria quadrar, i així feia una sortida més abans de la Marató dels Monegros, de la següent setmana. Que ja em convé, perquè no estic sortint gaire i estic bastant fluix. Miro mapagenda.com i resulta que n'hi ha una a Bellvís de Cerdanya, 100 km i sense desnivell. Perfecte per entrenar per Monegros!
M'apunto... i resulta que és la Catigat, que ja no recordava. I per tant hi estan apuntats el XaviN, el Tom i la Raquel.
Justament la mateixa tarda.. el Jan em diu que el seu amic no pot i que no anirà a Cervera...
Doncs jo, a la pedalada, hi vaig igualment, ara que m'he compromès...

Decideixo, com ja vaig fer amb La Portals, anar-hi amb l'auto per poder dormir a Bellvís enlloc de matinar molt (aquest cop no seria molt sinó moltíssim, és el doble de lluny).
I ja que vaig al costat, busco el mail de la família llunyana que tinc a Les Borges Blanques, i els dic que si puc els passaré a saludar, només un moment, de camí.

Dit i fet. Sortida una mica més tard del previst.
A mig camí, comença la pluja.
Passo per on estaven a punt de sopar els Rafel i l'Anna, que fa uns quants anys que no veig, xerrem mitja horeta, i els deixo sopant i tiro cap a Bellvís.

Havia preguntat l'organització de la pedalada, si hi havia algun lloc millor que altre per dormir. Veuràs un munt de llocs on fer-ho, només donant una volta, m'havien respost.
Total, que faig la volteta, i veig un carrer a 100 m de la sortida de la pedalada, en aquella travessia no hi ha cases, ni porteries, ni finestres, i fins i tot hi ha un tractor aparcat. Ideal per no molestar ningú, em penso. Aparco aquí, preparo una mica de pasta per sopar, i la roba i trastos per demà, i a dormir!
I en això estava, dormint, quan, de cop... uns cops donats amb ràbia, a la porta. I sento una veu de noia que diu alguna cosa en castellà, acabada en "capullo". Miro el rellotge: les 03:50. Trec el cap per la finestra i veig on entra una parella, després de sentir com ell tanca el cotxe. Bé, demà ja veurem si passo a preguntar si havia begut més del normal i és imbècil, o bé és imbècil doble, la paia aquesta. Ara, en pijama i descalç, no em ve de gust sortir a discutir amb algú que probablement va beguda.
Em costa alguns minuts tornar a agafar el son, però tampoc gaire.

Sona el despertador, i em llevo a la primera, esmorzo, em vesteixo, i vaig a buscar el dorsal. Aviso la Raquel que a menys 5 seré allà, ells ja han arribat i van a buscar el dorsal.
Quan el poso a la bici i repasso el greix de la cadena, i em poso la motxil·la i el casc i guants, ja sento el petard... En fi. Quan faig els 100m  fins la Plaça Catalunya, intento aprofitar l'amuntegament per colar-me fins trobar el Tom, la Raquel i el XaviN, però no puc.
Un cop a les pistes, ja no hi ha opció.

Com que el dia abans ha plogut molt, els primers 25 km tenen alguns bassals i trossets amb fang. Costa més pedalar.
Em va fent mal l'engonal dreta, cada cop més. Arribo a pensar que no podré fer ni la meitat...

Passo el primer avituallament, a l'estany d'Ivars:



Continuo amb el mal d'engonal dreta... llavors veig que el seient està una miqueta tort, poquíssim, però suficient per a que hagi anat forçant la postura.   El pujo uns mm i el  poso ben recte, i el mal, amb els kms, va baixant. Però tot això ja és al km 30 o 32, i ja he perdut més temps encara del què és habitual...

En fi, que com deia, em  vaig trobant "més normal"i apreto el ritme, havia arribat a portar una mitjana en moviment de 16.9 km/h, i la vaig anat pujant poc a poc fins a 18,5 km/h

Els paisatges són diferents al que estic acostumat, molt plans i molt verds.





Abans de Vilanova enganxo dues noies, i vaig una estona al seu ritme, tampoc puc mantenir tota la estona el ritme anterior. Anem xerrant amb la més sociable, i el primer que em diu és si no sóc de per aquí... perquè parlo "amb la A"  Mai m'havien dit pixapins amb tanta delicadesa :-D

Aribem fins l'avituallament de Vilanova, i quan he anat al lavabo, he menjat unes avellanes, i he begut un parell de gotets d'Isostar (i he agafat unes gominoles pel camí), no vull perdre més temps i surto abans que elles, tornant a anar sol tot el camí.

Però a Palau d'Anglesola, quan ja anava a bon ritme (per mi), ja no em deixen continuar per la llarga i em fan tallar cap a Bellvís...

Passant, com tota la estona, pel costat de sèquies:



Les forces que tenia per 30 km les poso als 10 que queden, i aribo rebentat i amb una mica de decepció per quedar-me sense poder fer tot el recorregut. Potser l'any que ve.

Espero que arribin els companys, ho fan mitja hora més tard (però ells sí han fet tot el recorregut).
Comentem la jugada amb l'entrepà de "llonganissa" (butifarra, aquí als voltants de Can Fanga :) ).

En fi, una prova ben organitzada, gens multitudinària (menys de 400 corredors), i potser podria estar una miqueta millor senyalitzada, però només he trobat un punt de dubte real, la resta dubtaves però trobaves més o menys bé el camí.

Un cop carregada la bici a l'auto, a la part de fora per poder-la rentar (i, de pas, aprofitar per buidar les grises), veig un senyor que surt de la porteria on han entrat els que m'han despertat. Li pregunto què ha passat i no en sap res. Que li estranya que algú de casa seva ha fet això, que perquè ho haurien de fer... Això dic jo, li contesto... perquè ho havien de fer?
Ell té una camper i ha fet viatges i ha dormit per tota la península i per Europa, i m'entén perfectament.
Arribem a la conclusió que poden haver estat el seu fill i la seva jove, però li estranya. Si precisament la seva jove treballa en el tema... porta el càmping de XXXXX... Aaaaaaara.... ja està explicat tot.
Li comento que la majoria de càmpings odien les autocaravanes, perquè no els necessitem obligatòriament, que si ho busca a Internet, en va ple.
Diu que ho esbrinarà, que vol saber què té a casa, i que si em quedo una estoneta (mentre em dutxo, per exemple), em ve a dir alguna cosa.

Dit i fet... surto de la dutxa i truca a la porta: ha parlat amb el seu fill, i quan van baixar del cotxe, ella va sortir disparada, per la sorpresa del fill, cap a l'auto. Quan li va preguntar perquè ho havia fet, ella va dir que odiava que les autocaravanes dormíssin fora dels càmpings... Tot clar.

L'home es disculpa. i diu que ja parlarà amb ella, no li ha agradat gens que hagi passat això. Es torna a disculpar, i jo marxo cap a rentar la bici i cap a casa.

Srs. del càmping de XXXXX: si així penseu atreure les autocaravanes cap al vostre negoci... ho teniu XUNGO.

P.S. : Veure comentaris per saber com ha acabat el tema.

Totals: 19 sortides i 8536 kms fets, a una mitjana de 2.07 sortides i 931 km al mes, i 45 nits passades a la nostra segona caseta :-)


dijous, 26 d’abril del 2012

Brico 15: reparació peça faldó

(versión en castellano)

Fa unes setmanes, em vaig trobar trencada la peça que uneix la cabina amb el faldó lateral. Algun cotxe hi havia donat un cop i el conductor no va ser prou civilitzat com per deixar una nota, no fos cas que, a més de no saber conduir, perdés la bonificació de l'assegurança (si en té...).

En fi...

Toca reparar-ho.

El primer, vaig a comprar el material: kit de resina de poliéster i fibra de vidre, imprimació per plàstics, i pintura semblant als faldons de l'auto:



Desmunto la peça trencada i la porto a casa per fer la reparació:


A més d'estar trencada, li falta un tros:


Amb cinta americana, intento que la peça mantingui la forma que ha de tenir un cop enganxada:





A més, per a que la resina no sobresurti massa per l'altra banda, enganxo un tros de paper d'alumini:




A partir d'ara, abans de treure la fibra de vidre de la capsa, em poso guants de làtex per a que no em piquin les mans després. Caldran uns quants parells.

Preparo la resina amb la dosi de catalitzador (3% però una mica més també va bé). 

Ara cal tallar els trossos de fibra de vidre que pensem que caldran, almenys al principi. 

Amb el pinzell poso resina al voltant de la zona afectada, i vaig agafant fibra de vidre i la vaig posant a sobre, repassant amb el pinzell fins que queda ben impregnada de resina: 





Després de posar unes quantes capes (3 o 4 segons el lloc) de fibra i resina, passo l'assecador per a que curi abans:




Un cop sec es veu d'un color més fosquet:



Trec el paper d'alumini, no ha quedat massa malament per l'altra banda:


Poso una capa més de resina, procurant cobrir tots els foradets, amb pólvores de talc per espessir-ho.


I, quan puc (en el meu cas, al cap d'un parell de dies, per manca de temps), toca tallar els sortints, i passar-hi paper de vidre:


Primer, gruixut (gra 40):



Ï després, gra 80, i finalment un de més finet, que no recordo el número (podria ser 300). 

Com que anirà pintat, no cal passar-hi paper a l'aigua.


Abans de pintar, vist per davant::





I per darrera:



Aprofito per rematar una esquerda que he vist en passar el paper de vidre:



I a punt per donar imprimació:



Ja té una capa d'imprimació, encara que no es nota massa canvi:



La primera capa de pintura sí és nota més:


Segona capa, abans de mitja hora (màxim temps entre capes, segons el pot):

Tercera:



I després del repàs final, peça acabada. No ha quedat 100% perfecte, però amb un repàs amb paper de vidre a l'excés de pintura, pràcticament no es veurà la reparació: 


Ja només caldrà tornar-la a muntar, amb el cargol i MS Tech.


Plantegem... però la fibra que es ve a sota de la primera forma, per la banda de dins, toca. A més, la planxa d'alumini que fa de faldó està deformada, cal donar-li altre cop la forma.





Rebaixo la fibra que sobra, ho faig amb una fressa del Lidl:




Posem MS-Tech a la peça:



I a l'auto, i la posem. Allisem amb el dit ben mullar amb aigua i sabó de plats. L'ideal és haver posat cinta de carrosser marcant els límits, però no en tenia:



Unes tires de cinta americana per a que es mantingui en posició, i posar el cargol que s'intueix dalt de la següent foto, i a esperar que sequi:



diumenge, 15 d’abril del 2012

Micro-sortida a La Portals de Montserrat 2012



Dins els plans inicials de motius pels que estaria bé tenir una autocaravana, estava el poder anar còmodament a les pedalades que fossin prou lluny com per a haver de matinar massa si s'hi va el mateix dia. 

O sigui que quan els companys van proposar quedar a les 6:45 a Sant Cugat, immediatament em vaig plantejar anar-hi a dormir. La decisió final va quedar posposada fins a darrera hora, en tenir el Jan el cap de setmana. 

Finalment, dissabte tarda, després de dinar, decideixo que pujo a dormir allà amb l’auto. Res de llevar-me a les sis del matí per trobar-nos, carregar cotxes, a Collbató, anar a buscar el dorsal... El Barça juga a les 22:00, mala hora... hi ha dues opcions: pujar abans del partit i veure’l allà sol, o bé sortir després del partit i veure’l amb la Gemma. Al final, potser millor la primera, tenint en compte que he de veure algú un cop allà.

Aviso a Canbasc, d’acpasion,  que viu allà i molt amablement m’indica on dormir, i s’ofereix per recollir-me el dorsal ja que quan arribi jo ja estarà tancada la recollida.
Fantàstic! (Luis, si ho llegeixes, moltes gràcies!).

Per la tarda tenim un berenar a casa el Jordi i la Cèlia, el Jan li porta la mona al Ramon. El tema s’allarga, la qual cosa fa que surti tard i estressat i hagi de sentir la primera part per la ràdio. Primer pinta bé, però després s’espatlla amb el 1-0.

Arribo justament quan acaba la primera part, aparco a l’adreça que m’ha passat en Canbasc, i li passo un Whatsapp. Surt desseguida, i ens coneixem per fi en persona.
Jo he de canviar les pastilles de fre de darrera de la bici, i tot i que li dic que no cal, treu un cotxe del garatge (quina enveja de garatge!!!) per a que ho pugui fer amb llum, i em deixa eines per a que no hagi de treure les de la bici. En un moment estan canviades, encara que la cosa s’allarga perquè la cadena queda mal posada i he de desmuntar la biela perquè no surt, ja m’ha passat alguna vegada i és un momentet més.

Entre acabar això, rentar-nos les mans, donar-me la bossa amb dorsal i maillot, i comentar la jugada de demà, quan entro a l’auto i poso els cables (a veure si acabo ja d’una vegada la instal·lació definitiva...) del sintonitzador i la tele, justament s’acaba de xiular el final del partit... Acabo de mirar al mòbil el resultat  mentre ho preparo tot, per tant ja sé que hem guanyat 1-2.

Mentre comencen a fer el resum per la tele, m’adono que no he sopat... En fi, tinc algun sobre de pasta prefabricada per casos com aquest, o sigui que me’n faig un i sopo tranquil·lament. A les 01:10 em poso al llit amb la pasta amb bolets prefabricada encara a l’esòfag.

M’adormo immediatament. El lloc és un luxe, tranquil·litat màxima, carrer completament pla.... dormo com un angelet fins despertar-me espontàniament amb la sensació que és tard. Miro el rellotge, i no. Vaig bé, són les 7:30 i tenia el despertador, apurant una mica, a les 7:40. Ja tinc un Whatsapp dels de Sant Cugat, són allà des de les 7:15.

Bé, doncs cap problema. Em preparo, m’escalfo el cafetó que la Gemma em va posar al termo ahir, i esmorzo una mica.

I a treure la bici i anar cap a la sortida, que està a 3 carrers. Trobo (més aviat, em troben) els companys desseguida. Salutacions, i ja pràcticament arrenquem!

La pedalada... molt xula, però pateixo molt. No aconsegueixo seguir bé el ritme dels companys (a les pujades, les baixades ja se sap que són un altre tema :-D)

Molt bones vistes. força al principi, ens trobem amb unes vistes magnífiques però no de Montserrat, sinó del Pirineu nevat (la foto no fa justícia):




Llàstima que a les següents fotos les espatlli el paio del davant :-D


Abans del tercer avituallament, encara abrigat:




Aquesta és més maca :-D



I en el procés de treure'm roba, encara que vaig tornar-me a posar la jaqueta, ara sense mànigues:




Força avituallaments i amb molta gent atenent-nos i amb taronja (el què m'agrada més trobar als avituallaments, juntament amb fruits secs) i beguda a tots, i plàtan a alguns (als altres potser també però això de ser lent fa que a vegades quan arribes no queda de tot). Molts controls, protecció civil, i mossos, ajudant a les cruïlles i llocs amb alguna cosa més complicada.

La part del grup que vam coincidir a La Puda:


Per fi encarem la darrera pujada, que com fa dos anys, no se’m fa molt dura (relativament, i treient uns metres que tenen molta inclinació).

I, ja quasi sense forces, arribem a la pista coberta!

A la noia que em dona la bossa amb els obsequis i el ticket de l’esmorzar (dinar, pels lents com nosaltres :-D), li pregunto pel Luis, i em diu “quin? el meu home?” Efectivament és la dona del Canbasc, i ell està fent de bici-escombra, o sigui que trigarà.

Els entrepans de butifarra, dels millors que he menjat a una pedalada, tant el pa com la butifarra ens senten de meravella :-)  
Mentre som allà, arriba un maillot de Qualigen (l’Antonio), i comentem la jugada.

Molt més tard, el Javier, ha tingut rampes a les cames, com sempre. Ens saludem, i quasi simultàniament m’acomiado dels de Sant Cugat.

Hem tingut molta sort amb el temps. Núvol (i massa fresqueta però suportable), i després solet.

Vaig cap a l’auto, i parlo amb la Gemma, que és a la Marxa Infantil. Els ha començat a diluviar. M’ofereixo a anar ràpid a veure si els estalvio el tram per dins el poble, però em diu que ja s’organitzem.

O sigui que carrego la bici plena de fang d’algun bassal (la part del riu entre Monistrol i La Puda, sobretot) al portabicis, i cap a la dutxa! El millor d’anar amb auto a les pedalades, empatat amb poder dormir fins darrera hora :-)

Ja net i polit, arrenco i vaig cap a la pista coberta, a buscar en Canbasc per agrair-li les atencions i acomiadar-me.
El trobo dinant, i com que sobren entrepans i begudes, m’ofereix endur-me’n un altre pel camí (gràcies! :-) )

Comentem la quantitat d’autos que hi ha al poble, jo n’he vist 3 apart de la seva, i això que no he vist la del Ramru ni la de la Karol... Hi haurà una trobada allà aviat, he de mirar dates (crec que tenim alguna cosa aquell cap de setmana).

I cap a casa, que hi ha berenar familiar, i final de la mini-sortida!


Totals: 18 sortides i 8213 kms fets, a una mitjana de 2.06 sortides i 940 km al mes, i 44 nits passades a la nostra segona caseta :-)

dilluns, 9 d’abril del 2012

Setmana Santa al Collsacabra: index

(versión en castellano)


Index de la crònica del viatge. L'he dividit per a que no quedi una sola entrada llarguíssima.  Com que aquesta entrada és més nova, sortirà primer, i la podeu fer servir d'índex. 

  1. Setmana Santa al Collsacabra: 5 d'abril, Rupit
  2. Setmana Santa al Collsacabra: 6 d'abril, Rupit-Tavertet
  3. Setmana Santa al Collsacabra: 7 d'abril, Tavertet
  4. Setmana Santa al Collsacabra: 8 d'abril, Tavertet-Cantonigròs-El Far-Vic
  5. Setmana Santa al Collsacabra: 9 d'abril, la tornada


Totals: 17 sortides i 8139 kms fets, a una mitjana de 2 sortides i 958 km al mes, i 43 nits passades a la nostra segona caseta :-)

Setmana Santa al Collsacabra: la tornada

(versión en castellano)

Dilluns, 9 d'abril de 2012

Ens despertem a quarts de nou, i sentim soroll de motor primer, i un só característic després: sona a bufador   de globus aerostàtic!

Ens llevem, i mirem per la finestra: efectivament, estan inflant dos globus al prat del costat:







Vista general de l'àrea  municipal de Vic, amb el punt de servei a dalt de tot:



El punt de serveis:



Les parcel·les:



Hi hem dormit quatre autos, tres a aquest costat, i una al contrari.



En acabar d'esmorzar, tornada sense incidències. Gens de cues, i a casa a descarregar-ho tot i endreçar.


A esperar la següent!! :-)


Totals: 17 sortides i 8139 kms fets, a una mitjana de 2 sortides i 958 km al mes, i 43 nits passades a la nostra segona caseta :-)


diumenge, 8 d’abril del 2012

Setmana Santa al Collsacabra: Tavertet-Cantonigròs-El Far-Vic


(versión en castellano)


Diumenge, 8 d'abril de 2012: Tavertet-Cantonigròs-El Far-Vic



Avui, com a cas excepcional, ens hem llevat a cop de despertador, a les 8.

Abans de vestir-nos, ja moc l'auto, aprofitant l'aparcament buit, cap a un lloc just a la sortida, així assegurem que no ens taparan els cotxes.

Sortim de Tavertet cap a Cantonigròs: avui volem fer una excursió amb molt bona pinta: anar a La Foradada des de Cantonigròs (també s'hi pot anar des de L'Esquirol, però és més llarg).

Agafem altre cop la drecera per no passar per L'Esquirol i fer tota la volta. Arribant a Cantoni, no es veu cap retol que indiqui on és el camp de futbol, on hi ha l'aparcament per anar a La Foradada. Preguntem, i ens guien, però com que no hi ha indicacions, arribem a la sortida del poble, a la carretera. Allà hi ha un mapa i ens situem. Tornem enrera per on hem vingut, i entrant des de L'Esquirol, sí que està indicat.

Aparquem en una zona àmplia, sota el camp de futbol.



Esmorzem amb tota tranquil·litat, i mentre, l'aparcament es va omplint, tot i que sobra lloc per tot arreu.

Enfilem la baixada cap a La Foradada, per un camí de pedra, o més aviat torrentera. Recordo aquesta baixada, de les que m'encanten en bici, d'alguna  CabrerèsBTT.
Sort que anem ben calçats!

El camí segueix baixant, se sent l'aigua de fons.





La Foradada és molt xula, la pedra amb el gran forat, el salt d'aigua, el gorg...






Travessem i per fer la volta per arribar al forat per darrera. Els nens volen sucar-hi els peus:







Ja hem travessat però falta fer tota la volta a la muntanyeta de pedra de l'esquerra:



I ja hem arribat al foradet:



Baixem fins sota "la dutxa", primer jo sol i després amb els nens:





I tota la família (excepte el Jan, que no venia), vista a través del forat:


A la tornada, ens sobra roba... Déu n'hi dó com puja el camí.






Un cop a l'auto, deixem les coses i anem a fer una volta pel.poble. Hem de comprar cafè, pa i un parell de coses, la primera botiga la trobem tancada, però la segona és oberta. En sortir, seguim la volta, arribant a l'església



i li fem la volta per la dreta fins que trobem un parc infantil, amb tirolina, camp de futbol sala, gronxadors...




Veient això, decidim que la Gemma s'hi queda amb els nens i jo vaig a fer el dinar per quan baixin.
Un parell de fotos més del poble, tornant cap a l'aparcament del camp de futbol:




Estica acabant de fer el dinar, quan apareixen. Dinem, doncs, i faig una mica de migdiada, ja fa un temps que he trobat el meu lloc per les "sobretaules", a la llitera de sota :-)

Tornem al parc, i juguem una mica amb les tirolines, sobre tot la Judit, i el Marc i jo fem un partit de futbol amb gent del poble. Nens contra pares, nens i pares contra altres nens i pares, anem canviant i és un embolic però ens ho passem d'allò més!
En Marc sorprèn a més d'un pare, juga força bé, i lluita a mort per la bola (a vegades, massa literalment :-D)

Al final guanya l'equip del Marc (jo faig de porter, i quan vam quedar "qui marqui l'últim guanya", quasi no em vaig deixar ;-) )

Se'ns fa tard, i ens acomiadem, per anar cap al Santuari del Far. Pugem per una pista asfaltada relativament estreta, sense massa problema. Arribem al santuari i veiem que quedar-nos a dormir no és bona idea, l'aparcament és massa inclinat fins i tot per les falques (després veiem que més amunt és més pla però ja haviem canviat els plans).

L'església no és que sigui molt maca precisament:


Però el paisatge és brutal:








Fem uns cafès, gelats, etc. al restaurant, que tampoc és molt maco que diguem.. I als nens els dóna per fer una sessió de fotos:



La resta us l'estalvio :-D




Decidim baixar direccióo Olot i d'allà a Vic per Bracons i dormir més a prop de casa.

Busquem l'àrea municipal de Vic. En arribar a la sortida de la C-17, tenim davant una altra auto, o sigui que la seguim per mandra de buscar on és l'àrea. Efectivament sembla que també la busquin. Arriba un moment que es paren i ens sembla que ens volen preguntar, però justament allà veig indicacions, i tiro intentant que ens segueixin. Resulta que l'àrea és just a sota on han posat la fira (que com és d'esperar, té musica forteta). Carreguem aigua (2 eur els 100 litres) i buidem grises. Decidim sopar i prendre la decisió de si hi dormim més tard.

En aquell moment arriba l'altra auto: ells volien passar primer per la fira i ens anaven a indicar per on tirar.


Sopem, i com que els nens estan molt cansats i l'auto aïlla bastant el só, decidim intentar dormir allà (a la foto es veu la fira al fons):



Ens posem la ràdio per veure si el nostre equip preferit d'avui, el València, guanya o almenys empata el partit, i, patint una mica, aconseguim l'empat. Quasi perfecte! :-)

Quan tanquem la ràdio ja no hi ha música de la fira, per sort, o sigui que dormim con troncs.



Totals: 17 sortides i 8139 kms fets, a una mitjana de 2 sortides i 958 km al mes, i 43 nits passades a la nostra segona caseta :-)